Diferència entre les revisions de "Palomar"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. | La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. | ||
| + | <center> | ||
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| Llínea 51: | Llínea 52: | ||
| align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566 | | align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566 | ||
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| Llínea 57: | Llínea 59: | ||
* Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn. | * Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn. | ||
| − | ==Monuments== | + | == Monuments == |
[[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]] | [[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]] | ||
*'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]). | *'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]). | ||
| − | *'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]]. | + | * '''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]]. |
| − | *'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''. | + | * '''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''. |
| − | *'''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]. | + | * '''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]]. |
| − | *'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble. | + | * '''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble. |
| − | *'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]]. | + | * '''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]]. |
| − | *'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora. | + | * '''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora. |
| − | *'''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]]. | + | * '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]]. |
== Administració == | == Administració == | ||
| Llínea 93: | Llínea 95: | ||
| Alcalde_8 = Jordi Vila Vila | | Alcalde_8 = Jordi Vila Vila | ||
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_9 = Jordi Vila Vila | ||
| + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_10 = Jordi Vila Vila | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Jordi Vila Vila | ||
| + | | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Jordi Vila Vila | ||
| + | | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]] | ||
}} | }} | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
| − | *'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals. | + | * '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals. |
| − | *'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]]. | + | * '''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]]. |
| − | *'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]]. | + | * '''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]]. |
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| Llínea 109: | Llínea 119: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | *[https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar] | + | {{listaref}} |
| + | * [https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar] | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar] | ||
| Llínea 115: | Llínea 127: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| − | |||
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 17:55 29 oct 2023
| Palomar | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°51′13′′N, 0°30′10′′O | |||
| • Altitut: | 192 m. | |||
| Superfície: | 8 km² | |||
| Població: | 566 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | palomarenc/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46891 | |||
| Festes majors: | 3º dumenge d'agost | |||
| Alcalde: | Jordi Vila Vila (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament | |||
Palomar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
El territori delimitat com terme municipal de Palomar té una figura bastant irregular. El terme està compost per tres zones perfectament diferenciades: l'horta del Palomar en els secans adjacents i pròxims al poble (esta és la part més extensa on se troba el núcleu urbà), un apèndix que s'estén cap al nort prop de Montaverner i la Serra de Palomar, territori de montanya, en la serra del Benicadell i situat a uns pocs quilómetros al sur del terme pròpiament dit.
El punt més alt del territori municipal és de 865 m. i el punt més baix se troba a soles a 177 m. Açò no vol dir que Palomar tinga un desnivell exacerbat donat que se troba en la part central de la vall a on les pendents no són massa pronunciades.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-35 per a enllaçar en la N-340].
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Palomar llimita en les següents localitats:
Atzeneta d'Albaida, Albaida, Alfarrasí, Bèlgida, Bufali, Carrícola, Montaverner i L'Olleria, totes elles de la província de Valéncia i Muro de la provincia d'Alacant.
Història
En el sigle XIII, a partir de l'any 1280, en el païsage del regne aparegueren noves viles i alqueries de cristians. Els primers colons serien llauradors i ganaders i formaren el primer núcleu de Palomar. La repoblació fon un procés llarc i complex que se prolongà durant tota l'etapa migeval. Segons diferents fonts d'informació se pot afirmar que als immigrants occitans del sigle XV, seguiren els aragonesos i els castellans de sigles posteriors.
Durant el sigle XVIII, Palomar participà del moviment d'expansió econòmica i demogràfica, pràcticament duplicà la seua població. Les diferencies socials estaven a l'orde del dia. Pero l'evolució de la població passà per instants traumàtics, durant el sigle XIX, per la Guerra de l'Independència espanyola i l'epidèmia de còlera de 1834-1885. Encara que en la segona mitat del sigle incrementà la seua població.
Demografia
La seua població és de 566 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 503 | 504 | 513 | 496 | 493 | 503 | 511 | 520 | 523 | 555 | 576 | 566 | ||||||||
Economia
- Principalment el raïm i també atres fruites de carn blanca.
- Granjes d'aus, porcs i ovelles.
- Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.
Monuments
- Ermita del Rosari. L'ermita apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del sigle XVI. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari (1578, 1585), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari (1594).
- Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Pere Apòstol. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del sigle XVII.
- Castellet de Carrícola. La torre o castellet en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com la Serra del Palomar.
- Caixco urbà. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels sigles XVIII i XIX.
- Carrer de la Casa dels Frares. Este carrer està situat a les afores del poble.
- Biblioteca Municipal. Esta ubicada en un edifici del sigle XVII.
- Rellonges de sol. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.
- Plafons ceràmics. Són devocionaris del sigle XVIII, com el de Sant Roc i el gos, i la Mare de Deu dels Desamparats.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Vicente Guerrero | n/d |
| 1983 - 1987 | Vicente Guerrero | n/d |
| 1987 - 1991 | Carlos Seguer | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Carlos Seguer | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Abel Albiñana Policarpo | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
| 2023 | Jordi Vila Vila | PSPV-PSOE |
Festes locals
- Sant Antoni Abat . Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
- Segon dumenge de maig. La Plantà del Chop, en honor a la Mare de Déu dels Desamparats. Es ballen les danses dels pastorets i de la bandera.
- Festes Patronals. El tercer dumenge d'agost en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la dansa, els disfrassos i el popular dia de les paelles.
Gastronomia
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
Vore també
Referències
- Ajuntament de Palomar
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Palomar
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palomar.
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |