Diferència entre les revisions de "Sucre (Bolívia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Sucre''' (quechua: ''Chuqichaka''; aimara: ''Sukri''; guaraní: Sucre), oficialment '''L'Ilustre…»)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Sucre''' ([[Quechua meridional|quechua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''<ref>[https://www.lexivox.org/norms/bo-L-18430618-1.html] Bolívia: Llei de 18 de juny de 1843. La Convenció Nacional.</ref> o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de 1538, '''L'Argent''' des de 1540 a 1776, '''Chuquisaca''' de 1776 a 1839, i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]].<ref name=eemConstitucion1>{{cita web|url=http://www.diputados.bo/sites/default/files/cpe2014.pdf |títul=Constitució política de l'estat plurinacional de Bolívia |fechaacceso=18 de setembre de 2020 |en=pàgina 13, Artícul 6, títul primer}}</ref><ref name=eemConstitucion2>{{cita web|url=http://www.harmonywithnatureun.org/content/documents/159bolivia%20Consitucion.pdf |títul=Constitució política de l'estat plurinacional de Bolívia |fechaacceso=19 de març de 2016 |en=Artícul 6, títul primer}}</ref><ref group=nota>Decrets i lleis:
+
[[Archiu:Vista general de Sucre.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista general de Sucre]]
Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».
+
'''Sucre''' ([[Quèchua meridional|quèchua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|guaraní]]: Sucre), oficialment '''L'Ilustre i Heròica Sucre'''. Bolívia; o també '''L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre''', el primer nom de la qual fon '''Charcas''' des de l'any [[1538]], '''La Plata''' des de [[1540]] a [[1776]], '''Chuquisaca''' de [[1776]] a [[1839]], i '''Sucre''' des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital ''[[De iure|de jure]]'' de [[Bolívia]]. Decrets i lleis:
Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre».
+
Decret de l'[[11 d'agost]] de [[1825]]: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre».
Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat *Sucre».
+
Llei del 1º de juliol de [[1826]]: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre».
*Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica *Sucre».
+
Llei de declaració del [[12 de juliol]] de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre».
*Les constitucions que establixen explícitament a *Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en 2009 pels bolivians.&*lt;/*ref&*gt; És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de *Chuquisaca]].
+
Llei complementària del [[18 de juny]] de [[1843]]: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre».
En *Sucre es resumix l'història de la Confederació dels *Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es va fundar l'Audiència de *Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825.
+
Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de [[1868]] i la moderna constitució aprovada en l'any [[2009]] pels bolivians. És ademés la sèu del [[Poder Judicial de Bolívia|Poder Judicial]] del país i igualment és capital del [[departament de Chuquisaca]].
 +
En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en l'any [[1991]].
  
La ciutat ha segut designada [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO|Unesco]] en 1991.&*lt;*ref *name=Patrimoni&*gt;{{cita @web|*url=https://*correodelsur.*com/cultura/20211213_*sucre-manté-per-30-anos-el-titule-de-patrimoni-cultural-de-la-humanitat.html|títul= *Sucre manté per 30 anys el títul de Patrimoni Cultural de la Humanitat|*fechaacceso= 13/12/2021 20:30}}&*lt;/*ref&*gt;
+
Segons senyes del cens de l'any [[2012]], el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la [[Real Audiència de Charcas]] fins a l'any [[1825]]. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals ''paceños'', despuix d'una guerra civil en [[1899]], dugueren ''[[de facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Paz]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[capitalía|capital]] del [[departament de Chuquisaca]].
Segons senyes del cens 2012, el municipi de *Sucre conta en una població de 261&*amp;*nbsp;201 habitants.&*lt;*br&*gt;
+
 
