Diferència entre les revisions de "Liubliana"
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:Ljubljana (51206831086).jpg| | + | [[Archiu:Ljubljana (51206831086).jpg|300px|thumb|Vista panoràmica de Liubliana.]] |
− | '''Liubliana''' és la capital i la major ciutat d'Eslovènia. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del sigle I a. C., el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el [[sigle VI]] es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el sigle XI varen caure baix el domini dels francs. Des de 1278, despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any 1797. | + | '''Liubliana''' és la capital i la major ciutat d'[[Eslovènia]]. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del [[sigle I a. C.]], el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el [[sigle VI]] es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el [[sigle XI]] varen caure baix el domini dels francs. Des de l'any [[1278]], despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any [[1797]]. |
− | Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre 1816 i 1849 lo va ser del Regne d'Iliria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Yugoslàvia. En 1991, i despuix d'un conflicte bèlic, Eslovènia es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país. | + | Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre els anys [[1816]] i [[1849]] lo va ser del Regne d'Iliria. En [[1918]], despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de [[Yugoslàvia]]. En [[1991]], i despuix d'un conflicte bèlic, [[Eslovènia]] es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país. |
− | El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži | + | El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte [[Joži Plečnik]] firmà molts dels més destacats edificis de la ciutat. |
Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada. | Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada. | ||
− | L'Universitat de Liubliana, fundada en 1919, té la seua sèu en la ciutat, i en el curs 2006-07 contava en més de 63.000 alumnes. La seua biblioteca sumava prop d'1.169.090 llibres en 2004. Conta ademés en distints instituts culturals internacionals, com l'Institut Cervantes (Espanya), British Council (Regne Unit) o Institut Goethe (Alemanya). | + | L'Universitat de Liubliana, fundada en l'any [[1919]], té la seua sèu en la ciutat, i en el curs 2006-07 contava en més de 63.000 alumnes. La seua biblioteca sumava prop d'1.169.090 llibres en l'any [[2004]]. Conta ademés en distints instituts culturals internacionals, com l'[[Institut Cervantes]] ([[Espanya]]), [[British Council]] ([[Regne Unit]]) o [[Institut Goethe]] ([[Alemanya]]). |
Com a capital de l'Estat, Liubliana alberga les sèus del govern (Assamblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, aixina com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, Els Rencontres, European Cities Màrqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és sèu del principal mercat de valors del país, del Banc d'Eslovènia i de numeroses empreses nacionals. | Com a capital de l'Estat, Liubliana alberga les sèus del govern (Assamblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, aixina com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, Els Rencontres, European Cities Màrqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és sèu del principal mercat de valors del país, del Banc d'Eslovènia i de numeroses empreses nacionals. | ||
− | En 2016 va ser premiada en el títul Capital Vert Europea. | + | En l'any [[2016]] va ser premiada en el títul [[Capital Vert Europea]]. |
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * [https://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ «About Ljubljana» (en [[anglés]]). Datos generals i localisació] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20120419120715/http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ljubljana-in-numbers «Ljubljana in Figures». City Municipality of Ljubljana] | ||
+ | * [https://www.slovenia.info/en/places-to-go/regions/ljubljana-central-slovenia/ljubljana «Ljubljana, the capital of Slovenia» (en anglés)] | ||
+ | * Pronk, Tijmen (2007). «The Etymology of Ljubljana – Laibach». Folia Onomastica Croatica 16: 185-191. ISSN 1330-0695 | ||
+ | * Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005). «Liubliana». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. ISBN 978-8-429-40623-8 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Fionn Davenport (2006). Lonely Planet Best of Ljubljana. Lonely Planet Publications. ISBN 978-1-74104-824-7 | ||
+ | * Robin McKelvie, Jenny McKelvie (2005). The Bradt City Guide Ljubljana. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-116-6 | ||
+ | * Thomas Cook Publishing (2008). Ljubljana. ISBN 978-1-84157-963-4 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 17:01 23 set 2024
Liubliana és la capital i la major ciutat d'Eslovènia. Va sorgir com a campament militar romà de la Legió XV Apollinaris a mitan del sigle I a. C., el seu caràcter de ciutat es va consolidar en la fundació de la Colónia Iulia Emona anys més tart. Despuix de successives destruccions, en el sigle VI es varen instalar els antepassats dels eslovens, i en el sigle XI varen caure baix el domini dels francs. Des de l'any 1278, despuix de la seua conquista per part de Rodolf I de Habsburgo, la ciutat passà a mans dels Habsburgo, situació que va perdurar fins a l'any 1797.
Durant el periodo napoleònic, Liubliana va ser capital de les Províncies Ilirias i entre els anys 1816 i 1849 lo va ser del Regne d'Iliria. En 1918, despuix de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Yugoslàvia. En 1991, i despuix d'un conflicte bèlic, Eslovènia es va independisar de Yugoslàvia, sent des de llavors Liubliana la capital del país.
El seu patrimoni històric i monumental, aixina com diverses celebracions culturals que tenen lloc a lo llarc de l'any, entre les que destaca el Festival Internacional d'Estiu, la convertixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com a internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Iglésia Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dragons, aixina com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži Plečnik firmà molts dels més destacats edificis de la ciutat.
Liubliana dispon d'una ret desenrollada de carreteres i ferrocarril, ademés de contar en un aeroport en vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a ampliar la seua capacitat operativa, actualment desbordada.
L'Universitat de Liubliana, fundada en l'any 1919, té la seua sèu en la ciutat, i en el curs 2006-07 contava en més de 63.000 alumnes. La seua biblioteca sumava prop d'1.169.090 llibres en l'any 2004. Conta ademés en distints instituts culturals internacionals, com l'Institut Cervantes (Espanya), British Council (Regne Unit) o Institut Goethe (Alemanya).
Com a capital de l'Estat, Liubliana alberga les sèus del govern (Assamblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, aixina com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, Els Rencontres, European Cities Màrqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és sèu del principal mercat de valors del país, del Banc d'Eslovènia i de numeroses empreses nacionals.
En l'any 2016 va ser premiada en el títul Capital Vert Europea.
Referències[editar | editar còdic]
- «About Ljubljana» (en anglés). Datos generals i localisació
- «Ljubljana in Figures». City Municipality of Ljubljana
- «Ljubljana, the capital of Slovenia» (en anglés)
- Pronk, Tijmen (2007). «The Etymology of Ljubljana – Laibach». Folia Onomastica Croatica 16: 185-191. ISSN 1330-0695
- Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española (2005). «Liubliana». Diccionario panhispánico de dudas. Madrid: Santillana. ISBN 978-8-429-40623-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fionn Davenport (2006). Lonely Planet Best of Ljubljana. Lonely Planet Publications. ISBN 978-1-74104-824-7
- Robin McKelvie, Jenny McKelvie (2005). The Bradt City Guide Ljubljana. Bradt Travel Guides. ISBN 978-1-84162-116-6
- Thomas Cook Publishing (2008). Ljubljana. ISBN 978-1-84157-963-4
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Liubliana.
Capitals d'Europa |
---|
Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |