Diferència entre les revisions de "Pego"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 49 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{
+
{{Infobox_pobles
|topònim = Pego
+
|image_país = [[File:Localització de Pego respecte del País Valencià.png|180px]]
|oficial =
+
|image_província = [[File:Pego-Mapa de la Marina Alta.svg|190px]]
|escut = Escut de Pego.svg
+
|nom = Pego
|bandera = svg
+
|image_escut = [[File:Escut de Pego-2.svg|100px]]
|fotografia =  
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|fotografia_descripció =
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|fotografia_mida =
+
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = Marina Alta
+
|comarca = [[Marina Alta]]
|partit_judicial = [[Dénia]]
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Dénia]]
|mancomunitat = [[Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l'Atzúvia i Les Valls|Manc. de S.S. i Turisme]]</br>[[Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta]]
+
|coor = {{coor dms|38|50|31|N|0|07|06|E}}
|gentilicis = Pegolí, pegolina
+
|superfície = 66,2 km²
| codi = 03102
+
|altitut = 82 msnm
|densitat: 206 hab/km²
+
|població = 10.052 hab.([[INE]] [[2018]])
|superfície = 52,90
+
|densitat = 206 hab/km²
|altitud = 82
+
|gentilici = Pegolí, -a
|codi_postal= 03780
+
|llengua = [[Valencià]]
|coordenades = {{coor dms|38|50|31|N|0|07|06|E}}
+
|còdic_postal = 03780
|dist_país =  
+
|festes = Fira i Festes en honor al Stm. [[Ecce-Homo]]
|dist_altre1 =  
+
|alcalde = José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
|ref_altre1 = [[Dénia]]
+
|web = [http://www.pego.org/]
|dist_altre2 =  
+
|notes = '''Membre de:''' [[Mancomunitat de Servicis Socials i Turisme de Pego, L'Atzúvia i Les Valls|Manc. de S.S. i Turisme]]</br>[[Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta]]</br> '''Día de Mercat:''' Dijous
|ref_altre2 = [[Alacant]]
 
|predoling = [[Valencià]]
 
|govern_local = 8 [[PP]], 4 [[CTPG-I]], 3 [[PSPV]] i 2 [[BNV]]
 
|alcalde = José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
 
|festes_majors = Moros i Cristians </br> Darreries de [[juny]]
 
|dies_mercat = Dijous
 
|fira = Finals de Juny
 
|agermanaments =
 
|web = http://www.pego.org/
 
 
}}
 
}}
  
'''Pego''' és un municipi de la [[Marina Alta]] del [[País Valencià]] de 11.133 habitants (INE 2009).  
+
'''Pego''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], en la subcomarca de [[Les Valls de Pego]], dins de [[La Marina Alta]]. Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2018]], conta en una població de 10.052 habitants.
  
Ha estat històricament centre de la vall que porta el seu nom així com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentació de l'època. Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins el 1707 i després a la de Dénia fins el 1833 any en què passà a pertànyer a la província d'Alacant. L'àrea comercial on s'inclou és la de Gandia mantenint un mercat propi bastant important.
+
Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei [[Pere III]] d'Aragó va crear la baronia de Pego ([[1262]]) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any [[1707]] i despuix a la de [[Dénia]] fins a [[1833]] any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de [[Gandia]] mantenint un mercat propi molt important.
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
  
La Vall de Pego, composta pels municipis de Pego i de [[l'Atzúvia]]. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la província de València. És una gran depressió rodejada de muntanyes, a excepció de la zona de llevant on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. Les muntanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dóna origen al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els serveix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes del país, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arròs bombó durant el segle XX. El terme municipal de Pego limita amb els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Safor)|Oliva]].
+
[[La Vall de Pego]], es compon pels municipis de Pego i de [[L'Atzúvia]]. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nort de la comarca la Marina Alta, fitant la [[província de Valéncia]]. És una gran depressió rodejada de montanyes, a excepció de la zona de llevant a on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses.
 +
 +
Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'[[arròs]] bombó durant el [[sigle XX]].
 +
S'arriba a la ciutat per carretera, des d'[[Alacant]], a través de la [[N-332]] prenent despuix la [[CV-700]] o des de [[Valéncia]], per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.
 +
 
 +
El terme municipal de Pego llimita en els de [[l'Atzúvia]], [[Dénia]], [[Orba]], [[Ràfol d'Almúnia]], [[Sagra]], [[Tormos (Marina Alta)|Tormos]], [[Vall d'Ebo]] i [[Oliva (Valéncia)|Oliva]].
  
 
==Història==
 
==Història==
  
Durant el [[paleolític]] es troben diversos centres de població humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la pesca de mar.
+
Durant el [[paleolític]] es troben diversos centres de població humana en coves de les montanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la peixca de mar.
  
 
En el [[neolític]] n'hi ha més poblaments (Coves del '''Xical''', l''''Ase''' i '''Negra'''), es produïx el tancament de l'albufera.
 
En el [[neolític]] n'hi ha més poblaments (Coves del '''Xical''', l''''Ase''' i '''Negra'''), es produïx el tancament de l'albufera.
  
En L’[[edat del bronze]] té lloc una gran activitat pesquera i marítima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels més estudiats es troba a la [[Marjal de Pego-Oliva]], a la zona anomenada '''El Pla''', un altre en l'indret anomenat '''Tossal Ras''', al qual s'accedeix des del port de Sagra.
+
En L’[[edat del bronze]] té lloc una gran activitat peixquera i marítima en la costa, i es tenen coneiximents de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la peixca. Un dels més estudiats es troba en la [[Marjal de Pego-Oliva]], en la zona nomenada '''El Pla''', un atre en l'indret nomenat '''Tossal Ras''', al qual s'accedix des del port de Sagra.
  
La [[cultura ibèrica]] va ser molt important al País i també a la Vall, així es troben abundants restes de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la '''Muntanyeta Verda''' i el '''Tossalet de Sorell'''.
+
La [[cultura ibèrica]] fon molt important i també en la Vall, aixina es troben abundants rests de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la '''Montanyeta Verda''' i el '''Tossalet de Sorell'''.
  
De l'època de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel·la de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre a l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Nombroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar a la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpoli, un forn, a l''''Alter de Pau'''. Ceràmica a l''''Atzaïla'''.
+
De l'época de l'[[imperi romà]] s'han trobat unes sepultures i una [[moneda]] en una parcela de la partida de '''Penyalva'''. Una làpida de marbre en l''''Heretat de Sala'''. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de '''Favara'''. Tres peces de columnes en una vila de '''Sant Antoni'''. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de '''Gaià''', prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del '''Tossalet de les Mondes'''. Una necròpolis, un forn, en l''''Alter de Pau'''. Ceràmica en l''''Atzaïla'''.
  
A L'època [[musulmana]] es troben els següents nuclis poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalesa del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]]''', jaciment per excel·lència del període a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conqueridor]]. Durant aquesta època la població estava més disseminada per la vall.
+
En l'época [[musulmana]] es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del '''Miserat''' o Miserà, '''Favara''', '''Atzúvia''', '''Atzaïla''', '''Atzaneta''', '''Benixat''', '''Benigànim''', '''Benituba''', '''Benumeia''', '''Castelló''', '''Cotes''', '''Favara''', '''Rupais''', '''Salamona''', '''Beniçuleima''' (Sant Antoni), i el '''Castell d'[[Ambra]] ''', jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill [[Al-Azraq]] a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei [[Jaume el Conquistador]]. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.
  
Amb la conquesta cristiana de [[Jaume el Conqueridor]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que també s'han trobat restes més antigues dins el casc urbà. Ara la població tendeix a concentrar-se a la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conqueridor dóna el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins. Fins el 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i després passa a poder de senyors feudals, Dona Constança (1300-1307), Dona Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle XV), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle XVI).
+
En la conquista cristiana de [[Jaume el Conquistador]], la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní ([[1258]]). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego ([[1262]]) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any [[1300]] estigué incorporat al Patrimoni Real i despuix passa a poder de senyors feudals, Donya Constança ([[1300]]-[[1307]]), Donya Blanca d'Aragó ([[1307]]-[[1310]]), la Corona (1310-[[1322]]), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-[[1409]]), Francesc Gilabert de Centelles ([[sigle XV]]), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del [[sigle XVI]]).
  
L’[[expulsió dels moriscos]] (1609), significà un despoblament de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El segle XVII va veure també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.
+
L’[[expulsió dels moriscs]] (1609), significà una despoblació de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El [[sigle XVII]] va vore també moviments populars com la segona Germania ([[1693]]) que Pego va viure intensament.
  
Durant la [[Guerra de Successió]] es va declarar partidària de l'arxiduc Carles, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser atorgat el títol de 'Molt Noble Vila'.
+
Durant la [[Guerra de Successió]] es va declarar partidària de l'archiduc Carles, i les tropes de [[Felip V]] la varen ocupar per llarc temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser otorgat el títul de 'Molt Noble Vila'.
  
A les darreries del segle XVIII i durant el XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalització dels regs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.
+
A les darreries del [[sigle XVIII]] i durant el [[sigle XIX]] la població es va preocupar molt per la distribució i canalisació dels recs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.
  
El segle XX la vila va quedar estancada mentre poblacions veïnes augmentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialització.
+
En el [[sigle XX]] la vila va quedar estancada mentres poblacions veïnes aumentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialisació.
  
A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del país, ha hagut un cert revifament i expansió urbanística.
+
A finals del sigle passat i inicis de l'actual [[Sigle XXI|XXI]], com al restant de la Comunitat Valenciana, ha hagut una certa revitalisació i expansió urbanística.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:blacke;"|Evolució demogràfica de Pego<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 +
|-
 +
! !![[1646]] !! [[1715]] !! [[1794]] !! [[1842]] !! [[1860]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1940]] !! [[1960]] !! [[1981]] !! [[2000]] !! [[2018]]
 +
|-
 +
| Població||align=center| 224 || align=center| 1.305 ||  align=center| 5.107 || align=center| 5.565 || align=center| 5.858 || align=center| 6.983 || align=center| 7.409 || align=center| 8.547 || align=center| 8.291 || align=center| 9.112 || align=center| 10.060 || align=center| 10.052
 +
|-
  
{{evolució demogràfica|1646=224 focs|1715=1.305|1794=5.107|1842=5.565|1860=5.858|1900=6.983|1920=7.409|1940=8.547|1960=8.291|1981=9.112|2000=10.060|2005=10.781}}
+
|}
  
 
== Monuments i llocs d'interés ==
 
== Monuments i llocs d'interés ==
 
{{principal|Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta}}
 
{{principal|Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta}}
*'''Casc Antic'''. Es pot observar el seu traçat medieval i les restes de la muralla.
+
*'''Casc Antic'''. Es pot observar el seu traçat migeval i els restos de la muralla.
  
*'''[[Església Arxiprestal de l'Assumpció de Ntra. Sra.]]'''. D'estil renaixentista, construïda en el segle XVI sobre les ruïnes d'altra església més petita, realitzada també sobre les restes de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interès regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del segle XV, la doble Verónica, del XIV, la Creu Procesional, del XV, el crucifix de la Sacristia, la imatge del Santíssim Crist de la Providència, així com nombroses peces d'orfebrería. L'actual retaule de l'altar major, així com totes les pinture del'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil, pintades cap al 1950. També cal destacar la conservació completa de l'arxiu parroquial, que es conserva des del segle XIV.
+
*'''[[Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra.]] '''. D'estil renaixentista, construïda en el [[sigle XVI]] sobre les ruïnes d'atra iglésia més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del [[sigle XV]], la doble Verònica, del [[sigle XIV]], la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, aixina com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aixina com totes les pintures de l'iglésia són del valencià R. Cardells i són de despuix de la Guerra Civil, pintades cap a [[1950]]. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del sigle XIV.
L'actual rector-arxipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)
+
L'actual rector-archipreste és el '''Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías''' (2008)
  
*'''Capella de l'Ecce-Homo'''. D'estil barroc, realitzada en el segle XVIII per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada amb una cúpula de teules vidriadas de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellesa com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del segle XVII, sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realitzada per dos "àngels divins" que es van aparèixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assumpció.
+
*'''Capella de l'Ecce-Homo'''. D'estil barroc, realisada en el [[sigle XVIII]] per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del [[sigle XVII]], sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es varen aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.
  
*'''[[Museu d'Art Contemporani de Pego]]'''. Inaugurat en 1991. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realitzat anualment des de 1976 .
+
*'''[[Museu d'Art Contemporàneu de Pego]] '''. Inaugurat en [[1991]]. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realisat anualment des de [[1976]] .
  
 
*'''Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família'''.
 
*'''Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família'''.
*'''Ermita de Sant Josep''', del segle XIX.  
+
*'''Ermita de Sant Josep''', del sigle XIX.  
*'''Ermita de Sant Miquel''', del segle XVII, construïda sobre una antiga mesquita.  
+
*'''Ermita de Sant Miquel''', del sigle XVII, construïda sobre una antiga mesquita.  
*'''Ermita de Sant Antoni'''. *'''Ermita de Sant Sebastià''', gairebé derruïda.  
+
*'''Ermita de Sant Antoni'''. *'''Ermita de Sant Sebastià''', actualment derruïda.  
 
*'''Ermita de Sant Joaquim''', privada.  
 
*'''Ermita de Sant Joaquim''', privada.  
 
*'''Ermita de Sant Joan''', privada.  
 
*'''Ermita de Sant Joan''', privada.  
 
*'''Capella de Sant Llorenç'''.  
 
*'''Capella de Sant Llorenç'''.  
* Existeixen nombroses capelles i retaules de ceràmica en totes els carrers de la població dels quals duen associat un sant, com és el cas del Carrer Sant Domènec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Mèdics, Sant Bonaventura, Nº Sº de la Pau (Carrer La Pau) etc., així com altres retaules devocionales al Santíssim Ecce-Homo, la Verge dels Desemparats...
+
 
 +
* Existixen numeroses capelles i retaules de ceràmica en totes els carrers de la població dels quals porten associat un sant, com és el cas del Carrer Sant Doménec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Mèdics, Sant Bonaventura, Nº Sº de la Pau (Carrer La Pau) etc., aixina com atres retaules devocionaris al Santíssim Ecce-Homo, la [[Verge dels Desamparats]]...
  
 
*'''''El Poet de Cotes'''''.
 
*'''''El Poet de Cotes'''''.
 
*'''''Les covetes'''''.
 
*'''''Les covetes'''''.
  
*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]]'''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, amb un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquesta. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, però les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el [[segle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seva construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la muntanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquesta, però si va tenir importància en les posteriors revoltes mudèjars capitaneadas per [[Al-Azraq]].
+
*'''[[Ambra|Castell d'Ambra]] '''. És un de tants castells islàmics del territori valencià que varen servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que varen ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis del [[sigle XIII]]. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per [[Al-Azraq]].
  
*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de restes arqueològiques que ens diuen d'aquesta manera que l'home des de l'antiguitat ha viscut en aquesta vall beneficiada per la forest, la proximitat del Mediterrani i l'abundància d'aigua. En Ambra es troben restes de ceràmica neolítica, igual que en la ''Muntanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les acaballes del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les muntanyes pegolines.
+
*'''Jaciments arqueològics'''. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del [[Mediterrani]] i l'abundància d'[[aigua]]. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la ''Montanyeta Verda'' i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.
  
:'''''Cova de l'Ase'''''. Es tracta d'un hàbitat en cova i on haurien d'haver-se practicar soterraments.
+
:'''''Cova de l'Ase'''''. Es tracta d'un hàbitat en cova i a on haurien d'haver-se practicar soterraments.
  
 
:'''''Cova del Xical o Potastenc'''''.
 
:'''''Cova del Xical o Potastenc'''''.
:'''''Cova Negra'''''. Amb una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.
+
:'''''Cova Negra'''''. En una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.
  
:'''''El Pla'''''. Aquest jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat segle i es tracta d'un poblat de l'[[edat de bronze]] (4000-[[2000 a. C.]]) on van viure, caçar i pescar antics pobladors, defensats per una menuda muralla circumdant.  
+
:'''''El Pla'''''. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat sigle i es tracta d'un poblat de l'[[edat de bronze]] (4000-[[2000 a. C.]]) a on varen viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta  muralla circumdant.  
  
*'''[[Marjal de Pego-Oliva|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]]'''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons al·luvials dels rius Gallinera i [[riu Girona|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nord i sud respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat avançat de colmatació, travessada per multitud de sèquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'època actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.
+
*'''[[Marjal de Pego-Oliva|Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva]] '''. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i [[riu Girona|Girona]]. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"''ullals''" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantengut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.
  
=== Muralles i castells de Pego ===
+
==== Muralles i castells de Pego ====
L'origen de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià medieval coneixent-se nombroses referències textuals a la creació de la vila i a les seves muralles que no es trobaven acabades a principis del s.XIV. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ja que només es coneixen arqueològicament restes del cementiri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recinte poseia fins a 16 torres. Tot aquest nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc després. Les restes actuals consisteixen de diversos llenços, incorporats gairebé sempre a altres construccions. Destaca l'anomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obre en el nombre 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles del que va ser la torre annexa quadrada que defensava l'entrada.
+
L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià migeval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del [[sigle XIV]]. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que a soles es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc despuix. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.
  
El ''Castell d'Ambra'' es troba sobre un pujol al sud de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a [[La Vall d'Ebo]]. El seu origen és musulmà i va ser una important fortalesa que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com la resta del territori, a [[Al-Azraq]], el qual el va perdre després de la seva revolta. Posteriorment la seva propietat seguiria paral·lela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recinte amurallat, destacant les sòlides torrasses quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.
+
El ''Castell d'Ambra'' es troba sobre un pujol al sur de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a [[La Vall d'Ebo]]. El seu orige és musulmà i va ser una important fortalea que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com el rest del territori, a [[Al-Azraq]], el qual el va perdre despuix de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paralela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recint amurallat, destacant les sòlides terrases quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.
  
Existeixen referències documentals d'altres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides on es trobaven. Encara que es coneix la seva ubicació aproximada, gairebé no s'han trobat restes significatives dels mateixos.
+
Existixen referències documentals d'atres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides a on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicació aproximada, no s'han trobat rests significatius dels mateixos.
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
  
*'''[[Sant Antoni Abat]]'''. Les festes comencen amb el "[[Porrat]] de Sant Antoni", el dia 17 de Gener. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
+
*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Les festes comencen en el "[[Porrat]] de Sant Antoni", el dia [[17 de giner]]. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
  
*'''[[Baixada del riu Bullent]]'''. El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que duu 22 edicions. Durant aquesta festa el poble s'uneix per a realitzar una peculiar "carrera". Els participants realitzen les seves pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destresa.
+
*'''[[Baixada del riu Bullent]] '''. El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que du 22 edicions. Durant esta festa el poble s'unix per a realisar una peculiar "carrera". Els participants realisen les seues pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destrea.
  
