Diferència entre les revisions de "Vilanova de Castelló"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 34 edicions intermiges d'9 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Vilanova de Castelló''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], esta situat en la comarca de la [[Ribera Alta]].
+
[[File:Plaça de l'Ajuntament (Castelló de la Ribera-País Valencià).JPG|thumb|350 px|Plaça de l'Ajuntament de Vilanova de Castelló]]
 +
'''Vilanova de Castelló''' (en [[castellà]] ''Villanueva de Castellón'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], esta situat en la comarca de [[La Ribera Alta]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
Situat en la confluència dels rius [[Xúquer]] i [[Riu Albaida|Albaida]]. El relleu és totalment pla i a penes
 
Situat en la confluència dels rius [[Xúquer]] i [[Riu Albaida|Albaida]]. El relleu és totalment pla i a penes
−
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar  el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de [[Xàtiva]]. La resta del terme te una altitut mijana de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
+
sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar  el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de [[Xàtiva]]. El restant del terme te una altitut mija de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.
  
 
El clima és de tipo mediterràneu.
 
El clima és de tipo mediterràneu.
  
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560
 
Des de [[Valéncia]], s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560
−
o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del  Metro de  Valéncia.
+
o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del  [[Metro de  Valéncia]].
−
 
 
  
 
== Localitats llimítrofes ==  
 
== Localitats llimítrofes ==  
 
El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats:
 
El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats:
−
[[Alberic]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Gavarda]], [[Xàtiva]], [[la Llosa de Ranes]], [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan de l'Énova]] i [[Senyera]], totes elles de la província de Valéncia.
+
[[Alberic]], [[Beneixida]], [[Carcaixent]], [[Gavarda]], [[Xàtiva]], [[la Llosa de Ranes]], [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan de l'Énova]] i [[Senyera (Ribera Alta)|Senyera]], totes elles de la província de Valéncia.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2769 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis]</ref><ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2705 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)]</ref> En 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, [[Felip V]] li va canviar el nom i la va obligar a dependre de [[Carcaixent]], encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.  
+
El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.<ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2769 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis]</ref><ref>[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=News&file=article&sid=2705 ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)]</ref> En l'any [[1587]], [[Felip II]] li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En l'any [[1708]], com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, [[Felip V]] li va canviar el nom i la va obligar a dependre de [[Carcaixent]], encara que en [[1735]] tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.
 +
 
 +
Durant el [[sigle XIX]], algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vilanova de Castelló, el topònim actual.
 +
 
 +
En [[valencià]] mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en l'any [[1929]] per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com a Castelló de la Ribera.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
| Alcalde_1 = José Benetó Ferrús
 +
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_2 = José Benetó Ferrús
 +
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
| Alcalde_3 = Antoni Vizcaíno Puche
 +
| Partit_3 = [[EUPV]]-[[UPV]]
 +
| Alcalde_4 = Antoni Vizcaíno Puche
 +
| Partit_4 = [[EUPV]]
 +
| Alcalde_5 = Esther Guardiola Gómez
 +
| Partit_5 = [[PSPV]]
 +
| Alcalde_6 = Alfred Gregori i Puig
 +
| Partit_6 = [[BLOC]]-[[EUPV]]
 +
| Alcalde_7 = Alfred Gregori i Puig
 +
| Partit_7 = [[EUPV]]-L'Entesa
 +
| Alcalde_8 = Alfred Gregori i Puig
 +
| Partit_8 = [[EUPV]]-VERDS
 +
| Alcalde_9 = Salvador Álvarez Carbonell
 +
| Partit_9 = [[PPCV]]
 +
| Alcalde_10 = Óscar Noguera Alberola
 +
| Partit_10 = Gent de Castelló i Esquerra-[[Compromís]]
 +
| Alcalde_11 = Óscar Noguera Alberola
 +
| Partit_11 = Gent de Castelló i Esquerra-[[Compromís]]
 +
| Alcalde_12 = Horte Gomez Llacer
 +
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 6.891 habitants.
  
−
Durant el Sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vila-nova de Castelló, el topònim oficial actual.
+
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com Castelló de la Ribera.
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2011]] !! [[2014]] !! [[2019]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 +
|-
 +
| align=center| 7.062 || align=center| 6.978 || align=center| 7.041 || align=center| 7.089 || align=center| 7.030 || align=center| 6.950 || align=center| 7.189 || align=center| 7.239 || align=center| 7.280 || align=center| 7.493 || align=center| 7.458 || align=center| 7.595 || align=center| 7.049 || align=center| 6.996 || align=center| 6.891
 +
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo  manta la major part del terme, rec  motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de de qualsevol tipo i dacsa (Actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes atres activitats menors.
+
La seua economia és bàsicament [[agricultura|agrícola]], encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo  manta la major part del terme, rec  motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem [[taronges]], com a principal arbre frutal, [[hortalices]] de qualsevol tipo i [[dacsa]] (actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes atres activitats menors.  
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
* [https://www.castellosom.es/ Ajuntament de Vilanova de Castelló]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Castelló INE. Població de Vilanova de Castelló]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
−
== Enllaços externs. ==
+
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.castellodelaribera.es '''Web Oficial Ajuntament de Vilanova de Castelló''']
+
{{commonscat|Castelló de la Ribera}}
  
−
==Referències==
+
{{Municipis de La Ribera Alta}}
−
{{Reflist}}
 
−
{{Traduït de|es|Villanueva_de_Castellón}}
 
  
−
{{Pobles de Valéncia}}
 
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 12:46 1 jun 2024

Plaça de l'Ajuntament de Vilanova de Castelló

Vilanova de Castelló (en castellà Villanueva de Castellón) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la província de Valéncia, esta situat en la comarca de La Ribera Alta.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i a penes sobreïxen alguns tossals en la part meridional. Destaquen les altures del port de Càrcer, Serreta d'Uixera), i la Montanyeta del Castellet, que corona les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, fortalea sentinela alvançada del de Xàtiva. El restant del terme te una altitut mija de 30-40 mts. sobre el nivell del mar, i ho cobrixen sediments istocens i holocens procedents dels solages dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipo mediterràneu.

Des de Valéncia, s'accedix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-560 o antiga VP1038. També és pot accedir a través de la llínea 1 del Metro de Valéncia.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Vilanova de Castelló llimita en les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Xàtiva, la Llosa de Ranes, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Énova i Senyera, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

El poble actual té el seu orige en una aldea musulmana que li donà nom, anterior a la conquista cristiana, va passar a dependre de la jurisdicció de Xàtiva.[1][2] En l'any 1587, Felip II li va concedir l'independència i el títul de vila en dret a mercat. En l'any 1708, com a castic per la seua participació en la Guerra de Successió a favor de la causa austracista, Felip V li va canviar el nom i la va obligar a dependre de Carcaixent, encara que en 1735 tornaria a recobrar l'autonomia, sent cridà des de llavors en castellà vila de Castelló, o nova vila de Castelló.

Durant el sigle XIX, algun funcionari censal va utilisar el títul de vila en mayúscules com a Vila de Castelló, i per a diferenciar-la de la de la Plana, va posar Vila Nova de Castelló, que a poc a poc va transformar a Vilanova de Castelló, el topònim actual.

En valencià mai va deixar de ser Castelló. Les normes toponímiques elaborades en l'any 1929 per insignes erudits de la comunitat per als llocs valencians, nomenaven el poble com a Castelló de la Ribera.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Benetó Ferrús PSPV-PSOE
1983 - 1987 José Benetó Ferrús PSPV-PSOE
1987 - 1991 Antoni Vizcaíno Puche EUPV-UPV
1991 - 1995 Antoni Vizcaíno Puche EUPV
1995 - 1999 Esther Guardiola Gómez PSPV
1999 - 2003 Alfred Gregori i Puig BLOC-EUPV
2003 - 2007 Alfred Gregori i Puig EUPV-L'Entesa
2007 - 2011 Alfred Gregori i Puig EUPV-VERDS
2011 - 2015 Salvador Álvarez Carbonell PPCV
2015 - 2019 Óscar Noguera Alberola Gent de Castelló i Esquerra-Compromís
2019 - 2023 Óscar Noguera Alberola Gent de Castelló i Esquerra-Compromís
2023 Horte Gomez Llacer PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2023 conta en una població de 6.891 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2011 2014 2019 2021 2023
7.062 6.978 7.041 7.089 7.030 6.950 7.189 7.239 7.280 7.493 7.458 7.595 7.049 6.996 6.891

Economia[editar | editar còdic]

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que conta en unes chicotetes indústries. La superfície cultivada tota és de regadiu, per mijà del rec tipo manta la major part del terme, rec motorisat i a goteig en la montanya. Dins d'ella trobem taronges, com a principal arbre frutal, hortalices de qualsevol tipo i dacsa (actualment en menor quantia). La ganaderia ha desaparegut en els anys. El sector industrial conta en fàbriques de conserves alimentàries, i almagasens de comercialisació i exportació de taronja, i algunes atres activitats menors.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II) Agustí Galbis
  2. ↑ ¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (I) (Agustí Galbis)

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vilanova_de_Castelló&oldid=324543»