Diferència entre les revisions de "Guadalajara"
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Henares Bridge, Guadalajara.jpg|thumb| | + | [[Archiu:Henares Bridge, Guadalajara.jpg|thumb|250px|El pont del Henares]] |
| + | [[File:Iglesia de San Ginés3 edited.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Ginés]] | ||
| + | |||
'''Guadalajara''' és una ciutat [[Espanya|espanyola]] pertanyent a la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i capital de la [[província de Guadalajara|província del seu mateix nom]]. | '''Guadalajara''' és una ciutat [[Espanya|espanyola]] pertanyent a la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i capital de la [[província de Guadalajara|província del seu mateix nom]]. | ||
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 87.452 habitants. | Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 87.452 habitants. | ||
| + | |||
| + | == Història == | ||
| + | Va ser fundada pels [[àraps]], entre el [[sigle VIII]] i el [[sigle IX]]. D'eixa época es creu prové el seu nom, de l'àrap andalusí «wād al-ḥaŷ*arah» (واد الحجرة o وادي الحجرة) pel riu Henares. En les seues rodalies havia existit un emplaçament romà, el nom del qual, Arriaca, pot tindre el mateix significat. La ciutat va alcançar cert esplendor en el [[sigle X]], a pesar de la seua situació en un territori que casi sempre va estar en peu de guerra. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1085]], Guadalajara va ser conquistada per [[Alfonso VI de Lleó]]. Des d'eixe moment i fins a la batalla de les [[Navas de Tolosa]] en l'any [[1212]] l'història de la ciutat reflectix el curs de les guerres contra els almoràvides i almohades. | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1133]] el rei [[Alfonso VII]] otorga el primer fur a la població per a regular la vida de la seua comunitat, establint un conjunt de normes, drets i privilegis i en [[1219]], [[Fernando III]] ho amplia concedint el fur llarc a la ciutat. Posteriorment la protecció del rei [[Alfonso X]] va assegurar el desenroll econòmic de la població, per mig de la defensa dels seus comerciants i l'autorisació de les seues fires i mercats. En la segona mitat del [[sigle XIV]] es va establir en Guadalajara la família dels Mendoza que en el seu posterior ascens va dur en si el de la ciutat. En l'any [[1460]], el rei Enrique IV va concedir a la població el títul de ciutat. A lo llarc del [[sigle XVI]] es va conseguir una época d'auge. | ||
| + | |||
| + | La crisis general del [[sigle XVII]] va afectar especialment a Guadalajara que en la marcha dels Mendoza a [[Madrit]] i junt a la fallida i la despoblació la continuïtat de la ciutat es va vore en dubte. Al començament del [[sigle XVIII]] i despuix de ser saquejada durant la [[guerra de Successió]], la ciutat viu el seu pijor moment. Per a intentar frenar esta situació [[Felipe V]] establix la Real Fàbrica de Panys en la ciutat, que fins a principis del [[sigle XIX]] assegura el creiximent de la població. | ||
| + | |||
| + | Els danys causats per la guerra d'Independència i el tancament de la Real Fàbrica de Panys en l'any [[1822]] varen provocar un nou decliu en la ciutat. En avant, fins a la segona mitat del [[sigle XX]], la ciutat es va recuperar gràcies a la seua funció administrativa, com a capital de província i sèu d'institucions com l'Acadèmia d'Ingeniers Militars o la Diputació de Guadalajara. El creiximent, encara que llent, transforma la població, que alcança els 11.000 habitants en l'any [[1900]]. | ||
| + | |||
| + | La falta de desenroll industrial va llimitar fins a ben entrat el sigle XX les possibilitats de la ciutat. Com en la majoria del país la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] i l'época de posguerra varen ser temps molt difícils. En l'any [[1959]], Guadalajara va ser inclosa en els plans de desenroll com a polígon de descongestió industrial de Madrit lo que va provocar unes taxes de creiximent important de la ciutat i del denominat Corredor de l'Henares. | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | L'economia de Guadalajara està determinada per la seua situació en el Corredor de l'Henares, una de les zones més industrialisades d'[[Espanya]], i per la seua condició de capital de província. Fins als [[anys 1970]] va ser una ciutat administrativa i comercial. La saturació poblacional de Madrit i l'expansió de la seua àrea metropolitana ha provocat una transformació de Guadalajara en una ciutat industrial i dormitori de la capital del país, en la conseqüent millora de les comunicacions entre abdós ciutats i l'expansió industrial de Guadalajara. Des de llavors, la dependència de Madrit és la que definix l'economia de Guadalajara. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 9: | Llínea 27: | ||
* [[Comarques de la província de Guadalajara]] | * [[Comarques de la província de Guadalajara]] | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | * Ballesteros San-José, Plácido; Rodríguez Panizo, Paloma; Sanz Establés, Carlos (1991). Guía Histórica de la Diputación | + | * [https://www.guadalajara.es/es/ Ajuntament de Guadalajara] |
| + | * [https://www.dguadalajara.es/web/guest;jsessionid=7176E4402EB6798595F08BAF9111B723 Diputació provincial de Guadalajara] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Guadalajara INE. Població de Guadalajara] | ||
| + | * Ballesteros San-José, Plácido; Rodríguez Panizo, Paloma; Sanz Establés, Carlos (1991). Guía Histórica de la Diputación Provincial de Guadalajara (1813-2001). Guadalajara: Diputación Provincial de Guadalajara. ISBN 9788487791444 | ||
* Diccionario de la Real Academia Española. Alcarria. 2001 | * Diccionario de la Real Academia Española. Alcarria. 2001 | ||
* Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480 | * Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480 | ||
| Llínea 31: | Llínea 52: | ||
{{Capitals de província}} | {{Capitals de província}} | ||
| + | [[Categoria:Província de Guadalajara]] | ||
| + | [[Categoria:Municipis de la província de Guadalajara]] | ||
[[Categoria:Guadalajara]] | [[Categoria:Guadalajara]] | ||
Última revisió del 19:37 29 maig 2024
Guadalajara és una ciutat espanyola pertanyent a la comunitat autònoma de Castella-La Mancha i capital de la província del seu mateix nom.
Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 87.452 habitants.
Història[editar | editar còdic]
Va ser fundada pels àraps, entre el sigle VIII i el sigle IX. D'eixa época es creu prové el seu nom, de l'àrap andalusí «wād al-ḥaŷ*arah» (واد الحجرة o وادي الحجرة) pel riu Henares. En les seues rodalies havia existit un emplaçament romà, el nom del qual, Arriaca, pot tindre el mateix significat. La ciutat va alcançar cert esplendor en el sigle X, a pesar de la seua situació en un territori que casi sempre va estar en peu de guerra.
En l'any 1085, Guadalajara va ser conquistada per Alfonso VI de Lleó. Des d'eixe moment i fins a la batalla de les Navas de Tolosa en l'any 1212 l'història de la ciutat reflectix el curs de les guerres contra els almoràvides i almohades.
En l'any 1133 el rei Alfonso VII otorga el primer fur a la població per a regular la vida de la seua comunitat, establint un conjunt de normes, drets i privilegis i en 1219, Fernando III ho amplia concedint el fur llarc a la ciutat. Posteriorment la protecció del rei Alfonso X va assegurar el desenroll econòmic de la població, per mig de la defensa dels seus comerciants i l'autorisació de les seues fires i mercats. En la segona mitat del sigle XIV es va establir en Guadalajara la família dels Mendoza que en el seu posterior ascens va dur en si el de la ciutat. En l'any 1460, el rei Enrique IV va concedir a la població el títul de ciutat. A lo llarc del sigle XVI es va conseguir una época d'auge.
La crisis general del sigle XVII va afectar especialment a Guadalajara que en la marcha dels Mendoza a Madrit i junt a la fallida i la despoblació la continuïtat de la ciutat es va vore en dubte. Al començament del sigle XVIII i despuix de ser saquejada durant la guerra de Successió, la ciutat viu el seu pijor moment. Per a intentar frenar esta situació Felipe V establix la Real Fàbrica de Panys en la ciutat, que fins a principis del sigle XIX assegura el creiximent de la població.
Els danys causats per la guerra d'Independència i el tancament de la Real Fàbrica de Panys en l'any 1822 varen provocar un nou decliu en la ciutat. En avant, fins a la segona mitat del sigle XX, la ciutat es va recuperar gràcies a la seua funció administrativa, com a capital de província i sèu d'institucions com l'Acadèmia d'Ingeniers Militars o la Diputació de Guadalajara. El creiximent, encara que llent, transforma la població, que alcança els 11.000 habitants en l'any 1900.
La falta de desenroll industrial va llimitar fins a ben entrat el sigle XX les possibilitats de la ciutat. Com en la majoria del país la guerra civil i l'época de posguerra varen ser temps molt difícils. En l'any 1959, Guadalajara va ser inclosa en els plans de desenroll com a polígon de descongestió industrial de Madrit lo que va provocar unes taxes de creiximent important de la ciutat i del denominat Corredor de l'Henares.
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de Guadalajara està determinada per la seua situació en el Corredor de l'Henares, una de les zones més industrialisades d'Espanya, i per la seua condició de capital de província. Fins als anys 1970 va ser una ciutat administrativa i comercial. La saturació poblacional de Madrit i l'expansió de la seua àrea metropolitana ha provocat una transformació de Guadalajara en una ciutat industrial i dormitori de la capital del país, en la conseqüent millora de les comunicacions entre abdós ciutats i l'expansió industrial de Guadalajara. Des de llavors, la dependència de Madrit és la que definix l'economia de Guadalajara.
Vore també[editar | editar còdic]
- Castella-La Mancha
- Anex:Municipis de la província de Guadalajara
- Comarques de la província de Guadalajara
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Guadalajara
- Diputació provincial de Guadalajara
- INE. Població de Guadalajara
- Ballesteros San-José, Plácido; Rodríguez Panizo, Paloma; Sanz Establés, Carlos (1991). Guía Histórica de la Diputación Provincial de Guadalajara (1813-2001). Guadalajara: Diputación Provincial de Guadalajara. ISBN 9788487791444
- Diccionario de la Real Academia Española. Alcarria. 2001
- Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Aguilar, Pedro (1999). Vivir Guadalajara. Guadalajara: Maorí. ISBN 84-603-9442-5
- Cela, Camilo José. Viaje a la Alcarria. Bogotá, Colombia: Planeta Colombiana Editorial S. A., 1985, 200 páginas
- Conde Suárez, Raúl. La Alcarria. Meral Ediciones. Boadilla del Monte, 2008
- Equipo Paraninfo (2005). Guadalajara, ciudad abierta. Guadalajara: Aache. ISBN 84-96236-33-1
- Escudero de la Peña, José María (1994). Crónica de la provincia de Guadalajara. Guadalajara: Aache. ISBN 84-87743-46-3
- Ferrer, José María. Descubriendo la Alcarria. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja. Zaragoza, 1983
- Madoz, Pascual (1845). «Alcarria». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
- Olmos, Alberto. "La Alcarria en tres palabras", en El Mundo. Sábado, 16 de octubre de 1999
- Ortiz, Antonio (2006). Historia de Guadalajara. Guadalajara: Aache. ISBN 84-96236-82-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guadalajara.
| Municipis i pedanies de la Comarca de La Alcarria | |
|---|---|
| Albolleque | Almoguera | Bellavista | Carrascosa de Tajo | Casasola | Cifuentes | Chiloeches | El Clavín | El Mapa | Gárgoles de Abajo | Gárgoles de Arriba | Guadalajara | Gualda | Horche | Huetos | Iriépal | La Celada | Mondéjar | Monte de los Santos | Moranchel | Oter | Pioz | Ruguilla | Sacedón | Sotoca de Tajo | Taracena | Trillo | Usanos | Val de San García | Valdenoches | Villaflores | Yebes |
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |