Diferència entre les revisions de "Alginet"
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 24,1 km² | |superfície = 24,1 km² | ||
|altitut = 150 msnm | |altitut = 150 msnm | ||
− | |població = | + | |població = 14.219 hab. (2022) |
− | |densitat = 547, | + | |densitat = 547,14 hab./km² |
|gentilici = Alginetí/na | |gentilici = Alginetí/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46230 | |còdic_postal = 46230 | ||
|festes = Segon quinzena d'agost | |festes = Segon quinzena d'agost | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Elia Ferrer Mendoza ([[PPCV]]) |
|web = [https://www.alginet.es Ajuntament d'Alginet] | |web = [https://www.alginet.es Ajuntament d'Alginet] | ||
|notes = | |notes = | ||
Llínea 35: | Llínea 35: | ||
Alginet conta en vàries urbanisacions: | Alginet conta en vàries urbanisacions: | ||
− | *Urbanisació Sant Patrici. | + | * Urbanisació Sant Patrici. |
− | *Urbanisació ''Los Lagos'', una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'[[Europa]]. | + | * Urbanisació ''Los Lagos'', una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'[[Europa]]. |
== Història == | == Història == | ||
De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'[[àrap]] ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de [[novembre]] de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de l'any [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital. | De fundació [[musulmana]], el seu topònim prove de l'[[àrap]] ''Al-janna'', que significa terra de regadiu–horts. El rei [[Jaume I d'Aragó]] li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any [[1250]]. [[Jaume II]], el 24 de [[novembre]] de [[1304]], la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en [[1360]]. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les [[Corts Valencianes]] de l'any [[1604]] el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any [[1609]] iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any [[1622]] acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En [[1648]] el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de [[1645]] l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any [[1819]], en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any [[1885]] un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital. | ||
+ | |||
+ | == Administració == | ||
+ | {{Alcaldes_Espanya | ||
+ | | Alcalde_1 = Salvador Bosch Escutia | ||
+ | | Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_2 = José Vicente Alemany Motes | ||
+ | | Partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_3 = José Vicente Alemany Motes | ||
+ | | Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_4 = José Vicente Alemany Motes | ||
+ | | Partit_4 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_5 = José Vicente Alemany Motes | ||
+ | | Partit_5 = [[PP]] | ||
+ | | Alcalde_6 = María Celeste García Estarlich | ||
+ | | Partit_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_7 = María Celeste García Estarlich | ||
+ | | Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]] | ||
+ | | Alcalde_8 = Enrique Girona Climent | ||
+ | | Partit_8 = [[PP]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Enrique Girona Climent (2011) Moció de Censura | ||
+ | Jesús Boluda Villaseñor (2011-2015) | ||
+ | | Partit_9 = [[PP]] | ||
+ | [[Compromís]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Jesús Boluda Villaseñor (2015-2017) | ||
+ | José Vicente Alemany Motes (2017-2019) | ||
+ | | Partit_10 = [[Compromís]] | ||
+ | Sd'A - Socialistes d'Alginet | ||
+ | | Alcalde_11 = José Vicente Alemany Motes | ||
+ | | Partit_11 = Sd'A - Socialistes d'Alginet | ||
+ | | Alcalde_12 = Elia Ferrer Mendoza | ||
+ | | Partit_12 = [[PP]] | ||
+ | }} | ||
+ | |||
== Demografía == | == Demografía == | ||
− | Conta en | + | Conta en 14.219 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]]. |
<center> | <center> | ||
Llínea 49: | Llínea 82: | ||
|- | |- | ||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]] | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]] |
|- | |- | ||
− | | align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499 || align=center| 12.605 || align=center| 13.057 || align=center| 13.186 | + | | align=center| 12.184 || align=center| 11.685 || align=center| 12.035 || align=center| 11.632 || align=center| 12.062 || align=center| 12.069 || align=center| 11.661 || align=center| 12.587 || align=center| 12.499 || align=center| 12.605 || align=center| 13.057 || align=center| 13.186 || align=center| 14.219 |
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
Llínea 94: | Llínea 127: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Alginet}} | {{commonscat|Alginet}} | ||
− | |||
{{Municipis de La Ribera Alta}} | {{Municipis de La Ribera Alta}} | ||
Llínea 100: | Llínea 132: | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
+ | [[Categoria:Pobles afectats per la DANA de 2024]] |
Última revisió del 10:03 4 nov 2024
Alginet | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Ribera Alta | |||
• Partit judicial: | Carlet | |||
Ubicació: | 39°15′38″N 0°28′10″O | |||
• Altitut: | 150 msnm | |||
Superfície: | 24,1 km² | |||
Població: | 14.219 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 547,14 hab./km² | |||
Gentilici: | Alginetí/na | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46230 | |||
Festes majors: | Segon quinzena d'agost | |||
Alcalde: | Elia Ferrer Mendoza (PPCV) | |||
Pàgina web: | Ajuntament d'Alginet | |||
Alginet és un municipi de la Comunitat Valenciana, que es troba situat en la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la zona de transició entre La Ribera Alta i L'Horta de Valéncia. S'estén des de la zona de marjals riberenya de l'Albufera cap a la chicoteta serra de la Falaguera. La superfície del terme és montanyosa, a excepció d'un chicotet sector al noroest. Creua el terme, de sur a nort, la Sequia Real del Xúquer. La vila se troba en terreny montanyós. És una població extensa. El clima és fret en hivern -2 ºC / 5 ºC sol nevar en hivern de forma dèbil i té estius templats en temperatures de 15 °C i 25 °C.
Se pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Alginet llimita en les següents localitats: Alfarp, Algemesí, Almussafes, Benifayó, Carlet, Guadassuar i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.
Alginet conta en vàries urbanisacions:
- Urbanisació Sant Patrici.
- Urbanisació Los Lagos, una de las més grans per no dir la més gran en quant a extensió de totes les urbanisacions d'Europa.
Història[editar | editar còdic]
De fundació musulmana, el seu topònim prove de l'àrap Al-janna, que significa terra de regadiu–horts. El rei Jaume I d'Aragó li la dona a Pere Garcia Herrera en l'any 1250. Jaume II, el 24 de novembre de 1304, la vengué a Bertomeu Matoses el terç delme i atres drets d'esta població. Fon incorporada a la Corona, que la vengué de nou en 1360. Tingué varios senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casales. En les Corts Valencianes de l'any 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, per mig del braç militar, que se li concedixca la suprema jurisdicció, ya que a soles té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, pero el rei refusa la resposta. A lo llarc de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa dels seus drets, aixina en l'any 1609 iniciaren pleit contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució de l'alcalde, perque usurpava l'aigua que utilisaven els veïns per al rec. En l'any 1622 acorden en Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de tenda, forneria i taverna. En 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat per qué el senyor arrendà este dret pujant el preu de la carn. En les Corts de 1645 l'iglésia parroquial demana la franquícia del dret d'amortisació de 1.500 lliures i construïx l'actual. En l'any 1819, en l'abolició dels senyorius, el poble conseguix la seua independència. En l'any 1885 un llegat d'Eulàlia Escober permet la construcció d'un hospital.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Salvador Bosch Escutia | PSPV-PSOE |
1983 - 1987 | José Vicente Alemany Motes | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | José Vicente Alemany Motes | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | José Vicente Alemany Motes | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | José Vicente Alemany Motes | PP |
1999 - 2003 | María Celeste García Estarlich | PSPV-PSOE |
2003 - 2007 | María Celeste García Estarlich | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | Enrique Girona Climent | PP |
2011 - 2015 | Enrique Girona Climent (2011) Moció de Censura
Jesús Boluda Villaseñor (2011-2015) |
PP |
2015 - 2019 | Jesús Boluda Villaseñor (2015-2017)
José Vicente Alemany Motes (2017-2019) |
Compromís
Sd'A - Socialistes d'Alginet |
2019 - 2023 | José Vicente Alemany Motes | Sd'A - Socialistes d'Alginet |
2023 | Elia Ferrer Mendoza | PP |
Demografía[editar | editar còdic]
Conta en 14.219 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2008 | 2017 | 2022 | |||||||
12.184 | 11.685 | 12.035 | 11.632 | 12.062 | 12.069 | 11.661 | 12.587 | 12.499 | 12.605 | 13.057 | 13.186 | 14.219 |
Economia[editar | editar còdic]
Els cultius de regadiu, cereals, hortalices (principalment tomates), cacaus, tarongers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànees. Se rega en aigües de la Séquia Real del Xúquer i la de Aledua; també s'utilisen les aigües del riu Magre, del qual el curs esta regulat pel pantà de Forata. Les industries són derivades de l'agricultura: almagasens de fruta, etc. Hi ha una Cooperativa Agrícola especialisada en l'exportació de tomates i taronges. Durant el sigle XX degut a l'extensió dels regadius, la població aumentà un 400 per cent.
Monuments[editar | editar còdic]
- Castell dels Cabanyelles. De l'any 1417, reconstruït en el sigle XVI. En 1875 fon comprat i eliminats els dos torrellons que el flanquejaven per a instalar l'ajuntament.
- Torres de Luengo i del Borrero. Aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
- Ermita de Sant Josep. Neogótica del sigle XIX, en un retaule de gran valor. A on se venera una image de Sant Josep, original del sigle XV. L'ermita se construí sobre atra més antiga, d'estil gòtic.
- Iglésia Parroquial. (1654-1699) construïda sobre l'antiga, de l'any 1330. El campanar i la capella de la comunió són del sigle XVIII.
Hi ha que senyalar que queden alguns eixemples de la casa típica de llaurador en entrada per a carro, l'estable per als animals, la palliça, etc. Algunes tenen el seu propi pou o aljup per a suministrar-se aigua. També queden algunes cases de terratinents de finals del sigle XVIII i algunes atres de la chicoteta burguesia agrícola que florí a finals del sigle XIX en el cultiu de la taronja.
Festes[editar | editar còdic]
- Sant Antoni Abat. Protector del ganado gastat per a les faenes agrícoles. Les fogueres, la bendició han subsistit no obstant la creixent despersonalisació dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut.
- Festes Patronals. Se celebren durant la segona quinzena d'agost, i destaquen per la seua implicació. Els sopars (normalment 3 en dies alterns) se celebren a lo llarc del carrer (antiga carretera) que creua tot el poble d'extrem a extrem, i a on cada veí d'Alginet trau les seues cadires i taules al carrer per a sopar en companyia d'amics, familiars i el restant de veïns.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Alginet
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Algímia d'Alginet
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alginet.
Municipis de La Ribera Alta | |
---|---|
Alberich • Alcàntera • L'Alcúdia de Carlet • Alfarp • Algemesí • Alginet • Alzira • Antella • Beneixida • Benifayó • Benimodo • Benimuslem • Carcaixent • Càrcer • Carlet • Catadau • Cotes • Énova • Gavarda • Guadassuar • Llombay • Manuel • Massalavés • Montroy • Monserrat • La Pobla Llarga • Rafelguaraf • Real • Sant Joan d'Énova • Sellent • Senyera • Sumacàrcer • Torís • Tous • Vilanova de Castelló |