Diferència entre les revisions de "Max Cahner"
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]] | | image = [[File:Max Cahner.jpg|250px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| − | | nacionalitat = [[ | + | | nacionalitat = [[Alemanya|Alemana]] |
| ocupació = Historiador, polític i escritor | | ocupació = Historiador, polític i escritor | ||
| data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]] | | data_naix = [[3 de decembre]] de [[1936]] | ||
| − | | lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[ | + | | lloc_naix = [[Bad Godesberg]], [[Renània]], [[Alemanya]] |
| data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]] | | data_mort = [[14 d'octubre]] de [[2013]] | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[ | + | '''Max Emanuel Cahner García''', més conegut per '''Max Cahner''' (Bad Godesberg, Renània, [[Alemanya]], [[3 de decembre]] de [[1936]] - † [[Barcelona]], [[14 d'octubre]] de [[2013]]) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a | + | Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el [[20 de juny]] de [[1929]] i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la [[Guerra Civil Espanyola]]. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de [[Hitler]], la família va tornar a [[Espanya]] en l'any [[1937]]. Despuix de viure una temporada en [[Galícia]], varen tornar a Barcelona. |
En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''. | En l'any [[1952]] es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la ''Assemblea Lliure del Paranimf'' ([[1957]]). En [[1964]] fon expulsat d'Espanya per la seua activitat [[Nacionalisme català|nacionalista]]. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de [[1975]] fins que es va jubilar, en [[2006]]. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista ''Serra d'Or'' ([[1959]]) i en [[1962]] va crear ''Edicions 62'' que dirigí fins a l'any [[1969]]. En l'any [[1972]] va fundar ''Curial, Edicions catalanes''. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya ''el català al carrer''. En [[1985]] fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la ''Revista de Catalunya''. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{Cita| | + | {{Cita|1962, A les ordens del nacionalisme radical [[Max Cahner]], primer Conseller de Cultura de [[Jordi Pujol]], [[Joan Fuster]] escriu, en tres mesos, la seua fantasia novelada del [[Regne de Valencia]]: 'Nosaltres els valencians' (Edicions 62), un ensaig carent de la mes absoluta rigorositat historica, pero que servia a les tesis anexionistes de la burguesia catalana i es converti en el catecisme de bojaca de molts universitaris incauts d'aquell moment. ('Tele/eXprés', 30.1.1979).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005), per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]}} |
| + | {{Cita|1985."Pacto cultural del Socialismo Valenciano" en el Conseller de Cultura catala, [[Max Cahner]], per a difondre en el territori valencià la falsa creacio dels "[[països catalans]]".|"¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX", per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 17:35 17 set 2024
| Max Emanuel Cahner García | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Alemana | ||
| Ocupació: | Historiador, polític i escritor | ||
| Naiximent: | 3 de decembre de 1936 | ||
| Lloc de naiximent: | Bad Godesberg, Renània, Alemanya | ||
| Defunció: | 14 d'octubre de 2013 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Max Emanuel Cahner García, més conegut per Max Cahner (Bad Godesberg, Renània, Alemanya, 3 de decembre de 1936 - † Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fon un historiador, polític i escritor d'ideologia catalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Fill de Max Emanuel Cahner Bruguera i de María del Sagrario García Fuertes. Varen contraure matrimoni en la ciutat de Barcelona el 20 de juny de 1929 i varen emigrar a Alemanya abans del seu naiximent a causa de la Guerra Civil Espanyola. Per la persecució que sofrien les persones d'orige judeu baix el règim de Hitler, la família va tornar a Espanya en l'any 1937. Despuix de viure una temporada en Galícia, varen tornar a Barcelona.
En l'any 1952 es va matricular en les facultats de Química i de Dret de l'Universitat de Barcelona. Va obtindre la Llicenciatura en Ciències Químiques i el Doctorat en Filosofia i Lletres per l'Universitat de Barcelona i va participar en el moviment estudiantil antifranquiste com a membre de la Assemblea Lliure del Paranimf (1957). En 1964 fon expulsat d'Espanya per la seua activitat nacionalista. Fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat de Barcelona des de 1975 fins que es va jubilar, en 2006. Junt a Ramon Bastardes va impulsar la nova época de la revista Serra d'Or (1959) i en 1962 va crear Edicions 62 que dirigí fins a l'any 1969. En l'any 1972 va fundar Curial, Edicions catalanes. Fon un dels principals promotors de la Gran Enciclopèdia Catalana aixina com de la campanya el català al carrer. En 1985 fon nomenat president de l'Universitat Catalana d'Estiu que se celebra en la localitat francesa de Prades i director de la nova etapa de la Revista de Catalunya.
Fon un dels fundadors del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) en 1976. Entre els anys 1980 i 1984 eixercí el càrrec de Conseller de Cultura i Mijos de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Fon comissari del proyecte del Teatre Nacional de Catalunya, càrrec que va ocupar fins que en 1992 va dimitir per divergències en Josep Maria Flotats. En l'any 1994 va abandonar CDC, fundant el seu propi partit, Acció Catalana, que va acabar aliant-se en Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
En l'any 1996 li va ser otorgada la Creu de Sant Jordi.
Obra[editar | editar còdic]
- Epistolari del Renaixement (1977-78).
- Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana de Joan Coromines (com a colaborador).
- Gran Geografía Comarcal de Catalunya (1981-1985), director.
- Literatura de la Revolució i la Contrarevolució (1789-1849) (1998-2003).