Diferència entre les revisions de "Petrés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Petrés des de Gilet.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Petrés des de Gilet]]
 +
[[Archiu:Petrés església sant Jaume (1).jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Jaume, en Petrés.]]
 +
[[Image:VGeneral Petrés.JPG|thumb|300px|<center>Vista general.</center>]]
 
'''Petrés''' és un [[municipi]] de la comarca de [[El Camp de Morvedre]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]), en [[Espanya]].
 
'''Petrés''' és un [[municipi]] de la comarca de [[El Camp de Morvedre]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]), en [[Espanya]].
  
Llínea 4: Llínea 7:
 
Municipi situat en la vega baixa del riu [[Palància]], també nomenat en l'[[edat mija]] i [[Edat moderna|moderna]] ''Riu de Morvedre''. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 [[metro|m.]] en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.
 
Municipi situat en la vega baixa del riu [[Palància]], també nomenat en l'[[edat mija]] i [[Edat moderna|moderna]] ''Riu de Morvedre''. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 [[metro|m.]] en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.
  
−
El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'[[Horta de Valéncia|horta]] i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la ''baronia Baixa'', subcomarca que enllaça la vall del [[Palància]] en els pobles de la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]]. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de [[romer]], [[timó]], [[espígol]], camamirla, [[carrasca]], [[esparreguera]], [[murta]] i [[pi]]s.
+
El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'[[Horta de Valéncia|horta]] i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la ''baronia Baixa'', subcomarca que enllaça la vall del [[Palància]] en els pobles de la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]]. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de [[romer]], [[timó]], [[espígol]], [[camamirla]], [[carrasca]], [[esparreguera]], [[murta]] i [[Pi (arbre)|pins]].
  
−
Se troba a 28 quilómetros de [[Valéncia]] i a 2 quilómetros de [[Sagunt]]. S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]] i despuix l'[[A-23]].
+
Se troba a 28 quilómetros de [[Valéncia]] i a 2 quilómetros de [[Sagunt]]. S'accedix ad este poble, des de [[Valéncia]], prenent la [[V-21]] i despuix l'[[A-23]].
  
−
===Localitats limítrofs===
+
===Localitats llimítrofes===
 
El terme municipal de Petrés llimita en les localitats següents:
 
El terme municipal de Petrés llimita en les localitats següents:
 
[[Gilet]] i [[Sagunt]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
[[Gilet]] i [[Sagunt]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
  
 
==Història==
 
==Història==
−
[[Image:VGeneral Petrés.JPG|thumb|220px|<center>Vista general.</center>]]
+
Encara que el seu nom no apareix en el ''Llibre del Repartiment'', fon una [[alqueria]] de Morvedre ([[Sagunt]]) fins al [[sigle XIV]].  
−
Encara que el seu nom no apareix en el ''Llibre del Repartiment'', fon una [[alqueria]] de Morvedre ([[Sagunt]]) fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] donà este lloc a Francesc Aguió, i en l'any [[1410]] [[Martí l'Humà]] ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a l'any [[1612]]. En el seu terme municipal encara n'hi ha elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: ''el Pou, l'Aixeta i l'aljup'', ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.
 
  
−
==Administració==
+
En l'any [[1340]], [[Pere el Cerimoniós]] donà este lloc a Francesc Aguió, i en l'any [[1410]] [[Martí l'Humà]] ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a l'any [[1612]].
−
Alcalde: Antonio Hernández Villalba
 
  
−
Partit: PSPV-PSOE
+
En el seu terme municipal encara n'hi ha elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: ''el Pou, l'Aixeta i l'aljup'', ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.
 +
 
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = José Vicente Corresa Sanchis
 +
  | Partit_1 = Independent
 +
  | Alcalde_2 = José Vicente Corresa Sanchis
 +
  | Partit_2 = [[GIP]]
 +
  | Alcalde_3 = José Vicente Corresa Sanchis
 +
  | Partit_3 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = José Vicente Corresa Sanchis
 +
  | Partit_4 = [[UV]]
 +
  | Alcalde_5 = Antonio Hernández Villalba
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Antonio Hernández Villalba
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Antonio Hernández Villalba
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Antonio Hernández Villalba
 +
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_9 = Julio Sánchez Bustos
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Pere Peiró Garcia
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Pere Peiró Garcia
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Miguel Vidal Lluesma
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
 +
Conta en una població de 1.057 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 +
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
Llínea 27: Llínea 59:
  
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]]  !! [[2005]]  !! [[2018]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]]  !! [[2005]]  !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 666 || align=center| 712 || align=center| 781 || align=center| 757 || align=center| 741 || align=center| 810 || align=center| 833 || align=center| 867 || align=center| 891 || align=center| 969
+
| align=center| 666 || align=center| 712 || align=center| 781 || align=center| 757 || align=center| 741 || align=center| 810 || align=center| 833 || align=center| 867 || align=center| 891 || align=center| 969 || align=center| 1.057
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
==Economia==
 
==Economia==
Llínea 39: Llínea 72:
 
==Monuments==
 
==Monuments==
 
===Monuments religiosos===
 
===Monuments religiosos===
−
[[File:Ermita de Sant Domènec de Petrés 04.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Domènec]]
+
[[File:Ermita de Sant Domènec de Petrés 04.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Doménec]]
−
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Santiago apòstol. L'actual temple es començà construir en l'any [[1435]], acabant-se en [[1588]], sent reconstruït en el [[sigle XVIII]]. La capella de la Comunió fon edificada entre els anys [[1800]] i [[1803]] i té pintures al fresc de [[Joaquim Oliet]] beneïdes en l'any [[1818]].
+
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a Santiago apòstol. L'actual temple es començà construir en l'any [[1435]], acabant-se en [[1588]], sent reconstruït en el [[sigle XVIII]]. La capella de la Comunió fon edificada entre els anys [[1800]] i [[1803]] i té pintures al fresc d'[[Joaquim Oliet Cruella|Oliet]] beneïdes en l'any [[1818]].
−
*'''L'ermita'''. fon construïda en l'any [[1725]] i està dedicada a Sant Domenec.
+
*'''L'ermita'''. Fon construïda en l'any [[1725]] i està dedicada a Sant Doménec.
  
 
===Monuments civils===
 
===Monuments civils===
Llínea 55: Llínea 88:
 
Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al [[sigle XXI]] ha segut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia [[6 d'agost]]. Esta festa la dedicaven els chics fadrins, en la vespra dels quals se realisava l'esperadíssima [[cordà]], sent l'última la realisada en l'any [[2000]]. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de semana d'[[agost]].
 
Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al [[sigle XXI]] ha segut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia [[6 d'agost]]. Esta festa la dedicaven els chics fadrins, en la vespra dels quals se realisava l'esperadíssima [[cordà]], sent l'última la realisada en l'any [[2000]]. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de semana d'[[agost]].
  
−
Atres dos festivitats importants són les festes de les chiques, a la Puríssima i la del ''Chiquet del Billet'', o Chiquet Jesús de Praga. L'orige de la primera se troba a mitadats del [[sigle XVIII]] gràcies a la creació de la confraria de '''Donzelles de Maria''' que celebrava les festes el dumenge de despuix del dia [[8 de setembre]], passant despuix al primer dumenge de [[setembre]] i en l'actualitat a l'últim d'[[agost]]. Darrere d'esta festa se celebra la ''dels Chiquets'', que la celebren aquells que han realisat la primera comunió o chiquets d'eixes edats. La festa la va fundar el màrtir D. Vicente Garzando en l'any [[1934]] per a que els chiquets tingueren també la seua pròpia festa. Esta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.
+
Atres dos festivitats importants són les festes de les chiques, a la Puríssima i la del ''Chiquet del Billet'', o Chiquet Jesús de Praga. L'orige de la primera se troba a mitadats del [[sigle XVIII]] gràcies a la creació de la confraria de ''Donzelles de Maria'' que celebrava les festes el dumenge de despuix del dia [[8 de setembre]], passant despuix al primer dumenge de [[setembre]] i en l'actualitat a l'últim d'[[agost]]. Darrere d'esta festa se celebra la ''dels Chiquets'', que la celebren aquells que han realisat la primera comunió o chiquets d'eixes edats. La festa la va fundar el màrtir D. Vicente Garzando en l'any [[1934]] per a que els chiquets tingueren també la seua pròpia festa. Esta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.
  
−
També se celebra des de l'any [[1699]] l''''Encontre''' en la seua ''Enramà'' el dia de [[Pasqua]], processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replens de branques de [[Pi (arbre)|pi]], [[nyispros]], [[oliva|oliveres]] i [[palmera|palmeres]] entre atres arbres.
+
També se celebra des de l'any [[1699]] l'''Encontre'' en la seua ''Enramà'' el dia de [[Pasqua]], processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replens de branques de [[Pi (arbre)|pi]], [[nyispros]], [[oliva|oliveres]] i [[Palmera (vegetal)|palmeres]] entre atres arbres.
  
 
Atres festivitats importants són: Sant Antoni, Sant Blai, [[Corpus]] i els Bous al carrer.
 
Atres festivitats importants són: Sant Antoni, Sant Blai, [[Corpus]] i els Bous al carrer.
  
−
==Persones célebres naixcudes en esta localitat==
+
== Persones célebres ==
−
*[[Domingo de Petrés]]: Petrés és el poble natal del missioner capuchí Fra Domingo de Petrés, qui se va destacar en [[Colòmbia]] com a arquitecte d'algunes obres civils i iglésies, com el bell temple neoclàssic de la [[catedral Primada de Bogotà]], que s'alça en la plaça Major de la capital de [[Colòmbia]] i quina construcció va finalisà a principis del [[sigle XIX]].
+
[[Archiu:CatedralPrimadaBogota2004-7.jpg|200px|miniaturadeimagen|Catedral Primada de Bogota]]
 +
*[[Domingo de Petrés]]: Petrés és el poble natal del missioner capuchí Fra Domingo de Petrés, qui se va destacar en [[Colòmbia]] com a arquitecte d'algunes obres civils i iglésies, com el bell temple neoclàssic de la [[catedral Primada de Bogotà]], que s'alça en la plaça Major de la capital de [[Colòmbia]], la seua construcció finalisà a principis del [[sigle XIX]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [http://www.petres.es/ Ajuntament de Petrés]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Petrés INE. Població de Petrés]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Petrés}}
  
−
==Enllaços externs==
 
−
{{Traduït de|es|Petrés}}
 
 
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
 
{{Municipis de El Camp de Morvedre}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 19:51 2 nov 2023

Vista de Petrés des de Gilet
Iglésia de Sant Jaume, en Petrés.
Vista general.

Petrés és un municipi de la comarca de El Camp de Morvedre de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana), en Espanya.

Geografia[editar | editar còdic]

Municipi situat en la vega baixa del riu Palància, també nomenat en l'edat mija i moderna Riu de Morvedre. El relleu del terme presenta a soles tres accidents importants: el riu Palància, que llimita el terme pel sur, i les montanyes Rodana i Ponera, quines rostàries penetren pel nort, conseguint una altitut màxima de 185 m. en un cerro d'arenoses triàsiques que s'alça al noroest de la població.

El mig climàtic és el típicament mediterràneu. Està rodejat d'horta i séquies d'época romana que foren desenrollades i ampliades pels musulmans. Se troba en la baronia Baixa, subcomarca que enllaça la vall del Palància en els pobles de la Serra d'Espadà i la Serra Calderona. Les terres no cultivades corresponen al llit del Palància, molt ample en este sector, i a mont, cobert en vegetació de romer, timó, espígol, camamirla, carrasca, esparreguera, murta i pins.

Se troba a 28 quilómetros de Valéncia i a 2 quilómetros de Sagunt. S'accedix ad este poble, des de Valéncia, prenent la V-21 i despuix l'A-23.

Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]

El terme municipal de Petrés llimita en les localitats següents: Gilet i Sagunt totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Encara que el seu nom no apareix en el Llibre del Repartiment, fon una alqueria de Morvedre (Sagunt) fins al sigle XIV.

En l'any 1340, Pere el Cerimoniós donà este lloc a Francesc Aguió, i en l'any 1410 Martí l'Humà ho ratificà a nom de Joan Aguiló Romeu, a qui concedí el títul de baró. Conservà la seua població musulmana fins a l'any 1612.

En el seu terme municipal encara n'hi ha elements del seu passat migeval com són el castell o palau, el forn del baró, l'hort tancat o hort del senyor, l'almàssera de l'oli, aixina com els aljups: el Pou, l'Aixeta i l'aljup, ademés dels molins Moret, Malany i de Peris.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Vicente Corresa Sanchis Independent
1983 - 1987 José Vicente Corresa Sanchis GIP
1987 - 1991 José Vicente Corresa Sanchis AP
1991 - 1995 José Vicente Corresa Sanchis UV
1995 - 1999 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE
1999 - 2003 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE
2003 - 2007 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE
2007 - 2011 Antonio Hernández Villalba PSPV-PSOE
2011 - 2015 Julio Sánchez Bustos PP
2015 - 2019 Pere Peiró Garcia Compromís
2019 - 2023 Pere Peiró Garcia Compromís
2023 Miguel Vidal Lluesma PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en una població de 1.057 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2018 2022
666 712 781 757 741 810 833 867 891 969 1.057

Economia[editar | editar còdic]

Basada tradicionalment en l'agricultura. El principal cultiu és el taronger al que li seguix la garrofera, el nyispro i el restant en regadiu està destinat a hortalices.

Va tindre una fàbrica de pirotècnia. Part de la seua població treballa en les indústries del Port de Sagunt.

Monuments[editar | editar còdic]

Monuments religiosos[editar | editar còdic]

Ermita de Sant Doménec
  • Iglésia Parroquial. Està dedicada a Santiago apòstol. L'actual temple es començà construir en l'any 1435, acabant-se en 1588, sent reconstruït en el sigle XVIII. La capella de la Comunió fon edificada entre els anys 1800 i 1803 i té pintures al fresc d'Oliet beneïdes en l'any 1818.
  • L'ermita. Fon construïda en l'any 1725 i està dedicada a Sant Doménec.

Monuments civils[editar | editar còdic]

  • l'Almàssera. Edifici en porta d'arc de mig punt i escut nobiliari.
  • Palau del baró de Petrés. Sobre una chicoteta elevació està el restant de la que fora la seua residència, edificada en el sigle XV.
  • Forn del baró. Edifici que va servir de forn del senyor des del sigle XV fins al sigle XX.
  • l'Aixeta. Aljup migeval que en l'actualitat servix com a lloc d'exposicions i custòdia un museu etnològic.
  • Hort Tancat. Construcció en mitat de l'horta documentada en el sigle XVII pero possiblement alçada durant el sigle XV-XVI, en el que el senyor tenia la seua horta i deixava pasturar el seu ramat.

Festes locals[editar | editar còdic]

Les seues festes patronals estan dedicades a Sant Jaume, el 25 de juliol, i a la Puríssima de Petrés. Estes dos festivitats eren organisades per l'ajuntament, la primera sempre, la segona quan no havien clavaris casats per a fer la festa. Estes festes tenen el seu orige en la terra, en l'agricultura, en acció de gràcies per les collites obtingudes. L'orige d'abdós festivitats és molt antic, sent la primera d'orige migeval i la de la Puríssima del 7 d'agost de 1687.

Com si fora el patró, la festivitat més important de Petrés fins al sigle XXI ha segut la del Salvador, que tradicionalment se celebrava el dia 6 d'agost. Esta festa la dedicaven els chics fadrins, en la vespra dels quals se realisava l'esperadíssima cordà, sent l'última la realisada en l'any 2000. En l'actualitat la festa de la Puríssima de Petrés i del Salvador se celebren el primer cap de semana d'agost.

Atres dos festivitats importants són les festes de les chiques, a la Puríssima i la del Chiquet del Billet, o Chiquet Jesús de Praga. L'orige de la primera se troba a mitadats del sigle XVIII gràcies a la creació de la confraria de Donzelles de Maria que celebrava les festes el dumenge de despuix del dia 8 de setembre, passant despuix al primer dumenge de setembre i en l'actualitat a l'últim d'agost. Darrere d'esta festa se celebra la dels Chiquets, que la celebren aquells que han realisat la primera comunió o chiquets d'eixes edats. La festa la va fundar el màrtir D. Vicente Garzando en l'any 1934 per a que els chiquets tingueren també la seua pròpia festa. Esta festivitat és molt coneguda pels pobles de la comarca del Camp de Morvedre i també molt concorreguda.

També se celebra des de l'any 1699 l'Encontre en la seua Enramà el dia de Pasqua, processó molt emotiva i característica per l'entorn dels carrers replens de branques de pi, nyispros, oliveres i palmeres entre atres arbres.

Atres festivitats importants són: Sant Antoni, Sant Blai, Corpus i els Bous al carrer.

Persones célebres[editar | editar còdic]

Catedral Primada de Bogota
  • Domingo de Petrés: Petrés és el poble natal del missioner capuchí Fra Domingo de Petrés, qui se va destacar en Colòmbia com a arquitecte d'algunes obres civils i iglésies, com el bell temple neoclàssic de la catedral Primada de Bogotà, que s'alça en la plaça Major de la capital de Colòmbia, la seua construcció finalisà a principis del sigle XIX.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers  •  Alfara de la Baronia  •  Algar  •  Algímia d'Alfara  •  Benavites  •  Benifairó de les Valls  •  Canet d'En Berenguer  •  Estivella  •  Faura  •  Gilet  •  Petrés  •  Quart de les Valls  •  Quartell  •  Segart  •  Sagunt  •  Torres Torres
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Petrés&oldid=291180»