Diferència entre les revisions de "Carabassa"
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ') |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Pumpkins and Squash Display.JPG|thumb|right|<center>Diferents tipos de carabasses</center>]] |
| − | La '''carabassa''', és el fruit de les diferents espècies del gènero Cucurbita, una planta herbàcea anual oriunda d'[[Amèrica]]. En l'actualitat és també cultivada extensament en tota [[Europa]]. | + | La '''carabassa''' (en castellà, ''calabaza''), és el fruit de la [[carabassera]], de les diferents espècies del gènero Cucurbita, una planta herbàcea anual oriunda d'[[Amèrica]]. En l'actualitat és també cultivada extensament en tota [[Europa]]. |
| − | És una planta reptant que pot arribar als 10 m de llongitut, dioica, d'aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. | + | És una planta reptant que pot arribar als 10 m de llongitut, dioica, d'aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. Les grans flors grogues són unisexuals; les masculines tenen els estams soldats en forma de pilar i en dos sexes, el càliç està unit a la corola. |
| − | |||
| − | |||
| + | Els fruits, les carabasses, varien molt en grandària, des de casi globulars fins a obloncs o ovoides. La pell és llisa i dura i també varia en color. | ||
Les carabasses d'[[estiu]] són varietats de Cucurbita pepo. Si es recullen immadures es consumixen com carabassons encara que es poden deixar madurar en la planta com les d'[[hivern]]. | Les carabasses d'[[estiu]] són varietats de Cucurbita pepo. Si es recullen immadures es consumixen com carabassons encara que es poden deixar madurar en la planta com les d'[[hivern]]. | ||
| Llínea 13: | Llínea 12: | ||
Existixen multitut de varietats de diferents colors i grandàries; les més grans arriben a pesar entre 18 a 36 kg. Encara que és difícil mantindre les varietats pures quan es cultiven juntes, la verdadera espècie C. pero no s'hibrida mai en C. màxima, la nomenada "carabassa confitera" de la qual s'elabora el [[cabell d'àngel]]. Esta varietat, més dolça i sucosa que les demés, quan està madura posseïx una pell de color taronja, rugosa, gruixuda i molt consistent, per lo que es pot conservar molt de temps; és la típica carabassa de [[Tots Sants]]. | Existixen multitut de varietats de diferents colors i grandàries; les més grans arriben a pesar entre 18 a 36 kg. Encara que és difícil mantindre les varietats pures quan es cultiven juntes, la verdadera espècie C. pero no s'hibrida mai en C. màxima, la nomenada "carabassa confitera" de la qual s'elabora el [[cabell d'àngel]]. Esta varietat, més dolça i sucosa que les demés, quan està madura posseïx una pell de color taronja, rugosa, gruixuda i molt consistent, per lo que es pot conservar molt de temps; és la típica carabassa de [[Tots Sants]]. | ||
| − | La carabassa és rica en minerals i [[vitamines]], | + | La carabassa és rica en minerals i [[vitamines]], sobre tot [[potassi]] i [[vitamina C]]. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Carabassera]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{traduït de|ca|Carabassa}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Gourds}} | ||
| + | {{DGLV|Carabassa}} | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| Llínea 20: | Llínea 30: | ||
[[Categoria:Aliments vegetals]] | [[Categoria:Aliments vegetals]] | ||
[[Categoria:Hortalices]] | [[Categoria:Hortalices]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Última revisió del 16:54 27 ago 2024
La carabassa (en castellà, calabaza), és el fruit de la carabassera, de les diferents espècies del gènero Cucurbita, una planta herbàcea anual oriunda d'Amèrica. En l'actualitat és també cultivada extensament en tota Europa.
És una planta reptant que pot arribar als 10 m de llongitut, dioica, d'aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. Les grans flors grogues són unisexuals; les masculines tenen els estams soldats en forma de pilar i en dos sexes, el càliç està unit a la corola.
Els fruits, les carabasses, varien molt en grandària, des de casi globulars fins a obloncs o ovoides. La pell és llisa i dura i també varia en color. Les carabasses d'estiu són varietats de Cucurbita pepo. Si es recullen immadures es consumixen com carabassons encara que es poden deixar madurar en la planta com les d'hivern.
No obstant això, les varietats d'hivern C. màxima i C. mostacha no es consumixen verdes.
Existixen multitut de varietats de diferents colors i grandàries; les més grans arriben a pesar entre 18 a 36 kg. Encara que és difícil mantindre les varietats pures quan es cultiven juntes, la verdadera espècie C. pero no s'hibrida mai en C. màxima, la nomenada "carabassa confitera" de la qual s'elabora el cabell d'àngel. Esta varietat, més dolça i sucosa que les demés, quan està madura posseïx una pell de color taronja, rugosa, gruixuda i molt consistent, per lo que es pot conservar molt de temps; és la típica carabassa de Tots Sants.
La carabassa és rica en minerals i vitamines, sobre tot potassi i vitamina C.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Carabassa de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carabassa.
«Carabassa». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).