Diferència entre les revisions de "Millars (Valéncia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 30 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Millars''' (en castellà i oficialment '''''Millares''''') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca d'[[El Canal de Navarrés]].
+
[[File:Millares - panoramio - jgaldon.jpg|thumb|300px|Millars]]
 +
'''Millars''' (en [[castellà]] i oficialment ''Millares''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] de la comarca d'[[El Canal de Navarrés]], en la [[província de Valéncia]].
  
−
Llimita en [[Bicorp]] i [[Quesa]] en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], [[Dosaigües]] en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]].
+
== Geografia ==
 +
 
 +
Emplaçat en el massiç cretàcic de Caroche, en el clavill obert pel [[riu Xúquer]] entre la molga de Corts, a l'[[oest]], i la serra de Caballón, al norest.
 +
 
 +
El riu Xúquer, el seu principal accident geogràfic, li servix de llímit en [[Dosaigues]] i [[Tous]]. Aparte del Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canillas i Pileta.
 +
 
 +
Entre les seues numeroses coves i abrics mereixen ser visitades la cova les Donas, casi en el llímit en [[Quesa]], la de les Colomes, propenca a la població, i l'abric del Barranc de les Canyes, en pintures rupestres de tipo naturaliste. Hi ha 25 abrics més en pintures rupestres descoberts per José Martínez Royo, declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
 +
 
 +
També un important jaciment en chafades de [[dinosauri]], descobert per José Martínez Royo.
 +
 
 +
S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de la A-7 prenent després la CV-520 per a accedir a la CV-422, a continuació seguir per la CV-435 i finalment per la CV-580.
 +
 
 +
==== Localitats llimítrofes ====
 +
Llimita en [[Bicorp]] i Quesa en la mateixa comarca, [[Cortes de Pallars]] en la [[Vall de Cofrents]], Dosaigües en la [[Foya de Bunyol]]) i [[Tous]] en la [[Ribera Alta]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Hi ha 42,74 km de distància entre Valéncia i Millars i 74 km per carretera.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = José Barberá Pérez
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = José Sáez Sáez
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = José Sáez Sáez
 +
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_4 = José Sáez Sáez
 +
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_5 = José Vicente Sáez Lorente
 +
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_6 = José Vicente Sáez Lorente
 +
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_7 = Higinio Pérez Pla
 +
| Partit_7 = [[PP]]
 +
| Alcalde_8 = Higinio Pérez Pla
 +
| Partit_8 = [[PP]]
 +
| Alcalde_9 = Higinio Pérez Pla
 +
| Partit_9 = [[PP]]
 +
| Alcalde_10 = José Ricardo Pérez Gómez
 +
| Partit_10 = [[PP]]
 +
| Alcalde_11 = José Ricardo Pérez Gómez
 +
| Partit_11 = [[PP]]
 +
| Alcalde_12 = José Ricardo Pérez Gómez
 +
| Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
 +
 
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
La demografia en Millars està sofrint actualment un notable descens per l'escassea de treball en la zona, que provoca que les famílies es vegen obligades a eixir del poble per a treballar o inclús els jóvens per a poder realisar els seus estudis. Açò és per un mal aprofitament de la capacitat del poble, ya que és un municipi molt ric naturalment, que dispon dels mijos necessaris per a eixir avant, pero que si seguix aixina acabarà per ser un més de l'engrossada llista de pobles fantasma d'[[Espanya]].
 +
 
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 339 habitants.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2002]] !! [[2006]] !! [[2010]] !! [[2014]] !! [[2017]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 785 || align=center| 743 || align=center| 676 || align=center| 599 || align=center| 530 || align=center| 491 || align=center| 395 || align=center| 349 || align=center| 339
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, [[Fusta|fustes]] de [[roure]] i [[carrasca]], de [[Pi (arbre)|pi]] i almeces, carbó vegetal, [[espart]], ganado [[Cabra|cabrío]], [[Abella|apicultura]], [[oli]] d'oliva, mieses i [[Garrofa|garrofes]].
 +
 
