Diferència entre les revisions de "Armènia"
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Armènia és considerada la cuna dels [[indoeuropeu|pobles indoeuropeus]]. L'Armènia actual ocupa una la dècima part de l'Armènia històrica. El país conta en un ric patrimoni i la seua llarga història se remonta a les civilisacions més antigues del món, els [[Urartu]]. El poble armeni de raïl indoeuropea fon inclòs en les administracions dels imperis de l'Antiguetat com per eixemple la província [[sàtrapa]] d'Armènia. El [[Regne d'Armèia]] aplegà al seu apogeu en [[Tigranes II d'Armènia|Tigranes el Gran]] sent un estat situat a l'est de l'[[Imperi romà]]. Armènia fon u dels primers estats en adoptar el [[cristianisme]] com religió oficial en l'any [[301]]. | Armènia és considerada la cuna dels [[indoeuropeu|pobles indoeuropeus]]. L'Armènia actual ocupa una la dècima part de l'Armènia històrica. El país conta en un ric patrimoni i la seua llarga història se remonta a les civilisacions més antigues del món, els [[Urartu]]. El poble armeni de raïl indoeuropea fon inclòs en les administracions dels imperis de l'Antiguetat com per eixemple la província [[sàtrapa]] d'Armènia. El [[Regne d'Armèia]] aplegà al seu apogeu en [[Tigranes II d'Armènia|Tigranes el Gran]] sent un estat situat a l'est de l'[[Imperi romà]]. Armènia fon u dels primers estats en adoptar el [[cristianisme]] com religió oficial en l'any [[301]]. | ||
− | Posteriorment, les seues terres caigueren en mans de diversos imperis com l'[[Imperi otomà]] i l'[[Imperi rus]]. Poc més tart de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]] els armenis que vivien baix domini otomà patiren una exterminació sistemàtica: el [[genocidi armeni]]. En 1918, la [[revolució russa]], permeté l'independència de la [[República democràtica d'Armènia]] la qual se veé envolta en guerres en [[Turquia]]. En 1920, lo que quedava d'Armènia fon anexionat per les tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] i passà a constituir-se en la [[República Socialista Soviètica d'Armenia]]. En [[1991]] en la disolució de | + | Posteriorment, les seues terres caigueren en mans de diversos imperis com l'[[Imperi otomà]] i l'[[Imperi rus]]. Poc més tart de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]] els armenis que vivien baix domini otomà patiren una exterminació sistemàtica: el [[genocidi armeni]]. En l'any [[1918]], la [[revolució russa]], permeté l'independència de la [[República democràtica d'Armènia]] la qual se veé envolta en guerres en [[Turquia]]. En [[1920]], lo que quedava d'Armènia fon anexionat per les tropes [[Unió Soviètica|soviètiques]] i passà a constituir-se en la [[República Socialista Soviètica d'Armenia]]. En l'any [[1991]] en la disolució de la [[URSS]], Armènia se convertí en un estat independent. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 20:02 28 nov 2022
Հայաստանի Հանրապետություն Hayastani Hanrapetut’yun República d'Armènia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Armènia és una nació que està entre Europa i Àsia situada en el Caucas. Armènia té fronteres terrestres en Turquia per l'oest, Georgia pel nort, Azerbaijan per l'est i l'Iran en el sur. Armènia és un estat-nació unitari democràtic que formava part de l'URSS. És membre de l'ONU, el Consell d'Europa, la Comunitat d'Estats independents i l'Organisació del Tractat de Seguritat Colectiva.
Armènia és considerada la cuna dels pobles indoeuropeus. L'Armènia actual ocupa una la dècima part de l'Armènia històrica. El país conta en un ric patrimoni i la seua llarga història se remonta a les civilisacions més antigues del món, els Urartu. El poble armeni de raïl indoeuropea fon inclòs en les administracions dels imperis de l'Antiguetat com per eixemple la província sàtrapa d'Armènia. El Regne d'Armèia aplegà al seu apogeu en Tigranes el Gran sent un estat situat a l'est de l'Imperi romà. Armènia fon u dels primers estats en adoptar el cristianisme com religió oficial en l'any 301.
Posteriorment, les seues terres caigueren en mans de diversos imperis com l'Imperi otomà i l'Imperi rus. Poc més tart de l'inici de la Primera Guerra Mundial els armenis que vivien baix domini otomà patiren una exterminació sistemàtica: el genocidi armeni. En l'any 1918, la revolució russa, permeté l'independència de la República democràtica d'Armènia la qual se veé envolta en guerres en Turquia. En 1920, lo que quedava d'Armènia fon anexionat per les tropes soviètiques i passà a constituir-se en la República Socialista Soviètica d'Armenia. En l'any 1991 en la disolució de la URSS, Armènia se convertí en un estat independent.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Armènia.
Països d'Europa |
---|
Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània |
Països que pertanygueren a la URSS · |
---|
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan |