Diferència entre les revisions de "Montesa"

Última revisió del 17:16 17 oct 2023

Montesa és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Costera.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel riu Canyoles en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera.

Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a continuar en la A-35. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-2 de Proximitats Valéncia. (RENFE).

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Montesa llimita en les localitats següents: L'Alcúdia de Crespins, Ayelo de Malferit, Canals, Enguera, Xàtiva i Vallada, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la Edat Mija el castell.

Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà Al-Azraq en guerra en Jaume I. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de Jaume I, en 1276.

L'any 1289 el rei Alfondo III va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any 1317, data en que per desig de Jaume II es va crear l'orde monàstic-militar de Montesa com a substituta en el Regne de Valéncia de la desapareguda Orde Del temple. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa varen conseguir gran preponderància.

La vila va patir els efectes de diversos terratrémols en març i abril de 1748, i en novembre de 1755, aixina com una tràgica inundació en 1864.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Silverio P Sanz Navarro	(CIC)
1983 - 1987	Antonio Moltó Sanchis	(AP)
1987 - 1991	Ricardo Bavera Vila	(PSOE)
1991 - 1995	Vicente M Olivares	(UV)
1995 - 1999	Vicente M Olivares	(UV)
1999 - 2003	José Albalat Grimaltos	(PP)
2003 - 2007	José Albalat Grimaltos	PP
2007 - 2011	José Albalat Grimaltos	PP
2011 - 2015	Juan García Cerdá (2011-2013) José Barberá Ferrer (2013-2015)	BLOC PSPV-PSOE
2015 - 2019	José Barberá Ferrer (2015-2017) Analía Juan Guillén (2017-2019)	PSPV-PSOE Compromís
2019 - 2023	Analía Juan Guillén (2019-2021) José Barberá Ferrer (2021-2023	Compromís PSPV-PSOE
2023	Hector Barberá Cerdá	PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 1.152 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2018	2022
1.248	1.270	1.244	1.260	1.258	1.256	1.353	1.400	1.414	1.446	1.425	1.180	1.152

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia de l'Assunció de Montesa

Castell de Montesa . Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.

El Terratrémol de Montesa va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.

Iglésia Parroquial. Té per titular a Nostra Senyora de l'Assunció i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del sigle XVIII i renovat en 1857.

Festes locals[editar | editar còdic]

Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la Mare de Dèu del Castell. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.

Ademés des de l'any 1982 se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses. Les festes de moros i cristians se celebren la semana del 9 d'octubre , commemorant la conquiste de Jaume I.

Images de satèlit i mapes[editar | editar còdic]

WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [1]
WikiMapia - Image de satèlit: [2]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Ajuntament de Montesa
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [3]
INE. Població de Montesa
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Montesa.

L'Orde Militar de Montesa

Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins • Barcheta • Canals • Cerdà • Estubeny • La Font de la Figuera • La Granja de la Costera • Génoves • Llanera de Ranes • Lloc Nou d'En Fenollet • Llosa de Ranes • Moixent • Montesa • Novetlè • Roglà i Corberà • Torrella • Vallada • Vallés • Xàtiva

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image: Montesa.jpg|thumb|right|360px|<center>Montesa</center>]]
+[[Archiu:Sala Capitular del Castell de Montesa.JPG|thumb|right|360px|<center>Sala capitular del [[castell de Montesa]]</center>]]
+'''Montesa''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]].
+== Geografia ==
+Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera.
-'''Montesa''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Costera]].
+Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.
-== Geografia ==
-Situat en la vall del seu mateix nom, el relleu ho forma un ampla vall recorreguda pel [[riu Canyoles]] en direcció sur-oest-nordest i llimitat en la seua part septentrional per una ramificació de la serra d'Enguera. Les alineacions montanyoses són de naturalea cretácica, mentres que el fondo de la vall, en una altitut mija de 249 m. es troba ocupat per molasas miocèniques.
 Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a continuar en la [[A-35]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de la llínea C-2 de [[Proximitats Valéncia]]. ([[Xàrcia Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]).
@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 == Història ==
-Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en què després es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.
+Són escassos les restes prehistòriques aparegudes en este terme. Hi ha vestigis d'un establiment ibèric en la Canal, consistents en abundants fragments de ceràmica en decoració geomètrica pintada i una chicoteta escultura, també de fanc olla, representant un cavallet, i els sellars encoixinats reutilisats en diversos paraments del castell, indubtablement d'época romana i que prova l'existència, potser en el mateix lloc en qué despuix es va edificar esta, d'unes importants construccions de temps augusts destruïdes a l'alçar durant la [[Edat Mija]] el castell.
-Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites van continuar inclús després de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].
+Encara que el seu orige es té com a romà, pareix que Salvage va començar a tindre importància en época dels àraps. Durant la conquiste cristiana va ocupar una situació fronterera i en ella es va refugiar el cabdell musulmà [[Al-Azraq]] en guerra en [[Jaume I]]. De nou va tornar a ser centre de rebelió musulmana, dirigida de nou per Al-Azraq. L'infant Pere es va encarregar de sometre a la rebelió, encara que les lluites varen continuar inclús despuix de la mort de [[Jaume I]], en [[1276]].
-L'any [[1289]] el rei [[Alfondo III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa van conseguir gran preponderància.
+L'any [[1289]] el rei [[Alfondo III]] va concedir carta de poblament a Salvage i Vallada, repoblant aixina en cristians una zona que fins llavors havia segut perillosa per la seua situació fronterera. Salvage va quedar incorporada al patrimoni real fins a l'any [[1317]], data en que per desig de [[Jaume II]] es va crear l'orde monàstic-militar de [[Orde de Montesa|Montesa]] com a substituta en el [[Regne de Valéncia]] de la desapareguda [[Orde Del temple]]. Per eixe motiu, la vila i el castell de Montesa varen conseguir gran preponderància.
 La vila va patir els efectes de diversos [[Terratrémol de Montesa|terratrémols en març i abril de 1748]], i en novembre de [[1755]], aixina com una tràgica inundació en [[1864]].
-== Monuments ==
+== Administració ==
-*'''[[Castell de Montesa]] '''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'església de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
-El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].
-*'''Església Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].
-== Festes locals ==
-Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
-Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.
-Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la semana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquiste de [[Jaume I]].
-== Administració i Demografia ==
 {{Alcaldes_Espanya
@@ Llínea 56: / Llínea 42: @@
    | Alcalde_8 = José Albalat Grimaltos
    | Partit_8 = [[PP]]
+  | Alcalde_9 = Juan García Cerdá (2011-2013)
+José Barberá Ferrer (2013-2015)
+  | Partit_9 = [[BLOC]]
+[[PSPV-PSOE]]
+  | Alcalde_10 = José Barberá Ferrer (2015-2017)
+Analía Juan Guillén (2017-2019)
+  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
+[[Compromís]]
+  | Alcalde_11 = Analía Juan Guillén (2019-2021)
+José Barberá Ferrer (2021-2023
+  | Partit_11 = [[Compromís]]
+[[PSPV-PSOE]]
+  | Alcalde_12 = Hector Barberá Cerdá
+  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 }}
-{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+== Demografia ==
-|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+Conta en una població de 1.152 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].
+<center>
+{| align="center" {{tablabonita}}
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+|-
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!!
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]]!! [[2007]]!! [[2018]]!![[2022]]!!
 |-
-| align=center| 1.248 || align=center| 1.270 || align=center| 1.244 || align=center| 1.260 || align=center| 1.258 || align=center| 1.256 || align=center| 1.353 || align=center| 1.400 || align=center| 1.414|| align=center| 1.446 || align=center| 1.425
+| align=center| 1.248 || align=center| 1.270 || align=center| 1.244 || align=center| 1.260 || align=center| 1.258 || align=center| 1.256 || align=center| 1.353 || align=center| 1.400 || align=center| 1.414|| align=center| 1.446 || align=center| 1.425|| align=center| 1.180|| align=center| 1.152
 |}
+</center>
+== Monuments ==
+[[File:Església de l'Assumpció, Montesa 01.JPG|thumb|250 px|Iglésia de l'Assunció de Montesa]]
+*'''[[Castell de Montesa]] '''. Coronant el cim del tossal que domina la vila estan les ruïnes del seu històric castell. En el seu interior es trobaven el convent, l'iglésia de l'Orde, el palau del Mestre, els quarters, etc.
+El [[Terratrémol de Montesa]] va ocasionar l'afonament de gran part del Castell. Les seues restes varen ser declarades monument arquitectònic-artístic en [[1926]].
+*'''Iglésia Parroquial'''. Té per titular a [[Mare de Deu de l'Assunció|Nostra Senyora de l'Assunció]] i es tracta d'un edifici de pedra de cadireria construït a principis del [[sigle XVIII]] i renovat en [[1857]].
+== Festes locals ==
+Celebra les seues festes patronals al Santíssim Crist del Calvari, a la Relíquia de Santa Espina i a la ''Mare de Dèu del Castell''. El principal dia, el de la Mare de Dèu del Castell, sempre recau en el primer dumenge de setembre i, a partir d'eixe dia, s'organisen totes les festes. Normalment comencen a finals d'agost i principis de setembre.
+Ademés des de l'any [[1982]] se celebra festes de moros i cristians sent el principal acte la desfilada de les comparses.
+Les festes de [[moros i cristians]] se celebren la semana del [[9 d'octubre]] , commemorant la conquiste de [[Jaume I]].
+== Images de satèlit i mapes ==
+* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2]
+* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]
 == Vore també ==
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 * [[Castell de Montesa]]
 * [[Terratrémol de Montesa]]
-== Images de satèlit i mapes ==
+== Referències ==
-* WikiMapia - Pla de Montesa i contornada: [http://wikimapia.org/#lat=38.948396&lon=-0.648837&z=17&l=3&m=m&v=2]
+* [https://www.montesa.es/ Ajuntament de Montesa]
-* WikiMapia - Image de satèlit: [http://wikimapia.org/#lat=38.948129&lon=-0.648537&z=16&l=3&8m=s&v=2]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Montesa INE. Població de Montesa]
+* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
+* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==
-* [http://www.ive.S'Institut Valencià d'Estadística]
+{{commonscat|Montesa}}
-* [http://www.Fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-* [http://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
+* [https://www.heraldaria.com/montesa.php L'Orde Militar de Montesa]
-== Referències ==
-{{Traduït de|es|Montesa_(Valencia)}}
 {{Municipis de La Costera}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]