Diferència entre les revisions de "El Micalet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 3: Llínea 3:
 
[[File:103 El Miquelet i cúpules de la façana oest de la Catedral de València.JPG            |thumb|250 px|<center>El Miguelete des de la Plaça de la Verge</center>]]
 
[[File:103 El Miquelet i cúpules de la façana oest de la Catedral de València.JPG            |thumb|250 px|<center>El Miguelete des de la Plaça de la Verge</center>]]
 
[[File:Escalera de la torre del Miguelete, o Micalet, de la catedral de Valencia, España.JPG|thumb|250 px|<center>Escala interior de la Torre del Micalet</center>]]
 
[[File:Escalera de la torre del Miguelete, o Micalet, de la catedral de Valencia, España.JPG|thumb|250 px|<center>Escala interior de la Torre del Micalet</center>]]
El campanar de la [[Seu de Valéncia]] més conegut pel nom de '''Torre del Micalet'''.
+
 
 +
'''El Micalet''' és el campanar de la [[Seu de Valéncia]] més conegut pel nom de '''Torre del Micalet'''.
  
 
La seua construcció degut a la seua complexitat fon dirigida per varis mestres d'obra com [[Andreu Julià]], [[Josep Franch]], [[Pere Balaguer]] (constructor de les [[Torres dels Serrans]]) i fon [[Martí Llobell]] l'últim dels arquitectes que intervingué en la construcció. S'inicià la construcció de la Torre en l'any [[1381]] i es finalisà en [[1425]]. Posteriorment es construïx la Boga ([[1660]] - [[1736]]).
 
La seua construcció degut a la seua complexitat fon dirigida per varis mestres d'obra com [[Andreu Julià]], [[Josep Franch]], [[Pere Balaguer]] (constructor de les [[Torres dels Serrans]]) i fon [[Martí Llobell]] l'últim dels arquitectes que intervingué en la construcció. S'inicià la construcció de la Torre en l'any [[1381]] i es finalisà en [[1425]]. Posteriorment es construïx la Boga ([[1660]] - [[1736]]).
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==
El Micalet és una torre d'estil [[gòtic]], té 51 metros d'alçada fins al terrat, els mateixos que medix el seu perímetro i 63 metros en total. Té forma de prisma ortogonal i posseïx 207 escalons.
+
El Micalet és una torre d'estil [[gòtic]], té 51 metros d'alçada fins al terrat, els mateixos que medix el seu perímetro i 63 metros en total. Té forma de prisma octogonal i posseïx 207 escalons.
 +
 
 +
Inicialment era una torre, unida a la seu a finals del sigle XV al ampliar la nau central. Té accés per una portada angular adornada en arquivoltes i un pas cobert en curioses voltes nervades. La torre del Micalet és d'estil gòtic valencià. Hi ha en l'interior una escala helicoide de caragol en 207 escalons de pedra, des d'a on s'accedix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. El primer pis o cos és massiç, excepte al lloc de l'escala. En el segon cos, trobem l'antiga "presó" o asil de la Catedral, de planta octogonal i en sostre de volta. En el tercer cos, hi ha una sala semblant, pero més gran, coneguda com a casa del Campaner, i al quart i últim cos la sala de les Campanes, en set finestres des d'a on pengen les 11 campanes, i una octava obertura, que dona llum a l'escala. Finalment, des del terrat, a on trobem la campana de les hores i la dels quarts, es pot vore una magnífica perspectiva de la ciutat de Valéncia, sobretot del centre històric.
 +
 
 +
Les campanes del Micalet varen ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de Valéncia des del [[sigle XV]] fins a vora el [[sigle XX]], pero històricament la torre ha servit per a més coses que com a simple campanar. La segona planta era el lloc a on s'acollia els refugiats de la seu, i des d'esta es feen les fumades, que en les numeroses torres que hi havia a lo llarc de la costa valenciana s'avisava del perill de pirates i turcs. En el [[sigle XIX]], avisava de l'entrada i de la eixida de les naus del port de Valéncia, i des de sempre les seues vistes han impressionat als visitants de la ciutat, i n'han deixat constància en alguns escrits, com ara Victor Hugo, o la descripció que en l'any [[1792]] va fer el botànic [[Antoni Josep Cavanilles]] de l'Horta de Valéncia vista del de dalt de la torre.
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==

Revisió de 10:23 16 ago 2021

Image del Micalet de l'any 1870 abans d' obrir la Plaça de la Reina
El Micalet des de la Plaça de la Reina
El Miguelete des de la Plaça de la Verge
Escala interior de la Torre del Micalet

El Micalet és el campanar de la Seu de Valéncia més conegut pel nom de Torre del Micalet.

La seua construcció degut a la seua complexitat fon dirigida per varis mestres d'obra com Andreu Julià, Josep Franch, Pere Balaguer (constructor de les Torres dels Serrans) i fon Martí Llobell l'últim dels arquitectes que intervingué en la construcció. S'inicià la construcció de la Torre en l'any 1381 i es finalisà en 1425. Posteriorment es construïx la Boga (1660 - 1736).

Descripció

El Micalet és una torre d'estil gòtic, té 51 metros d'alçada fins al terrat, els mateixos que medix el seu perímetro i 63 metros en total. Té forma de prisma octogonal i posseïx 207 escalons.

Inicialment era una torre, unida a la seu a finals del sigle XV al ampliar la nau central. Té accés per una portada angular adornada en arquivoltes i un pas cobert en curioses voltes nervades. La torre del Micalet és d'estil gòtic valencià. Hi ha en l'interior una escala helicoide de caragol en 207 escalons de pedra, des d'a on s'accedix a l'interior dels diferents pisos i a la terrassa superior. El primer pis o cos és massiç, excepte al lloc de l'escala. En el segon cos, trobem l'antiga "presó" o asil de la Catedral, de planta octogonal i en sostre de volta. En el tercer cos, hi ha una sala semblant, pero més gran, coneguda com a casa del Campaner, i al quart i últim cos la sala de les Campanes, en set finestres des d'a on pengen les 11 campanes, i una octava obertura, que dona llum a l'escala. Finalment, des del terrat, a on trobem la campana de les hores i la dels quarts, es pot vore una magnífica perspectiva de la ciutat de Valéncia, sobretot del centre històric.

Les campanes del Micalet varen ordenar la vida civil i religiosa de la ciutat de Valéncia des del sigle XV fins a vora el sigle XX, pero històricament la torre ha servit per a més coses que com a simple campanar. La segona planta era el lloc a on s'acollia els refugiats de la seu, i des d'esta es feen les fumades, que en les numeroses torres que hi havia a lo llarc de la costa valenciana s'avisava del perill de pirates i turcs. En el sigle XIX, avisava de l'entrada i de la eixida de les naus del port de Valéncia, i des de sempre les seues vistes han impressionat als visitants de la ciutat, i n'han deixat constància en alguns escrits, com ara Victor Hugo, o la descripció que en l'any 1792 va fer el botànic Antoni Josep Cavanilles de l'Horta de Valéncia vista del de dalt de la torre.

Enllaços externs

Archius de so (mp3) de les campanes del Micalet, pels Campaners de la Seu de Valéncia.

El contingut original d'est artícul prove de la web http://www.campaners.com, en autorisació de l'autor.

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans