Diferència entre les revisions de "Vaduz"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
(Text reemplaça - 'período' a 'periodo') |
||
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Vaduz''' és la capital del [[principat]] de [[Liechtenstein]]. És un important centre financer internacional i la seu de l'administració del principat i del parlament nacional (''Landtag''). Des de l'any [[1939]] és la residència del príncip, que actualment és Hans Adam II de Liechtenstein. | + | [[Archiu:Vaduz1.png|300px|miniaturadeimagen|Panoràmica de Vaduz.]] |
+ | '''Vaduz''' és la capital del [[principat]] de [[Liechtenstein]]. És un important centre financer internacional i la seu de l'administració del principat i del parlament nacional (''Landtag''). Des de l'any [[1939]] és la residència del [[príncip]], que actualment és Hans Adam II de Liechtenstein. | ||
== Situació == | == Situació == | ||
Llínea 5: | Llínea 6: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
− | Actualment gran part de l'economia local depén dels bancs. Vaduz està considerada com a una de les capitals dels [[paradís fiscal|paradisos fiscals]] més pròspers del món. La ciutat és rica en almágasens de moda, alguns dels quals representen el | + | Actualment gran part de l'economia local depén dels bancs. Vaduz està considerada com a una de les capitals dels [[paradís fiscal|paradisos fiscals]] més pròspers del món. La ciutat és rica en almágasens de moda, alguns dels quals representen el periodo de la ''Belle époque'' (quan Vaduz tenia les millors relacions en [[Viena]]) durant el qual la ciutat es convertí en un centre cultural a nivell europeu. Llavors Vaduz fon la seu de diverses trobades de filòsofs, poetes i músics. |
== Turisme == | == Turisme == | ||
− | [[Archiu:Schlossvaduz.jpg| | + | [[Archiu:Schlossvaduz.jpg|right|thumb|El castell de Vaduz, un dels principals punts d'atracció de la ciutat]] |
El clima continental ajuda a que Vaduz siga u dels destins preferits de japonesos i chinencs. La presència d'una estació termal i d'estacions d'esquí permeten que la ciutat puga ser visitada durant tot l'any, encara que la ciutat no tinga accés per mig del tren, té excelents correspondències d'autobusos que la conecten en una estació de tren en Suïssa. | El clima continental ajuda a que Vaduz siga u dels destins preferits de japonesos i chinencs. La presència d'una estació termal i d'estacions d'esquí permeten que la ciutat puga ser visitada durant tot l'any, encara que la ciutat no tinga accés per mig del tren, té excelents correspondències d'autobusos que la conecten en una estació de tren en Suïssa. | ||
Llínea 14: | Llínea 15: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | [[Archiu:Vaduz centre.jpg| | + | [[Archiu:Vaduz centre.jpg|thumb|250px|Vista del centre urbà de Vaduz.]] |
− | Segurament la regió fon poblada des de l'època prehistòrica segons els vestigis trobats recentment. En l'època romana era | + | Segurament la regió fon poblada des de l'època prehistòrica segons els vestigis trobats recentment. En l'època romana era un encreuament cap a la regió germanica. Vaduz és nomenat per primera volta en l'any [[1150]]. Segons la tradició, Vaduz fon fundada en el [[sigle XIII]] pels comtes de Werdenberg, que construiren un castell de defensa en la regió, des d'a on atraure a la gent, fet que li donà vida a la ciutat. En [[1322]] ya es nomena el castell, que fon saquejat pels [[Suïssa|suïssos]] en l'any [[1499]]. Durant el renaiximent la ciutat vixqué una època de gran impuls arquitectònic i cultural. A partir de mitan del [[sigle XV]], el comte de Vaduz residí en el castell de la ciutat. |
− | Com a curiositat, cal destacar que ací es fabricà la [[calculadora]] mecànica de bojaca Curta, un precedent de les actuals calculadores electròniques, per part de l'empresa local Contina AG Mauren. | + | Com a curiositat, cal destacar que ací es fabricà la [[calculadora]] mecànica de [[bojaca]] Curta, un precedent de les actuals calculadores electròniques, per part de l'empresa local Contina AG Mauren. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Llínea 24: | Llínea 25: | ||
{{Capitals Europa}} | {{Capitals Europa}} | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Liechtenstein]] |
[[Categoria:Capitals d'Europa]] | [[Categoria:Capitals d'Europa]] |
Última revisió del 19:38 27 ago 2023
Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein. És un important centre financer internacional i la seu de l'administració del principat i del parlament nacional (Landtag). Des de l'any 1939 és la residència del príncip, que actualment és Hans Adam II de Liechtenstein.
Situació[editar | editar còdic]
Situada a la vora del Rin, a 47° 08′ N i 9° 31′ E i a 455 metros sobre el nivell del mar, el seu municipi té 17,3 km² i 5.014 habitants (2004), la majoria dels quals son de religió catòlica. La seua catedral és la seu de l'arquebisbat catòlic de Liechtenstein.
Economia[editar | editar còdic]
Actualment gran part de l'economia local depén dels bancs. Vaduz està considerada com a una de les capitals dels paradisos fiscals més pròspers del món. La ciutat és rica en almágasens de moda, alguns dels quals representen el periodo de la Belle époque (quan Vaduz tenia les millors relacions en Viena) durant el qual la ciutat es convertí en un centre cultural a nivell europeu. Llavors Vaduz fon la seu de diverses trobades de filòsofs, poetes i músics.
Turisme[editar | editar còdic]
El clima continental ajuda a que Vaduz siga u dels destins preferits de japonesos i chinencs. La presència d'una estació termal i d'estacions d'esquí permeten que la ciutat puga ser visitada durant tot l'any, encara que la ciutat no tinga accés per mig del tren, té excelents correspondències d'autobusos que la conecten en una estació de tren en Suïssa.
Té diverses coleccions d'art, un museu postal i una destacada indústria turística. Vaduz conta en una sèrie de biblioteques ben equipades i una bonica catedral. El castell dels príncips és el monument principal, si bé no es troba obert al públic; construït en època migeval, en el pas del temps s'afegiren dos ales més, una d'estil renaixentista i un atra de neoclàssica.
Història[editar | editar còdic]
Segurament la regió fon poblada des de l'època prehistòrica segons els vestigis trobats recentment. En l'època romana era un encreuament cap a la regió germanica. Vaduz és nomenat per primera volta en l'any 1150. Segons la tradició, Vaduz fon fundada en el sigle XIII pels comtes de Werdenberg, que construiren un castell de defensa en la regió, des d'a on atraure a la gent, fet que li donà vida a la ciutat. En 1322 ya es nomena el castell, que fon saquejat pels suïssos en l'any 1499. Durant el renaiximent la ciutat vixqué una època de gran impuls arquitectònic i cultural. A partir de mitan del sigle XV, el comte de Vaduz residí en el castell de la ciutat.
Com a curiositat, cal destacar que ací es fabricà la calculadora mecànica de bojaca Curta, un precedent de les actuals calculadores electròniques, per part de l'empresa local Contina AG Mauren.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vaduz.
Capitals d'Europa |
---|
Andorra la Vella • Amsterdam • Atenes • Belgrat • Berlin • Berna • Bratislava • Brusseles • Bucarest • Budapest • Cardiff • Ciutat de Luxemburc • Ciutat del Vaticà • Copenhague • Chisinàu • Dublin • Edimburc • Erevan • Estocolm • Helsinki • Kíev • Lisboa • Liubliana • Londres • Madrit • Minsk • Mónaco-Ville • Moscou • Nicòsia • Oslo • París • Podgorica • Praga • Pristina • Reikiavik • Roma • Riga • San Marino • Sarajevo • Skopje • Sofia • Tallin • Tbilissi • Tirana • Vaduz • La Valleta • Varsòvia • Viena • Vilna • Zagrep |