Diferència entre les revisions de "L'Olleria"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→Monuments) |
|||
| (No es mostren 38 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
| − | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png| | + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]] |
| − | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]] |
| − | |nom = | + | |nom = |
| − | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]] |
| − | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 31'75 km² | |superfície = 31'75 km² | ||
|altitut =425 msnm | |altitut =425 msnm | ||
| − | |població = | + | |població = 8.355 hab. (2022) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 263,14 hab./km² |
|gentilici = ollerià/na | |gentilici = ollerià/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46850 | |còdic_postal = 46850 | ||
| − | |festes = 1er | + | |festes = 1er fi de semana de [[setembre]]. |
| − | |alcalde = | + | |alcalde = Ramón Vidal Soler (PPCV) |
| − | | | + | |web = [https://www.lolleria.org/ Web oficial de l'ajuntament] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | + | ''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | |
| − | ''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | ||
==Geografia== | ==Geografia== | ||
| − | Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats " | + | Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Clariano]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme. |
| − | Des de [[ | + | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640. |
===Localitats llimítrofs=== | ===Localitats llimítrofs=== | ||
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats: | El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats: | ||
[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | ||
| + | |||
==Història== | ==Història== | ||
===Prehistòria=== | ===Prehistòria=== | ||
| − | En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des | + | En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze. |
===Edat Antiga=== | ===Edat Antiga=== | ||
| − | En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen | + | En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'[[ermita]] de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda. |
===Edat Mija=== | ===Edat Mija=== | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Olleria6.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVI]] |
| − | L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants | + | L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'[[or]], que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya." |
| − | + | Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en [[1583]] i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any [[1588]], en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En l'any [[1522]], la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola. | |
==Administració== | ==Administració== | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
| Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda | | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda | ||
| Partit_10 = [[Compromís]] | | Partit_10 = [[Compromís]] | ||
| − | + | | Alcalde_11 = Ramón Vidal Soler | |
| + | | Partit_11 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Ramón Vidal Soler | ||
| + | | Partit_12 = [[PPCV]] | ||
}} | }} | ||
| − | ==Demografia== | + | == Demografia == |
| − | {| align="center" | + | La seua població és de 8.355 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. |
| − | + | <center> | |
| − | + | {| align="center" {{tablabonita}} | |
| − | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- | ||
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]] !! [[2022]] | ||
|- | |- | ||
| − | | align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 | + | | align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225 || align=center| 8.355 |
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
==Economia== | ==Economia== | ||
| − | Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se | + | Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors. |
| − | Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en 2007 ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre. | + | Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre. |
==Monuments== | ==Monuments== | ||
| Llínea 94: | Llínea 100: | ||
*'''Ermita del Crist de la Palma.''' | *'''Ermita del Crist de la Palma.''' | ||
*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal. | *'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal. | ||
| − | *'''Castellet del Porquet''', poblat | + | *'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla. |
| − | *'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.) | + | *'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.) |
| − | *'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta | + | *'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc. |
| − | *'''Convent de Capuchins''', fundat en 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa. | + | *'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa. |
| − | *'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en 1611. Conserva restants de muralla. | + | *'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla. |
| − | *'''Convent dels Dominics''', fundat | + | *'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia. |
| − | *'''Hospital de San Juan Bautista''', del sigle XIX, en capella neogótica i claustres. | + | *'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres. |
*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia. | *'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia. | ||
| − | *[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle | + | *[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el [[sigle XII]]I. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII. |
*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval. | *'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval. | ||
| − | *'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic. | + | *'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del [[sigle XX]]. |
| + | *'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''. Restaurat en el [[sigle XXI]] com bell teatre romantic. | ||
*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic. | *'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic. | ||
| − | [[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb| | + | [[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb|250 px|Casa Santonja]] |
| − | *[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic | + | *[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies. |
*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme. | *'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme. | ||
==Festes locals== | ==Festes locals== | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Caolleria.jpg|thumb|250px|Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria]] |
| − | *'''Sant Antoni Abat''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer. | + | *'''[[Sant Antoni Abat]]''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer. |
| − | *'''Carnestoltes''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn. | + | *'''[[Carnestoltes]]''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn. |
| − | *'''Semana Santa''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos. | + | *'''[[Semana Santa]]''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos. |
| − | *'''Festes Patronals''' i de '''Moros i Cristians''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional. | + | *'''Festes Patronals''' i de '''[[Moros i Cristians]]''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional. |
*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII. | *'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII. | ||
*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població. | *'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població. | ||
| Llínea 123: | Llínea 130: | ||
==Gastronomia== | ==Gastronomia== | ||
| − | *'''Arròs al forn''', lo que es coneix com "La Cassola". | + | *'''[[Arròs al forn]]''', lo que es coneix com "La Cassola". |
*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any. | *'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any. | ||
*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa". | *'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa". | ||
| Llínea 130: | Llínea 137: | ||
*'''Embutits''' tradicionals de porc. | *'''Embutits''' tradicionals de porc. | ||
| − | == | + | == Vore també == |
| − | [ | + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
| − | [http://www. | + | == Referències == |
| + | {{referències}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.lolleria.org/ Ajuntament de L'Olleria] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Olleria INE. Població de L'Olleria] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|L'Olleria}} | ||
{{Municipis de la Vall d'Albaida}} | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Última revisió del 17:42 23 oct 2023
| ' | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 425 msnm | |||
| Superfície: | 31'75 km² | |||
| Població: | 8.355 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 263,14 hab./km² | |||
| Gentilici: | ollerià/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46850 | |||
| Festes majors: | 1er fi de semana de setembre. | |||
| Alcalde: | Ramón Vidal Soler (PPCV) | |||
| Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament | |||
L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foya del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (màxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Clariano, que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:
Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Prehistòria[editar | editar còdic]
En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació des de la Prehistòria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des del Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el sigle XIX per Juan Vilanova y Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
Edat Antiga[editar | editar còdic]
En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.
Edat Mija[editar | editar còdic]
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."
Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En l'any 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Garrido i García | MCPV |
| 1983 - 1987 | José Such Martínez | PSOE |
| 1987 - 1991 | José Such Martínez | PSOE |
| 1991 - 1995 | José Such Martínez | PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Bernardo Llop Moliner | PPCV |
| 1999 - 2003 | Vicente Bernardo Llop Moliner | PPCV |
| 2003 - 2007 | Vicente Bernardo Llop Moliner | PPCV |
| 2007 - 2011 | Vicente Bernardo Llop Moliner Julià Engo i Fresneda José Vidal Oltra |
PPCV BNV GdO |
| 2011 - 2015 | José Vidal Oltra | GdO |
| 2015 - 2019 | Julià Engo i Fresneda | Compromís |
| 2019 - 2023 | Ramón Vidal Soler | PPCV |
| 2023 | Ramón Vidal Soler | PPCV |
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 8.355 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 | 2010 | 2012 | 2014 | 2018 | 2022 | ||||
| 6.852 | 6.845 | 6.977 | 7.010 | 7.005 | 7.053 | 7.302 | 7.648 | 7.984 | 8.514 | 8.692 | 8.660 | 8.630 | 8.379 | 8.225 | 8.355 | ||||
Economia[editar | editar còdic]
Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos vidre, en el terme d'Olleria, se produïx una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, nomenades refugi de pastors.
Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'Espanya, degut a la crisis econòmica començada en l'any 2007 ha vaixat la indústria del vidre. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
Monuments[editar | editar còdic]
- Ermita de San Cristóbal. En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
- Ermita de San Juan Bautista. En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc.
- Ermita del Crist de la Palma.
- Cova de Sant Nicolau, Habitàda per l'home de neandertal.
- Castellet del Porquet, poblat Neolític fortificat en muralla.
- Casa de la Vila. De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
- Casa del Salido, és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruïda i habilitada en alberc.
- Convent de Capuchins, fundat en l'any 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
- Monasteri de les Agustines descalces, fundat en l'any 1611. Conserva restants de muralla.
- Convent dels Dominics, fundat en l'any 1578. A este convent pertany el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
- Hospital de San Juan Bautista, del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.
- Santuari de la Verge de Loreto, a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
- Iglesia de Santa María Magdalena, Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
- El Trinquet, Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
- L'antic Matador Municipal, un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.
- L'Almodi o Pósit migeval, que en el sigle XIX es reconvertí en el Teatre Cervantes. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.
- Casa-Palaciana de Zacarés, Casa del Sacristà i la Casa dels Gisberts, destaquen entre atres pel seu valor historic.
- Palau dels Marau , coneguda com "Casa Santonja , antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el Museu Valencià del Vidre, el d'Història local i artesanies.
- Els Alcavons o mines d'aigua, son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Sant Antoni Abat, Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
- Carnestoltes, a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
- Semana Santa, que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
- Festes Patronals i de Moros i Cristians, es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
- La Fira. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
- La festa de La Magdalena, festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
- Romeria de la Divina Pastora, "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.
Gastronomia[editar | editar còdic]
- Arròs al forn, lo que es coneix com "La Cassola".
- El Pa Beneit de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
- Granisat-gelat de timo, "Timonet de la Serra Grossa".
- Pastes en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
- Pastiços de nadal, en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
- Embutits tradicionals de porc.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de L'Olleria
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de L'Olleria
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre L'Olleria.
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |