Diferència entre les revisions de "Gastronomia d'Aragó"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG|thumb|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]] | [[Archiu:TernascoAragonDO-Pierna.JPG|thumb|Cama de ternasco d'Aragó (en les marques «TA» en la carn), un dels productes més típics de la regió.]] | ||
| − | La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca | + | La '''gastronomia d'Aragó''' correspon a les costums culinàries existents en [[Aragó]]. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca de l'[[Ebre]], per lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. [[Teodoro Bardají]] ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del [[sigle XX]]. |
== Ingredients == | == Ingredients == | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
=== Frutes i verdures === | === Frutes i verdures === | ||
| − | Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura]] | + | Són afamades per la seua calitat diferents [[verdura|verdures]] com les [[tomata|tomates]], les [[ceba|cebes]] (les [[Cebes de Fonts d'Ebre]] són especialment famoses ya que no piquen), les [[borranya|borranyes]] (en especial en les comarques propenques a [[Saragossa]]), [[Cynara cardunculus|penques]] ([[penques en armeles]]<ref>Malcolm Coxall, (2013), ''Traditional Christmas Recipes of Spain'', Cornelio Books</ref>) , [[all]]s, [[lletuga|lletugues]], [[pepino]]s, tomates (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc dels valls de l'[[Ebre]]. Entre les frutes cal nomenar la [[bresquilla]], en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com [[Calanda La "Bresquilla de Calanda"|bresquilla de Calanda]]. També són coneguts els de [[Campiel]] per la seua alta calitat, les [[pruna|prunes]] de la ribera baixa de l'Ebre, i les [[pera|peres]] de [[Don Guindo]], en [[Terol]]. Són molt apreciades les olives negres del [[Baix Aragó]], de les quals es prepara també l'[[olivada]] ([[tapenade|paté d'oliva negra]]). Aixina mateix, l'[[oli]] del [[Baix Aragó]] és considerat un dels millors del món. |
| − | === Bolets i | + | === Bolets i foncs === |
| − | En Aragó creixen | + | En Aragó creixen diversos [[Bolet|bolets]] que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el [[Rovelló|rovelló]] (Lactarius deliciosus), també nomenat per estes terres com a "rebollón". També es troba el [[Bolet carabassa|fonc blanc o bolet carabassa]] (Boletus edulis), un dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el [[Champinyó|champinyó]], la [[Senderilla|senderilla]] (Marasmius oreades), els [[Bolet de penca|bolets de penca]] i molts més. |
| − | === | + | === Carns i peixos === |
| − | En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[ | + | En carns és abundant la [[carn de caça|de caça]]: [[conill]], [[llebre]], [[perdiu]], etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en [[salazó]], com el [[cuixot de Terol]]. En el terreny de plats es té el [[ternasco]], que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el [[corder al chilindró]] o les [[chiretes]]. Entre les aus són famoses el [[pollet al chilindró]] i el [[pollet en pepitoria]]. També són molt coneguts els [[embotit]]s, com la [[botifarra d'arròs]], la [[llonganiça]] de Graus i la [[botifarra]]. |
| − | En el terreny dels peixos es troba | + | En el terreny dels peixos es troba l'[[abadejo ajoarriero]] (elaborat en [[abadejo en saladura]]), l'abadejo a la baturra, la [[sardina rància]] (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les [[truites a l'aragonesa]], la [[truites a la turolense]] o les [[anques de rana]]. |
=== Formages === | === Formages === | ||
| − | Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera. | + | Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut [[formage de Tronchón]], que va ser citat per [[Miguel de Cervantes|Cervantes]] en ''[[El Quixot]]'', fet en [[llet]] d'[[ovella]], a voltes mesclada en llet de [[cabra]]. També són afamats els formages de [[Alcanyís]] (Santa Bàrbara), [[Samper de Calanda]] (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de [[Vall de Fet|Fet]] i [[Ansó]], [[Biescas]], [[El Burc d'Ebre]], [[Gistaín]], [[Benasque]], [[Benabarre]], [[Radiquero]] (Monclús), [[Sahún]], [[Sieso d'Osca|Sieso]], [[Casp]] (Granja dels Arcs), etcétera. |
=== Uns atres === | === Uns atres === | ||
| − | Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons. | + | Són molt famoses també les [[molles]] de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En [[Nadal]] és molt típic cuinar la penca en salsa d'[[armela|armeles]] i [[pinyó|pinyons]]. |
=== Darreries i dolces === | === Darreries i dolces === | ||
| − | En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de chocolate negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes | + | En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les [[frutes d'Aragó]] ([[frutes confitades]] cobertes de [[chocolate]] negre), la trena d'[[Almudévar]], el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes d'[[Osca]] (castanyes de [[massapà]] cobertes de chocolate negre), els llaços de [[Jaca]], el [[guirlache]], els [[Adoquíns del Pilar|adoquinar del Pilar]], les [[coques d'ànima]], les [[coca (recepta)|coques]], el llançó de Sant Jordi, la [[bresquilla en vi]], etcétera. |
== Begudes == | == Begudes == | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
| − | + | [[Categoria:Gastronomia]] | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Aragó]] | [[Categoria:Gastronomia d'Espanya|Aragó]] | ||
[[Categoria:Gastronomia d'Aragó| ]] | [[Categoria:Gastronomia d'Aragó| ]] | ||
{{Traduït de|es|Gastronomía de Aragón}} | {{Traduït de|es|Gastronomía de Aragón}} | ||
Última revisió del 16:42 28 ago 2023
La gastronomia d'Aragó correspon a les costums culinàries existents en Aragó. Es tracta d'una cuina influïda pels seus veïns del nort i de l'est mediterràneu. La gastronomia aragonesa conte ademés en les abundants hortes de la conca de l'Ebre, per lo que les seues excelents frutes i verdures estan presents en molts dels seus plats. Teodoro Bardají ha segut considerat com el principal teòric i investigador de la gastronomia aragonesa durant bona part del sigle XX.
