Pego

Pego
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província d'Alacant
• Comarca:	Marina Alta
• Partit judicial:	Dénia
Ubicació:	Plantilla:Coor dms
• Altitut:	82 msnm
Superfície:	66,2 km²
Població:	10.052 hab.(INE 2018)
• Densitat:	206 hab/km²
Gentilici:	Pegolí, -a
Predomini llingüístic:	Valencià
Còdic postal:	03780
Festes majors:	Fira i Festes en honor al Stm. Ecce-Homo
Alcalde:	José Carmelo Ortola Siscar (CtPg-I)
Pàgina web:	[1]
Membre de: Manc. de S.S. i Turisme Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Día de Mercat: Dijous

Pego és un municipi de la Comunitat Valenciana, en la subcomarca de Les Valls de Pego, dins de La Marina Alta. Segons el cens del INE de l'any 2018, conta en una població de 10.052 habitants.

Ha segut històricament centre de la vall que porta el seu nom aixina com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la repoblà en colons barcelonins segons documentació de l'época. Ha segut cap de partit judicial i ha pertanygut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins a l'any 1707 i despuix a la de Dénia fins a 1833 any en que passà a pertànyer a la [província d'Alacant]. L'àrea comercial a on s'inclou és la de Gandia mantenint un mercat propi molt important.

Geografia

La Vall de Pego, es compon pels municipis de Pego i de L'Atzúvia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nort de la comarca la Marina Alta, fitant la província de Valéncia. És una gran depressió rodejada de montanyes, a excepció de la zona de llevant a on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses.

Les montanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dona orige al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els servix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes de la Comunitat Valenciana, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Fon molt destacat el cultiu de l'arròs bombó durant el sigle XX. S'arriba a la ciutat per carretera, des d'Alacant, a través de la N-332 prenent despuix la CV-700 o des de Valéncia, per la mateixa carretera, pero desviant-se a l'altura de la CV-715.

El terme municipal de Pego llimita en els de l'Atzúvia, Dénia, Orba, Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

Història

Durant el paleolític es troben diversos centres de població humana en coves de les montanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la peixca de mar.

En el neolític n'hi ha més poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produïx el tancament de l'albufera.

En L’edat del bronze té lloc una gran activitat peixquera i marítima en la costa, i es tenen coneiximents de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la peixca. Un dels més estudiats es troba en la Marjal de Pego-Oliva, en la zona nomenada El Pla, un atre en l'indret nomenat Tossal Ras, al qual s'accedix des del port de Sagra.

La cultura ibèrica fon molt important i també en la Vall, aixina es troben abundants rests de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la Montanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'época de l'imperi romà s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcela de la partida de Penyalva. Una làpida de marbre en l'Heretat de Sala. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Numeroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar en la partida de Gaià, prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Alguns rests de la chicoteta muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necròpolis, un forn, en l'Alter de Pau. Ceràmica en l'Atzaïla.

En l'época musulmana es troben els següents núcleus poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalea del Miserat o Miserà, Favara, Atzúvia, Atzaïla, Atzaneta, Benixat, Benigànim, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beniçuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra , jaciment per excelència del periodo a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del periodo va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conquistador. Durant esta época la població estava més disseminada per la vall.

En la conquista cristiana de Jaume el Conquistador, la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nort, encara que també s'han trobat rests més antics dins del caixco urbà. Ara la població tendix a concentrar-se en la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conquistador dòna el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla en colons barcelonins. Fins a l'any 1300 estigué incorporat al Patrimoni Real i despuix passa a poder de senyors feudals, Donya Constança (1300-1307), Donya Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (sigle XV), i finalment els Ducs de Gandia (mitat del sigle XVI).

L’expulsió dels moriscs (1609), significà una despoblació de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El sigle XVII va vore també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'archiduc Carles, i les tropes de Felip V la varen ocupar per llarc temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser otorgat el títul de 'Molt Noble Vila'.

A les darreries del sigle XVIII i durant el sigle XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalisació dels recs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.

En el sigle XX la vila va quedar estancada mentres poblacions veïnes aumentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialisació.

A finals del sigle passat i inicis de l'actual XXI, com al restant de la Comunitat Valenciana, ha hagut una certa revitalisació i expansió urbanística.

Demografia

Evolució demogràfica de Pego
	1646	1715	1794	1842	1860	1900	1920	1940	1960	1981	2000	2018
Població	224	1.305	5.107	5.565	5.858	6.983	7.409	8.547	8.291	9.112	10.060	10.052

Monuments i llocs d'interés

Artícul principal → Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta.

• Casc Antic. Es pot observar el seu traçat migeval i els restos de la muralla.

• Iglésia Archiprestal de l'Assunció de Ntra. Sra. . D'estil renaixentista, construïda en el sigle XVI sobre les ruïnes d'atra iglésia més chicoteta, realisada també sobre els rests de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interés regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del sigle XV, la doble Verònica, del sigle XIV, la Creu Processional, del XV, el crucifix de la Sacristia, l'image del Santíssim Crist de la Providència, aixina com numeroses peces d'orfebreria. L'actual retaule de l'altar major, aixina com totes les pintures de l'iglésia són del valencià R. Cardells i són de despuix de la Guerra Civil, pintades cap a 1950. També cal destacar la conservació completa de l'archiu parroquial, que es conserva des del sigle XIV.

L'actual rector-archipreste és el Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías (2008)

• Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realisada en el sigle XVIII per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada en una cúpula de teules vidriades de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellea com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del sigle XVII, sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realisada per dos "àngels divins" que es varen aparéixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assunció.

• Museu d'Art Contemporàneu de Pego . Inaugurat en 1991. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realisat anualment des de 1976 .

• Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família.
• Ermita de Sant Josep, del sigle XIX.
• Ermita de Sant Miquel, del sigle XVII, construïda sobre una antiga mesquita.
• Ermita de Sant Antoni. *Ermita de Sant Sebastià, actualment derruïda.
• Ermita de Sant Joaquim, privada.
• Ermita de Sant Joan, privada.
• Capella de Sant Llorenç.

• Existixen numeroses capelles i retaules de ceràmica en totes els carrers de la població dels quals porten associat un sant, com és el cas del Carrer Sant Doménec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Mèdics, Sant Bonaventura, Nº Sº de la Pau (Carrer La Pau) etc., aixina com atres retaules devocionaris al Santíssim Ecce-Homo, la Verge dels Desamparats...

• El Poet de Cotes.
• Les covetes.

• Castell d'Ambra . És un de tants castells islàmics del territori valencià que varen servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, en un caràcter no feudal, i que varen ser objecte de transformació i destrucció despuix de la conquista. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els sigles IX-XI, pero les últimes investigacions i excavacions la daten a principis del sigle XIII. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seua construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la montanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquista, pero si va tindre importància en les posteriors revoltes mudéixars capitanejades per Al-Azraq.

• Jaciments arqueològics. El terme municipal de Pego està ple de rests arqueològics que nos diuen d'esta manera que l'home des de l'antiguetat ha vixcut en esta vall beneficiada per la forestació, la proximitat del Mediterrani i l'abundància d'aigua. En Ambra es troben rests de ceràmica neolítica, igual que en la Montanyeta Verda i, les forests del Bullentó. En les postrimeries del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les montanyes pegolines.

Cova de l'Ase. Es tracta d'un hàbitat en cova i a on haurien d'haver-se practicar soterraments.

Cova del Xical o Potastenc.

Cova Negra. En una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.

El Pla. Este jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat sigle i es tracta d'un poblat de l'edat de bronze (4000-2000 a. C.) a on varen viure, caçar i peixcar antics pobladors, defesos per una chicoteta muralla circumdant.

• Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva . La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons aluvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nort i sur respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat alvançat de colmatació, travessada per multitut de séquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantengut fins a l'época actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

Muralles i castells de Pego

L'orige de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià migeval coneixent-se numeroses referències textuals a la creació de la vila i a les seues muralles que no es trobaven acabades a principis del sigle XIV. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ya que a soles es coneixen arqueològicament rests del cementeri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recint posseïa fins a 16 torres. Tot este nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc despuix. Els rests actuals consistixen de diversos llenços, incorporats sempre a atres construccions. Destaca el nomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obri en el número 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles de lo que va ser la torre anexa quadrada que defenia l'entrada.

El Castell d'Ambra es troba sobre un pujol al sur de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a La Vall d'Ebo. El seu orige és musulmà i va ser una important fortalea que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com el rest del territori, a Al-Azraq, el qual el va perdre despuix de la seua revolta. Posteriorment la seua propietat seguiria paralela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recint amurallat, destacant les sòlides terrases quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.

Existixen referències documentals d'atres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides a on es trobaven. Encara que es coneix la seua ubicació aproximada, no s'han trobat rests significatius dels mateixos.

Festes

• Sant Antoni Abat . Les festes comencen en el "Porrat de Sant Antoni", el dia 17 de giner. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.

• Baixada del riu Bullent . El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que du 22 edicions. Durant esta festa el poble s'unix per a realisar una peculiar "carrera". Els participants realisen les seues pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destrea.

• Carnestoltes . Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.

• Enterrament de la Sardina . L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de semana següent del de les Carnestoltes, i a on la gent es vestix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construïx una Sardina de cartó, suro i/o fusta, que acaba cremada al final del passacarrer en una foguera.

• Falles . Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi ha tres falles que són: la Falla de la Font, la Falla de la Plaça i Nazaret i la Falla del Convent.

• Semana Santa . En l'actualitat la Semana Santa es compon de nou passos o imàgens, que per orde són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, Ecce homo, Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Nazaré, Verònica, i Crist de la Providència.

• Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo . És la festa gran per excelència, se celebra entorn al dimecres despuix de l'últim dumenge de juny en honor a la preciosissima Sanc de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.

Des de 1969 es celebren en desfilades de Moros i Cristians, en 13 filaes, de les quals 7 són cristianes i 6 mores.

Gastronomia

D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques en gamba, l'Arròs i costra, l'Arròs en fesols i "penques", la Paella d'anguila i pato, l'Olla i l'All i pebre.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Gilabert Miralles	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Fernando Alemany Ortolà	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Fernando Alemany Ortolà	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Just Antoni Piera Sendra	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Carlos Pascual Sastre	Unió Valenciana
1999 - 2003	Carlos Pascual Sastre	Iniciativa Independent
2003 - 2007	José Carmelo Ortola Siscar	PP
2007 - 2011	José Carmelo Ortola Siscar	Ciutadans de Pego - CtPg-I
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Entitats deportives

• Pego Club de Fútbol
• Centre Excursionista de Pego (web oficial)
• Club de Tenis Pego

Bibliografia

AA.DD., I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004 (Ajuntament de Pego, 2006), p. 197

AA.DD., II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006 (Ajuntament de Pego, 2007), p. 321

AA.DD., Pego (Miscelánea) Història de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana (Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979)

ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, Recerques sobre l'història de Pego i la seua vall. 1 (Ajuntament Pego - Instit, 1990), p. 128

ALMELA GUILLEN, José, Memorias de la villa de Pego (Valéncia: autor, 1986), p. 193

BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La segona república a Pego (1931-1939) (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 310

BARRACHINA LAPIEDRA, Fray José M., Los franciscanos en Pego (Petra (Mallorca): Editorial Apóstol y Civilizador, 1986), p. 263

CASELLES I MONJO, Evarist, Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego (Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986), p. 138

CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.2 Edita Eliseu Climent edn (Valéncia, 1980), p. 108

CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.3 Eliseu Climent edn (Valéncia: Eliseu Climent, 1983), p. 84

CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep , Quaderns Pego Núm.1 (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976), p. 58

GINER BOLUFER, Carmel, L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els sigles XV, XVI i XVII (Valéncia: Impremta Mari Montañana, 1968)

GINER BOLUFER, Carmelo, 45 años al servicio de Pego 1917-1962 Ediciones Bullentum edn (Pego, 1963)

GUINOT, Enric - TORRÓ, Josep - MARTÍ, Javier, Carta de poblament de Pego 1279 (Ajuntament de Pego, 2004), p. 56

MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983)

MARTÍNEZ RONDAN, Josep, Preguem, germans (Sagunt: Imp. E. Navarro, 1977)

SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i atres minories marginals a Pego, a finals del XVIII,” Aguaits, 10, Hivern 1994'

SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, Història de la villa de Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924).

SELFA, Moisés, Pego i els seus noms (Editorial Ajuntament de Pego, 2004), p. 126

SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, Els pous de reg de Pego i les seues aigües (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 71

Vore també

• Marjal de Pego-Oliva

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pego.
• Ajuntament de Pego
• Institut Valencià d'Estadística
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat