Diferència entre les revisions de "Joan Ignaci Culla"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'a mes ' a 'a més ')
Llínea 41: Llínea 41:
 
{{Cita|''Si els catalanistes llegiren este llibre a més d'u li cauria la bena dels ulls. Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques.''|Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre ''Cronologia Historica de la Llengua Valenciana'' del que és coautor (''[[Valéncia Hui]]'', 22.7.2007)}}
 
{{Cita|''Si els catalanistes llegiren este llibre a més d'u li cauria la bena dels ulls. Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques.''|Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre ''Cronologia Historica de la Llengua Valenciana'' del que és coautor (''[[Valéncia Hui]]'', 22.7.2007)}}
  
−
{{Cita|''L'humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa mes de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessaria, una volta mes, la publicacio d'este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.''|Pròlec del llibre ''[[Cronologia Historica de la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i [[Teresa Puerto|Maria Teresa Puerto]]}}
+
{{Cita|''L'humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessaria, una volta mes, la publicacio d'este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.''|Pròlec del llibre ''[[Cronologia Historica de la Llengua Valenciana]]'' (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i [[Teresa Puerto|Maria Teresa Puerto]]}}
  
 
{{Cita|''Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.''
 
{{Cita|''Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.''

Revisió de 19:43 27 abr 2022

Joan Ignaci Culla
Culla Joan.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Investigador i escritor.
Naiximent: 1959
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959), és un empresari, escritor, articuliste, conferenciant i investigador valencià.

Biografia

S'inicià en el món del valencianisme en la creació del Grup d'Acció Valencianista (GAV) en l'any 1977, sent vicepresident durant 14 anys. En estos anys participà activament en acontenyiments clau que marcaren el devindre cultural valencià. Des de l'época de la transició fins als nostres dies ha recopilat, analisat i difós centenars de documents, alguns d'ells inèdits, que proven la singularitat de la llengua valenciana.

Des de l'any 1982 fins a l'any 2004 ha simultanejat l'acció cultural en la política, sempre des de formacions dedicades a la defensa de la personalitat valenciana. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l'Ajuntament de Valéncia i al Congrés dels Diputats.

En l'any 2004 funda l'entitat cultural Renaixença Valencianista, de la que és el seu president en l'actualitat. Va presidir el partit polític Som Valencians fins al més d'agost de 2018, i fon succeït per Jaume Hurtado.

Des de 1982 ha publicat més de 300 artículs sobre el valencianisme cultural i polític en Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valéncia Hui, Som, Espenta, Renou, Cambio 16, aixina com en distints diaris digitals.

Ha participat en innumerables debats, taules redones i coloquis, sobre política i cultura. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana editat per la Diputació de Valéncia en l'any 2007.

També participa com a conferenciant i tertulià en aquelles associacions o entitats que li ho demanen o en mijos de prensa, ràdio o televisió.

Actualment dirigix una empresa d'activitats socioculturals en més de 20 anys d'experiència. Com a responsable de la mateixa ha elaborat més de 150 proyectes educatius sobre l'història, l'arquitectura, el mig ambient i l'idiosincràsia de la Comunitat Valenciana.

Obra

Cites

El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en "El Mozarábe de Valencia" i "Cristianos bajo el Islam", afirma: "La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica".
Joan Ignaci Culla (Levante-EMV, 8.1.2005)
Un llibre que no desapareixerà, ya que es troba en totes les biblioteques, es el de Pi i Margall, "Las Nacionalidades". Este republicà català, que segur hui en dia sería tachat de facha o espanyoliste, diu en la seua obra de 1876:¡La identidad de la lengua! ¿Podrá ser ésta un principio para determinar la formación ni la organización de los pueblos? Subsiste en España no sólo la diversidad de leyes, sino también de lenguas. Se habla todavía en gallego, en bable, en vasco, en catalán, en mallorquín, en valenciano. Tienen estos idiomas, a excepción del vasco, el mismo origen que el de Castilla; y ninguno, sin embargo, ha caído en desuso.
La llengua valenciana, una llengua independent, per Joan Ignaci Culla (Las Provincias, 06.01.2007)
Si els catalanistes llegiren este llibre a més d'u li cauria la bena dels ulls. Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques.
Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre Cronologia Historica de la Llengua Valenciana del que és coautor (Valéncia Hui, 22.7.2007)
L'humillant situacio llingüistica que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua historica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessaria, una volta mes, la publicacio d'este llibre-testimoni que guarde per a la memoria historica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüistes fidelisats, academics entreguistes i acomplexats politics pobres en cultura.
Pròlec del llibre Cronologia Historica de la Llengua Valenciana (Valéncia, 2007), dels autors, Joan Ignaci Culla i Maria Teresa Puerto
Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo. Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.
Las tribulaciones de la RAE per Joan Ignaci Culla

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joan_Ignaci_Culla&oldid=202934»