Diferència entre les revisions de "L'Olleria"

Última revisió del 17:42 23 oct 2023

'

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Comunitat Valenciana

• Província:

Província de Valéncia

• Comarca:

Vall d'Albaida

• Partit judicial:

Ontinyent

Ubicació:

• Altitut:

425 msnm

Superfície:

31'75 km²

Població:

8.355 hab. (2022)

• Densitat:

263,14 hab./km²

Gentilici:

ollerià/na

Predomini llingüístic:

Valencià

Còdic postal:

46850

Festes majors:

1er fi de semana de setembre.

Alcalde:

Ramón Vidal Soler (PPCV)

Pàgina web:

Web oficial de l'ajuntament

L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Clariano, que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:

Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Prehistòria[editar | editar còdic]

En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació des de la Prehistòria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el sigle XIX per Juan Vilanova y Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.

Edat Antiga[editar | editar còdic]

En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.

Edat Mija[editar | editar còdic]

Mapa de l'Olleria sigle XVI

L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."

Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En l'any 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Garrido i García	MCPV
1983 - 1987	José Such Martínez	PSOE
1987 - 1991	José Such Martínez	PSOE
1991 - 1995	José Such Martínez	PSOE
1995 - 1999	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
1999 - 2003	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
2003 - 2007	Vicente Bernardo Llop Moliner	PPCV
2007 - 2011	Vicente Bernardo Llop Moliner Julià Engo i Fresneda José Vidal Oltra	PPCV BNV GdO
2011 - 2015	José Vidal Oltra	GdO
2015 - 2019	Julià Engo i Fresneda	Compromís
2019 - 2023	Ramón Vidal Soler	PPCV
2023	Ramón Vidal Soler	PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 8.355 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2009	2010	2012	2014	2018	2022
6.852	6.845	6.977	7.010	7.005	7.053	7.302	7.648	7.984	8.514	8.692	8.660	8.630	8.379	8.225	8.355

Economia[editar | editar còdic]

Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos vidre, en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.

Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'Espanya, degut a la crisis econòmica començada en l'any 2007 ha vaixat la indústria del vidre. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.

Monuments[editar | editar còdic]

Ermita de San Cristóbal. En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
Ermita de San Juan Bautista. En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc.
Ermita del Crist de la Palma.
Cova de Sant Nicolau, Habitàda per l'home de neandertal.
Castellet del Porquet, poblat Neolític fortificat en muralla.
Casa de la Vila. De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
Casa del Salido, és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
Convent de Capuchins, fundat en l'any 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
Monasteri de les Agustines descalces, fundat en l'any 1611. Conserva restants de muralla.
Convent dels Dominics, fundat en l'any 1578. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.

Hospital de San Juan Bautista, del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.
Santuari de la Verge de Loreto, a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
Iglesia de Santa María Magdalena, Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
El Trinquet, Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
L'antic Matador Municipal, un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.
L'Almodi o Pósit migeval, que en el sigle XIX es reconvertí en el Teatre Cervantes. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.
Casa-Palaciana de Zacarés, Casa del Sacristà i la Casa dels Gisberts, destaquen entre atres pel seu valor historic.

Casa Santonja

Palau dels Marau , coneguda com "Casa Santonja , antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el Museu Valencià del Vidre, el d'Història local i artesanies.
Els Alcavons o mines d'aigua, son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.

Festes locals[editar | editar còdic]

Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria

Sant Antoni Abat, Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
Carnestoltes, a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
Semana Santa, que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
Festes Patronals i de Moros i Cristians, es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
La Fira. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
La festa de La Magdalena, festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
Romeria de la Divina Pastora, "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Arròs al forn, lo que es coneix com "La Cassola".
El Pa Beneit de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
Granisat-gelat de timo, "Timonet de la Serra Grossa".
Pastes en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
Pastiços de nadal, en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
Embutits tradicionals de porc.

Vore també[editar | editar còdic]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències[editar | editar còdic]

Ajuntament de L'Olleria
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
INE. Població de L'Olleria
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Olleria.

