Diferència entre les revisions de "Senyera (Ribera Alta)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Novelet2 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Llunablava)
 
(No es mostren 42 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Senyera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca).
+
[[Archiu:Senyera enero 2016 11.JPG|thumb|350px|Senyera]]
 +
'''Senyera''' (en [[castellà]] ''Señera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
−
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que a poc a poc anà desapareguent, en la qual cosa se li quedà el nom de sénia era, i de sénia era es passà a Senyera.  
+
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca).
 +
 
 +
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.  
  
 
Senyera està situada en el marge dret del [[riu Albaida]] (afluent del riu [[Xúquer]]), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
 
Senyera està situada en el marge dret del [[riu Albaida]] (afluent del riu [[Xúquer]]), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
  
−
S'accedix a esta població des de de Valencia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i després en la CV-564.
+
S'accedix a esta població des de de [[Valéncia]] a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.
 +
 
 +
== Història ==
 +
Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), despuix l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] a soles tenia 18 cases.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Eliseo Tomás Escuriet
 +
  | Partit_1 = [[PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Eliseo Tomás Escuriet
 +
  | Partit_2 = [[PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Juan Mario Ferrandis Climent
 +
  | Partit_3 = Independent, AESI
 +
  | Alcalde_4 = Miguel Ángel Tomás
 +
Juan Mario Ferrandis Climent
 +
  | Partit_4 = Independent, GIS
 +
[[PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Juan Mario Ferrandis Climent
 +
  | Partit_5 = [[PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Juan Mario Ferrandis Climent
 +
  | Partit_6 = [[PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Ramiro Climent Espí
 +
  | Partit_7 = [[PSOE]]-[[BLOC]]
 +
  | Alcalde_8 = Ramiro Climent Espí
 +
  | Partit_8 = [[PSOE]]-[[BLOC]]
 +
  | Alcalde_9 = Pilar Alandes Grimaltos
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Pau Mascarós Alandes
 +
Francisca Maria Momparler Orta
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
[[PSPV]]
 +
  | Alcalde_11 = Francisca Maria Momparler Orta
 +
  | Partit_11 = [[PSPV]]
 +
  | Alcalde_12 = Francisca Maria Momparler Orta
 +
  | Partit_12 = [[PSPV]]
  
−
== Història i orígens ==
+
}}
−
Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), després l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] només tenia 18 cases.
 
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 1.122 habitants.
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]]
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200
+
| align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 || align=center| 1.143 || align=center| 1.132 || align=center| 1.122
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.
+
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a [[tarongers]], [[hortalices]] i [[blat]] de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència.  
 +
 
 +
La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar.  
 +
 
 +
Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són [[Vilanova de Castelló]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]], entre atres.
 +
 
 +
== Edificis ==
 +
[[File:Senyera enero 2016 14.JPG|thumb|250px|Iglésia de Santa Ana]]
 +
 
 +
Els principal edificis de la població de Senyera són:
 +
 
 +
* Iglésia de [[Santa Ana]], del [[sigle XVIII]].
 +
 
 +
* Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
  
−
== Monuments ==
+
* Piscina Municipal.
−
* '''Iglésia de [[Santa Ana]]''', del segle XVIII.
 
−
* '''Ajuntament''' de nova creació és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
 
−
* '''Piscina Municipal.
 
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
−
El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el mes d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i després la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que se celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost.
+
El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el més d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció.
 +
 
 +
En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que es celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost.
 +
 
 +
== Personages ilustres ==
 +
* [[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, [[7 de maig]] de [[1904]] - Vilanova de Castelló, [[18 de febrer]] de [[1998]]) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys [[1930]] i [[1942]].
  
−
== Personage ilustre ==
+
== Vore també ==
−
*[[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, 7 de maig de 1904 - Vilanova de Castelló, 18 de febrer de 1998) Fon un cicliste valencià que fon professional entre 1930 i 1942.
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
−
== Referències ==
+
==Referències==
 
{{referències}}
 
{{referències}}
 +
 +
* [https://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Senyera INE. Població de Senyera]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera]
+
{{commonscat|Senyera (Ribera Alta)}}
−
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
+
 
−
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
+
* [https://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística]
−
{{Municipis de La Ribera Alta}}
+
 
 +
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 18:32 23 gin 2024

Senyera

Senyera (en castellà Señera), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[editar | editar còdic]

Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).

Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareixent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.

Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.

S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.

Història[editar | editar còdic]

Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 a soles tenia 18 cases.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Eliseo Tomás Escuriet PSOE
1983 - 1987 Eliseo Tomás Escuriet PSOE
1987 - 1991 Juan Mario Ferrandis Climent Independent, AESI
1991 - 1995 Miguel Ángel Tomás

Juan Mario Ferrandis Climent

Independent, GIS

PSOE

1995 - 1999 Juan Mario Ferrandis Climent PSOE
1999 - 2003 Juan Mario Ferrandis Climent PSOE
2003 - 2007 Ramiro Climent Espí PSOE-BLOC
2007 - 2011 Ramiro Climent Espí PSOE-BLOC
2011 - 2015 Pilar Alandes Grimaltos PPCV
2015 - 2019 Pau Mascarós Alandes

Francisca Maria Momparler Orta

Compromís

PSPV

2019 - 2023 Francisca Maria Momparler Orta PSPV
2023 Francisca Maria Momparler Orta PSPV

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 1.122 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010 2018 2021 2023
831 834 838 885 920 937 952 1.038 1.080 1.141 1.200 1.143 1.132 1.122

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència.

La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar.

Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.

Edificis[editar | editar còdic]

Iglésia de Santa Ana

Els principal edificis de la població de Senyera són:

  • Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
  • Piscina Municipal.

Festes[editar | editar còdic]

El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el més d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció.

En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que es celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.

Personages ilustres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Senyera_(Ribera_Alta)&oldid=298484»