Diferència entre les revisions de "Miquel Ramón Izquierdo"
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Entrega premios 1981.jpg | + | {{Biografia| |
| − | + | | nom = Miquel Ramon Izquierdo | |
| + | | image = [[File:Entrega premios 1981.jpg|300px|Miquel Ramon Izquierdo, en l'entrega de premis en les [[falles]] de l'any [[1981]]]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Polític | ||
| + | | data_naix = [[8 de decembre]] de [[1919]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = [[17 de setembre]] de [[2007]] | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Miquel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la [[ciutat de Valéncia]] el [[8 de decembre]] de [[1919]] i va faltar el [[17 de setembre]] de [[2007]], als 87 anys d'edat. | '''Miquel Ramón Izquierdo''' va nàixer en la [[ciutat de Valéncia]] el [[8 de decembre]] de [[1919]] i va faltar el [[17 de setembre]] de [[2007]], als 87 anys d'edat. | ||
| − | == | + | == Senyes biogràfiques == |
El [[17 de març]] de [[1938]] fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra. | El [[17 de març]] de [[1938]] fon cridat a files incorporant-se en el [[Bando republicà]] en el que va permanéixer fins al final de la guerra. | ||
| Llínea 14: | Llínea 23: | ||
En [[1966]], va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a [[Sagunt]] a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana. | En [[1966]], va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a [[Sagunt]] a la que aspiraven a això [[Astúries]], [[Villagarcia d'Arosa]], [[Cadis]] i [[Sevilla]] i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana. | ||
| − | ===Càrrecs ostentats=== | + | === Càrrecs ostentats === |
| − | |||
*President del Sindicat Provincial del Metal de [[Valéncia]] ([[1963]]-[[1966]]). | *President del Sindicat Provincial del Metal de [[Valéncia]] ([[1963]]-[[1966]]). | ||
| Llínea 37: | Llínea 45: | ||
*Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura ([[1982]]-[[1986]] i [[1986]]-[[1989]]). | *Fon [[Diputat]] en les [[Corts Generals]] en la 2a i 3a Llegislatura ([[1982]]-[[1986]] i [[1986]]-[[1989]]). | ||
| − | == Alcalde de | + | == Alcalde de Valéncia == |
Durant el seu mandat com a [[alcalde de Valéncia]], basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[idioma valencià|llengua valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de l'utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en [[falles]] l'[[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en [[valencià]] li preguntà: ''“¿I això com ho fas?”'' a lo que Miguel Ramón li va contestar: ''“¡Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”''. Masó no va poder aprovar en l'[[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma català|català]]. | Durant el seu mandat com a [[alcalde de Valéncia]], basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'[[idioma valencià]] en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en [[idioma valencià|llengua valenciana]] . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de l'utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en [[falles]] l'[[alcalde de Barcelona]] [[Enrique Masó]] al vore els bandos en [[valencià]] li preguntà: ''“¿I això com ho fas?”'' a lo que Miguel Ramón li va contestar: ''“¡Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”''. Masó no va poder aprovar en l'[[Ajuntament de Barcelona]] la regularisació de l'ensenyança del [[idioma català|català]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 56: | ||
Sabedor que el seu [[Ajuntament]] no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Dia ''“Quan els ajuntaments no tenen diners lo que han de fer són estudis per al futur”'' i aixina naixqué el “Pla Integral de [[Transport Urbà de Valéncia]]” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]]. | Sabedor que el seu [[Ajuntament]] no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Dia ''“Quan els ajuntaments no tenen diners lo que han de fer són estudis per al futur”'' i aixina naixqué el “Pla Integral de [[Transport Urbà de Valéncia]]” on es contemplava la realisació del traçat de [[Metro (ferrocarril)|Metro]]. | ||
| − | En les primeres eleccions municipals despuix d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li varen fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia | + | En les primeres eleccions municipals despuix d'aprovar-se la [[Constitució Espanyola de 1978]] va rebujar enèrgicament les ofertes que [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]] i expressament de [[Adolfo Suárez]] li varen fer, incloent una insistent crida d'este des de [[Mèxic]] en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia en tornar al seu despaig d'[[advocat]] i refer la seua malparada [[economia]] frut del seu pas per l'alcaldia. |
==Unió Valenciana== | ==Unió Valenciana== | ||
| + | [[Archiu:Ramizq.jpg|thumb|150px|Valéncia, primer ajuntament d'Espanya en impartir llengua pròpia]] | ||
| + | |||
Fon fundador, Secretari General i posteriorment President d'[[Unió Valenciana]]. | Fon fundador, Secretari General i posteriorment President d'[[Unió Valenciana]]. | ||
Com a representant d'[[UV]] dins de la Coalició Popular, fon diputat en el [[Congrés dels Diputats]] per [[Circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] en la [[II Llegislatura d'Espanya]] ([[1982]]-[[1986]]). | Com a representant d'[[UV]] dins de la Coalició Popular, fon diputat en el [[Congrés dels Diputats]] per [[Circumscripció electoral de Valéncia|Valéncia]] en la [[II Llegislatura d'Espanya]] ([[1982]]-[[1986]]). | ||
| − | En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura ([[1986]]-[[1989]]) en les llistes que [[Unió Valenciana]] va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat | + | En les [[Eleccions generals espanyoles de 1986]] fon triat Diputat per a la 3a llegislatura ([[1986]]-[[1989]]) en les llistes que [[Unió Valenciana]] va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per [[província de Valéncia|Valéncia]] en una llista d'estricta obediència valenciana. |
| + | |||
| + | ==Pare de família== | ||
| − | + | Casat en [[1948]] en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, [[Miquel Ramon i Quiles|Miquel]], Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i dotze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lucía Ramón Moreno. | |
| − | + | ==Valéncia, primer ajuntament d'Espanya en impartir llengua pròpia== | |
| + | |||
| + | L'alcalde Miquel Ramon aprovà en l'any [[1974]] incloure l'assignatura de [[Llengua Valenciana]] en les escoles municipals. | ||
==Distincions== | ==Distincions== | ||
| − | Tenia en el seu poder la Gran Creu de [[Alfons X el Sabi]], Creu distinguida de Primera Classe Sant Raimon de Peñafort, Creu de Cavaller de l'Orde de Cisneros i de l'Orde d'Alejandro Gutiérrez de Caldes de [[Colòmbia]], Alcalde Honorari de [[Valéncia (Veneçuela)]] i Medalla d'Argent de la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]]. | + | Tenia en el seu poder la Gran Creu de [[Alfons X el Sabi]], Creu distinguida de Primera Classe Sant Raimon de Peñafort, Creu de Cavaller de l'Orde de Cisneros i de l'Orde d'Alejandro Gutiérrez de Caldes de [[Colòmbia]], Alcalde Honorari de [[Valéncia (Veneçuela)]] i Medalla d'Argent de la [[Cambra Oficial de Comerç de Valéncia]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | * [[Miquel Ramon i Quiles]] | ||
| − | * [[ | + | == Referències == |
| + | * [https://web.archive.org/web/20120902183340/http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians. 1810-2005] | ||
| + | * [http://www.jdiezarnal.com/valenciaalcaldesdelaciudad.html Los Alcaldes de Valencia. J. Díez Arnal] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | |||
* "SOM" número 239, any 2007, Miquel Ramon i Izquierdo. Revista del [[Grup d'Acció Valencianista]]. | * "SOM" número 239, any 2007, Miquel Ramon i Izquierdo. Revista del [[Grup d'Acció Valencianista]]. | ||
Última revisió del 18:09 5 abr 2024
| Miquel Ramon Izquierdo | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Polític | ||
| Naiximent: | 8 de decembre de 1919 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de setembre de 2007 | ||
Miquel Ramón Izquierdo va nàixer en la ciutat de Valéncia el 8 de decembre de 1919 i va faltar el 17 de setembre de 2007, als 87 anys d'edat.
Senyes biogràfiques[editar | editar còdic]
El 17 de març de 1938 fon cridat a files incorporant-se en el Bando republicà en el que va permanéixer fins al final de la guerra.
Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia en 1943 es va incorporar en eixe mateix any en l'ilustre Colege d'Advocats de Valéncia.
Fon membre de la Junta del Govern del Colege d'Advocats de Valéncia (1952-1958) com a Diputat 7m.
Durant la Gran riuada de Valéncia es va dedicar a neteja en diversos llocs de la ciutat entre ells el Palau de Justícia junt en els advocats del seu despaig i treballadors de la seua fàbrica, en motiu d'això li fon concedida la Creu distinguida de primera classe de Sant Raimon de Peñafort.
En 1966, va encapçalar la petició de la instalació de la IV Planta a Sagunt a la que aspiraven a això Astúries, Villagarcia d'Arosa, Cadis i Sevilla i va conseguir la Planta Siderúrgica Valenciana.
Càrrecs ostentats[editar | editar còdic]
- President fundador de l'Agrupació d'Exportadors Metalúrgics de la regió Valenciana (ARVET) (1966-1968).
- President de la Fira Internacional del Metal de Valéncia (FIAM) (1969-1972)
- President de l'Acadèmia Valenciana de Jurisprudència i Llegislació (1973-1974) Durant el seu mandat va publicar un dictamen jurídic pel que s'abonava que l'ensenyança del valencià en les escoles s'ajustava a la llegalitat.
- Fon alcalde de Valéncia (1973-1979), sent el primer alcalde que no va simultanejar el càrrec en el de Cap Local del Moviment.
- Procurador en Corts (1973-1979).
- Conseller del Regne triat pel Grup de corporacions locals (1976-1977) vencent al candidat "oficial", el alcalde de Madrit.
- Fon president eixecutiu de la Junta Central Fallera en 1979, estretint més la seua vinculació en el món faller que ya s'havia iniciat en 1944 en la fundació de la Falla Azcàrraga de la que fon president en 1948.
- Fon, ademés, fundador, secretari generalment i posteriorment president d'Unió Valenciana.
Alcalde de Valéncia[editar | editar còdic]
Durant el seu mandat com a alcalde de Valéncia, basant-se en el dictamen jurídic fet des del Decanat del Colege d'Advocats, va impondre l'ensenyança de l'idioma valencià en les escoles municipals i va publicar els bandos de l'alcaldia en llengua valenciana . Com fet curiós i per a conéixer la dificultat de l'utilisació de les llengües perifèriques, en una visita de cortesia en falles l'alcalde de Barcelona Enrique Masó al vore els bandos en valencià li preguntà: “¿I això com ho fas?” a lo que Miguel Ramón li va contestar: “¡Molt fàcil enviant-los a l'imprenta!”. Masó no va poder aprovar en l'Ajuntament de Barcelona la regularisació de l'ensenyança del català.
En el primer ple que va presidir com a alcalde figurava en l'orde del dia la subasta de determinades parceles del Saler, retirant eixe punt de l'orde del dia i paralisant aixina la venda de parceles de la devesa de el Saler. Durant el seu mandat no es va vendre ni un pam del Saler.
Va rebujar la proposta de ret viaria que pretenia utilisar l'antic llit del riu Túria com a carreteres i comunicacions i va plantar arboreda en el fi de dificultar el destí del llit per a atres menesters que no foren de zona verda i va conseguir que en la primera visita com Rei de Joan Carles I es tornara a la ciutat la titularitat del riu.
No va consentir que es demoliren edificis històrics com per eixemple l'edifici d'Ernesto Ferrer de la, actualment, Plaça de l'Ajuntament ni el convent de Sant Vicent de la Roqueta, l'Institut Lluís Vives, etc.
Sabedor que el seu Ajuntament no tenia diners es va dedicar a realisar estudis de modernisació de la ciutat, Dia “Quan els ajuntaments no tenen diners lo que han de fer són estudis per al futur” i aixina naixqué el “Pla Integral de Transport Urbà de Valéncia” on es contemplava la realisació del traçat de Metro.
En les primeres eleccions municipals despuix d'aprovar-se la Constitució Espanyola de 1978 va rebujar enèrgicament les ofertes que UCD i expressament de Adolfo Suárez li varen fer, incloent una insistent crida d'este des de Mèxic en els últims dies de presentació de candidatures. La seua única aspiració consistia en tornar al seu despaig d'advocat i refer la seua malparada economia frut del seu pas per l'alcaldia.
Unió Valenciana[editar | editar còdic]
Fon fundador, Secretari General i posteriorment President d'Unió Valenciana.
Com a representant d'UV dins de la Coalició Popular, fon diputat en el Congrés dels Diputats per Valéncia en la II Llegislatura d'Espanya (1982-1986).
En les Eleccions generals espanyoles de 1986 fon triat Diputat per a la 3a llegislatura (1986-1989) en les llistes que Unió Valenciana va presentar en solitari, convertint-se aixina en el primer diputat que era triat per Valéncia en una llista d'estricta obediència valenciana.
Pare de família[editar | editar còdic]
Casat en 1948 en Amparo Quiles Real va tindre sis fills: Amparo, Miquel, Vicente, Lola, Inmaculada i Manuel i dotze néts: Nicolás i Dolores García Ramón; Miquel i Carme Ramon i Esteban; Vicente i Victòria Ramon Bell de Mendoza; Jaume, Andrés i Amparo García Ramón; Juan Manuel i Inmaculada Aguado Ramón i Lucía Ramón Moreno.
Valéncia, primer ajuntament d'Espanya en impartir llengua pròpia[editar | editar còdic]
L'alcalde Miquel Ramon aprovà en l'any 1974 incloure l'assignatura de Llengua Valenciana en les escoles municipals.
Distincions[editar | editar còdic]
Tenia en el seu poder la Gran Creu de Alfons X el Sabi, Creu distinguida de Primera Classe Sant Raimon de Peñafort, Creu de Cavaller de l'Orde de Cisneros i de l'Orde d'Alejandro Gutiérrez de Caldes de Colòmbia, Alcalde Honorari de Valéncia (Veneçuela) i Medalla d'Argent de la Cambra Oficial de Comerç de Valéncia.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- "SOM" número 239, any 2007, Miquel Ramon i Izquierdo. Revista del Grup d'Acció Valencianista.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Esmenes presentades per Miquel Ramón Izquierdo a la Declaració de les Illes Columbretes com a parc Nacional marítim-terrestre.
- Miquel Ramón Izquierdo, l'alcalde que va protegir el Saler
- L'alcalde que va salvar El Saler i el vell llit del Túria
- Miquel Ramón Izquierdo, un eixemple de vocació primerenca
- El fundador d'UV
| Predecessor: Vicente López Rosat |
 Alcalde de Valéncia 1973 – 1976 |
Successor: Antonio Soto Bisquert |
| Predecessor: Antonio Soto Bisquert |
Alcalde de Valéncia 1976 – 1979 |
Successor: Ferran Martínez Castellano |