Diferència entre les revisions de "Batalla de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 67 edicions intermiges d'11 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
S’ha denominat '''batalla de València''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.
+
[[Image:Marfega cremada.jpg|thumb|La quatribarrada catalana és cremada en l'Ajuntament de [[Valéncia]] el [[9 d'octubre]] de [[1979]]]]
 +
 
 +
S’ha denominat '''batalla de Valéncia''' al conflicte identitari que enfrontà a la [[Comunitat Valenciana|societat valenciana]] durant la [[Transició Espanyola]], caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la [[Comunitat Valenciana]] que encara perdura.
  
 
== Orige del conflicte ==
 
== Orige del conflicte ==
−
L'orige del conflicte conegut com a batalla de València continua sent discutit. Una explicació ha segut que sorgí com una reacció regionalista espontànea contra els postulats del [[catalanisme]] defesos per [[Joan Fuster]] que trobaren eco en les reduïdes èlits universitàries relacionades en els partits d’esquerra valencians. Per a atres es tracta simplement d’un conflicte creat i atisat pels dirigents locals de l'[[UCD]] per a desallojar del poder en les institucions valencianes al [[PSPV-PSOE]]. Recentment, alguns autors han postulat que tingué el seu orige en la disgregació de la dreta valenciana durant els últims estadis del [[franquisme]], part de la qual fon exclosa de la plataforma que havia d’aglutinar als conservadors locals. Els exclosos van ser aquells que, veent la fi del règim, havien optat pel reformisme per a canalisar les seues carreres polítiques, i que es van vore apartats pels dirigents locals de l'UCD. Ignorats per l'UCD local i falts de recolzament per part de la direcció estatal, es radicalisaren apelant al minoritari sentiment anticatalà, atés que l'UCD encara compartia postulats molt semblants als dels partits d'[[esquerra política|esquerra]]. Al mateix temps, encara que el [[nacionalisme valencià]] era dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 va conseguir que els partits d’esquerra adoptaren posicions autonomistes, reconeixent l'identitat del [[valencià]] respecte al [[idioma català|català]], i usant símbols com la [[quatribarrada]].
+
L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia contínua sent discutit. L'explicació més clara és que sorgí com una reacció popular i [[valencianista]] espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del [[catalanisme]] havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians ([[Joan Fuster]], [[Sanchis Guarner]], etc.) que més tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'[[Universitat de Valéncia]] que ya des dels anys [[anys 1960|60]] en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries més o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el [[catalanisme]] era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la [[anys 1970|década de 1970]] conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del [[valencià]] cap a l'[[idioma català|català]] i usant simbologia catalana com la [[quatribarrada]], térmens polítics com [[Països Catalans]], etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble ([[senyera valenciana]], [[llengua valenciana]], etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.
 +
 
 +
El conflicte esclatà despuix de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques despuix de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bordás]].  
  
−
El conflicte esclatà després de les [[eleccions generals espanyoles de 1977]], les primeres democràtiques després de la mort de [[Franco]], en les que l'[[Unión de Centro Democràtico|UCD]], encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el [[PSOE]] el 36,3% i 13 escans, el [[Partit Comunista d’Espanya|PCE]] un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el [[Partit Socialista Popular]] (en [[Unitat Socialista|coalició]] en el [[Partit Socialista del País Valencià|PSPV]]), [[Aliança Popular]] i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, [[José Miguel Ortí Bords]]. Esta derrota provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalaments per [[Emilio Attard]], que pertanyien al sector més conservador de la dreta valenciana, tingueren por de ser desplaçats del poder polític i planejaren erradicar el predomini de l’esquerra per mig de les coaccions, i va adoptar el [[anticatalanisme]] com a estratègia de choc, atribuint intencions [[pancatalanisme|pancatalanistes]] al [[PSOE]].
+
L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'[[esquerra política|esquerra]], en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del [[valencianisme]] provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per [[Emilio Attard]], tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del [[PSOE]] estaven dominades pels sectors més [[pancatalanisme|pancatalanistes]] del propi partit, en Albiñana al front d'ell.
  
 
== Evolució dels fets ==
 
== Evolució dels fets ==
−
[[José María Adam García]] un grup de procuradors valencians a Talls i Consellers Nacionals del Moviment, van presentar un escrit el 12 d’agost de 1976 en el que sol·licitaven ''l’autonomia econòmica, administrativa i cultural de la regió valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], el [[Ateneu Mercantil de València]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de València]], el [[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les diputacions provincials de València, Alacant i Castelló (que van elaborar una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com la [[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.
+
[[José María Adán García]] i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el [[12 d'agost]] de [[1976]] en el que solicitaven ''l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana'' i que arreplegava les moderades aspiracions de [[Lo Rat Penat]], l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], la Federació de Societats Musicals, la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]], l'[[Institut Valencià d’Economia]], el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'[[Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals]] (ANEPA), el [[Front Nacional Espanyol]], [[Unió Nacional]] i [[Unió del Poble Espanyol]] (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.
  
−
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de València, [[Miguel Ramón Izquierdo]], Pedro Saragossa, o [[José Antonio Perelló Morales]], s’havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de València'], reportatge de ''[[El País]]'', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d’esquerra i nacionalistes enfrontats al règim, i que van proposar posar en marxa un procés autonòmic semblant a què se seguia e [[Catalunya]] i el [[País Basc]].
+
La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], [[Pedro Zaragoza]], o [[José Antonio Perelló Morales]], s'havia presentat quatre mesos abans<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes La clau de la 'batalla de Valéncia'], reportage de ''[[El País]] '', 19 de febrer de 2007.</ref> de la constitució de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]] (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d'esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en [[Catalunya]] i el [[País Vasc]].
  
−
Simultàniament, es va constituir la UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] de [[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Moviment Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Saragossa o José María Adam García. Alguns d’estos sectors, exclosos d’UCD, com l’alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo, o el president de la Diputació, [[Ignacio Carrau]], fundarien la [[Unió Regional Valenciana]] (URV) en 1978, intentant blanquejar el seu passat franquista presentant-se com a salvadors del poble valencià davant d’una suposada invasió catalana.
+
Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del [[Partit Popular de la Regió Valenciana]] d'[[Emilio Attard]], format per polítics vinculats al [[Movimiento Nacional|Moviment Nacional]], i arraconant els reformistes com [[Esteban Rodrigo de Fénech]], Pedro Zaragoza o José María Adán García. Alguns d'estos sectors, exclosos d'UCD i en una sensibilitat més [[valencianista]], com l'alcalde de Valéncia, [[Miquel Ramón Izquierdo]], o el president de la [[Diputació de Valéncia]], [[Ignacio Carrau]], fundarien l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV) en l'any [[1978]], veent el perill del [[pancatalanisme]], que llavors ya aguaitava.
  
−
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, la UCD va ser derrotada a València. Poc després es va constituir la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Comptava amb 41 membres, dels quals 26 eren d’esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard va encarregar a [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança de [[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia. Attard va eliminar del partit als membres liberals com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i va assumir els postulats anticatalanistes. Per a expandir-se popularment es van valdre del diari ''[[Les Províncies]]'', dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[València C.F.]], així com de filòsofs i intel·lectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el suport logístic del governador civil [[José María Fernández del Riu]].<ref>[http://www.antiblavers.info/pmwiki/pmwiki.php/Main/LaTransici%c3%b3 Antiblavers | Main / El blaverisme a la transició<!-- Títol generat per un bot -->]</ref>
+
En les [[eleccions generals espanyoles de 1977|eleccions de 1977]], no obstant això, l'UCD fon derrotada en [[Valéncia]]. Poc despuix es constituí l'[[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]], agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d'esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià [[Fernando Abril Martorell]], home de confiança d'[[Adolfo Suárez]], i a [[Manuel Broseta]], una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i [[eleccions generals espanyoles de 1979|generals de 1979]] i condicionar el procés d'elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com [[Francisco de Paula Burguera]], [[José Antonio Noguera de Roig]] i [[Joaquín Muñoz Peirats]] i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari ''[[Las Provincias]]'', dirigit per [[María Consuelo Reyna]], del [[falles|moviment faller]] i del [[Valéncia, CF]], aixina com de filòsofs i intelectuals com [[Juan Ferrando Badía]] i [[Gustavo Villapalos]] i el recolzament llogístic del governador civil [[José María Fernández del Río]].
  
−
== Cronología d’esdeveniments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997</ref> ==
+
== Cronologia d’acontenyiments<ref>Manel Martí ''La transició al País Valencià'' dossier publicat en ''[[l’Avenç]] '', núm 124, maig de 1997</ref> ==
−
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernacla dels texts religiosos) i que oposava els partidaris del secessionisme lingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en 1975, recopilació de texts litúrgics adaptada a les variants valencianes, acusat de "catalanitzat"), és agredit físicament per instigació de Ramón Pascual Lainosa, president de la [[Junta Central Fallera]].
+
* [[1976]] (abril). El sacerdot mallorquí [[Pere Riutort]], president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del ''Llibre del Poble de Déu'' en l'any [[1975]], recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.
−
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forçes Polítiques i Sindicals del País Valencià, amb el lema "Per la llibertat, per l'amnistía, per l'Estatut d'Autonomía, pel Sindicat Obrer".
+
* [[1976]] (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".
−
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant U.D.]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').
+
* [[1976]] (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del [[Llevant UD]] la nit abans de la Trobada dels Pobles (''Trobada dels Pobles'').
 
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.
 
* [[1976]] (5 d’agost). Bomba en la llibreria ''L’Aranya''.
−
* [[1976]] (12 de novembre). El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bidell són agredits en la [[Universitat de València]].
+
* [[1976]] (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'[[Universitat de Valéncia]].
−
* [[1976]] (29 de novembre). La policia càrrega contra els portadors de senyeres.
+
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assamblea de Parlamentaris del País Valencià]].
−
 
+
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana]] '', en una multitudinària manifestació en Valéncia. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.
−
 
+
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[valencianisme|valencianistes]] al coloqui en el [[Ateneu Mercantil de Valéncia]] sobre autonomia i iglésia valenciana
−
* [[1977]] (7 d’agost). Es constituïx la [[Assemblea de Parlamentaris del País Valencià]].
+
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', orgue del [[Grup d'Acció Valencianista]], institució valencianista de caràcter popular.
−
* [[1977]] (9 d’octubre). Primera celebració del ''[[Dia de la Comunitat Valenciana|Dia Nacional del País Valencià]]'', amb una multitudinària manifestació a València. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.
+
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el [[Palau de Benicarló]], a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris.
−
 
+
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià].</ref>
−
 
+
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[Josep Lluís Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.
−
* [[1978]] (3 de febrer). Boicot dels [[blaverisme|blavers]] al col·loqui en el [[Ateneu Mercantil de València]] sobre autonomia i església valenciana
+
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per [[URV]], [[GAV]] i [[AP]]. Acaba en protestes en la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valenciana i en la casa de [[Manuel Sanchis Guarner]].
−
* [[1978]] (23 de febrer). Apareix el periòdic ''Som'', òrgan del [[Grup d’Acció Valencianista]], grup violente vinculat al blaverisme.
 
−
* [[1978]] (13 de març). Irrupció d’activistes blavers en el [[Palau de Benicarló]], on es reunix l’Assemblea de Parlamentaris.
 
−
* [[1978]] (17 de març). El govern espanyol aprova el règim preautonòmic valencià, instituint el [[Consell del País Valencià]].<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1978/03/18/pdfs/A06505-06506.pdf Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim preautonòmic del País Valencià].</ref>
 
−
* [[1978]] (10 d’abril). Incidents en una concentració d’elements blavers i de [[Força Nova]] durant la constitució del [[Consell del País Valencià]]. Els consellers trien, per unanimitat, a [[José Luis Albiñana]] (PSPV-PSOE) com a president.
 
−
* [[1978]] (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a [[Jaume I el Conquistador|Jaume I]], convocada per URV, GAV, AP i [[Força Nova]]. Acaba amb atacs a la seu regional de [[TVE]] en la Comunitat Valencianao i a la casa de [[Manuel Sanchís Guarner]].
 
 
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref>
 
* [[1978]] (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.<ref>[http://www.pre.gva.es/L/BASIS/C/DDW?W%3DNUMERO_DOGV++%3D+2%26M%3D1%26K%3D0009/1978%26R%3DY%26U%3D1 Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià]</ref>
−
* [[1978]] (setembre). Manifestacions violentes de fanàtics ultres en partits de futbol del [[València C.F.]]
+
* [[1978]] (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del [[Valéncia CF]]
 
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].
 
* [[1978]] (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la [[Aplec del País Valencià]].
 
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.
 
* [[1978]] (17 d’octubre). Envien un [[paquet bomba]] a la casa de [[Joan Fuster]], que provoca estralls.
−
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups blavers intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i insulten el president, [[José Luis Albiñana]].
+
* [[1978]] (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el [[Palau de la Generalitat Valenciana]], i clamen contra el president, [[Josep Lluís Albiñana]].
−
* [[1978]] (4 de desembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.
+
* [[1978]] (4 de decembre). Paquet bomba contra [[Manuel Sanchís Guarner]] que provoca estralls.
 +
* [[1979]] (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
 +
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (a soles varen assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[Josep Lluís Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[Valéncia]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.
 +
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la [[Diputació Provincial de Valéncia]], agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).
 +
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>
 +
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en Valéncia contra la bandera quatribarrada catalana.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestació contra la bandera del Consell], ''[[El País]] '', 7 d’octubre de 1979.</ref>
 +
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de Valéncia, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’[[Ajuntament de Valéncia]] i l’estàtua del rei [[Jaume I]] per a acompanyar a la [[Senyera Valenciana]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref>
 +
* [[1979]] (mitat octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.
 +
* [[1979]] (23 de decembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell despuix de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]] '', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana despuix de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]] '', 23 de novembre de 1979.</ref>
 +
* [[1980]] (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades.
 +
* [[1980]] (juny). Juí contra [[Pasqual Martín Villalba]] president del [[Grup d'Acció Valencianista|GAV]], qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.
 +
* [[1980]] (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia.
 +
* [[1980]] (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista [[Terra Lliure]], [[Josep Guia]].
 +
* [[1980]] (novembre). És ametrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de Valéncia.
 +
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].
 +
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].
 +
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.
  
 +
== Conseqüència del conflicte ==
  
−
* [[1979]] (abril). Tal com preveia el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el nombre de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que van donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/victoria/izquierda/alcanza/diputaciones/elpepinac/19790405elpepinac_22/Tes La victòria de l’esquerra no aconseguix a les diputacions], ''El País'', 5 d’abril de 1979.</ref> esta aconseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
+
A pesar de les coaccions i violència mijàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] l'[[UCD]] obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del [[PCPV]] feyen que l'esquerra continuara sent majoritària en l'Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra [[Josep Lluís Albiñana|Albiñana]] en decembre de [[1979]], davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], finalment aprovat en l'any [[1982]] gràcies a un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d'Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la [[Senyera Valenciana]] (en franja blava), s'adoptà el nom de '''Comunitat Valenciana''' en conter de la denominació històrica de [[Regne de Valéncia]] o el terme pancatalaniste de "[[País Valencià]]" i es definí al [[valencià]] com a llengua pròpia, autòctona i independent.
−
* [[1979]] (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera cuatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que va rebutjar la decisió i la va qualificar d’il·legal al no haver aconseguit el quòrum necessari, fixat pel reglament de règim interior en huit consellers (només van assistir set).<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/COMUNIDAD_VALENCIANA/GOBIERNO_HASTA_1999/Consejo/Pais/Valenciano/adopta/bandera/cuatribarrada/elpepiesp/19790426elpepinac_27/Tes/ El Consell del País Valencià adopta la bandera cuatribarrada], ''El País'', 26 d’abril de 1979.</ref> Bombes contra els domicilis de [[José Luis Albiñana]] i [[Fernando Martínez Castellano]], alcalde electe de [[València]], també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.
 
−
* [[1979]] (3 de setembre). José Luis Albiñana i [[Manuel Girona]], president de la Diputació Provincial de València, agredits en [[Quart de Poblet]] quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l’article 151 de la [[Constitució espanyola de 1978]] (via ràpida).
 
−
* [[1979]] (28 de setembre). [[Alfons Cucó]], senador pel [PSPV-PSOE]interpel·la], el govern sobre el clima de violència a València, reclamant la destitució del governador civil de València. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>
 
−
* [[1979]] (6 d’octubre). Multitudinària manifestació a València contra la bandera cuatribarrada.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/COMUNIDAD_VALENCIANA/Manifestacion/bandera/Consell/elpepiesp/19791007elpepinac_24/Tes/ Manifestación contra la bandera del Consell], ''[[El País]]'', 7 d’octubre de 1979.</ref>
 
−
* [[1979]] (9 d’octubre). L’alcalde de València, Ricardo Pérez Casat, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups blavers durant la processó cívica entre l’ajuntament i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la bandera de la ciutat.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Violencia/ultra/conmemoracion/Diada/valenciana/elpepinac/19791010elpepinac_4/Tes Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana"], ''El País'', 10 d’octubre de 1979.</ref>
 
−
* [[1979]] (mitjans octubre). Atacs a les seus del [[Partit Comunista del País Valencià|PCPV]] i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.
 
−
* [[1979]] (23 de desembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell després de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint [[Enrique Monsonís]] (UCD) com a president provisional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/Jose/Luis/Albinana/principal/perdedor/crisis/Consejo/elpepinac/19791220elpepinac_30/Tes José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell], ''[[El País]]'', 20 de novembre de 1979.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/ALBInANA_OLMOS/_JOSe_LUIS/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/ESPAnA/COMUNIDAD_VALENCIANA/UNIoN_DE_CENTRO_DEMOCRaTICO/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/_PSPV/PARTIDO_SOCIALISTA_OBRERO_ESPAnOL_/PSOE/COMUNIDAD_VALENCIANA/elpepiesp/19791223elpepinac_12/Tes Dimitix Albiñana després de la retirada del PSOE del Consell], ''[[El País]]'', 23 de novembre de 1979.</ref>
 
  
 +
L'afonament definitiu de l'UCD com a partit en l'any [[1981]], la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l'aprovació de l'estatut d'autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d'[[URV]]) obtingué representació parlamentària, provocaren que el [[valencianisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la [[llengua catalana]] en les escoles valencianes.
  
−
* [[1980]] (gener). La senyera de la Diputació és cremada dos vegades.
+
== Referències ==
−
* [[1980]] (juny). Juí contra Pascual Martín Villalba ([[Grup d’Acció Valencianista|GAV]]), qui va acusar Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.
+
{{listaref}}
−
* [[1980]] (10 de juliol). Blavers amenacen Manuel Girona a la porta de la Diputació de València.
 
−
* [[1980]] (tardor). Agressió a [[Josep Guia]] i la seua família.
 
−
* [[1980]] (novembre). És metrallat el bar ''El Sifó'', en el carrer del Mar de València
 
−
* [[1981]] (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en [[Alacant]].
 
−
* [[1981]] (11 de setembre). Nova bomba en la casa de [[Joan Fuster]].
 
−
* [[1981]] (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.
 
  
−
== Consecuencia del conflicte ==
+
== Bibliografia ==
−
A pesar de les coaccions i violència mediàtica, en les [[eleccions generals espanyoles de 1979]] la UCD va obtindre només dos diputats (un si es considera Ortí Bords, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant amb el [[PSPV-PSOE]] a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feien que l’esquerra continuara sent majoritària en l’Assemblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes després de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, la UCD tenia majoria en el Consell i va plantejar una moció de censura contra Albiñana al desembre de 1979, davant de la qual cosa va haver de dimitir. L’agitació i la violència al carrer van determinar en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar la [[Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d’Autonomia]], finalment aprovat en 1982 mercé un pacte entre [[Alfonso Guerra]], [[Fernando Abril Martorell]] i [[Emilio Attard]] per la via disposada en l’article 143 de la Constitució, en compte de la de l’article 151. Es va canviar la senyera cuatribarrada de la Corona d’Aragó (oficial entre 1978 i 1980, amb l’escut del Consell al mig) per la senyera de la ciutat de València (amb franja blava), es va adoptar el nom de '''Comunitat Valenciana''' en compte de País Valencià i li va donar categoria de llengua al ''valencià'' (sense denominar-ho català).
 
  
−
L’afonament definitiu de la UCD com partit en 1981, la victòria del [[PSOE]] en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|generals de 1982]], l’aprovació de l’estatut d’autonomia i les primeres [[eleccions a les Corts Valencianes de 1983]], en les que [[Unió Valenciana]] (successora d’URV) va obtindre representació parlamentària, van provocar que el [[blaverisme]] entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. D’altra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el [[PSPV-PSOE]], va mantindre tota la simbologia pactada, encara que va defendre les [[Normes de Castelló]] com a oficials per a introduir la llengua en les escoles.
+
* MARTÍ, Manel. ''La transició al País Valencià'' dossier en la revista ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.
 +
* MIRA, Eduard. ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
 +
* SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.
  
−
== Referencias ==
+
== Vore també ==
−
{{listaref}}
 
  
−
== Bibliografía ==
+
* [[Manifestació del 13 de juny de 1997]]
−
* Manel Martí, ''La transició al País Valencià'' dossier en ''[[l’Avenç]]'', núm 124, maig de 1997.
+
* [[Josep Lluís Albiñana]]
−
* Eduard Mira, ''D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder'', Eliseu Climent Editor, 1986
+
* [[Pacte de Reus]]
−
* Benito Sanz i Josep Maria Felip. ''La construcció política de la Comunitat Valenciana'', Institució Alfons El Magnànim, 2007.
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]
+
*[http://www.pre.gva.es/argos/fileadmin/argos/datos/RVEA/libro_41_42/372-41_42.pdf El llarc camí cap a l'Autonomia Valenciana], per Vicente Ruiz Monrabal, antic líder de l'[[Unió Democràtica del País Valencià]]]
 +
*[http://www.ahistcon.org/docs/murcia/contenido/pdf/08/patricia_gasco_escudero_taller08.pdf "El Conflicto identitario valenciano: UCD-Valencia (1977-1982)" de Patricia Gascó Escudero]
 +
*[http://www.valenciafreedom.com/es/noticias/0-politica/3715-crema-de-la-marfega-catalanista.html Cremà de la Marfega en l'Ajuntament de [[Valéncia]] en l'any [[1979]]]
 +
*[https://valencianews.es/cultura/la-batalla-de-valencia-i/ La Batalla de Valéncia I - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]
 +
*[https://valencianews.es/cultura/la-batalla-de-valencia-ii/ La Batalla de Valéncia II - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]
 +
*[https://valencianews.es/opinion/la-batalla-de-valencia-iii/ La Batalla de Valéncia III - Pedro Fuentes Caballero - Valencia News]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-iv La Batalla de Valéncia IV - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-v La Batalla de Valéncia V - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-vi La Batalla de Valéncia VI - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-vii La Batalla de Valéncia VII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/index.php/content/la-batalla-de-valencia-viii La Batalla de Valéncia VIII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-ix La Batalla de Valéncia IX - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-x La Batalla de Valéncia X - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-xi La Batalla de Valéncia XI - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
 +
*[https://clubjaimeprimero.org/content/la-batalla-de-valencia-xii La Batalla de Valéncia XII - Pedro Fuentes Caballero - Club de Opinión Jaime I]
  
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Política]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Societat]]
 
[[Categoria:Valencianisme]]
 
[[Categoria:Valencianisme]]

Última revisió del 06:36 8 ago 2023

La quatribarrada catalana és cremada en l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'octubre de 1979

S’ha denominat batalla de Valéncia al conflicte identitari que enfrontà a la societat valenciana durant la Transició Espanyola, caracterisada per una notable conflictivitat i violència, i que va provocar una fractura política i social en la Comunitat Valenciana que encara perdura.

Orige del conflicte[editar | editar còdic]

L'orige del conflicte conegut com a batalla de Valéncia contínua sent discutit. L'explicació més clara és que sorgí com una reacció popular i valencianista espontànea del poble contra la catalanisació dels símbols i l'identitat valenciana en les institucions. Els postulats del catalanisme havien trobat eco entre alguns intelectuals valencians (Joan Fuster, Sanchis Guarner, etc.) que més tart serien qüestionats, pero també en reduïdes èlits universitàries de l'Universitat de Valéncia que ya des dels anys 60 en els que un bon grapat de professors catalans (Rotgla, etc) anaren introduint-se en matèries més o menys estratègiques, en l'universitat valenciana. Esta èlit, al mateix temps, encara que el catalanisme era molt dèbil políticament, durant els primers anys de la década de 1970 conseguí que els partits d’esquerra valencians adoptaren posicions catalanistes, reconeixent la sumissió del valencià cap a l'català i usant simbologia catalana com la quatribarrada, térmens polítics com Països Catalans, etc. En definitiva, estos sectors volien la catalanisació dels símbols i de l'identitat valenciana (bandera catalana, llengua catalana, etc.) en contra del desijos naturals del poble (senyera valenciana, llengua valenciana, etc.) que evidentment, reaccionà davant de lo que considerava una clara provocació.

El conflicte esclatà despuix de les eleccions generals espanyoles de 1977, les primeres democràtiques despuix de la mort de Franco, en les que l'UCD, encara una coalició, obtingué el 33% dels vots i 11 escans, el PSOE el 36,3% i 13 escans, el PCE un 9,1 % i 3 escans, i un escà cada un el Partit Socialista Popular (en coalició en el PSPV), Aliança Popular i l’independent, pero posteriorment integrat en l'UCD, José Miguel Ortí Bordás.

L'UCD en la Comunitat Valenciana al principi mantenia una postura prou ambigua i indefinida en matèria identitària i llingüística, per l'influencia dels postulats dels partits d'esquerra, en els que diferia molt poc. Pero la reacció del poble i del valencianisme provocà que els dirigents de l'UCD en la Comunitat Valenciana, encapçalats per Emilio Attard, tingueren por de ser desplaçats del poder polític per la pròpia força del moviment popular valencianiste, per lo qual l'UCD acceptà i adoptà parcialment els postulats del valencianisme (Llengua valenciana, Senyera Valenciana, pero no la denominació de "Regne de Valéncia"). Les posicions del PSOE estaven dominades pels sectors més pancatalanistes del propi partit, en Albiñana al front d'ell.

Evolució dels fets[editar | editar còdic]

José María Adán García i un grup de procuradors valencians a Corts i Consellers Nacionals del Moviment, presentaren un escrit el 12 d'agost de 1976 en el que solicitaven l'autonomia econòmica, administrativa i cultural de la Regió Valenciana i que arreplegava les moderades aspiracions de Lo Rat Penat, l'Ateneu Mercantil de Valéncia, la Federació de Societats Musicals, la Cambra Oficial de Comerç de Valéncia, l'Institut Valencià d’Economia, el Centre d’Estudis Polítics i Socials del Moviment, les Diputacions provincials de Valéncia, Alacant i Castelló (que elaboraren una declaració conjunta reclamant la creació d’una "Mancomunitat Regional de Servicis") i associacions polítiques com l'Associació Nacional per a l’Estudi dels Problemes Actuals (ANEPA), el Front Nacional Espanyol, Unió Nacional i Unió del Poble Espanyol (UDPE), una mescla de tradicionalistes, conservadors i reformistes.

La petició dels procuradors, entre els quals es trobaven l’alcalde de Valéncia, Miquel Ramón Izquierdo, Pedro Zaragoza, o José Antonio Perelló Morales, s'havia presentat quatre mesos abans[1] de la constitució de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià (Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià), que reunia als partits d'esquerra i pancatalanistes enfrontats al règim, i que propongueren posar en marcha un procés autonòmic semblant al que es seguia en Catalunya i el País Vasc.

Simultàneament, es constituí l'UCD valenciana, a partir del Partit Popular de la Regió Valenciana d'Emilio Attard, format per polítics vinculats al Moviment Nacional, i arraconant els reformistes com Esteban Rodrigo de Fénech, Pedro Zaragoza o José María Adán García. Alguns d'estos sectors, exclosos d'UCD i en una sensibilitat més valencianista, com l'alcalde de Valéncia, Miquel Ramón Izquierdo, o el president de la Diputació de Valéncia, Ignacio Carrau, fundarien l'Unió Regional Valenciana (URV) en l'any 1978, veent el perill del pancatalanisme, que llavors ya aguaitava.

En les eleccions de 1977, no obstant això, l'UCD fon derrotada en Valéncia. Poc despuix es constituí l'Assamblea de Parlamentaris del País Valencià, agrupant els diputats i senadors triats en les tres províncies. Contava en 41 membres, dels quals 26 eren d'esquerres (21 del PSOE, 3 del PCE i 2 del PSP). Attard encarregà al també valencià Fernando Abril Martorell, home de confiança d'Adolfo Suárez, i a Manuel Broseta, una nova estratègia per a guanyar les eleccions municipals i generals de 1979 i condicionar el procés d'elaboració de l'Estatut d’Autonomia. Attard eliminà del partit als membres lliberals o catalanistes com Francisco de Paula Burguera, José Antonio Noguera de Roig i Joaquín Muñoz Peirats i assumí parcialment els postulats valencianistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari Las Provincias, dirigit per María Consuelo Reyna, del moviment faller i del Valéncia, CF, aixina com de filòsofs i intelectuals com Juan Ferrando Badía i Gustavo Villapalos i el recolzament llogístic del governador civil José María Fernández del Río.

Cronologia d’acontenyiments[2][editar | editar còdic]

  • 1976 (abril). El sacerdot mallorquí Pere Riutort, president de la Comissió Interdiocesana de Llitúrgia de la Província Eclesiàstica Valentina (organisme responsable de l’edició en llengua vernàcula dels texts religiosos) i que s'oponia als partidaris del valencianisme llingüístic (havia dirigit l’edició del Llibre del Poble de Déu en l'any 1975, recopilació de texts llitúrgics, acusat de "catalanisat"), és agredit físicament.
  • 1976 (12 de juliol). Manifestació convocada per la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià, en el lema "Per la llibertat, per l'amnistia, per l'Estatut d'Autonomia, pel Sindicat Obrer".
  • 1976 (juliol). Esclata una bomba en l’estadi del Llevant UD la nit abans de la Trobada dels Pobles (Trobada dels Pobles).
  • 1976 (5 d’agost). Bomba en la llibreria L’Aranya.
  • 1976 (12 de novembre). El decà de la Facultat de Filosofia i Lletres, una professora i un bedell són agredits en l'Universitat de Valéncia.
  • 1977 (7 d’agost). Es constituïx la Assamblea de Parlamentaris del País Valencià.
  • 1977 (9 d’octubre). Primera celebració del Dia de la Comunitat Valenciana , en una multitudinària manifestació en Valéncia. Insults als parlamentaris en la processó de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.
  • 1978 (3 de febrer). Boicot dels valencianistes al coloqui en el Ateneu Mercantil de Valéncia sobre autonomia i iglésia valenciana
  • 1978 (23 de febrer). Apareix el periòdic Som, orgue del Grup d'Acció Valencianista, institució valencianista de caràcter popular.
  • 1978 (13 de març). Irrupció d’activistes valencianistes en el Palau de Benicarló, a on es reunix l'Assamblea de Parlamentaris.
  • 1978 (17 de març). El govern espanyol aprova el règim pre-autonòmic valencià, instituint el Consell del País Valencià.[3]
  • 1978 (10 d’abril). Incidents en una concentració de valencianistes durant la constitució del Consell del País Valencià. Els consellers trien, per unanimitat, a Josep Lluís Albiñana (PSPV-PSOE) com a president.
  • 1978 (maig). Ignacio Carrau encapçala una manifestació en desgreuge a Jaume I, convocada per URV, GAV i AP. Acaba en protestes en la seu regional de TVE en la Comunitat Valenciana i en la casa de Manuel Sanchis Guarner.
  • 1978 (3 de juny). S’aprova el reglament de règim interior del Consell del País Valencià.[4]
  • 1978 (setembre). Manifestacions valencianistes en partits de fútbol del Valéncia CF
  • 1978 (8 d’octubre). Els partits polítics valencians firmen el Compromís Autonòmic, reclamant l’autonomia. Bomba contra la Aplec del País Valencià.
  • 1978 (17 d’octubre). Envien un paquet bomba a la casa de Joan Fuster, que provoca estralls.
  • 1978 (26 d’octubre). Grups valencianistes intenten assaltar el Palau de la Generalitat Valenciana, i clamen contra el president, Josep Lluís Albiñana.
  • 1978 (4 de decembre). Paquet bomba contra Manuel Sanchís Guarner que provoca estralls.
  • 1979 (abril). Tal com preveïa el decret de creació del Consell del País Valencià, es modifica el número de consellers. Els dotze representants triats entre els parlamentaris (diputats i senadors, entre els que l’esquerra tenia majoria) es reduïxen a nou, en tant que els representants de les diputacions provincials passen de tres a nou, tres per cada província. A causa dels resultats de les últimes eleccions municipals, que varen donar la majoria en les diputacions provincials a la UCD,[5] esta conseguix també la majoria en el Consell (deu dels díhuit membres).
  • 1979 (23 i 26 d’abril). El Consell decidix adoptar com a bandera la senyera quatribarrada. A la sessió del Consell no va assistir la UCD, que rebujà la decisió i la va qualificar d'illegal al no haver conseguit el quòrum necessari, fichat pel reglament de règim interior en huit consellers (a soles varen assistir set).[6] Bombes contra els domicilis de Josep Lluís Albiñana i Fernando Martínez Castellano, alcalde electe de Valéncia, també del PSPV-PSOE. Insults a Albiñana en l’aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.
  • 1979 (3 de setembre). José Luis Albiñana i Manuel Girona, president de la Diputació Provincial de Valéncia, agredits en Quart de Poblet quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'artícul 151 de la Constitució espanyola de 1978 (via ràpida).
  • 1979 (28 de setembre). Alfons Cucó, senador pel [PSPV-PSOE]interpela] al govern sobre el clima de violència en Valéncia, reclamant la destitució del governador civil de Valéncia. <>refhttp:www.senado.es//legis1/publicaciones/pdf/senado/ds/PS/.0034 refPDF</>
  • 1979 (6 d’octubre). Multitudinària manifestació en Valéncia contra la bandera quatribarrada catalana.[7]
  • 1979 (9 d’octubre). L’alcalde de Valéncia, Ricart Pérez Casado, el president de la Diputació Provincial, Manuel Girona, socialistes; autoritats acadèmiques i membres de la corporació municipal són agredits per grups valencianistes durant la processó cívica entre l’Ajuntament de Valéncia i l’estàtua del rei Jaume I per a acompanyar a la Senyera Valenciana.[8]
  • 1979 (mitat octubre). Atacs a les seus del PCPV i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant.
  • 1979 (23 de decembre). Davant del bloqueig que patix el Consell del País Valencià (fruit de la majoria de la UCD en el ple del Consell despuix de les últimes eleccions) els consellers socialistes es retiren, dimitint José Luis Albiñana i assumint Enrique Monsonís (UCD) com a president provisional.[9][10]
  • 1980 (giner). La quatribarrada catalana de la Diputació és cremada dos vegades.
  • 1980 (juny). Juí contra Pasqual Martín Villalba president del GAV, qui acusà a Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.
  • 1980 (10 de juliol). Valencianistes amenacen a Manuel Girona en la porta de la Diputació de Valéncia.
  • 1980 (autumne). Agressió al llavors membre de la banda terrorista Terra Lliure, Josep Guia.
  • 1980 (novembre). És ametrallat el bar El Sifó, en el carrer del Mar de Valéncia.
  • 1981 (maig). Explosió d’un artefacte davant de de la seu del PCPV en Alacant.
  • 1981 (11 de setembre). Nova bomba en la casa de Joan Fuster.
  • 1981 (14 de setembre). Remodelació del Consell del País Valencià. Tornen els consellers del PSPV-PSOE i Monsonís és formalment triat president.

Conseqüència del conflicte[editar | editar còdic]

A pesar de les coaccions i violència mijàtica, en les eleccions generals espanyoles de 1979 l'UCD obtingué a soles dos diputats (un si es considera Ortí Bordás, integrat en UCD) i tres senadors més, empatant en el PSPV-PSOE a 19 parlamentaris. No obstant això, els tres diputats del PCPV feyen que l'esquerra continuara sent majoritària en l'Assamblea de Parlamentaris. No obstant això, part dels membres del Consell del País Valencià havien de ser triats per les diputacions provincials, constituïdes despuix de les eleccions municipals del mateix any. Considerant estos nous membres, l'UCD tenia majoria en el Consell i plantejà una moció de censura contra Albiñana en decembre de 1979, davant de lo que hagué de dimitir. L'agitació i la violència en el carrer determinaren en gran manera les negociacions que mantenien les forces polítiques valencianes per a redactar l'Estatut d'Autonomia, finalment aprovat en l'any 1982 gràcies a un pacte entre Alfonso Guerra, Fernando Abril Martorell i Emilio Attard per la via disposta en l'artícul 143 de la Constitució, en conte de la de l'artícul 151. Es canvià la bandera quatribarrada de la Corona d'Aragó (oficial entre 1978 i 1980, en l'escut del Consell en el mig) per la Senyera Valenciana (en franja blava), s'adoptà el nom de Comunitat Valenciana en conter de la denominació històrica de Regne de Valéncia o el terme pancatalaniste de "País Valencià" i es definí al valencià com a llengua pròpia, autòctona i independent.

L'afonament definitiu de l'UCD com a partit en l'any 1981, la victòria del PSOE en les generals de 1982, l'aprovació de l'estatut d'autonomia i les primeres eleccions a les Corts Valencianes de 1983, en les que Unió Valenciana (successora d'URV) obtingué representació parlamentària, provocaren que el valencianisme entrara en la via institucional i abandonara els actes de violència directa. Per atra banda, el partit vencedor a les eleccions autonòmiques, el PSPV-PSOE, mantingué tota la simbologia pactada, encara que defengué les Normes de Castelló com a oficials per a introduir la llengua catalana en les escoles valencianes.

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ La clau de la 'batalla de Valéncia', reportage de El País , 19 de febrer de 2007.
  2. ↑ Manel Martí La transició al País Valencià dossier publicat en l’Avenç , núm 124, maig de 1997
  3. ↑ Real decret llei 10/1978, de 17 de març, pel qual s’aprova el règim pre-autonòmic del País Valencià.
  4. ↑ Decret pel qual es publica el Reglament de Règim Interior del Consell del País Valencià
  5. ↑ La victòria de l’esquerra no conseguix a les diputacions, El País, 5 d’abril de 1979.
  6. ↑ El Consell del País Valencià adopta la bandera quatribarrada, El País, 26 d’abril de 1979.
  7. ↑ Manifestació contra la bandera del Consell, El País , 7 d’octubre de 1979.
  8. ↑ Violència "ultra" en la commemoració de la "Adiada" valenciana", El País, 10 d’octubre de 1979.
  9. ↑ José Luis Albiñana, principal perdedor en la en crisi del Consell, El País , 20 de novembre de 1979.
  10. ↑ Dimitix Albiñana despuix de la retirada del PSOE del Consell, El País , 23 de novembre de 1979.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • MARTÍ, Manel. La transició al País Valencià dossier en la revista l’Avenç, núm 124, maig de 1997.
  • MIRA, Eduard. D’impura natione: el valencianisme, un joc de poder, Eliseu Climent Editor, 1986
  • SANZ, Benito i FELIP, Josep Maria. La construcció política de la Comunitat Valenciana, Institució Alfons El Magnànim, 2007.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Valéncia&oldid=274286»