Diferència entre les revisions de "Població mundial"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''') |
m (Text reemplaça - 'la història' a 'l'història') |
||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
|} | |} | ||
| − | == Població a través de | + | == Població a través de l'història == |
A través dels anys la població i el creiximent demogràfic s'ha accelerat de tal manera que fa tan sols 40 anys n'hi havia la mitat de la població actual. | A través dels anys la població i el creiximent demogràfic s'ha accelerat de tal manera que fa tan sols 40 anys n'hi havia la mitat de la població actual. | ||
Revisió de 16:56 11 jun 2013
Archiu:World population.png Mapa de països per tamany de la seua població.
La població humana és el número total de persona que habiten la Terra. Una quantitat particular de la gran superfície de la Terra té una «capacitat de producció», que llimita l'aument de la població humana. Alguns observadors de societats humanes han propost que el concepte de la capacitat de producció també s'aplique a la població humana, i que l'aument de població no controlat pot causar una catàstrofe maltusiana. Els atres s'oponen vehementment a esta idea.cita requerida
Un model matemàtic possible per a descriure el creiximent d'una població és el denominat model exponencial en la forma d'una corba llogística.
L'evolució és el conjunt de característiques que es modifiquen en el transcurs del temps: natalitat, mortalitat, migracions i les taxes, proporcions i raons que es deriven d'elles.
Vore també: Anex:Països per població
| Rellonge de la població mundial (actualisar) | 29-09-2009 a les 19:03 GMT (EST+5)(UTC) |
Població a través de l'història
A través dels anys la població i el creiximent demogràfic s'ha accelerat de tal manera que fa tan sols 40 anys n'hi havia la mitat de la població actual.
| Any | Total | Àfrica | Àsia | Europa | Amèrica | Oceania | Creiximent (%) | Creiximent Anual Mig (%) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100000 a. C. | 100 - 1 000 000 | |||||||
| 8000 a. C. | 8 000 000 | |||||||
| 1000 a. C. | 50 000 000 | |||||||
| 500 a. C. | 100 000 000 | |||||||
| 1 d .C. | 200 000 000 | |||||||
| 1000 | 310 000 000 | |||||||
| 1750 | 791 000 000 | 106 000 000 | 502 000 000 | 163 000 000 | 18 000 000 | 2 000 000 | ||
| 1800 | 978 000 000 | 107 000 000 | 635 000 000 | 203 000 000 | 31 000 000 | 2 000 000 | 23,64% | 0,43% |
| 1850 | 1 262 000 000 | 111 000 000 | 809 000 000 | 276 000 000 | 64 000 000 | 2 000 000 | 29,04% | 0,51% |
| 1900 | 1 650 000 000 | 133 000 000 | 947 000 000 | 408 000 000 | 156 000 000 | 6 000 000 | 30,74% | 0,54% |
| 1950 | 2 518 630 000 | 221 214 000 | 1 398 488 000 | 547 403 000 | 338 713 000 | 12 812 000 | 52,64% | 0,85% |
| 1955 | 2 755 823 000 | 246 746 000 | 1 542 000 000 | 575 184 000 | 377 681 000 | 14 265 000 | 9,42% | 1,82% |
| 1960 | 2 982 142 000 | 277 398 000 | 1 674 000 000 | 601 401 000 | 413 455 000 | 15 888 000 | 8,21% | 1,59% |
| 1965 | 3 334 874 000 | 313 744 000 | 1 899 424 000 | 634 026 000 | 470 022 000 | 17 657 000 | 11,83% | 2,26% |
| 1970 | 3 692 492 000 | 357 283 000 | 2 143 118 000 | 655 855 000 | 516 793 000 | 19 443 000 | 10,72% | 2,06% |
| 1975 | 4 068 109 000 | 408 160 000 | 2 397 512 000 | 675 542 000 | 565 331 000 | 21 564 000 | 10,17% | 1,96% |
| 1980 | 4 434 682 000 | 469 618 000 | 2 632 335 000 | 692 431 000 | 617 469 000 | 22 828 000 | 9,01% | 1,74% |
| 1985 | 4 830 978 000 | 541 814 000 | 2 887 552 000 | 706 009 000 | 670 925 000 | 24 678 000 | 8,94% | 1,73% |
| 1990 | 5 263 593 000 | 622 443 000 | 3 167 807 000 | 721 582 000 | 725 074 000 | 26 687 000 | 8,96% | 1,73% |
| 1995 | 5 674 328 000 | 707 462 000 | 3 430 000 000 | 727 405 000 | 780 537 000 | 28 924 000 | 7,80% | 1,51% |
| 2000 | 6 070 581 000 | 795 671 000 | 3 679 737 000 | 727 986 000 | 836 144 000 | 31 043 000 | 6,98%* | 1,36% |
| 2005 | 6 453 628 000 | 887 964 000 | 3 917 508 000 | 724 722 000 | 890 437 000 | 32 998 000 | 6,31% | 1,23% |
| 2008 | 6 706 993 152 | 972 752 377 | 4 053 868 076 | 731 682 934 | 916 454 284 | 34 375 093 | 3,93% | 1,29% |
* El creiximent poblacional en el periodo del 1950 - 2000 fon d'aproximadament el 130%, més del doble que en el periodo 1900 - 1950.
Transició Demogràfica
- Artícul principal → Transició Demogràfica.
Archiu:Transicio demografica.png
Els 5 estadis en que es dividix la transició demogràfica. TN=Taxa de natalitat; TM=Taxa de mortalitat; CP=Població (esta variable no es medix en les unitats de l'eix vertical d'este gràfic).
- Fase 1: Antic règim demogràfic: Les taxes de natalitat i de mortalitat són molt altes, per la qual cosa el creiximent natural de la població és molt lent i, inclús, inexistent.
- Fase 2: Començament de la transició demogràfica: Els índexs de mortalitat baixen de forma repentina gràcies a les millores en les tècniques agrícoles (que aumenten els rendiments), les millores tecnològiques, els alvanços en medicina i alfabetisació ... Estos canvis contribuïxen decisivament a allargar la esperança de vida de les persones i a reduir la mortalitat.
- Fase 3: Final de la transició: Els índexs de natalitat inicien un important descens motivat per: l'accés a la contracepció, la incorporació de la dona a la educació i al mercat laboral, l'accés a l'estat del benestar, el procés d'urbanisació, la substitució de la agricultura de subsistència per la agricultura de mercat, junt en atres canvis socials.
- Fase 4: Règim demogràfic modern: Es caracterisa perqué la taxa de mortalitat "toca el fons" i la de natalitat s'iguala; consegüentment, el creiximent natural de la població torna a estancar-se.
A l'aplicar este model, i al constatar que hi ha una desacceleració del creiximent poblacional, es deduïx que la humanitat està entrant en la fase 4 abans mencionada, si be alguns països ya l'han passat (països industrialisats) i atres es troben en la fase 2 (països subdesenrollat).
Aixina mateix s'especula en una fase 5, en la que estarien entrant els països mes alvançats, que mostra un creiximent poblacional negatiu, pel fet que la taxa de natalitat cau per davall de la de mortalitat (envelliment de la població)(sobre la població demogràfica).
Indicadors i definicions
- Població humana. En demografia una població humana és un conjunt de persones que normalment residixen en un territori geogràfic ben delimitat, definida per:
- Dimensió: També nomenada tamany o volum de la població, sent el número de persones que integren la dita població.
- Espai: És la geografia on assenta la població.
- Estructura: Són les característiques biològiques i socials que definixen la població com són: edat, sexe, estat civil, lloc de naiximent, nacionalitat, llengua parlada, nivell d'instrucció, nivell econòmic i fecunditat.
- Evolució: És el conjunt de variables dinàmiques que es modifiquen en el transcurs del temps com són: natalitat, mortalitat, migracions i les taxes, proporcions i raons que es deriven d'elles. Una quantitat particular de la superfície de la Terra, té una capacitat de producció, que llimita l'aument de la població humana.
Vocabulari utilisat en demografia
La disciplina encarregada de l'estudi, quan un té propòsits inoherents de realisar, de la població es nomena demografia, i ella utilisa un vocabulari propi. Alguns conceptes demogràfics bàsics, els quals no són del tot certs respecte a les voltants que a ells mateixos els ocasionen segons els mas prestigiosos historiadors, lligats a la dinàmica vegetativa són:
- Població estoc o efectius demogràfics. És una població donada en un moment concret, generalment un any censal. En ella s'integrarien els conceptes de:
- Població de fet o de facto . És la composta per presents i transeünts. Sol ser el denominador en els principals algoritmes per a calcular taxes.
- Població de dret o de jure . Aquella composta pels empadronats, tant els presents com els absents.
- Densitat de la població : És el càlcul que permet saber aproximadament quants habitants té una regió. Per a fer este càlcul es dividix el número d'habitants per la quantitat de quilómetros quadrats de la regió estudiada.
- Índex de natalitat : És una sifra que nos indica tots els chiquets que naixen entre mil habitants, cada any, en un determinat lloc.
- Índex de mortalitat : és el número de persones que han mort cada mil habitants d'un lloc, en un any.
- Índex de creiximent vegetatiu : és la quantitat que resulta de la resta que es fa entre el número de naiximents i el de morts, en un any en un determinat lloc.
- Taxa bruta de natalitat
- Taxa bruta de mortalitat
- Taxa de creiximent demogràfic
- Taxa de fecunditat general
- Taxa de fertilitat
- Taxa global de fecunditat
- Migracions : La població no Roman sempre en una mateixa regió; les persones permanentment estan canviant de residència, en distintes ciutats o països. El trasllat pot ser per un periodo llarc –Canvi de domicili- o per un temps curt –Vacacions-. Estos moviments es criden migracions, i elles influïxen tant en la distribució com en la densitat de la població. Si una persona abandona un lloc es diu que emigra cap a un atre punt. En canvi, si arriba es denomina immigrant. A mesura que un país passa d'una economia agrícola a una economia industrial, es produïx una migració en gran escala dels residents rurals cap a les ciutats. En este procés, l'índex de creiximent de les àrees urbanes duplica l'índex de creiximent global de la població.
Classificació de la població
La població es pot dividir, en diferents rancs d'acort en cada país, no obstant estos són els criteris més utilisats:
- Per edat: al classificar les persones d'acort en la seua edat, obtenim la quantitat de població jove (de 0 a 14 anys), adulta (de 15 a 65 anys) i anciana (de més de 65 anys).
- Per sexe: en este cas la població és dividida tenint en conte la condició femenina o masculina dels habitants. Al naiximent, sol haver-hi una major proporció de barons en totes les poblacions humanes (de l'orde de 105 barons per 100 dones). No obstant, els barons tenen una major taxa de mortalitat a totes les edats, per la qual cosa a l'edat adulta se sol produir un equilibri entre el número d'hòmens i dones. Pero, entre els ancians, hi ha majoria de dones.
- Per ocupació: es pot establir una classificació, del seu acort a les diferents àrees de la producció econòmica en que s'eixercixen les persones.
Vore també
Referencies
- William F. Ogburn i Meyer F. Nimkoff: Sociologia. Madrid: Aguilar S.A. de Ediciones, 1964, capítuls XV, XVI i XVII:
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Población_mundial de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs
- United Nations Population (2008). «World Population Prospects: The 2008 Revisió (postposted 11 March 09)». Consultat el 13 de maig de 2009.
- Rellonge de la població mundial, bodes, divorços, naiximents, morts, causes, etc.
- Rellonge de la població mundial, Oficina de Censos dels Estats Units
- World Population: un contador de la població del planeta actualisat segon a segon. Permet comparar la població actual en la d'atres anys anteriors i en les previsions per al futur. En anglés i precisa descarregar un plugin.
- artícul sobre la població mundial a partir de les sifres 2008 Astronoo
- Pop Clock: Un atre contador de població. No necessita descarregar plugin
- U.S. Census Bureau: Estimació històrica de la població mundial fins a 1950
- U.S. Census Bureau: Població mundial des de 1950 fins a l'actualitat i estimació fins al 2050