Diferència entre les revisions de "L'Alt Palància"
| (No es mostren 28 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Comarca | ||
| + | |nom = L'Alt Palància | ||
| + | |escut = | ||
| + | |image = [[Archiu:Mapa del Alto Palancia.svg|190px]] | ||
| + | |país = [[Espanya]] | ||
| + | |província = [[Província de Castelló|Castelló]] | ||
| + | |habitants = 25 367 | ||
| + | |cens = | ||
| + | |àrea = 965 | ||
| + | |densitat = | ||
| + | |capital = [[Segorp]] | ||
| + | |municipis = 27 | ||
| + | |Pàgina_web = | ||
| + | }} | ||
'''L'Alt Palància''' està travessada pel camí natural que unix la ciutat de [[Valéncia]] en el sur d'[[Aragó]] i [[Saragossa]]. S'articula entorn de la part alta del curs del riu [[Palància]] que la recorre en sentit NO-SE. | '''L'Alt Palància''' està travessada pel camí natural que unix la ciutat de [[Valéncia]] en el sur d'[[Aragó]] i [[Saragossa]]. S'articula entorn de la part alta del curs del riu [[Palància]] que la recorre en sentit NO-SE. | ||
| Llínea 4: | Llínea 18: | ||
== Localisacio == | == Localisacio == | ||
| − | La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la | + | La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la posició més meridional de la província de Castelló, llimitant al nort en la comarca de l'[[Alt Millars]], a l'est en la [[Plana Baixa|Plana de Castelló]] i el [[Camp de Morvedre]], a l'oest en la [[província de Terol]] i al sur en el [[Camp de Turia]] i Chelva-Villar del Arzobispo. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | El riu [[Palància]] en el seu recorregut en direccio noroest-surest conforma una vall de notable amplitut que deixa en el seu marge les rostaries de la [[Serra de Javalambre]]; s'obri progressivament i no s'estreta fins l'altura de [[ | + | El riu [[Palància]] en el seu recorregut en direccio noroest-surest conforma una vall de notable amplitut que deixa en el seu marge les rostaries de la [[Serra de Javalambre]]; s'obri progressivament i no s'estreta fins l'altura de [[Xérica]], seguint les hortes de [[Viver]] i [[Sogorp]]. Per la seua banda el riu [[Riu Chico|Chico]], conforma la Vall d'Almonacid de caracter secundari. |
| − | El riu [[Palància]] regulat per l'embassament del Regajo, i copiosos manantials com el de l'Esperança, originen bons regadius en la vall, conferint-li una fisionomia caracteristica en la que abunden cultius tant de frutals i hortalices com els cereals, que s'estenen sobre tot en Viver i les inmediacions de Segorp i es prolonguen cap a la vall d'Almonacid i els municipis de [[Caudiel]] i [[ | + | El riu [[Palància]] regulat per l'embassament del Regajo, i copiosos manantials com el de l'Esperança, originen bons regadius en la vall, conferint-li una fisionomia caracteristica en la que abunden cultius tant de frutals i hortalices com els cereals, que s'estenen sobre tot en Viver i les inmediacions de Segorp i es prolonguen cap a la vall d'Almonacid i els municipis de [[Caudiel]] i [[Begís]]. |
Cap a l'oest l'erosio del Palancia es troba detinguda i tanquen l'horiso les abruptes costeres del Ragudo front al gelit param de Barracas (1.000-1.100 m.). Les majors altituts es troben en l'extrem noroest, en les serres de Javalambre i de l'Espina. Al suroest s'alcen les estrebacions de Javalambre i les serres del Toro (1.618 m.), Penya Salada (1.581 m.) i Bellida (1.336 m.), que marquen la divisoria en el [[Turia]]. | Cap a l'oest l'erosio del Palancia es troba detinguda i tanquen l'horiso les abruptes costeres del Ragudo front al gelit param de Barracas (1.000-1.100 m.). Les majors altituts es troben en l'extrem noroest, en les serres de Javalambre i de l'Espina. Al suroest s'alcen les estrebacions de Javalambre i les serres del Toro (1.618 m.), Penya Salada (1.581 m.) i Bellida (1.336 m.), que marquen la divisoria en el [[Turia]]. | ||
| − | En la llinia | + | En la llinia contínua en la Serra de Javalambre i en direccio noroest fa la seua aparicio la serra d'Espadan, en una marcada direccio noroest-surest, que trenca la monotonia de l'orientacio regnant en el restant de serres i constituïx el llimit de la Vall de Sogorp, els alts de [[Millars]] i la Plana. El clima de la comarca es templat en el fondo de la vall, en temperatures de 6 a 8 graus en hivern, i de 22 a 24 en estiu; en les zones montanyoses el clima es gelat, no sobrepassant les temperatures miges els 4 i 20 graus en hivern i estiu respectivament. L'index pluviometric varia de 450 a 600 mm. aumentant en les zones montanyoses (700 mm. en la Serra d'Espadan). D'esta forma, en les terres baixes de la vall, la vegetacio te caracter maritim, mentres que en les terres altes te caracter continental. |
| − | En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la | + | En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la més humida de la comarca- es troba poblada de boscs de pins i surers i cap a l'interior de la comarca aumenten els pins, la xara i les pastures. Per un atre costat, les terres improductives cobrixen la serra de Javalambre i una extensa area, al sur, entre el pic Gorgo i Sot de Ferrer. |
== Orografia == | == Orografia == | ||
| Llínea 22: | Llínea 36: | ||
Es poden distinguir quatre unitats de relleu principals: | Es poden distinguir quatre unitats de relleu principals: | ||
| − | :'''La vall del [[riu Palància]]''' Este riu naix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nora-oest-sur-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naiximent fins a la localitat de [[Navaixes]]), com el mig (des de Navaixes fins [[Sot de Ferrer]]). | + | :'''La vall del [[riu Palància]] ''' Este riu naix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nora-oest-sur-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naiximent fins a la localitat de [[Navaixes]]), com el mig (des de Navaixes fins [[Sot de Ferrer]]). |
| − | :'''L'erm de [[ | + | :'''L'erm de [[Barraques]] ''' Esta zona es pot considerar com una prolongació geològica de l'altiplà del sur de la [[província de Terol]]. En una altura de 1.000 a 1.100 [[metro|m]] es caracterisa per un clima fret i escassa població. En ell es localisen les serres d'El Bou i Pina prolongacions de la serra turolense de [[Javalambre]] que suponen les màximes altituts de la comarca en 1.618 m en la serra del Bou o 1.538 en la Penya Salada. |
| − | :'''[[ | + | :'''[[Pparc natural de la Serra d'Espadà|La serra d'Espadà]] ''' Esta serra, situada al nort del riu Palància servix de llínea divisòria entre la conca d'este i la del riu [[Millars]]. Es caracterisa pels seus sòls de roig i perd altitut conforme s'acosta al mar, sent les màximes altituts el Pic de la Rápita en 1.106 m'i el d'Espadà en 1.086. |
| − | :'''[[ | + | :'''[[Parc natural de la Serra Calderona|La serra Calderona]] ''' Esta serra se situa al sur del riu Palància, majoritàriament ocupa territori de la [[província de Valéncia]] si be les seues màximes altures es troben en esta comarca en pics com el Montemayor (1.015 m) |
== Clima == | == Clima == | ||
| Llínea 34: | Llínea 48: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | L'economia de la comarca ha estat basada en la [[agricultura]] de secà (a pesar d'existir importants zones de regadiu en la part baixa de la vall) el que ha fet que per la seua poca rendabilitat haja patit un procés de despoblació | + | L'economia de la comarca ha estat basada en la [[agricultura]] de secà (a pesar d'existir importants zones de regadiu en la part baixa de la vall) el que ha fet que per la seua poca rendabilitat haja patit un procés de despoblació a lo llarc del [[sigle XX]] atenuat en els últims anys per l'arribada d'immigrants d'atres països. |
== Llengua == | == Llengua == | ||
| − | La | + | La comarca pertany al domini llingüístic castellà-parlant. |
| − | + | ||
== Mig ambient i Temps lliure == | == Mig ambient i Temps lliure == | ||
| − | Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la [[Generalitat Valenciana]], la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]] i quatre parages naturals municipals com la [[Devesa de Soneja]], el [[Pou Junc]], [[Peñaescabia]]i | + | Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la [[Generalitat Valenciana]], la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]] i quatre parages naturals municipals com la [[Devesa de Soneja]], el [[Pou Junc]], [[Peñaescabia]] i la montanya l'Esperança |
La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la [[via verda d'Ulls Negres]]. | La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la [[via verda d'Ulls Negres]]. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| − | L'Alt Palància es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la | + | L'Alt Palància es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la calitat de les matèries primeres. |
Sens dubte els productes més importants són els d'orige animal destacant embotits com la [[llonganiça]], el [[choriç]], la [[botifarra]] (d'arròs, de ceba o de pa) o la [[gemia]], el [[pernil]] o la carn de [[corder]]. | Sens dubte els productes més importants són els d'orige animal destacant embotits com la [[llonganiça]], el [[choriç]], la [[botifarra]] (d'arròs, de ceba o de pa) o la [[gemia]], el [[pernil]] o la carn de [[corder]]. | ||
| − | Els productes d'orige vegetal són molt importants destacant l'oli de la [[serra d'Espadà]], | + | Els productes d'orige vegetal són molt importants destacant l'oli de la [[serra d'Espadà]], obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, que té justa fama des d'época migeval i està en tràmits d'obtindre la denominació d'orige o les fruites que s'obtenen en els regadius de la vall mig com les [[cirera|cireres]], [[nyispro]]s, [[caqui]]s o [[poma|pomes]]. |
Els plats més típics ademés de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], l'[[empedrat]], el [[arròs en bledes]] i sobretot les diverses [[olla|olles]]. | Els plats més típics ademés de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], l'[[empedrat]], el [[arròs en bledes]] i sobretot les diverses [[olla|olles]]. | ||
Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[rossigons]], [[coques Cristina]],coca de poma i els [[rollets]] d'anís o ou | Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d'àngel]], [[rossigons]], [[coques Cristina]],coca de poma i els [[rollets]] d'anís o ou | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] | ||
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | |||
| + | {{Municipis de L'Alt Palància}} | ||
{{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 11:55 26 gin 2023
| L'Alt Palància | |
| |
| País | Espanya |
| Província | Castelló |
| Capital | Segorp |
| Municipi | 27 |
| Àrea | 965 km² |
| Habitants Densitat |
25 367 hab.. hab./km² |
L'Alt Palància està travessada pel camí natural que unix la ciutat de Valéncia en el sur d'Aragó i Saragossa. S'articula entorn de la part alta del curs del riu Palància que la recorre en sentit NO-SE.
La comarca es troba ubicada dins de l'àmbit llingüístic del castellà, i llimita al nort en la comarca de L'Alt Millars, a l'est en La Plana Baixa i El Camp de Morvedre, al sur en Els Serrans i El Camp de Túria i a l'oest en Aragó.
Localisacio[editar | editar còdic]
La comarca de l'Alt Palancia o Vall de Sogorp, ocupa la posició més meridional de la província de Castelló, llimitant al nort en la comarca de l'Alt Millars, a l'est en la Plana de Castelló i el Camp de Morvedre, a l'oest en la província de Terol i al sur en el Camp de Turia i Chelva-Villar del Arzobispo.
Geografia[editar | editar còdic]
El riu Palància en el seu recorregut en direccio noroest-surest conforma una vall de notable amplitut que deixa en el seu marge les rostaries de la Serra de Javalambre; s'obri progressivament i no s'estreta fins l'altura de Xérica, seguint les hortes de Viver i Sogorp. Per la seua banda el riu Chico, conforma la Vall d'Almonacid de caracter secundari.
El riu Palància regulat per l'embassament del Regajo, i copiosos manantials com el de l'Esperança, originen bons regadius en la vall, conferint-li una fisionomia caracteristica en la que abunden cultius tant de frutals i hortalices com els cereals, que s'estenen sobre tot en Viver i les inmediacions de Segorp i es prolonguen cap a la vall d'Almonacid i els municipis de Caudiel i Begís.
Cap a l'oest l'erosio del Palancia es troba detinguda i tanquen l'horiso les abruptes costeres del Ragudo front al gelit param de Barracas (1.000-1.100 m.). Les majors altituts es troben en l'extrem noroest, en les serres de Javalambre i de l'Espina. Al suroest s'alcen les estrebacions de Javalambre i les serres del Toro (1.618 m.), Penya Salada (1.581 m.) i Bellida (1.336 m.), que marquen la divisoria en el Turia.
En la llinia contínua en la Serra de Javalambre i en direccio noroest fa la seua aparicio la serra d'Espadan, en una marcada direccio noroest-surest, que trenca la monotonia de l'orientacio regnant en el restant de serres i constituïx el llimit de la Vall de Sogorp, els alts de Millars i la Plana. El clima de la comarca es templat en el fondo de la vall, en temperatures de 6 a 8 graus en hivern, i de 22 a 24 en estiu; en les zones montanyoses el clima es gelat, no sobrepassant les temperatures miges els 4 i 20 graus en hivern i estiu respectivament. L'index pluviometric varia de 450 a 600 mm. aumentant en les zones montanyoses (700 mm. en la Serra d'Espadan). D'esta forma, en les terres baixes de la vall, la vegetacio te caracter maritim, mentres que en les terres altes te caracter continental.
En les terres altes occidentals, dominen les masses forestals, (en Barracas i Alt d'Espi) pinars i sabines, entre Penya Salada i Penya Escabia. La Serra d'Espadan -la més humida de la comarca- es troba poblada de boscs de pins i surers i cap a l'interior de la comarca aumenten els pins, la xara i les pastures. Per un atre costat, les terres improductives cobrixen la serra de Javalambre i una extensa area, al sur, entre el pic Gorgo i Sot de Ferrer.
Orografia[editar | editar còdic]
La comarca es troba situada en el domini ibèric sent un punt de transició entre els altiplans turolenses i la plana costera valenciana, per això les màximes altures es donen en l'interior.
Es poden distinguir quatre unitats de relleu principals:
- La vall del riu Palància Este riu naix en la zona més occidental de la comarca i la recorre en sentit nora-oest-sur-est. En la comarca es pot trobar tant el curs superior del riu (des del naiximent fins a la localitat de Navaixes), com el mig (des de Navaixes fins Sot de Ferrer).
- L'erm de Barraques Esta zona es pot considerar com una prolongació geològica de l'altiplà del sur de la província de Terol. En una altura de 1.000 a 1.100 m es caracterisa per un clima fret i escassa població. En ell es localisen les serres d'El Bou i Pina prolongacions de la serra turolense de Javalambre que suponen les màximes altituts de la comarca en 1.618 m en la serra del Bou o 1.538 en la Penya Salada.
- La serra d'Espadà Esta serra, situada al nort del riu Palància servix de llínea divisòria entre la conca d'este i la del riu Millars. Es caracterisa pels seus sòls de roig i perd altitut conforme s'acosta al mar, sent les màximes altituts el Pic de la Rápita en 1.106 m'i el d'Espadà en 1.086.
- La serra Calderona Esta serra se situa al sur del riu Palància, majoritàriament ocupa territori de la província de Valéncia si be les seues màximes altures es troben en esta comarca en pics com el Montemayor (1.015 m)
Clima[editar | editar còdic]
En la comarca es presenta un clima mediterràneu si be hi ha zones en qué este es troba modificat tant per l'altura com per la lluntania del mar el que li otorga un cert matís continental. En la zona baixa de la vall no són freqüent lasa nevades, encara que sí les gelades, i conforme anem ascendint d'altitut comencen a ser més freqüents els dits fenòmens fins al punt que la serra d'El Bou sol ser una de les primeres zones del territori valencià a vore la neu.
Economia[editar | editar còdic]
L'economia de la comarca ha estat basada en la agricultura de secà (a pesar d'existir importants zones de regadiu en la part baixa de la vall) el que ha fet que per la seua poca rendabilitat haja patit un procés de despoblació a lo llarc del sigle XX atenuat en els últims anys per l'arribada d'immigrants d'atres països.
Llengua[editar | editar còdic]
La comarca pertany al domini llingüístic castellà-parlant.
Mig ambient i Temps lliure[editar | editar còdic]
Per les seues característiques montanyoses i la baixa densitat de població el mig natural és molt important, fins al punt d'existir dos parcs naturals declarats per la Generalitat Valenciana, la Serra d'Espadà i la Serra Calderona i quatre parages naturals municipals com la Devesa de Soneja, el Pou Junc, Peñaescabia i la montanya l'Esperança
La comarca està encreuada en direcció nort-oest-sur-est per la via verda d'Ulls Negres.
Gastronomia[editar | editar còdic]
L'Alt Palància es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l'aragonesa. És una cuina senzilla basada en la calitat de les matèries primeres. Sens dubte els productes més importants són els d'orige animal destacant embotits com la llonganiça, el choriç, la botifarra (d'arròs, de ceba o de pa) o la gemia, el pernil o la carn de corder. Els productes d'orige vegetal són molt importants destacant l'oli de la serra d'Espadà, obtengut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, que té justa fama des d'época migeval i està en tràmits d'obtindre la denominació d'orige o les fruites que s'obtenen en els regadius de la vall mig com les cireres, nyispros, caquis o pomes. Els plats més típics ademés de la paella són el arròs al forn, l'empedrat, el arròs en bledes i sobretot les diverses olles. Quantes a les postres, són de destacar els pastiços de moniato o de cabell d'àngel, rossigons, coques Cristina,coca de poma i els rollets d'anís o ou
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
| Municipis de l'Alt Palància | |
|---|---|
| Algímia d'Almonesir • Almedíxer • Altura • Assuévar • Barraques • Begís • Benafer • Castellnou • Caudiel • Chóvar • Figueres • Gaibiel • Geldo • Matet • Navaixes • Pavies • Pina • Sacanyet • Sogorp • Soneja • Sot de Ferrer • Teresa • Toràs • El Toro • La Vall d'Almonesir • Viver • Xérica | |
