Diferència entre les revisions de "Elig"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El primer nom que se te constància documentada es el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeo|Ptolomeo]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref> | El primer nom que se te constància documentada es el de '''Illici''' en [[llatí clàssic]], en una inscripció trobada en [[Itàlia]] a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix ''Illici'' com el nom que donaren els romans a la colònia d'[[Hispània]]. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els [[ibers]] donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeo|Ptolomeo]].<ref>[http://viena.cervantes.es/Biblioteca/Fiches/Ramos%20Folques,%20R._16213_40_1.shtml Llegenda del misteri d'Elig / Rafael Pomells Folqués]</ref> | ||
| − | Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|ﺍﻟﺶ]] (pronunciat ''Elsh''), com el nom arabic d'Elig en el [[segle VIII]]. A finals del [[segle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] es quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d' | + | Fon baix la [[Hispània visigoda|dominació visigoda]] quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la ''E'' en substitució de la ''I'' com son ''Elici'', ''Elice'' o ''Elece''. En la divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|ﺍﻟﺶ]] (pronunciat ''Elsh''), com el nom arabic d'Elig en el [[segle VIII]]. A finals del [[segle XIII]] i baix el domini castellà del [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|Regne de Múrcia]] es quan apareix la denominació actual de la ciutat: ''Elig''. A partir de [[1305]], ya en la [[Corona d'Aragó]], la ciutat passa a ser denominat en [[llengua valenciana|valencià antic]] en els noms de ''Elch'', ''Eltx'' o ''Elx''. Des d'amijanats del [[segle XV]], '''Elig''' se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús després de la promulgació dels [[Decrets de Nova Planta]] en l'any [[1707]], pels quals s'institucionalisava la forma castellana, '''Elche''', en la documentació oficial del [[Regne d'Espanya]]. Després de les [[Normes de Castelló]] ([[1932]]) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'[[AVL]] la forma Elx i la [[RACV]] la forma Elig. |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 11:03 17 dec 2013
Elig (en castellà, Elche) és una ciutat de la Comunitat Valenciana situada en la província d'Alacant, a la vora del riu Vinalopó. Capçalera de la comarca del Baix Vinalopó, la seua població alcança els 228.348 habitants (INE 2008), sent la segona ciutat de la província d'Alacant i tercera de la Comunitat Valenciana en població. L'àrea metropolitana d'Alacant-Elig, que agrupa a Elig en la conurbanisació d'Alacant i en les localitats propenques de Santa Pola i Crevillent, és una de les més poblades d'Espanya, en uns 725.000 habitants.
Toponímia
El primer nom que se te constància documentada es el de Illici en llatí clàssic, en una inscripció trobada en Itàlia a on, fent referencia a una persona originaria d'Elig, apareix Illici com el nom que donaren els romans a la colònia d'Hispània. Tot apunta a que este haguera pogut derivar del nom que els ibers donaven al seu poblat abans de l'aplegada dels romans. Consten documents en el nom de Helike en grec realisats pels historiadors clàssics Diodor i Ptolomeo.[1] Fon baix la dominació visigoda quan el nom d'Illici escomença a adoptar formes diverses en aparició de la E en substitució de la I com son Elici, Elice o Elece. En la divisió de Al-Àndalus, portada a veta per Yusuf al-Fihrí apareix ﺍﻟﺶ (pronunciat Elsh), com el nom arabic d'Elig en el segle VIII. A finals del segle XIII i baix el domini castellà del Regne de Múrcia es quan apareix la denominació actual de la ciutat: Elig. A partir de 1305, ya en la Corona d'Aragó, la ciutat passa a ser denominat en valencià antic en els noms de Elch, Eltx o Elx. Des d'amijanats del segle XV, Elig se convertiria en l'ortografia habitual de la ciutat en valencià, fins que caigué en desús després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta en l'any 1707, pels quals s'institucionalisava la forma castellana, Elche, en la documentació oficial del Regne d'Espanya. Després de les Normes de Castelló (1932) existí una certa controvèrsia sobre si el nom en valencià devia de ser Elx o Elig, adoptant l'AVL la forma Elx i la RACV la forma Elig.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Elche de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis d'El Baix Vinalopó | |
|---|---|
|
Crevillent • Elig • Santa Pola | |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · 
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |