Monarques de Valéncia

Les primeres referències a un Regne de Valéncia com a entitat independent les trobem aproximadament sobre l'any 1000. Si be les fronteres del mateix no se trobaven definides clarament a causa dels constants enfrontaments entre faccions.

Aixina distinguiríem entre el regne àrap i el cristià.

Monarques i dinasties de la Taifa de Balansiya

Dinasties d'esta época

• Amiríes descendents de Almansor
• Almoràvits
• Almohades (1145-1172)

Lliste de Monarques

• Abd Allah, fill de Abd al-Rahmán (1^er emir de Córdova) (711)
• Mubarak i Muzaffar (1011)
• Abd al-Aziz ibn Amir, (net de Almansor) (1021-1061)
• Abd al-Malik ben Abd al-Aziz al-Mansur Modafar (1061-1064)
• Abu Bakr ben Abd al-Aziz (1075-1085)
• al-qádir (1085-1092)
• Yafar ben Abd Allah ben Yahhaf (1092-1094)
• Rodrigo Díaz de Vivar i la seua dona Jimena (1094-1101)
• Zayd Abu Zayd, últim governador almohade
• Zayyan ibn Mardanish (Últim rei de la tercera taifa) (1229-1238)

Monarques i cases del Regne Cristià de Valéncia

Arbre genealògic dels reis de Valéncia, fins a la supressió de l'autonomia del regne en 1707: en groc, els reis de Valéncia i de la Corona d'Aragó; en rosa, els reis de Valéncia i de Espanya. Entre paréntesis, la numeració en que són coneguts habitualment.

El Regne de Valéncia, junt en el Regne d'Aragó, el Regne de Mallorca i els Contats catalans, formava part dels dominis reals de la Corona d'Aragó, fins a la unificació en la Corona de Castella. A on va seguir en l'estatut de Regne, fins a la divisió provincial de 1833 de Javier de Burgos [1] en la que el regne de Valéncia es dividix en les províncies de Valéncia, Castelló i Alacant.

Cases que van regentar el regne

• 1238 la Casa d'Aragó
• 1412 la Casa de Trastámara,
• 1516 la Casa d'Àustria,
• 1707 la Casa de Borbón

Llista de monarques

• Jaume I el Conquistador (1238-1276)
• Pere I (1276-1285) (Pere III d'Aragó i I de Valéncia)
• Alfons I (1285-1291) (Alfons III d'Aragó i I de Valéncia)
• Jaume II (1291-1329)
• Alfons II (1327-1333) (Alfons IV d'Aragó i II de Valéncia)
• Pere II el Cerimoniós o del punyalet (1336-1387) (Pere IV d'Aragó i II de Valéncia)
• Joan I (1387-1396)
• Martí I (1396-1410)
• Ferran I (1412-1416) (rei d'Aragó)
• Alfons III (1416-1458) (Alfons V d'Aragó i III de Valéncia)
• Joan II (1458-1479) (rei d'Aragó)
• Ferran II (1479-1516) (rei d'Aragó)

A partir de Ferran II els reis coincidixen en els castellans i aragonesos:

• Carles I (1516-1556)
• Felip II (1556-1598)
• Felip III (1598-1621)
• Felip IV (1621-1665)
• Carles II (1665-1700)
• El archiduc Carles d'Àustria fon proclamat Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola.

En Felip V de Borbón, el Regne de Valéncia, com tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó que van lluitar contra ell en la Guerra de Successió Espanyola, perdent els seus furs pels decrets de Nova Planta, i passà a regir-se per les lleis de Castella. Continua pertanyent a la Corona d'Espanya i, fins a Isabel II, els reis continuen utilisant el títul de Rei de Valéncia.

Vore també

• Història de la Comunitat Valenciana

Enllaços externs

• Genealogia, Reis i Regnes: Espanya

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Monarcas_de_Valencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.