Edat Antiga en la Comunitat Valenciana

El guerrer de Moixent, escultura iberica contestana del segle IV o V a. C.

Pobles prerromans

Vore també: Ibers

El poble autocton de la Comunitat Valenciana que se distinguix front als posteriors colonisadors semitics, grecs i romans foren els ibers, que se consolidaren en tota la fachada mediterranea compresa entre el sur de França i l'este d'Andalusia. Al contrari d'atres parts d'Espanya, en la regio no hague presencia celta.

Els ibers se dividien a la seua volta en diversos pobles; en la zona sur de la Comunitat habitaven els contestans, en el centre els edetans, i en el nort els ilercavons. Encara que se coneixen mal les seues diferencies i similituts, se sap que estos tres pobles ibers usaven l'escritura en signari iberic nort-oriental.

Contestans, edetans i ilercavons mantingueren relacions comercials maritimes en fenicis, grecs, i cartaginesos, fundant els fenicis en la costa de l'actual Guadamar de la Segura la colonia de Herna.

L'etapa romana

Vore també: Hispania romana

Segons el tractat de l'Ebre firmat entre Roma i Cartago en el 226 a. C., les dos potencies mediterranees se repartiren les seues zones d'influencia respectivament al nort i al sur del riu Ebro. En la fundacio de Carthago Nova (Cartagena) pels punics en el 227 a. C., escomença una colonisacio progressiva cartaginesa del llevant peninsular.

Primera divisio de Hispania en dos provincies: Citerior i Ulterior.

Divisio provincial d'August.

Divisio provincial de Dioclecià en 298.

L'atac cartagines en el 219 a. C. a la ciutat ibera de Sagunt, aliada de la colonia grega de Massilia i indirectament de Roma, fon el pretext que servi de desencadenant per a la Segona Guerra Punica entre cartaginesos i romans. Hispania se converti en un dels teatres de les operacions militars, lo que provocà que les tribus locals durien de pronunciar-se com aliades d'una u atra potencia, mentres que se produia per primera volta l'aplegada de tropes romanes a HISPANIA i, despres de la victoria romana en el 202 a. C., tot el litoral mediterraneu acabà somes a l'autoritat militar de Roma.

Baix el domini romà, els iberos se foren integrant paulatinament en la nova organisacio politica, economica i social i adquirint el llati com llengua; no existix constancia de revoltes indigenes com les que hague en atres zones ÍBERAS d'Espanya. La fundacio, en l'any 138 a. C. de Colonia Valentia Edetanorum, sent consul romà Décimo Junio Bruto, donà orige a la ciutat de Valencia, mentres que la colonia ibera de Helike fon ocupada i rebatejada com Colonia Julia Illici Augusta en el 27 a. C; estos dos foren les uniques colonies romanes en la Comunitat.

Les ansies de la poblacio autoctona de conseguir tituls romans, tant per a les persones com per a les ciutats, portà a la divisio de la societat en classes. Les primeres ciutats en conseguir esatus juridics importants foren: Valentia, Illici Augusta (Elig), Saguntum, Bisgargis (¿el Forcall?), Edeta (Llíria), Lucentum (anteriorment Leucant, Alacant), Saetabis Augusta (anteriorment Sitib, Játiva) i Dianium (Denia). A pesar d'aixo, les subdivisions administratives romanes de la Tarraconensis respectaren, en certa mida, l'anterior presencia territorial ibera de cada respectiva tribu, en les governacions de Edetania, Contestania, i Ilercavonia.