L'actual ciutat de *Sucre (*Chuquisaca o L'Argent) va ser la capital de la [[Real Audiència de *Charcas]] fins a 1825. En la República, va ser triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la cridada [[Guerra civil boliviana de 1898|Guerra Federal]], quan un grup de polítics lliberals *paceños, despuix d'una guerra civil en 1899, varen dur ''[[de *facto]]'' els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a [[La Pau]], a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, *Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la [[*capitalía|capital]] del [[departament de *Chuquisaca]].&*lt;*ref&*gt;*Art. 11 *NCPE.&*lt;/*ref&*gt;
+
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Sucre}}
 +
 
 +
{{Capitals Amèrica}}
 +
 
 +
[[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
 +
[[Categoria:Bolívia]]

Última revisió del 14:54 26 feb 2023

Vista general de Sucre

Sucre (quèchua: Chuqichaka; aimara: Sukri; guaraní: Sucre), oficialment L'Ilustre i Heròica Sucre. Bolívia; o també L'Ilustre i Heròica Ciutat de Sucre, el primer nom de la qual fon Charcas des de l'any 1538, La Plata des de 1540 a 1776, Chuquisaca de 1776 a 1839, i Sucre des de l'any 1839 fins al dia de hui, és la capital de jure de Bolívia. Decrets i lleis: Decret de l'11 d'agost de 1825: «La ciutat Capital de la República i el seu departament es denominarà Sucre». Llei del 1º de juliol de 1826: designa a la ciutat com a capital provisoria «mentres el Libertador Bolívar, Pare de la Pàtria, designe el lloc a on anava a erigir-se la ciutat de Sucre, en honor al Mariscal Antonio José de Sucre». Llei de declaració del 12 de juliol de 1839: «La ciutat de Chuquisaca és la Capital de la República i sèu nata dels tres poders de l'estat: Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial, i conforme a la llei d'11 d'agost de 1825 es dirà en avant la ciutat Sucre». Llei complementària del 18 de juny de 1843: «la Capital de la República es titularà en avant, l'Ilustre i Heròica Sucre». Les constitucions que establixen explícitament a Sucre com a capital del país és la de 1868 i la moderna constitució aprovada en l'any 2009 pels bolivians. És ademés la sèu del Poder Judicial del país i igualment és capital del departament de Chuquisaca. En Sucre es resumix l'història de la Confederació dels Charcas, des dels seus orígens més antics. Ací es fundà l'Audiència de Charcas en l'arribada dels espanyols i finalment la República de Bolívia, el 6 d'agost de 1825. La ciutat fon designada Patrimoni de l'Humanitat per la Unesco en l'any 1991.

Segons senyes del cens de l'any 2012, el municipi de Sucre conta en una població de 261.201 habitants. L'actual ciutat de Sucre (Chuquisaca o La Plata) fon la capital de la Real Audiència de Charcas fins a l'any 1825. En la República, fon triada com a capital constitucional, sèu dels tres poders de l'Estat (eixecutiu, llegislatiu i judicial) fins a la nomenada Guerra Federal, quan un grup de polítics lliberals paceños, despuix d'una guerra civil en 1899, dugueren de facto els Poders Eixecutiu i Llegislatiu a La Paz, a on han quedat fins a l'actualitat. Actualment, Sucre és oficialment la capital constitucional i sèu del Poder Judicial de Bolívia, aixina com la capital del departament de Chuquisaca.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Amèrica
Americas (orthographic projection).svg
Amèrica del Nort: Ciutat de Mèxic    Ottawa    Washington D. C.

Amèrica Central: Belmopan    Ciutat de Guatemala    Ciutat de Panamà    Managua    San José    San Salvador    Tegucigalpa
Carip: Basseterre   Bridgetown    Castries    L'Havana    Kingston    Kingstown    Nassau    Port-au-Prince    Port of Spain    Roseau    Saint George's    Saint John's    Santo Domingo
Amèrica del Sur: Asunción    Bogotà    Brasilia    Buenos Aires    Caracas    Georgetown    Lima    Montevideo    Paramaribo    Quito    Santiago    Sucre