Guerra Civil

• Guerra civil (desambiguació)

Es denomina guerra civil a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament forces militars regulars, sino que estan formades o organisades per persones generalment de la població civil. La seua característica més comú és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre si persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, generalment, dos ideologies o interessos distints. En esta conflagració, arriba a vegades l'intervenció d'unitats estrangeres de distints països, inclús, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus dels quals arriben a ser voluntaris civils que recolzen l'ideologia del bando seleccionat.

En el sigle XXI el continent africà és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnies més importants de cada país, nomenades guerres oblidades, ya que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.

Algunes de les més conegudes guerres civils de l'història

• Segona Guerra Civil de la República de Roma (49–45 a. C.). Conflicte armat entre César i Pompeu que va supondre l'ocàs de la República Romana.

• Guerra Civil Inca (1529-1532). Conflicte de successió imperial entre Huáscar i el seu mig germà Atahualpa per la repentina mort de l'Emperador Huayna Cápac i de successor llegítim Ninan Cuyuchi. Este conflicte debilitarà sériament al Imperi inca, que culminarà sent conquistat pels espanyols.

• Guerra Civil Castellana (1366–1369) i una atra en (1465–1468), entre Pere I de Castella i el seu mig germà Enric de Trastamara, que es traduirà en l'implantació de la nova dinastia. Despuix Enric s'enfrontarà en una atra guerra civil al seu mig germà Alfons.

• Guerra de Successió Castellana (1475–1480). Conflicte dinàstic entre la reina Isabel I de Castella, recolzada pel seu espós Ferrando II d'Aragó, contra la seua neboda Juana la Beltraneja, recolzada pel regne de Portugal i el regne de França.

• Guerra Civil Japonesa (1476–1568). Conflictes que va haver-hi en Japó per distintes circumstàncies.

• Guerra de les Dos Roses (1445–1485). Conflictes dinàstics entre els membres de la Casa de York contra els de la Casa de Lancaster, que varen lluitar intermitentment per conseguir posar a un dels seus membres com Rei d'Anglaterra. Acabaria en la Edat Mija en les Illes Britàniques, en el triumfo final dels Tudor.

• Guerra Civil Catalana (1462–1472).

• Guerres carlistes (1833–1876). Conflictes dinàstics entre dos branques de la casa Borbó per la successió a la corona. D'un costat, Isabel II i, posteriorment, el seu fill Alfons XII; de l'atre, Carlos María Isidro de Borbó i Parma, germà de Ferrando VII i els seus descendents.

• Revolució chilena de 1851. Despuix de l'elecció de Manuel Montt, l'atre candidat, el general José María de la Cruz, l'acusa d'haver fet chantage al Congrés, provocant una guerra civil.

• Guerra de Reforma (1857–1861). Confrontació dels dos bandos en que es trobava dividida la societat mexicana lliberals que volien com a president a Benito Juárez i conservadors que volien com a president a Félix Zuloaga.

• Guerra de Secessió Nort-americana (1861–1865). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.

• Guerra Civil Argentina (1814–1880). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits federal i unitari durant el sigle XIX. Una primera etapa d'enfrontament entre Buenos Aires i les províncies a partir de l'any 1814, quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; despuix es varen produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de 1826, que varen concloure formalment en 1852, en la batalla de Casolans; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en 1880, en la federalisació de Buenos Aires.

• Guerra Civil Chilena (1891). Conflicte entre forces del Congrés Nacional de Chile que es varen enfrontar contra les del president José Manuel Balmaceda, acabant en la victòria dels primers i l'implementació d'un sistema parlamentari.

• Revolució Lliberal d'Equador (1875/1895–1924). Conflicte armat intern entre el Partit Conservador Equatorià i el Partit Lliberal Equatorià este últim comandat per Eloy Alfaro. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de 1875 any en que és assessinat el president Gabriel García Moreno i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any 1895 és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar més escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el Equador.

• Guerra Civil Veneçuelana (1901–1903).

• Guerra dels Mil Dies (1899–1902). Conflicte intern de Colòmbia entre les forces dels partits Lliberal i Conservador, que varen acabar en la victòria dels últims i l'establiment d'un estat hegemònic fins a mitat del sigle XX.

• Guerra Civil Finlandesa (1918). Conflicte que va enfrontar als social-demócrates i als conservadors despuix del colapse de l'Imperi rus.

• Guerra Civil Russa (1918–1922). Enfrontament entre l'acabat d'instalar govern comuniste de l'Unió Soviètica i forces contra-revolucionàries (crides blanques) recolzades pels països occidentals. Acaba en la victòria dels bolchevics i la consolidació de l'Estat Soviètic.

• Guerra Civil Irlandesa (1922–1923). Es va iniciar com una divisió interna dins del Sinn Féin (partit polític que va liderar la Guerra d'Independència) producte de la negativa d'una facció d'aprovar el Tractat Anglo-Irlandés de 1921, pel qual es creava l'Estat Lliure d'Irlanda i es partia el territori creant Irlanda del Nort.

• Guerra Civil China (1927–1950). Conflicte entre les forces del Partit Comuniste Chinenc liderades per Mao Zedong i l'eixèrcit del Kuomintang, comandat per Chiang Kai-shek. Durant la invasió japonesa a China va existir una treva entre les dos parts, a fi de destinar els esforços mancomunats contra l'enemic comú. Despuix del terme de la Segona Guerra Mundial, es varen reprendre els enfrontaments que varen culminar en la instalació de la República Popular China en 1949.

• Guerra Civil Espanyola (1936–1939). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la República Espanyola contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general Francisco Franco. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups anarquistas representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'Itàlia fascista i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats varen derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als brigadistes de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a 1975.

• Guerra Civil Grega (1946–1949). Conflicte residual de la Segona Guerra Mundial, en el qual guerrillers comunistes (recolzats per la URSS) varen combatre a les forces de la monarquia (recolzada pels Estats Units), a fi d'implantar un sistema socialiste en Grècia.

• Guerra Civil de Costa Rica (1948). Despuix de la fraudulenta reelecció del senyor Teodoro Picat Michalski com a president de Costa Rica, el líder ramonense José Figueres Ferrer va liderar una reeixida revolució en ajuda de la Llegió Carip.

• Guerra Civil d'El Salvador (1980–1992). Conflicte entre les forces revolucionàries del Front Farabundo Martí per al Llibertament Nacional (FMLN) (recolzat per Cuba i l'Unió Soviètica) i el govern de El Salvador (recolzat pels Estats Units). Va acabar en el Tractat de Pau de l'any 1992.

• Guerra dels Balcans (1991–1995). Fon el conflicte que es va produir entre els estats de Croàcia, Eslovènia, Macedònia i Bòsnia i Herzegovina contra les tropes federals (dominades pels servis) de la República de Yugoslàvia. La seua faceta més greu es va produir en Bòsnia, a on el conflicte es va desenrollar entorn de massacres, neteja ètnica i greus violacions al dret internacional humanitari. Va acabar en la fragmentació del país.

• Primera (1996–1997) i Segona Guerra del Congo (1998–2003). Producte de la caiguda del dictador Mobutu Sese Seko i del triumfo de les guerrilles liderades per Laurent Kabila, es varen iniciar dos els d'enfrontaments armats entre els habitants de la República Democràtica del Congo (ex-Zaire). Causat en part pel fi de la guerra freda i la desestabilisació provocada pel Genocidi de Rwanda, uns quants països africans varen acabar intervenint. El seu resultat fon més de 3,8 millons de morts i la destrucció i saqueig de les riquees naturals del cor d'Àfrica.