Diferència entre les revisions de "Jordi Pujol"
(→Cites) |
(→Cites) |
||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 40: | Llínea 40: | ||
{{Cita|''Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!'' | {{Cita|''Acaba de declarar públicamente el propio Jordi Pujol: En 1996 hubo pacto entre Aznar y Pujol. Éste apoyaría la investidura de aquél a cambio del apoyo a la unidad de la lengua catalana. ¡En el altar idólatra del pancatalanismo los sumos sacerdotes de la política inmolaron la lengua y la cultura de dos pueblos con historia y lengua mucho más antigua y gloriosa que la catalana! ¡Dos pueblos, además, orgullosos de ser españoles!'' | ||
− | ''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] ([[La Razón]], 27.11.2004)}} | + | ''Lo del «pacto», lo ha dicho uno de los pactantes, lo de la «antigüedad» de los reinos de Mallorca y Valencia lo dice la Historia. Si miento, invito una vez más a Pujol, Mas, Zaplana, Matas, Maragall, Carod, Zapatero y rectores universitarios a que digan a España entera cuáles eran los límites geopolíticos de la Cataluña actual en 1229 y 1238, cuántos eran sus habitantes, quién su «president o conseller en cap», qué lengua hablaban… No podrán responder adecuadamente porque Cataluña, geopolíticamente hablando, entonces no existía. Era una yuxtaposición de condados autónomos. En cambio, existían, y con muchos siglos de historia y de «romanç valencià o mallorquí», los reinos de Mallorca y Valencia...''|''Baleares y Valencia, moneda de cambio'', per [[Juan Vanrell]] (''[[La Razón]]'', 27.11.2004)}} |
+ | |||
+ | {{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} | ||
{{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]] | {{Cita|1979. La [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|seccio de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Real Academia de Cultura Valenciana (RACV)]] dona a coneixer un nou sistema ortografic per a la [[Llengua Valenciana]], que fon oficialisat i es profundament antagonic en la normativa fabriana del dialecte barceloni, actual catala, impost per el [[IEC|I.E.C.]] | ||
Llínea 65: | Llínea 67: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
− | + | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 17:36 17 set 2024
Jordi Pujol i Soley | |||
---|---|---|---|
Jordi Pujol en l'any 2011 | |||
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Polític. | ||
Naiximent: | 9 de juny de 1930 | ||
Lloc de naiximent: | Barcelona, Catalunya, Espanya |
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, Espanya, 9 de juny de 1930) és un polític espanyol, d'orientació nacionalista catalana.
Biografia[editar | editar còdic]
Jordi Pujol fon president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 2003 i president de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1974, aixina com president fundador de la federació de Convergència i Unió des de novembre de 2004, moment en que va deixar la presidència eixecutiva. És pare del polític Oriol Pujol, imputat per un delit de soborn i tràfic d'influències en un escàndal de corrupció conegut com el Cas ITV.[1][2]
Pujol fon detingut en l'any 1960 per les seues protestes contra el règim de Francisco Franco (sucessos del Palau de la Música Catalana) i condenat a set anys de presó, acusat d'organisar la campanya de l'oposició. Segons les seues declaracions fon somés a tortures durant la seua estada en la presó.[3] Va eixir de la presó despuix d'haver estat dos anys i mig, encara que va estar confinat durant un temps en Girona. Immediatament va començar una nova llínea d'activitat política en l'eslògan "construint el país". En açò pretenia aumentar el nivell de consciència nacional dels catalans i crear les institucions culturals i financeres suficients per al desenroll de Catalunya.
Fon president de l'entitat bancària Banca Catalana, entitat que va quebrar i va tindre que ser rescatada per a no danyar als seus depositaris. Algunes fonts afirmen que el motiu que portà a la bancarrota fon la política de finançació del catalanisme.
En l'any 1974, Pujol va passar definitivament a l'esfera política quan va fundar el partit Convergència Democràtica de Catalunya , del que fon el primer secretari.
Fon triat president de la Generalitat de Catalunya per primera vegada el 24 d'abril de 1980, sent reelegit consecutivament en els anys 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999.
En l'any 1996 participà en el Pacte de Reus a on el Partit Popular valencià (PPCV) i Convergència i Unió (CiU) pactaren la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la fusió de les llengües valenciana i catalana a canvi del recolzament polític de Convergència i Unió a José María Aznar per a poder governar en Espanya.
Pujol es va retirar en l'any 2003, deixant el cap del partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), a Artur Mas.
Cites[editar | editar còdic]
El 9 de giner de 1979 una Orde del Ministeri d'Educacio i Ciencia (BOE nº 48, 24 febrer, pags. 4.996 i 4.997), firmada pel Ministre Íñigo Cavero, autorisava l'ensenyança de la Llengua Valenciana en Bachillerat.
En Catalunya, Jordi Pujol (10/06/79), ya instalat en la Generalitat Catalana, deixava entrevore els seus plans futurs, i pronuncia en un ple parlamentari allo tan profetic...:
"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España"
Des d'eixa taxativa orde s'intensificà l'extermini, per assimilacio, de la llengua i cultura valencianes en tota classe de llibres, diccionaris, enciclopedies, llectures, aules docents infantils i universitaries, associacions, mijos de comunicacio, etc..., dissenyats per a dit.
Els grans mijos financers catalans han subvencionat generosament moltes conciencies fragils, sense dignitat rendides al poder economic catala. Els definits com a 'tontos utils del País Valencià' per la burguesia nacionalista catalana, seguiren colaborant, eficaçment, al servici dels seus dictats financers.Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «Imputado el secretario general de CDC Oriol Pujol por la trama de las ITV». La Vanguardia. 19 de març de 2013.
- ↑ «Oriol Pujol, aforado o no según le convenga». El Mundo. 14 de juliol de 2014.
- ↑ Pujol relata com fon torturat
Bibliografia[editar | editar còdic]
- GARCIA SENTANDREU, Juan. La gran estafa de l'AVLL. (Imprenta la plaça, Valéncia, 2008).
- NOVOA, Josep María. Jaque al Virrey. (Editorial Akal, Madrit, 1998).
- PUJOL, Jordi; CUYÁS, Emmanuel. Memorias (1980-1993): tiempo de construir. (Destino, Barcelona, 2009).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Jordi_Pujol de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- wikiquote, Jordi Pujol
- Biografia personal de Jordi Pujol
- Artícul sobre Jordi Pujol - El Mundo
- Pujol revela que pactó con Zaplana para avanzar con discreción en la unidad del catalán - El País
- La fortuna oculta del Clan Pujol podría ascender a más de 3.000 millones en el extranjero - El Plural
- Los Pujol escondían en Panamá más de 2.400 millones y 900 kilos en Belice - Ok Diario
- La UDEF desvela una trama de los Pujol para financiar CDC con dinero de TV3 - El Confidencial
- ¿Per a qué servix la AVL? - Voro López - Las Provincias