Municipis de la Vall d'Albaida

Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Infobox_pobles
-|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
-|image_província = [[Image:Mapa-22.jpg|105px]]
+|image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
-|nom =  L'Olleria
+|nom =
-|image_escut = [[Image:EscutOlleria.jpg|100px]]
+|image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]]
-|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 |província = [[Província de Valéncia]]
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |superfície = 31'75 km²
 |altitut =425 msnm
-|població = 8630 hab.
+|població = 8.355 hab. (2022)
-|densitat = 261,01 hab./km²
+|densitat = 263,14 hab./km²
 |gentilici = ollerià/na
 |llengua = [[Valencià]]
 |còdic_postal = 46850
-|festes = 1er cap de semana de setembre.
+|festes = 1er fi de semana de [[setembre]].
-|alcalde = José Vidal Oltra (GdO)
+|alcalde = Ramón Vidal Soler (PPCV)
-|uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament]
+|web = [https://www.lolleria.org/ Web oficial de l'ajuntament]
 |notes =
 }}
+''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
-''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
 ==Geografia==
-Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall de Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu es suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Claria, que constituix el llimit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El casc urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
+Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Clariano]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
-Des de Valencia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
+Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
 ===Localitats llimítrofs===
-El terme municipal de  L'Olleria fita en las següents localitats:
+El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:
 [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
@@ Llínea 37: / Llínea 36: @@
 ==Història==
-En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació desde la Prehistoria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapesd'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cava Sant Nicolau, fins l'Edat deBronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en elsegle XIX per Juan Vilanova i Piera, que si be en un primer moment va descriureeste jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat delsMetals, dins del primer periode, el del coure. Posteriorment, en 1937, IsidroBallestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castelletdel Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
+===Prehistòria===
+En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
-En epoca iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants enrunes tal volta deguda a quees una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania.En el periode iber-romà, els erudits centren el nucleu de poblacio en l'ermitade Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se potadmirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixenvaries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres del'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importantsrestants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seuaarquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.
-L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmansratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pelsaccessos al poblat. Dels seus restants son destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periode destaca la troballa d'un anell arabic, en unainscripcio, engalzada en un anell d'or, que fa referencia a l'importancia delseu posseïdor. L'anell s'ha perdut, no aixina l'inscripcio que dia: "Quicreu se salva. Qui patix, guanya.
+===Edat Antiga===
+En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'[[ermita]] de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda.
-[[Image:OlleriaXVIII.jpg|450px]]
+===Edat Mija===
+[[Archiu:Olleria6.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVI]]
+L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'[[or]], que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."
-Després de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment",apareixen varies donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nomprove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. Enl'Edat Moderna destaca la seua independencia respecte de la ciutat de Xativa,conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i després la consecucióde la categoria de Vila Real en 1588, en la presa de possessió de la supremajurisdicció i vot en les Corts. En 1522, la vila es pronuncià a favor de lesGermanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats,molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerrescarlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'IndependenciaEspanyola.
+Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en [[1583]] i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any [[1588]], en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En l'any [[1522]], la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.
 ==Administració==
@@ Llínea 65: / Llínea 66: @@
    | Alcalde_8 = Vicente Bernardo Llop Moliner<br />Julià Engo i Fresneda<br />José Vidal Oltra
    | Partit_8 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]<br />GdO
+  | Alcalde_9 = José Vidal Oltra
+  | Partit_9 = GdO
+  | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda
+  | Partit_10 = [[Compromís]]
+  | Alcalde_11 = Ramón Vidal Soler
+  | Partit_11 = [[PPCV]]
+  | Alcalde_12 = Ramón Vidal Soler
+  | Partit_12 = [[PPCV]]
 }}
-==Demografia==
+== Demografia ==
-{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+La seua població és de 8.355 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
-|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+<center>
+{| align="center" {{tablabonita}}
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]]
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
+|-
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 |-
-| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630
+| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225 || align=center| 8.355
 |}
+</center>
 ==Economia==
-Historicament L'olleria es caracterisa per la seua industria del vidre. Hui te industria molt diversificada.
+Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.
+Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
 ==Monuments==
-'''Núcleu antic''' de la vila.
-'''Església de Santa Maria Magdalena''' i Campanar [[segle XVI]].
+*'''Ermita de San Cristóbal.''' En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
-'''Església de la Mare de déu de Loreto''' [[segle XVII]].
+*'''Ermita de San Juan Bautista.''' En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá  vint-i-cinc.
-'''Ermites del Crist''', '''de l'Aurora''' i '''Sant Cristòfol'''.
+*'''Ermita del Crist de la Palma.'''
-'''Ajuntament'''.
+*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal.
-'''Museu del Vidrie'''. únic en la [[Comunitat Valenciana]].
+*'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla.
+*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
+*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
+*'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
+*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla.
+*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
+*'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres.
+*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
+*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el [[sigle XII]]I. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
+*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
+*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del [[sigle XX]].
+*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''.  Restaurat en el [[sigle XXI]] com bell teatre romantic.
+*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.
+[[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb|250 px|Casa Santonja]]
+*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies.
+*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.
 ==Festes locals==
-Per [[giner]], Sant Antoni Abat, repartiment de pa beneït i benedicció d'animals.
+[[Archiu:Caolleria.jpg|thumb|250px|Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria]]
-Per [[febrer]], Carnestoltes (es menja la caçoleta de ventre i pata al camp).
+*'''[[Sant Antoni Abat]]''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
-Per [[maig]] Festa de les Tres Aves Maria al Convent de Capuchins.
+*'''[[Carnestoltes]]''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
-El [[24 de juny]] Sant Joan Batista.
+*'''[[Semana Santa]]''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
-El [[22 de juliol]], Festa de la Magdalena en el recuperat "Ball dels Locos".
+*'''Festes Patronals''' i de '''[[Moros i Cristians]]''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
-El [[16 d'agost]], Sant Roc.
+*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
-Del 25 al 28 d'agost, "Bous al carrer".
+*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
-El primer cap de setmana de [[setembre]], Festes Patronals de Moros i Cristians en honor a Sant Miquel, l'Ecce Homo, el Crist de la Palma i la Mare de Deu de Loreto.
+*'''Romeria de la Divina Pastora''', "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.
-A primers d'[[octubre]] Fira d'art i Artesania.
-Del 25 al 28 d'octubre Fira de l'Olleria.
-El [[8 de decembre]] Festa de la Puríssima.
 ==Gastronomia==
-Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], arrop i talladetes, carns...).
-==Enllaços externs==
+*'''[[Arròs al forn]]''', lo que es coneix com "La Cassola".
+*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
+*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa".
+*'''Pastes''' en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
+*'''Pastiços de nadal''', en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
+*'''Embutits''' tradicionals de porc.
+== Vore també ==
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
+== Referències ==
+{{referències}}
+* [https://www.lolleria.org/ Ajuntament de L'Olleria]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Olleria INE. Població de L'Olleria]
+* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
+* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|L'Olleria}}
 {{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]