 +
Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus molgues; posteriorment, en la segona década del [[sigle XX]], Francisco Jover va construir una microcentral hidroelèctrica, i en l'any [[1928]] va començar la construcció per l'Hidroelèctrica Espanyola de la famosa i moderna central Juan de Urrutia en 4 turbines francis de 25 000 cv. que donaven una potència total de 80 400 kW.
 +
 
 +
El seu fill, Ángel Jover, seguint l'habilitat tècnica del seu pare, va construir emissores de radi, primer com a aficionat, sent un dels fundadors de URE l'EA-5-DU, despuix una emissora comercial en una potència en antena d'1 kW que va ser coneguda com a Ràdio Parroquial de Millars.
 +
 
 +
En quant l'ona de [[TVE]] va aplegar a estes comarques, va posar una antena en la seua casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya en tindre [[televisió]].
 +
 
 +
Mencionar en respecte a D. Vicente Lorente, que va instalar en el poble una imprenta, ademés de sortir de llibres i material de papereria i oficina a la població, per lo que mereix un reconeiximent a eixa digna llabor.
 +
 
 +
Per la [[Anys 1940|década dels quaranta]], els germans Sáez Merino varen dur els primers telers per a la fabricació de teixits de tot tipo, indústria que va créixer i va possibilitar el manteniment de la població i la seua bona estabilitat econòmica, en la construcció de noves fàbriques que junt a la que en l'any [[1977]] que la família Martínez va establir per a gèneros de punt, eren els qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.
 +
 
 +
Quan es va parar la de telers en l'any [[1992]], va començar el decliu del municipi, que ha sofrit un llamentable descens en el número d'habitants i en calitat de vida d'els qui d'algun modo seguixen vivint en el poble.
 +
 
 +
Entre els anys [[1998]] i [[2002]], es va efectuar la substitució de l'antiga central d'Hidroelèctrica en el caixer del riu, en ser inundada despuix del recreiximent de l'Assut de Tous, per una moderna sala de màquines subterrànea, que [[Iberdrola]] ha dotat en dos grups generadors, també en turbines francis d'uns 35 MW cada una, aprofitant la major part de les instalacions de l'antiga central, pero substituint o complementant-la en equips de la més alvançada tecnologia.
 +
 
 +
Per fi, despuix d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del més d'agost de l'any [[2007]] l'alberc de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenroll d'esta vila.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [http://www.ayuntamientomillares.es Ajuntament de Millars]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Millares INE. Població de Millars]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Millares}}
  
 
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}
 
{{Municipis de El Canal de Navarrés}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 19:00 12 oct 2023

Millars

Millars (en castellà i oficialment Millares), és un municipi de la Comunitat Valenciana de la comarca d'El Canal de Navarrés, en la província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

Emplaçat en el massiç cretàcic de Caroche, en el clavill obert pel riu Xúquer entre la molga de Corts, a l'oest, i la serra de Caballón, al norest.

El riu Xúquer, el seu principal accident geogràfic, li servix de llímit en Dosaigues i Tous. Aparte del Xúquer recorren el terme les rambles del Sabinat, Seca, Canillas i Pileta.

Entre les seues numeroses coves i abrics mereixen ser visitades la cova les Donas, casi en el llímit en Quesa, la de les Colomes, propenca a la població, i l'abric del Barranc de les Canyes, en pintures rupestres de tipo naturaliste. Hi ha 25 abrics més en pintures rupestres descoberts per José Martínez Royo, declarats Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.

També un important jaciment en chafades de dinosauri, descobert per José Martínez Royo.

S'accedix a este poble, des de Valéncia, a través de la A-7 prenent després la CV-520 per a accedir a la CV-422, a continuació seguir per la CV-435 i finalment per la CV-580.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

Llimita en Bicorp i Quesa en la mateixa comarca, Cortes de Pallars en la Vall de Cofrents, Dosaigües en la Foya de Bunyol) i Tous en la Ribera Alta, totes elles de la província de Valéncia. Hi ha 42,74 km de distància entre Valéncia i Millars i 74 km per carretera.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Barberá Pérez PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Sáez Sáez PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Sáez Sáez PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Sáez Sáez PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Vicente Sáez Lorente PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Vicente Sáez Lorente PSPV-PSOE
2003 - 2007 Higinio Pérez Pla PP
2007 - 2011 Higinio Pérez Pla PP
2011 - 2015 Higinio Pérez Pla PP
2015 - 2019 José Ricardo Pérez Gómez PP
2019 - 2023 José Ricardo Pérez Gómez PP
2023 José Ricardo Pérez Gómez PP


Demografia[editar | editar còdic]

La demografia en Millars està sofrint actualment un notable descens per l'escassea de treball en la zona, que provoca que les famílies es vegen obligades a eixir del poble per a treballar o inclús els jóvens per a poder realisar els seus estudis. Açò és per un mal aprofitament de la capacitat del poble, ya que és un municipi molt ric naturalment, que dispon dels mijos necessaris per a eixir avant, pero que si seguix aixina acabarà per ser un més de l'engrossada llista de pobles fantasma d'Espanya.

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 339 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1994 1998 2002 2006 2010 2014 2017 2022
785 743 676 599 530 491 395 349 339

Economia[editar | editar còdic]

Es vivia antigament dels recursos naturals, agricultura de supervivència, fustes de roure i carrasca, de pi i almeces, carbó vegetal, espart, ganado cabrío, apicultura, oli d'oliva, mieses i garrofes.

Hi havia molins fariners aprofitant els cursos d'aigua dels seus barrancs per a moure els seus molgues; posteriorment, en la segona década del sigle XX, Francisco Jover va construir una microcentral hidroelèctrica, i en l'any 1928 va començar la construcció per l'Hidroelèctrica Espanyola de la famosa i moderna central Juan de Urrutia en 4 turbines francis de 25 000 cv. que donaven una potència total de 80 400 kW.

El seu fill, Ángel Jover, seguint l'habilitat tècnica del seu pare, va construir emissores de radi, primer com a aficionat, sent un dels fundadors de URE l'EA-5-DU, despuix una emissora comercial en una potència en antena d'1 kW que va ser coneguda com a Ràdio Parroquial de Millars.

En quant l'ona de TVE va aplegar a estes comarques, va posar una antena en la seua casa i Millars va ser un dels primers pobles d'Espanya en tindre televisió.

Mencionar en respecte a D. Vicente Lorente, que va instalar en el poble una imprenta, ademés de sortir de llibres i material de papereria i oficina a la població, per lo que mereix un reconeiximent a eixa digna llabor.

Per la década dels quaranta, els germans Sáez Merino varen dur els primers telers per a la fabricació de teixits de tot tipo, indústria que va créixer i va possibilitar el manteniment de la població i la seua bona estabilitat econòmica, en la construcció de noves fàbriques que junt a la que en l'any 1977 que la família Martínez va establir per a gèneros de punt, eren els qui proporcionaven els llocs de treball estables o temporals, que complementaven als de les empreses de construcció.

Quan es va parar la de telers en l'any 1992, va començar el decliu del municipi, que ha sofrit un llamentable descens en el número d'habitants i en calitat de vida d'els qui d'algun modo seguixen vivint en el poble.

Entre els anys 1998 i 2002, es va efectuar la substitució de l'antiga central d'Hidroelèctrica en el caixer del riu, en ser inundada despuix del recreiximent de l'Assut de Tous, per una moderna sala de màquines subterrànea, que Iberdrola ha dotat en dos grups generadors, també en turbines francis d'uns 35 MW cada una, aprofitant la major part de les instalacions de l'antiga central, pero substituint o complementant-la en equips de la més alvançada tecnologia.

Per fi, despuix d'una llarga etapa d'inactivitat, ha tornat a funcionar des del més d'agost de l'any 2007 l'alberc de turisme rural, que tan necessari és per a reactivar alguns aspectes del desenroll d'esta vila.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Canal de Navarrés
Anna  •  Bicorp  •  Bolbait  •  Chella  •  Énguera  •  Millars  •  Navarrés  •  Quesa
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Millars_(Valéncia)&oldid=288798»