Ingredients[editar | editar còdic]
Frutes i verdures[editar | editar còdic]
Són afamades per la seua calitat diferents verdures com les tomates, les cebes (les Cebes de Fonts d'Ebre són especialment famoses ya que no piquen), les borranyes (en especial en les comarques propenques a Saragossa), penques (penques en armeles[1]) , alls, lletugues, pepinos, tomates (com la famosa "tomata rosa" de Barbastro), i un llarc etcétera. La seua plantació és abundant a lo llarc dels valls de l'Ebre. Entre les frutes cal nomenar la bresquilla, en tipos que tenen denominació d'orige com la Bresquilla tardana del Baix Aragó, conegut com bresquilla de Calanda. També són coneguts els de Campiel per la seua alta calitat, les prunes de la ribera baixa de l'Ebre, i les peres de Don Guindo, en Terol. Són molt apreciades les olives negres del Baix Aragó, de les quals es prepara també l'olivada (paté d'oliva negra). Aixina mateix, l'oli del Baix Aragó és considerat un dels millors del món.
Bolets i foncs[editar | editar còdic]
En Aragó creixen diversos bolets que són molt apreciats en la seua tradició culinària. Entre ells podem trobar el rovelló (Lactarius deliciosus), també nomenat per estes terres com a "rebollón". També es troba el fonc blanc o bolet carabassa (Boletus edulis), un dels bolets més apreciats en la cuina pel seu sabor i textura. Trobem també varietats com el champinyó, la senderilla (Marasmius oreades), els bolets de penca i molts més.
Carns i peixos[editar | editar còdic]
En carns és abundant la de caça: conill, llebre, perdiu, etcétera. Són famoses algunes preparacions de carn en salazó, com el cuixot de Terol. En el terreny de plats es té el ternasco, que posseïx una denominació específica de Ternasco d'Aragó, i també el corder al chilindró o les chiretes. Entre les aus són famoses el pollet al chilindró i el pollet en pepitoria. També són molt coneguts els embotits, com la botifarra d'arròs, la llonganiça de Graus i la botifarra.
En el terreny dels peixos es troba l'abadejo ajoarriero (elaborat en abadejo en saladura), l'abadejo a la baturra, la sardina rància (que participa en plats populars com els fesols en sardina rància), les truites a l'aragonesa, la truites a la turolense o les anques de rana.
Formages[editar | editar còdic]
Hi ha diversos i variats formages de gran calitat, com el conegut formage de Tronchón, que va ser citat per Cervantes en El Quixot, fet en llet d'ovella, a voltes mesclada en llet de cabra. També són afamats els formages de Alcanyís (Santa Bàrbara), Samper de Calanda (Patamulo, Pañoleta, Les Valls i Els Tambors), de Fet i Ansó, Biescas, El Burc d'Ebre, Gistaín, Benasque, Benabarre, Radiquero (Monclús), Sahún, Sieso, Casp (Granja dels Arcs), etcétera.
Uns atres[editar | editar còdic]
Són molt famoses també les molles de pastor, que generalment es preparen en all, ceba, cansalada, choriç o botifarra, i es mengen en raïms. En Nadal és molt típic cuinar la penca en salsa d'armeles i pinyons.
Darreries i dolces[editar | editar còdic]
En Aragó hi ha delicioses darreries i dolces molt elaborats, com les frutes d'Aragó (frutes confitades cobertes de chocolate negre), la trena d'Almudévar, el pastiç rus (totalment aragonés a pesar del seu curiós nom), les castanyes d'Osca (castanyes de massapà cobertes de chocolate negre), els llaços de Jaca, el guirlache, els adoquinar del Pilar, les coques d'ànima, les coques, el llançó de Sant Jordi, la bresquilla en vi, etcétera.
Begudes[editar | editar còdic]
Vins[editar | editar còdic]
Els vins d'Aragó posseïxen diverses Denominacions d'Orige de gran calitat:
- D.O. Somontano.
- D.O. Cariñena.
- D.O. Campo de Borja.
- D.O. Calatayud.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Gastronomía de Aragón de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Malcolm Coxall, (2013), Traditional Christmas Recipes of Spain, Cornelio Books