Comarca de La Alcarria
La Alcarria és una comarca natural castellana situada en la submeseta Sur, que comprén la major part del centre i sur de la província de Guadalajara, el noroest de la província de Conca i el surest de la província de Madrit. És una comarca transitòria entre les serranies del sistema Ibèric i la planura de la Mancha.
Geografia[editar | editar còdic]
Geogràficament està formada per un relleu tabular coronat per la superfície estructural del pàram, caliç que es veu contínuament tallat de nort a sur per rius i rieres i profunts valls fèrtils. Açò genera una geomorfología que produïx un notable contrast entre els carrasquers i l'agricultura de seca, i les chicotetes hortes, els olivars i les herbes aromàtiques de les costeres i valls.
Precisament, l'abundància de plantes aromàtiques com el romer, el tomello, l'espígol o lavanda fan possible l'apicultura de la que resulta la mel de La Alcarria. Atres productes donats en la comarca són el corder de raça alcarrenya, l'oli de La Alcarria i els vins de denominació d'orige de Mondéjar i Sacedón i Arganda.
El paisage de La Alcarria ha segut marc contextual de vàries obres lliteràries célebres, entre les que destaca fonamentalment Viage a La Alcarria de Camilo José Cela.
Economia[editar | editar còdic]
La Alcarria ha basat històricament el seu desenroll econòmic en l'agricultura i en la ganaderia. L'agricultura s'ha diversificat entre el secà, donat en els extensos pàrams en cultius de tot tipo de cereal, fonamentalment blat, i les chicotetes hortes de regadiu en les valls dels rius i rieres.
En particular, unides a l'agricultura de cereal i hortícola, tenen especial presència del cultiu de l'olivera, la viticultura i l'apicultura.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Diputació provincial de Guadalajara
- Ranz Yubero, José Antonio (1991). «Los nombres Arriaca, Alcarria y Guadalajara: su etimología, significado y otras particularidades». Wad-al-Hayara: Revista de estudios de Guadalajara (18). ISSN 0214-7092, págs. 475 a 480
- Diccionario de la Real Academia Española. Alcarria. 2001.
- Leader +. Grupo PRODER 2 Alcarria Conquense
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cela, Camilo José. Viaje a la Alcarria. Bogotá, Colombia: Planeta Colombiana Editorial S. A., 1985, 200 páginas
- Conde Suárez, Raúl. La Alcarria. Meral Ediciones. Boadilla del Monte, 2008
- Ferrer, José María. Descubriendo la Alcarria. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja. Zaragoza, 1983
- González Martín, J.A., y Vázquez González, A. Guía de los espacios naturales de Castilla-La Mancha. Servicio de publicaciones de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Toledo, 1991
- Madoz, Pascual (1845). «Alcarria». Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar I. Madrid. Wikidata Q115624375
- Olmos, Alberto. "La Alcarria en tres palabras", en El Mundo. Sábado, 16 de octubre de 1999
- Padrino, Bienvenida; Gómez Romero, Francisco. Guía de plantas silvestres flora de la Alcarria. Francisco Gómez Romero. Guadalajara, 2010
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca de La Alcarria.
| Municipis i pedanies de la Comarca de La Alcarria | |
|---|---|
| Albolleque | Almoguera | Bellavista | Carrascosa de Tajo | Casasola | Cifuentes | Chiloeches | El Clavín | El Mapa | Gárgoles de Abajo | Gárgoles de Arriba | Guadalajara | Gualda | Horche | Huetos | Iriépal | La Celada | Mondéjar | Monte de los Santos | Moranchel | Oter | Pioz | Ruguilla | Sacedón | Sotoca de Tajo | Taracena | Trillo | Usanos | Val de San García | Valdenoches | Villaflores | Yebes |