Diferència entre les revisions de "Toledo"
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 232,1 | |superfície = 232,1 | ||
|altitut = 538 | |altitut = 538 | ||
| − | |població = | + | |població = 85.811 ([[INE]] [[2020]]) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 369,71 |
|gentilici = | |gentilici = | ||
|llengua = [[Castellà]] | |llengua = [[Castellà]] | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = | |alcalde = | ||
| − | | | + | |web = |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] | + | '''Toledo''' és un [[municipi]] i [[ciutat]] d'[[Espanya]], capital de la [[província de Toledo|província homònima]], de la [[comunitat autònoma]] de [[Castella-La Mancha]] i antiga sèu de la Cort de [[Castella]]. Ademés, el municipi és considerat individualment com una [[comarca]] en la divisió realisada per la [[Diputació Provincial de Toledo|Diputació provincial]], encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de [[La Sagra]], que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra. |
Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans. | Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de [[Carlos I d'Espanya|Carlos I]] i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans. | ||
| − | Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[ | + | Toledo, en 84.282 habitants ([[INE]] [[2018]]), és el segon [[municipi d'Espanya|municipi]] més poblat de la província despuix de [[Talavera de la Reina]] i el quarto de la comunitat autònoma despuix de [[Albacete]], Talavera de la Reina i [[Guadalajara]]. |
La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat. | La ciutat està situada en la marge dreta del [[Tajo]], en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat [[Meandre (geomorfología)|meandre]] conegut com ''Torne del Tajo''. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga [[pedania]] de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat. | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Història == | == Història == | ||
=== Prehistòria i Edat Antiga === | === Prehistòria i Edat Antiga === | ||
| − | El primer assentament fix que es coneix en la ciutat de Toledo és una série de castres, sobre els que despuix es va alçar la ciutat carpetana amurallada, un dels més importants centres dels carpetanos. Entre els primers assentaments coneguts en la zona es troba el cerro del Bu, ubicat en la vora esquerra del riu Tajo, un jaciment que conta en diverses etapes superpostes, una d'elles datada en l'Edat del Bronze. | + | El primer assentament fix que es coneix en la ciutat de Toledo és una série de castres, sobre els que despuix es va alçar la ciutat carpetana amurallada, un dels més importants centres dels carpetanos. Entre els primers assentaments coneguts en la zona es troba el cerro del Bu, ubicat en la vora esquerra del riu Tajo, un jaciment que conta en diverses etapes superpostes, una d'elles datada en l'[[Edat del Bronze]]. |
| − | En l'any 193 a. C. i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo. | + | En l'any [[193 a. C.]] i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo. |
| − | Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com | + | Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com térmens i viles. |
Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol. | Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol. | ||
| − | + | == Vore també == | |
| − | + | * [[Anex:Municipis de la província de Toledo]] | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
{{Capitals de província}} | {{Capitals de província}} | ||
| + | [[Categoria:Municipis de la província de Toledo]] | ||
[[Categoria:Toledo]] | [[Categoria:Toledo]] | ||
Última revisió del 15:27 6 jun 2024
| Toledo | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Castella-La Mancha | |||
| • Província: | Província de Toledo | |||
| • Comarca: | ||||
| • Partit judicial: | ||||
| Ubicació: | 39°52′00″N 4°02′00″O | |||
| • Altitut: | 538 | |||
| Superfície: | 232,1 | |||
| Població: | 85.811 (INE 2020) | |||
| • Densitat: | 369,71 | |||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | Castellà | |||
| Còdic postal: | 45001-45009 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | ||||
| Pàgina web: | ||||
Toledo és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, de la comunitat autònoma de Castella-La Mancha i antiga sèu de la Cort de Castella. Ademés, el municipi és considerat individualment com una comarca en la divisió realisada per la Diputació provincial, encara que des d'un punt de vista estrictament de geografia física la ciutat és porta de la comarca natural de La Sagra, que tradicionalment s'ha considerat que començava en la pròpia porta de Bisagra.
Toledo és coneguda com «La ciutat Imperial» per haver segut la sèu principal de la cort de Carlos I i també com «la ciutat de les tres cultures», per haver estat poblada durant sigles per cristians, judeus i musulmans.
Toledo, en 84.282 habitants (INE 2018), és el segon municipi més poblat de la província despuix de Talavera de la Reina i el quarto de la comunitat autònoma despuix de Albacete, Talavera de la Reina i Guadalajara.
La ciutat està situada en la marge dreta del Tajo, en un tossal de cent metros d'altura sobre el riu, el qual la cenyix per la seua base, formant un pronunciat meandre conegut com Torne del Tajo. Té una configuració dispersa en barris molt separats del núcleu principal: el d'Azucaica, en la vora dreta del riu i que té el seu orige en una antiga pedania de la ciutat, dista uns 7 km del centre de la ciutat, mentres que el de Santa María de Benquerencia, situat pràcticament en front de l'anterior en la marge esquerra del Tajo, situa el seu centre a uns 8 km del de la ciutat.
Història[editar | editar còdic]
Prehistòria i Edat Antiga[editar | editar còdic]
El primer assentament fix que es coneix en la ciutat de Toledo és una série de castres, sobre els que despuix es va alçar la ciutat carpetana amurallada, un dels més importants centres dels carpetanos. Entre els primers assentaments coneguts en la zona es troba el cerro del Bu, ubicat en la vora esquerra del riu Tajo, un jaciment que conta en diverses etapes superpostes, una d'elles datada en l'Edat del Bronze.
En l'any 193 a. C. i despuix d'una gran resistència, Marco Fulvio Nobilior va conquistar la ciutat. Els romans la varen reconstruir i la varen denominar Toletum, en la província de Carpetania. La ciutat va desenrollar una important indústria del ferro que la va portar a falcar moneda. La zona a on s'assentava la ciutat va sofrir un profunt procés de romanissasió, com atesten els numerosos restants de viles romanes, especialment en la ribera del Tajo.
Els romans varen deixar numerosos vestigis en la faç toledana, com un imponent aqüeducte, del que únicament es conserven les bases a abdós costats del Tajo, una via romana, part de la qual es pot vore en les ales dels cerros de la marge esquerra del riu, i un circ, ubicat en un parc públic i parcialment desenterrat. Existixen molts atres vestigis que, pese a estar donats per desapareguts en molts casos, és molt provable que es troben en el subsol de la urbs, tals com el teatre (ubicat en el solar immediat al circ i que actualment ocupa un colege), l'amfiteatre (baixe el barri de Covachuelas), una important infraestructura hidràulica (com els vestigis que queden al costat de la porta a on s'accedix a la mesquita del Crist de la Llum), numeroses calçades (com les recentment trobades a sèt metros aproximadament de profunditat baixe el jardí de la Mesquita anteriorment mencionada), aixina com térmens i viles.
Cal destacar que la major part d'estes construccions històriques foren desmontades, sent els sellars aprofitats per a la construcció d'atres edificis i per a la muralla que rodeja la ciutat, si be, possiblement la major riquea arqueològica de Toledo es trobe enterrada baix el seu subsol.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Toledo.
| |
|---|---|
| Alacant · Albacete · Almeria · Àvila · Badajoz · Barcelona · Bilbao · Burgos · Càceres · Cadis · Castelló de la Plana · Ciudad Real · Conca · Córdova · Girona · Granada · Guadalajara · Huelva · Jaén · La Corunya · Las Palmas de Gran Canària · Lleida · Lleó · Logronyo · Lugo · Madrit · Màlaga · Múrcia · Orense · Osca · Oviedo · Paléncia · Palma · Pamplona · Pontevedra · Salamanca · Santa Cruz de Tenerife · Santander · Sant Sebastià · Saragossa · Segòvia · Sevilla · Sòria · Tarragona · Terol · Toledo · Valéncia · Valladolit · Vitòria · Zamora | |