*'''[[Carnaval|Carnestoltes]]'''. Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.
+
*'''[[Carnaval|Carnestoltes]] '''. Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.
  
*'''[[Enterrament de la Sardina]]'''. L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de setmana següent del de les Carnestoltes, i on la gent es vesteix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construèix una Sardina de cartró, suro i/o fusta, que acaba cremada al final de la cercavila en una foguera.
+
*'''[[Enterrament de la Sardina]] '''. L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de semana següent del de les Carnestoltes, i a on la gent es vestix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construïx una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final del passacarrer en una foguera.
  
*'''[[Falles]]'''. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi han tres falles que són: la ''Falla de la Font'', la ''Falla de la Plaça i Natzaret'' i la ''Falla del Convent''.  
+
*'''[[Falles]] '''. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la ''Falla de la Font'', la ''Falla de la Plaça i Nazaret'' i la ''Falla del Convent''.  
  
*'''[[Setmana Santa]]'''. En l'actualitat la Setmana Santa es compon de nou passos o imatges, que per ordre són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, [[Ecce homo]], Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Natzaré, Verónica, i Crist de la Providència.  
+
*'''[[Semana Santa]] '''. En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, [[Ecce homo]], Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.  
  
*'''[[Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo]]'''. És la festa gran per excel·lència, se celebra entorn al dimecres després de l'ultim diumenge de juny en honor a la preciossima Sang de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.
+
*'''[[Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo]] '''. És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres despuix de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.
Des de 1969 es celebren amb desfilades de [[Moros i Cristians]], amb 13 "filaes" de les quals 7 són cristianes i 6 mores.
+
Des de [[1969]] es celebren en desfilades de [[Moros i Cristians]], en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
  
D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques amb gamba, l'[[Arròs i costra]], l'[[Arròs amb fesols i naps|Arròs amb fesols i "penques"]], la Paella d'anguila i ànec, l'Olla i l'[[All i pebre]].
+
D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques en gamba, l'[[Arròs i costra]], l'[[Arròs en fesols i naps|Arròs en fesols i "penques"]], la [[Paella]] d'anguila i pato, l'Olla i l'[[All i pebre]].
  
 
== Política ==
 
== Política ==
Llínea 154: Llínea 158:
 
}}
 
}}
  
== Entitats esportives ==
+
== Entitats deportives ==
*[[Pego Club de Futbol]]
+
*[[Pego Club de Fútbol]]
 
* [http://www.cepego.org/ Centre Excursionista de Pego (web oficial)]
 
* [http://www.cepego.org/ Centre Excursionista de Pego (web oficial)]
*[http://www.clubdetennispego.com/ Club de Tennis Pego]
+
*[http://www.clubdetennispego.com/ Club de Tenis Pego]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 165: Llínea 169:
 
AA.DD., ''II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006'' (Ajuntament de Pego,  2007), p. 321
 
AA.DD., ''II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006'' (Ajuntament de Pego,  2007), p. 321
  
AA.DD., ''Pego (Miscelánea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana''  (Edita Caja de Ahorros Provincial,  1979)
+
AA.DD., ''Pego (Miscelánea) Història de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana''  (Edita Caja de Ahorros Provincial,  1979)
  
ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, ''Recerques sobre la història de Pego i la seua vall. 1'' (Ajuntament Pego - Instit,  1990), p. 128
+
ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, ''Recerques sobre l'història de Pego i la seua vall. 1'' (Ajuntament Pego - Instit,  1990), p. 128
  
ALMELA GUILLEN, José, ''Memorias de la villa de Pego'' (València: autor,  1986), p. 193
+
ALMELA GUILLEN, José, ''Memorias de la villa de Pego'' (Valéncia: autor,  1986), p. 193
  
 
BALLESTER ARTIGUES, Teresa, ''La segona república a Pego (1931-1939)'' (Picanya: Edicions del Bullent,  2006), p. 310
 
BALLESTER ARTIGUES, Teresa, ''La segona república a Pego (1931-1939)'' (Picanya: Edicions del Bullent,  2006), p. 310
Llínea 177: Llínea 181:
 
CASELLES I MONJO, Evarist, ''Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego'' (Edita Associació d'Activitats Culturals,  1986), p. 138
 
CASELLES I MONJO, Evarist, ''Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego'' (Edita Associació d'Activitats Culturals,  1986), p. 138
  
CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, ''Quaderns Pego Núm.2'' Edita Eliseu Climent edn (València,  1980), p. 108
+
CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, ''Quaderns Pego Núm.2'' Edita Eliseu Climent edn (Valéncia,  1980), p. 108
  
CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, ''Quaderns Pego Núm.3'' Eliseu Climent edn (València: Eliseu Climent,  1983), p. 84
+
CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, ''Quaderns Pego Núm.3'' Eliseu Climent edn (Valéncia: Eliseu Climent,  1983), p. 84
  
 
CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep , ''Quaderns Pego Núm.1'' (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona,  1976), p. 58
 
CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep , ''Quaderns Pego Núm.1'' (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona,  1976), p. 58
  
GINER BOLUFER, Carmel, ''L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII'' (València: Impremta Mari Montañana,  1968)
+
GINER BOLUFER, Carmel, ''L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els sigles XV, XVI i XVII'' (Valéncia: Impremta Mari Montañana,  1968)
  
 
GINER BOLUFER, Carmelo, ''45 años al servicio de Pego 1917-1962'' Ediciones Bullentum edn (Pego,  1963)
 
GINER BOLUFER, Carmelo, ''45 años al servicio de Pego 1917-1962'' Ediciones Bullentum edn (Pego,  1963)
Llínea 193: Llínea 197:
 
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, ''Preguem, germans'' (Sagunt: Imp. E. Navarro,  1977)
 
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, ''Preguem, germans'' (Sagunt: Imp. E. Navarro,  1977)
  
SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del XVIII,” ''Aguaits, 10'', Hivern 1994'
+
SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i atres minories marginals a Pego, a finals del XVIII,” ''Aguaits, 10'', Hivern 1994'
  
SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, ''Historia de la villa de Pego'' (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella,  1924).
+
SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, ''Història de la villa de Pego'' (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella,  1924).
  
 
SELFA, Moisés, ''Pego i els seus noms'' (Editorial Ajuntament de Pego,  2004), p. 126
 
SELFA, Moisés, ''Pego i els seus noms'' (Editorial Ajuntament de Pego,  2004), p. 126
Llínea 201: Llínea 205:
 
SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, ''Els pous de reg de Pego i les seues aigües'' (Picanya: Edicions del Bullent,  2006), p. 71
 
SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, ''Els pous de reg de Pego i les seues aigües'' (Picanya: Edicions del Bullent,  2006), p. 71
  
== Enllaços externs ==
+
== Vore també ==
 
+
*[[Marjal de Pego-Oliva]]
* [http://www.pego.org/ Ajuntament de Pego].
 
* [http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/03102.pdf Institut Valencià d'Estadística] {{pdf}}
 
* [http://www.just.gva.es/pls/civisv/p_civis.municipios?codcat=03102 Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 
 
 
{{Commonscat}}
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{referències}}
 
{{referències}}
  
== Vegeu també ==
+
== Enllaços externs ==
*[[Marjal de Pego-Oliva]]
+
{{commonscat|Pego}}
 +
* [http://www.pego.org/ Ajuntament de Pego]
 +
* [http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/03102.pdf Institut Valencià d'Estadística]
 +
* [http://www.just.gva.es/pls/civisv/p_civis.municipios?codcat=03102 Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]
  
{{Esborrany de la Marina Alta}}
+
{{Municipis de La Marina Alta}}
{{Municipis Marina Alta}}
 
{{cal foto val}}
 
[[Categoria:Pego| ]]
 
  
[[en:Pego, Alicante]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[es:Pego]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[eu:Pego]]
 
[[fa:پگو]]
 
[[fr:Pego]]
 
[[gl:Pego]]
 
[[it:Pego]]
 
[[nl:Pego]]
 
[[pt:Pego (Espanha)]]
 
[[ru:Пего]]
 

Última revisió del 11:49 14 gin 2023

Pego
Localització de Pego respecte del País Valencià.png Escut de Pego-2.svg
Pego-Mapa de la Marina Alta.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: Marina Alta
Partit judicial: Dénia
Ubicació: Plantilla:Coor dms
Altitut: 82 msnm
Superfície: 66,2 km²
Població: 10.052 hab.(INE 2018)
Densitat: 206 hab/km²
Gentilici: Pegolí, -a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03780
Festes majors: Fira i Festes en honor al Stm. Ecce-Homo
Alcalde: José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
Pàgina web: [1]
Membre de: Manc. de S.S. i Turisme
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Día de Mercat: Dijous


Pego és un municipi de la Comunitat Valenciana, en la subcomarca de Les Valls de Pego, dins de La Marina Alta. Segons el cens del INE de l'any 2018, conta en una població de 10.052 habitants.

Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any 1707 i despuix a la de Dénia fins a 1833 any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de Gandia mantenint un mercat propi molt important.

Geografia[editar | editar còdic]

La Vall de Pego, es compon pels municipis de Pego i de L'Atzúvia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nort de la comarca la Marina Alta, fitant la província de Valéncia. És una gran depressió rodejada de montanyes, a excepció de la zona de llevant a on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses.

Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'arròs bombó durant el sigle XX. S'arriba a la ciutat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332 prenent despuix la CV-700 o des de Valéncia, per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

El terme municipal de Pego llimita en els de l'Atzúvia, Dénia, Orba, Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

Història[editar | editar còdic]

Durant el paleolític es troben diversos centres de població humana en coves de les montanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la peixca de mar.

En el neolític n'hi ha més poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produïx el tancament de l'albufera.

En L’edat del bronze té lloc una gran activitat peixquera i marítima en la costa, i es tenen coneiximents de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la peixca. Un dels més estudiats es troba en la Marjal de Pego-Oliva, en la zona nomenada El Pla, un atre en l'indret nomenat Tossal Ras, al qual s'accedix des del port de Sagra.

La cultura ibèrica fon molt important i també en la Vall, aixina es troben abundants rests de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la Montanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'época de l'imperi romà s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de Penyalva. Una làpida de marbre en l'Heretat de Sala. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de Gaià, prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necròpolis, un forn, en l'Alter de Pau. Ceràmica en l'Atzaïla.

En l'época musulmana es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del Miserat o Miserà, Favara, Atzúvia, Atzaïla, Atzaneta, Benixat, Benigànim, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beniçuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra , jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conquistador. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.

En la conquista cristiana de Jaume el Conquistador, la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any 1300 estigué incorporat al Patrimoni Real i despuix passa a poder de senyors feudals, Donya Constança (1300-1307), Donya Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (sigle XV), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del sigle XVI).

L’expulsió dels moriscs (1609), significà una despoblació de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El sigle XVII va vore també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'archiduc Carles, i les tropes de Felip V la varen ocupar per llarc temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser otorgat el títul de 'Molt Noble Vila'.

A les darreries del sigle XVIII i durant el sigle XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalisació dels recs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.

En el sigle XX la vila va quedar estancada mentres poblacions veïnes aumentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialisació.

A finals del sigle passat i inicis de l'actual XXI, com al restant de la Comunitat Valenciana, ha hagut una certa revitalisació i expansió urbanística.

Demografia[editar | editar còdic]

Evolució demogràfica de Pego[1]
1646 1715 1794 1842 1860 1900 1920 1940 1960 1981 2000 2018
Població 224 1.305 5.107 5.565 5.858 6.983 7.409 8.547 8.291 9.112 10.060 10.052

Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]

Artícul principal → Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta.
  • Casc Antic. Es pot observar el seu traçat migeval i els restos de la muralla.
  • Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra. . D'estil renaixentista, construïda en el sigle XVI sobre les ruïnes d'atra iglésia més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del sigle XV, la doble Verònica, del sigle XIV, la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, aixina com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aixina com totes les pintures de l'iglésia són del valencià R. Cardells i són de despuix de la Guerra Civil, pintades cap a 1950. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del sigle XIV.

L'actual rector-archipreste és el Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías (2008)

  • Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realisada en el sigle XVIII per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del sigle XVII, sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es varen aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.
  • Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família.
  • Ermita de Sant Josep, del sigle XIX.
  • Ermita de Sant Miquel, del sigle XVII, construïda sobre una antiga mesquita.
  • Ermita de Sant Antoni. *Ermita de Sant Sebastià, actualment derruïda.
  • Ermita de Sant Joaquim, privada.
  • Ermita de Sant Joan, privada.
  • Capella de Sant Llorenç.
  • Existixen numeroses capelles i retaules de ceràmica en totes els carrers de la població dels quals porten associat un sant, com és el cas del Carrer Sant Doménec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Mèdics, Sant Bonaventura, Nº Sº de la Pau (Carrer La Pau) etc., aixina com atres retaules devocionaris al Santíssim Ecce-Homo, la Verge dels Desamparats...
  • El Poet de Cotes.
  • Les covetes.
  • Castell d'Ambra . És un de tants castells islàmics del territori valencià que varen servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que varen ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis del sigle XIII. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per Al-Azraq.
  • Jaciments arqueològics. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del Mediterrani i l'abundància d'aigua. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la Montanyeta Verda i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.
Cova de l'Ase. Es tracta d'un hàbitat en cova i a on haurien d'haver-se practicar soterraments.
Cova del Xical o Potastenc.
Cova Negra. En una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.
El Pla. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat sigle i es tracta d'un poblat de l'edat de bronze (4000-2000 a. C.) a on varen viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta muralla circumdant.
  • Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva . La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantengut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

Muralles i castells de Pego[editar | editar còdic]

L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià migeval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del sigle XIV. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que a soles es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc despuix. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.

El Castell d'Ambra es troba sobre un pujol al sur de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a La Vall d'Ebo. El seu orige és musulmà i va ser una important fortalea que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com el rest del territori, a Al-Azraq, el qual el va perdre despuix de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paralela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recint amurallat, destacant les sòlides terrases quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.

Existixen referències documentals d'atres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides a on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicació aproximada, no s'han trobat rests significatius dels mateixos.

Festes[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni Abat . Les festes comencen en el "Porrat de Sant Antoni", el dia 17 de giner. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.
  • Baixada del riu Bullent . El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que du 22 edicions. Durant esta festa el poble s'unix per a realisar una peculiar "carrera". Els participants realisen les seues pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destrea.
  • Carnestoltes . Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.
  • Enterrament de la Sardina . L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de semana següent del de les Carnestoltes, i a on la gent es vestix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construïx una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final del passacarrer en una foguera.
  • Falles . Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la Falla de la Font, la Falla de la Plaça i Nazaret i la Falla del Convent.
  • Semana Santa . En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, Ecce homo, Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.
  • Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo . És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres despuix de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.

Des de 1969 es celebren en desfilades de Moros i Cristians, en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.

Gastronomia[editar | editar còdic]

D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques en gamba, l'Arròs i costra, l'Arròs en fesols i "penques", la Paella d'anguila i pato, l'Olla i l'All i pebre.

Política[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Gilabert Miralles PSPV-PSOE
1983 - 1987 Fernando Alemany Ortolà PSPV-PSOE
1987 - 1991 Fernando Alemany Ortolà PSPV-PSOE
1991 - 1995 Just Antoni Piera Sendra PSPV-PSOE
1995 - 1999 Carlos Pascual Sastre Unió Valenciana
1999 - 2003 Carlos Pascual Sastre Iniciativa Independent
2003 - 2007 José Carmelo Ortola Siscar PP
2007 - 2011 José Carmelo Ortola Siscar Ciutadans de Pego - CtPg-I
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Entitats deportives[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

AA.DD., I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004 (Ajuntament de Pego, 2006), p. 197

AA.DD., II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006 (Ajuntament de Pego, 2007), p. 321

AA.DD., Pego (Miscelánea) Història de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana (Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979)

ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, Recerques sobre l'història de Pego i la seua vall. 1 (Ajuntament Pego - Instit, 1990), p. 128

ALMELA GUILLEN, José, Memorias de la villa de Pego (Valéncia: autor, 1986), p. 193

BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La segona república a Pego (1931-1939) (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 310

BARRACHINA LAPIEDRA, Fray José M., Los franciscanos en Pego (Petra (Mallorca): Editorial Apóstol y Civilizador, 1986), p. 263

CASELLES I MONJO, Evarist, Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego (Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986), p. 138

CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.2 Edita Eliseu Climent edn (Valéncia, 1980), p. 108

CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.3 Eliseu Climent edn (Valéncia: Eliseu Climent, 1983), p. 84

CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep , Quaderns Pego Núm.1 (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976), p. 58

GINER BOLUFER, Carmel, L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els sigles XV, XVI i XVII (Valéncia: Impremta Mari Montañana, 1968)

GINER BOLUFER, Carmelo, 45 años al servicio de Pego 1917-1962 Ediciones Bullentum edn (Pego, 1963)

GUINOT, Enric - TORRÓ, Josep - MARTÍ, Javier, Carta de poblament de Pego 1279 (Ajuntament de Pego, 2004), p. 56

MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983)

MARTÍNEZ RONDAN, Josep, Preguem, germans (Sagunt: Imp. E. Navarro, 1977)

SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i atres minories marginals a Pego, a finals del XVIII,” Aguaits, 10, Hivern 1994'

SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, Història de la villa de Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924).

SELFA, Moisés, Pego i els seus noms (Editorial Ajuntament de Pego, 2004), p. 126

SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, Els pous de reg de Pego i les seues aigües (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 71

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Marina Alta

Alcanalí    L'Atzúvia    Beniarbeig    Benidoleig    Benigembla    Benimeli    Benissa    Calp    Castell de Castells    Dénia    Gata    Llíber    Murla    Ondara    Orba    Parcent    Pedreguer    Pego    El Poble Nou de Benitachell    Ràfol d'Almúnia    Sagra    Sanet i Negrals    Senija    Setla i Mirarrosa    Teulada    Tormos    Vall d'Alcalà    La Vall d'Alauar    La Vall d'Ebo    La Vall de Gallinera    Verger    Xàbia    Xaló