Canvis

== Domini musulmà ==

== Domini musulmà ==

Durant la presencia islàmica en la península Ibèrica, iniciada en el sigle VIII d.C., permaneixeran molts pobladors iberorromans en els territoris dominats pels àraps. Açò fon aixina primordialment perque, de forma generalisada, es respetava a la població civil conquistada, i se li permetia continuar vivint en les seues costums sempre que contribuïren en el pagament d'imposts i servicis.  

Durant la presencia islàmica en la península Ibèrica, iniciada en el [[sigle VIII]] d.C., permaneixeran molts pobladors iberorromans en els territoris dominats pels àraps. Açò fon aixina primordialment perque, de forma generalisada, es respetava a la població civil conquistada, i se li permetia continuar vivint en les seues costums sempre que contribuïren en el pagament d'imposts i servicis.  

Els "mossaraps" o pobladors autòctons iberorromanos somesos pels araps parlaven en llati vulgar. Dit llati vulgar en el pas del temps fon perdent la seua uniformitat, (si es que en algun temps la tingue), evolucionant i diferenciant-se d'unes zones de la península a atres.

Els "mossaraps" o pobladors autòctons iberorromanos somesos pels araps parlaven en llatí vulgar. Dit llatí vulgar en el pas del temps fon perdent la seua uniformitat, (si es que en algun temps la tingue), evolucionant i diferenciant-se d'unes zones de la península a atres.

La llengua mossàrap parlada en la major part dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana ya participava de rasgos que li són propis a l'actual Valencià, tal i com ha aplegat a demostrar [[Lleopolt Penyarroja]] en el seu llibre "El Mossàrap de Valéncia".

La llengua mossàrap parlada en la major part dels territoris de l'actual Comunitat Valenciana ya participava de rasgos que li són propis a l'actual Valencià, tal i com ha aplegat a demostrar [[Lleopolt Penyarroja]] en el seu llibre "El Mossàrap de Valéncia".

Com be apunta est autor, el problema del "mozarabismo", a l'hora d'explicar el naiximent del valencià a partir d'ell, és que s'identifica al "mossàrap" únicament en "l'iberorromà cristià que vivia en terres musulmanes", sense plantejar-se que "mossàrap" en la verdadera vertent llingüística de la paraula seria "l'iberorromà, de religió cristiana o convertit a l'Islam, que vivia en territori musulmà i que continuava mantenint la seua llengua romanç".

Com be apunta est autor, el problema del "mozarabismo", a l'hora d'explicar el naiximent del valencià a partir d'ell, és que s'identifica al "mossàrap" únicament en "l'iberorromà cristià que vivia en terres musulmanes", sense plantejar-se que "mossàrap" en la verdadera vertent llingüística de la paraula seria "l'iberorromà, de religió cristiana o convertit a l'Islam, que vivia en territori musulmà i que continuava mantenint la seua llengua romanç".

Aixina puix, encara que cert numero d'iberorromans hagueren pogut aplegar a ser islamisats (per la força o no) i havesen abandonat la seua religio cristiana, açò no significaria necessàriament que hagueren perdut la seua llengua derivada del llatí vulgar i parlaren exclusivament en àrap.

Aixina puix, encara que cert numero d'iberorromans hagueren pogut aplegar a ser islamisats (per la força o no) i havesen abandonat la seua religió cristiana, açò no significaria necessàriament que hagueren perdut la seua llengua derivada del llatí vulgar i parlaren exclusivament en àrap.

Només tenim que donar-mos conte lo difícil que resulta hui dia, a pesar dels mijos tècnics en els que contem, erradicar d'un grup social i huma el seu idioma i substituir-ho per atre estrany. Per tant, molt més complicat seria en aquells temps fer que els mossàraps deixasen de parlar en romanç, més encara si tenim en conte que musulmans i mossàraps no convivien barrejats, sino en poblacions o burcs separats uns d'atres, i en estrictes normes socials que prohibían i castigaven les relacions entre abdós grups (tal i com despuix continuà succeint quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).

Només tenim que donar-mos conte lo difícil que resulta hui dia, a pesar dels mijos tècnics en els que contem, erradicar d'un grup social i huma el seu idioma i substituir-ho per atre estrany. Per tant, molt més complicat seria en aquells temps fer que els mossàraps deixasen de parlar en romanç, més encara si tenim en conte que musulmans i mossàraps no convivien barrejats, sino en poblacions o burcs separats uns d'atres, i en estrictes normes socials que prohibían i castigaven les relacions entre abdós grups (tal i com despuix continuà succeint quan els cristians reconquistaren les terres musulmanes hispaniques).