Diferència entre les revisions de "El Racó d'Ademús"
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
== Economia i comunicacions == | == Economia i comunicacions == | ||
| − | La principal activitat de les localitats de la comarca se caracterisa pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes chicotetes industries alimentícies, fonamentalment càrniques i torroneres. | + | La principal activitat de les localitats de la comarca se caracterisa pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes chicotetes industries alimentícies, fonamentalment càrniques i [[Torró|torroneres]]. |
La comarca és solcada per dos carreteres nacionals, la [[N-420]] [[Terol]]-[[Conca]] i la [[N-330]] [[Alacant]] a [[França]], per la [[província de Saragossa]] que l'unix en [[Utiel]] i Terol. | La comarca és solcada per dos carreteres nacionals, la [[N-420]] [[Terol]]-[[Conca]] i la [[N-330]] [[Alacant]] a [[França]], per la [[província de Saragossa]] que l'unix en [[Utiel]] i Terol. | ||
Revisió de 09:05 23 jun 2017
| El Racó d'Ademus | |
| 127px | |
| 190px | |
| País | Espanya |
| Província | Valéncia |
| Capital | Ademús |
| 100px Localisació de El Racó d'Ademús respecte de la Comunitat Valenciana | |
El Racó d'Ademús (en castellà Rincón de Ademuz), constituïx un esclau de la Comunitat Valenciana, ya que se troba situat entre la província de Terol (de noroest a surest) i la de província de Conca (d'oest a sur).
Constituïx una comarca montanyosa, regada pel riu Túria (conegut en la comarca com riu Blanc), en activitat agrícola (cereal, hortalices, ferrages), de ganaderia llanar i explotacions forestals.
Geografia
El riu Túria obri, en la comarca, un gran vall que forma part de la gran fosa de Terol. Este vall esta flanquejat per la serra de Javalambre (a l'est), entre els que se troba el Cerro Calderon (1.839 m), que és el punt més alt de la Comunitat Valenciana. Per l'oest esta tancat per les últimes estribacions meridionals dels Montes Universales, en pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552m). El Túria conta en dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohílgues, el primer en el terme de Castielfabit i el segon en el terme d'Ademús.
Pobles de El Racó d'Ademús
- Ademús. Població: 1.269 hab. Superfície: 100,40 km². Densitat: 12,35 hab./km².
- Torrebaixa. Població: 418 hab. Superfície: 4,70 km². Densitat: 88,90 hab./km².
- Cases Baixes. Població: 244 hab. Superfície: 22,60 km². Densitat: 10,79 hab./km².
- Castielfabit. Població: 244 hab. Superfície: 106,30 km². Densitat: 2,29 hab./km².
- Cases Altes. Població: 178 hab. Superfície: 15,90 km². Densitat: 11,19 hab./km².
- Vallanca. Població: 172 hab. Superfície: 56,60 km². Densitat: 3,03 hab./km².
- La Pobla de Sant Miquel. Població: 107 hab. Superfície: 63,60 km². Densitat: 1,68 hab./km².
- Total població: 2.605 hab.
- Total superfície: 370,10 km².
- Total densitat: 7,03 hab./km².
Història
Les terres del Racó d'Ademús foren conquistades per Pere II d'Aragó en 1210, que agarra els castells musulmans d'Ademús i Castielfabit. Per això se tracta d'una de les comarques més antigues en la seua conquista, de les que hui pertanyen a la Comunitat Valenciana. El seu fill Jaume I incorporà les dos viles al patrimoni real, en l'àmbit del Regne de Valéncia. Castielfabit i Ademús enviaven els seus síndics a les Corts Valencianes. Les dos viles històriques de la comarca, Ademús i Castielfabit, concentren el patrimoni històric-artístic més interessant de la comarca del Racó.
Llengua
El Racó d'Ademús és una comarca monolingüe en castellà,[1] en fortes influencies de la parla aragonesa.
Economia i comunicacions
La principal activitat de les localitats de la comarca se caracterisa pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes chicotetes industries alimentícies, fonamentalment càrniques i torroneres.
La comarca és solcada per dos carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per la província de Saragossa que l'unix en Utiel i Terol.
Patrimoni Històric-artístic
El Racó d'Ademús conta en un bon número d'edificis històrics entre els que destaquen l'Iglésia-fortalea de Castielfabit, l'ermita de Nostra Senyora de la Horta d'Ademús, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús i un llarc etcétera. El seu patrimoni artístic moble també és de resaltar.[2]
Personages destacats
- Els escritors del sigle XVIII Eusebi Cañas i José Ríos son originaris de la vila d'Ademús.[3]
- L'escritora i guionista Elvira Lindo té els seus orígens materns en Ademús.
Notes
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Gentilicis de El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 50, any 2007
- ↑ Vore:Raúl Eslava Blasco, El Racó d'Ademús en la Llum de les Imàgens de Sogorp, en la revista ABABOL, nº 28, any 2001
- ↑ Vore: Raúl Eslava Blasco, Escritors dels sigles XVII i XVIII en El Racó d'Ademús, en la revista ABABOL, nº 49, any 2007
Vore també
Enllaços externs
- Web de l'nstitut Cultural i de Estudis de El Racó d'Ademús i de la seua revista ABABOL
- Art i patrimoni en El Racó d'Ademús
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Rincón_de_Ademuz de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
