Diferència entre les revisions de "Vicent Ramón Calatayud"
(→Cites) |
|||
Llínea 76: | Llínea 76: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
− | {{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud} | + | {{Cita|[…] Quan tot lo món s'atrevix a reballar-nos puntellons des de qualsevol postura, el fet de que se nos negue l'identitat idiomàtica, se malbarate el propi parlar i es pose a subasta el patrimoni de la cultura valenciana, ya tot això quasi nos deixa anestesiats com les galtades que el govern espanyol nos aventa, allargant els determinis dels proyectes o inversions, reconduïnt els cursos dels futurs hídrics cap a deserts d'incerta viabilitat, mentres van deixant que es desertisen els actuals vergers tradicionals… i tot. Tan sobre banyat plou que s'acostumem a viure a remulla ¡i encara surem contents! Eixa deu ser la nostra pena, que nos envegen. […]|'Reflexions d'uns atres' (''[[Las Provincias]]'', 11.12.2005) per Vicent Ramon Calatayud}} |
{{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}} | {{Cita|Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l'adhesió en el Puig d'un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l'adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l'Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l'accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns chicotets retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d'unes atres llengües i facilitant l'us dels texts escrits als castellaparlants que ara s'incorporen a l'ensenyança.|''Dia de la llengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 3.3.2006) per Vicent Ramon Calatayud}} |
Última revisió del 11:47 20 oct 2024
Vicent Ramón Calatayud Tortosa | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Escritor i professor | ||
Naiximent: | 1942 | ||
Lloc de naiximent: | Vallada, Regne de Valéncia, Espanya |
Vicent Ramon Calatayud Tortosa (Vallada, 1942). Agent Comercial, escritor i professor de Llengua Valenciana.
Biografia[editar | editar còdic]
Vicent Ramon Calatayud naixqué en la població valenciana de Vallada, comarca de La Costera, en l'any 1942.
És Agent Comercial colegiat, sent Vocal Primer del Colege Oficial de Valéncia i responsable de Cultura. Està en la professió des de que abandonara els estudis de Graduat Social en l'Universitat de Valéncia. És diplomat en Vendes pel C.E.N. i en Control Mengal Sistema Silva.
Cofundador de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i President d'Honor d'esta associació Lliterària. Secretari de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Membre de la Comissió Científica del Patronat de la Fundació Max Aub. Ex secretari de Lo Rat Penat i membre del Consistori de Mantenedors. Ex secretari general del Colege d'Agents Comercials de Valéncia i Colegiat Ilustre. Columniste semanal del periòdic Las Provincias.
Prolífic autor que destaca per la seua riquea de vocabulari i la viva capacitat descriptiva, en una dotzena de llibres pròpis. Una cinquantena en coutoria, colectius o pròlecs. Cultiva fonamentalment la narrativa, fent incursions en la poesia, és autor de la lletra de l'Himne de la RACV i treballant camps tan diversos com el conte per a chiquets i també l'ensaig. En periodisme passen del miler els escrits seus.
Es forma al costat de Xavier Casp, Miquel Adlert, Emili Beüt... Des de la Secretaria del Rat Penat, entre unes atres empreses va mamprendre la de la cultura de la Pàtria, creant i animant la Gentilea Floral, acte hui ya tradicional. Com els Recitals Poètics de Primavera d'Estiu de l'Associació d'escritors, en principi dins de la programació de l'Ajuntament de Valéncia, ara ya instaurats dins de la Fira del llibre valencià organisada per la Real Acadèmia. Igualment dirigí i anima les Jornades dels Escritors de la AELLVA. En l’any 2000, posà en marcha i participa activament en les Tertúlies Tallers de prosa. Ha organisat distintes Semanes Culturals i Jornades Tècniques per al Colege d'Agents Comercials de Valéncia. I campanyes en Ràdio i TV.
En la faceta del periodisme va començar a publicar en la revista Murta, a on arribà a ser nomenat director. Dirigia el semanari Som en els anys 1979, 1980 i 1981. Llançà l'Informatiu, un bolletí del Rat Penat que més avant es va convertir en Lo Rat Revista. Ha publicat artículs en distintes revistes de tot lo Regne, com també en tots els periòdics de les tres províncies, aixina com en l'edició valenciana del periòdic ABC. Colaborà en la revista Lo Rat i actualment en Cresol Lliterari, coordinà la revista Acción Corporativa i té una colaboració semanal en el periòdic Las Provincias. És coautor del Calendari de Lo Rat Penat, fins al l'any 2015. Té a son càrrec l'edició del Cresolet, el bolletí intern de la AELLVA.
És membre de l'Honorable Consistori de Mantenedors de Lo Rat Penat i ha exaltat les figures de distintes Reines, Festeres Majors, Falleres i Muses: Vallada, Canals, Vilamarchant, Gandia, Valéncia... aixina com el Dia de la Paraula Valenciana de 1994. Va ser mantenedor dels XXV Jocs Florals de Paterna i dels CXI de la Ciutat i Regne de Valéncia.
Ha impartit conferències sobre temàtica valenciana i cultura comercial. Ademés ha participat en distintes tertúlies radiofòniques i va ser contertuli habitual en el programa Este sábado tertulia i posteriorment El miércoles tertulia de la 97.7, charrada comercial bilingüe que va durar dos anys en antena. També protagonisa, junt a Aureli López, el programa de ràdio "Charrant, charrant" en Play Radio Valencia (107.7FM) per a difondre i defendre la cultura i la llengua valenciana en les Normes d'El Puig.
Reconeiximents[editar | editar còdic]
Està en possessió de les medalles d'Or del Centenari de Lo Rat Penat i dels C Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Del premi Vinatea, d'Amics de la RACV. Del premi Fadrí, de l'any 2000 de l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló, per la seua trayectòria potenciant i divulgant la llengua valenciana. Igualment goja del titul Albuferenc de l'any 2012 en Catarroja.
Premis lliteraris[editar | editar còdic]
- Josep Pasqual Tirado, l'any 1981, de la Revista Murta, premiant-li la narrativa per a chiquets.
- Primavera, l'any 1982 de l'Associació cultural El Crit del Palleter, en prosa poètica.
- Joanot Martorell, l'any 1982 de l'Ajuntament de Gandia, en narrativa curta.
- Primer Premi de Periodisme, l'any 1993 del Colege d'Agents Comercials.
- Premi de Microrrelats de l'Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot, l'any 2003.
- Premi de la Conselleria de Cultura, Jocs Florals, any 2003. Ensaig.
- Torre de Paterna, l'any 2004. Poesia.
- Accésit a la Flor Natural, Jocs Florals de l'any 2005.
- Poesia Premi d'Ensaig de l'Ateneu Cultural de Paterna, l'any 2005.
- Botànic Cavanilles, l'any 2005, Jocs Florals. Narrativa costumista.
- Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, en març de l'any 2009, de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).
- Premi a la Millor Obra sobre Temàtica Valenciana, en juny de l'any 2009, de l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló.
Obres[editar | editar còdic]
- Aixo era un rei
- Premis Poetics Primavera 82
- Estampes imprescindibles dels anys quaranta
- La caixa de les maravelles
- Contar i cantar
- Histories d'un carreter (en capítuls en la revista Murta).
- Volent arribar (Valéncia, 2005) Ed. Del Senia al Segura.
També ha segut coautor de diverses publicacions.
- Homenage a Miquel Adlert
- I i II Jornades sobre la cultura en la Comunitat Valenciana, treball publicat en el llibre "Lliggam".
- Clams de vida, en el relat Fresquet del dia.
Ha prologat diversos llibres.
- La veu de Vallada en l'anima
- Gavina Blava i uns atres contes, de Josep Lluís Garcia Ferrada.
- Pensaments Lliures, d'Aureli López.
- Recitals Poetica, Primavera d'estiu 94, treball colectiu.
- 50 Anys del 7 d'octubre, de Xavier Casp.
- Aquareles de la llar, de Pere Delmonte.