Diferència entre les revisions de "Gàmbia"
(Text reemplaça - 'Fons' a 'Fondo') |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
}} | }} | ||
| − | La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]]. | + | La '''República de Gàmbia''' o '''Gàmbia''' és una nació d'[[Àfrica]] occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per [[Senegal]], excepte a on el [[riu Gàmbia]] desemboca en l'[[oceà Atlàntic]]. En l'any [[1965]] Gàmbia va conseguir la seua independència de l'[[Imperi Britànic]]. La seua capital és [[Banjul]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | + | Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de Mali]] al qual pertanyia la zona en l'época. | |
| − | |||
| − | Gàmbia formà part de l'[[Imperi de Ghana]] aixina com de l'[[Imperi de Songhai]]. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants [[Poble àrap|àraps]] del [[sigle IX]] i [[sigle X|X]], quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en [[esclau]]s, [[or]] i [[marfil]]. En el [[sigle XV]] els [[Portugal|portuguesos]] varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'[[Imperi de | ||
[[File:James Island and Fort Gambia.jpg|thumb|left|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]] | [[File:James Island and Fort Gambia.jpg|thumb|left|Mapa del Fort de Gàmbia en l'Illa James]] | ||
| − | En [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones). | + | En l'any [[1562]] arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any [[1630]] per això l'[[anglés]] que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones). |
| − | En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]]. | + | En l'any [[1588]], el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el [[Riu Gàmbia]] als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina [[reines d'Anglaterra|Isabel I]]. En [[1618]], el Rei Jaume I d'[[Anglaterra]] concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment [[Ghana]]) a una companyia britànica. Entre els anys [[1651]] i [[1661]], Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'[[Illa James]], denominada en l'época [[Illa Andrew]] fins a la conquiste britànica de la mateixa en [[1661]]. |
Durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]]. El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]] otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]]. | Durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]] [[França]] i [[Anglaterra]] varen lluitar per la supremacia en la regió de [[Senegal]] i del [[Riu Gàmbia]]. El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles de 1783]] otorgà al [[Regne Unit]] la possessió del [[Riu Gàmbia]] excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a [[Anglaterra]] en [[1857]]. | ||
| Llínea 75: | Llínea 73: | ||
La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]]. | La vigent [[Constitució]] de Gàmbia fon aprovada, despuix de [[referèndum]], el [[16 de giner]] de [[1997]], despuix que un [[colp d'estat]] en [[1994]] dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de [[1970]]. | ||
| − | Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)|eleccions parlamentàries]] de [[2007]] té 42 de 53 bancs. | + | Gàmbia és una [[República presidencialista]] democràtica. El president de la República és triat per [[sufragi universal]] per a un periodo de cinc anys. El [[poder llegislatiu]] residix en la [[Assamblea Nacional de Gàmbia|Assamblea Nacional]] composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és [[Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica]], que despuix de les [[Eleccions parlamentàries de Gàmbia (2007)|eleccions parlamentàries]] de l'any [[2007]] té 42 de 53 bancs. |
El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació. | El [[poder eixecutiu]] està dividit entre el [[Cap de l'Estat]] i el [[president del Govern]], nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació. | ||
| Llínea 115: | Llínea 113: | ||
També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic. | També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic. | ||
| − | L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins | + | L'[[indústria]] se centra en la transformació de productes agrícoles ([[cacauet]]) i de [[peix]]. El [[turisme]] fon una important font d'ingressos fins a l'any [[2000]], a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del [[Fondo Monetari Internacional]] i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del [[Banc Mundial]], despuix de la condonació parcial del deute externa en [[2005]], són positives. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
| Llínea 144: | Llínea 142: | ||
|} | |} | ||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Traduït de|es|Gambia}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|The Gambia}} | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
| + | [[Categoria:Gàmbia]] | ||
Última revisió del 15:27 6 maig 2024
| Republic of The Gambia República de Gàmbia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
La República de Gàmbia o Gàmbia és una nació d'Àfrica occidental. Es troba rodejada en la seua totalitat per Senegal, excepte a on el riu Gàmbia desemboca en l'oceà Atlàntic. En l'any 1965 Gàmbia va conseguir la seua independència de l'Imperi Britànic. La seua capital és Banjul.
Història[editar | editar còdic]
Gàmbia formà part de l'Imperi de Ghana aixina com de l'Imperi de Songhai. Els primers testimonis escrits que es tenen de la regió provenen d'uns texts de comerciants àraps del sigle IX i X, quan els comerciants àraps crearen la ruta Transsahariana comerciant en esclaus, or i marfil. En el sigle XV els portuguesos varen heretar este comerç establint rutes marítimes per a comerciar en l'Imperi de Mali al qual pertanyia la zona en l'época.
En l'any 1562 arribaren els colons provinents de Fornas i varen instaurar la seua llengua, el fornasenc fon la llengua oficial d'este país fins a l'any 1630 per això l'anglés que es parla en Gàmbia té influència d'algunes paraules del fornasenc. Quan el fornasenc deixà de ser oficial es rellevà a l'us quotidià, de fet hui en dia el 62% dels indígenes de Gàmbia parlen fornasenc (aprox. 95.000 persones).
En l'any 1588, el pretenent al tro portugués, va vendre l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia als anglesos, lo qual fon confirmat per les Cartes Patent de la reina Isabel I. En 1618, el Rei Jaume I d'Anglaterra concedí l'exclusivitat del comerç en el Riu Gàmbia la Costa d'Or (actualment Ghana) a una companyia britànica. Entre els anys 1651 i 1661, Gàmbia fon indirectament una colònia del regne Polonés-lituà. Foren els letons, dependents del regne polonés-lituà, els primers en establir-se en l'Illa James, denominada en l'época Illa Andrew fins a la conquiste britànica de la mateixa en 1661.
Durant els sigles XVII i XVIII França i Anglaterra varen lluitar per la supremacia en la regió de Senegal i del Riu Gàmbia. El Tractat de Versalles de 1783 otorgà al Regne Unit la possessió del Riu Gàmbia excepte l'enclavament d'Albreda que es va mantindre baix sobirania francesa, sent cedit a Anglaterra en 1857. Casi 3 millons de esclaus varen ser enviats des d'esta regió a les colònies en Amèrica. En 1807 s'abolí el comerç d'esclaus en l'Imperi Britànic intentant els britànics acabar en el comerç d'esclaus en Gàmbia. Per ad això, crearen el lloc militar de Bathurst (hui Banjul) en 1816. Durant els anys següents, Banjul estava somesa a la jurisdicció del governador general britànic en Serra Lleona. En 1888 Gàmbia es convertí en una colònia autònoma i un any més tart va passar a ser una colònia real
El país s'independisà del Regne Unit en 1965. En 1970, Dawda Jawara es convertí en el primer president del nou estat i fon reelegit en 1972 i 1977. Despuix de l'independència, Gàmbia millorà el seu desenroll econòmic gràcies a l'alça en els preus de la seua principal matèria d'exportació, el cacau, i al desenroll del turisme internacional. En febrer de 1982, junt en Senegal, Gàmbia va formar la Confederació de Senegàmbia. El president Jawara fon derrotat en 1994 per Yahya Jammeh, qui establí una dictadura. Jammeh fon reelegit en 2001 i derogà la llei que prohibia l'existència de partits opositors.
Govern i política[editar | editar còdic]
La vigent Constitució de Gàmbia fon aprovada, despuix de referèndum, el 16 de giner de 1997, despuix que un colp d'estat en 1994 dissolguera el Parlament i derogara la Constitució de 1970.
Gàmbia és una República presidencialista democràtica. El president de la República és triat per sufragi universal per a un periodo de cinc anys. El poder llegislatiu residix en la Assamblea Nacional composta per cinquanta-tres membres, dels que 48 són triats per sufragi universal, i cinc els tria el president de la República. El principal partit polític és Aliança per a la Reorientació i Construcció Patriòtica, que despuix de les eleccions parlamentàries de l'any 2007 té 42 de 53 bancs.
El poder eixecutiu està dividit entre el Cap de l'Estat i el president del Govern, nomenat per l'Assamblea entre una terna triada pel president de la República. En l'adquisició del poder, s'utilisa el sistema de cooptació, on el president conforma la terna d'acort en els llineaments filosòfics de la nació.
El poder judicial s'articula entorn del Tribunal Suprem que s'organisa administrativament segons el model francés.
Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]
Divisions administratives: 5 divisions i 1 ciutat,
- Artícul principal → Organización territorial de Gambia.
Divisiones administrativas: 5 divisiones y 1 ciudad:
- División Lower River
- División Central River
- División North Bank
- División Upper River
- División Western
- Banjul
Geografia[editar | editar còdic]
Gàmbia es troba situada en la costa atlàntica d'Àfrica i es troba plenament rodejada per territori de Senegal. Gàmbia es caracterisa per ser un país molt pla, l'altitut del qual no sobrepassen els 300 metros sobre el nivell del mar. El país es troba travessat d'est a oest pel riu Gàmbia, el qual dona nom al país. Este riu és l'eix del país i ho dividix en dos parts ben diferenciades; les que estan al nort i les que estan al sur del mateix.
Ecologia[editar | editar còdic]
El WWF (Fondo Mundial per a la Naturalea) dividix el territori de Gàmbia entre tres ecorregions:
- Manglar guineà, en la costa
- Mosaic de selva i sabana de Guinea, en l'oest
- Sabana sudanesa occidental, en l'est
Economia[editar | editar còdic]
Gàmbia no posseïx jaciments minerals d'importància ni atres recursos naturals. La seua economia es basa en els productes agrícoles i la ganaderia per a consum intern del que depén el 75% de la població.
També és font d'ingrés l'emissió de sagells postals destinats principalment al coleccionisme filatèlic.
L'indústria se centra en la transformació de productes agrícoles (cacauet) i de peix. El turisme fon una important font d'ingressos fins a l'any 2000, a on es produí una reducció. La seua activitat depén fonamentalment de les ajudes al desenroll del Fondo Monetari Internacional i les d'emergència dels països desenrollats. Les expectatives futures del Banc Mundial, despuix de la condonació parcial del deute externa en 2005, són positives.
Demografia[editar | editar còdic]
En l'any 2007, Gàmbia tnia una població de 1.688.000 habitants. El 99% és negra i el restant 1% és blanca (europeus o descendents). L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 54 anys. La mija de fills per dona és de 5,20. Només el 40% de la població està alfabetisada.
Cultura[editar | editar còdic]
| Data | Nom en valencià | Nom local | Referències |
|---|---|---|---|
| 18 de febrer | Dia de la Independència | ||
| Mòbil | Divendres Sant | ||
| 1 de maig | Dia del Treball | ||
| 15 d'agost | Dia de l'Assunció |
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gambia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gàmbia.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |