Diferència entre les revisions de "Eslovènia"

	Republika Slovenija; República d'Eslovènia
Bandera	Escut
Capital; • Població; • Coordenades	Liubliana ; 265 881 (2002); 46_03_N_14_30_E_ 46°03′ N 14°30′ E
ciutat més poblada	Liubliana
Idiomes oficials
Forma de govern	República parlamentària
President	Borut Pahor
Independència; • • Declarada; • Reconeguda	De Yugoslàvia; 25 de juny de 1991; 1992
Superfície; • Total; • % aigua; Fronteres	Lloc 153º; 20 253 km2; 0,6%; 1334 km
Població; • Total; • Densitat	Lloc 143º; 2 046 120; 101 hab/km2
PIB (nominal); • Total (2007); • PIB per càpita	Lloc 68º; US$ 46 084 millons; n/d
PIB (PPA); • Total (2008); • PIB per càpita	Lloc 81º; € 44 429 millons; n/d
IDH (2013)	0,874 (25º) – Molt Alt
Moneda	Euro (EUR)
‎Gentilici	eslové, -na
Fus horari; • en estiu	CET (UTC+1); CEST (UTC+2)
Domini Internet	.si
Prefix telefònic	+386
Prefix radiofònic	S5A-S5Z
Còdic ISO	705 / SVN / SI
Membre de: Unió Europea ONU, OTAN, OSCE, COE, OCDE

Última revisió del 10:42 31 maig 2024

La República d'Eslovènia és un país d'Europa Central i des de l'any 2004 un estat membre de l'Unió Europea. Llimita en Itàlia a l'oest, en el mar Adriàtic al sur-oest, en Croàcia al sur i a l'est, en Hongria al nort-est i en Àustria al nort.

Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en Itàlia, Àustria i Estats Units.

L'actual Eslovènia se formà el 25 de juny de 1991 a l'independisar-se de Yugoslàvia, despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que l'opongué a l'eixèrcit de l'antiga federació.

Historia[editar | editar còdic]

Artícul principal → Historia d'Eslovènia.

Prehistòria i antiguetat[editar | editar còdic]

En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la cultura dels camps d'urnes, posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la cultura de Hallstatt.

En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist Noricum s'associa al Imperi romà a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en Noricum.

Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment Celje), Emona (Ljubljana), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio (Ptuj). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.

En el sigle IV, Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels ostrogots, va declarar la pròpia independència.

Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del sigle VI. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.

Política[editar | editar còdic]

Artícul principal → Política d'Eslovènia.

Palau governamental i presidencial, Ljubljana.

Eslovènia és una república parlamentària segons la seua Constitució. El president d'Eslovènia és, des de 2012, Borut Pahor. El president és el cap d'estat i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El cap de govern és el Primer Ministre, que és elegit pel Parlamente. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova Primera Ministra d'Eslovènia és Alenka Bratusek.

El Parlament és bicameral, format per la Assamblea Nacional i el Consell Nacional. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el Partit Democràtic Eslové i Democràcia Lliberal d'Eslovènia.

Poder Judicial[editar | editar còdic]

El Poder Judicial en Eslovènia és assumit per juges, que són elegits per l'Assamblea Nacional. Es porta a terme pels tribunals de competència general i tribunals especialisats que s'ocupen d'assunts relacionats en àrees llegals específiques. El Fiscal de l'Estat és un càrrec estatal independent encarregat de processar els casos presentats contra els sospitosos de cometre delictes. El Tribunal Constitucional està compost per nou magistrats que són elegits per un periodo de nou anys, s'encarreguen de decidir la conformitat de les lleis en la Constitució. Totes les lleis i els reglaments deuen ajustar-se als principis generals dels drets internacionals i als acorts internacionals ratificats.

Economia[editar | editar còdic]

Negocis del mercat central de Ljubljana.

Eslovènia és un país desenrollat, en un PIB per càpita de 23.335 dólars. Encara que en l'any 2006 la relativament alta inflació va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del euro), en 2007 va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en 2004 i 2005, el 5,9 % en 2006 i el 6,8 % en l'any 2007. En els primers tres trimestres del 2008, l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.

Des del 1 de giner de 2007, Eslovènia pertany a la zona euro, abandonant el tólar per la moneda comuna de la Unió Europea, l'euro. Eslovènia junt en Croàcia varen ser els països més desenrollats de l'extinta Yugoslàvia.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eslovènia.

Països d'Europa

Albània • Alemanya • Andorra • Armènia • Àustria • Bèlgica • Bielorrússia • Bòsnia i Herzegovina • Bulgària • Chipre • Ciutat del Vaticà • Croàcia • Dinamarca • Eslovàquia • Eslovènia • Espanya • Estònia • Finlàndia • França • Geòrgia • Grècia • Hongria • Irlanda • Islàndia • Itàlia • Kosovo • Letònia • Liechtenstein • Lituània • Luxemburc • Malta • Moldàvia • Mónaco • Montenegro • Noruega • Països Baixos • Polònia • Portugal • Regne Unit • República de Macedònia del Nort • República Checa • Romania • Rússia • San Marino • Sèrbia • Suècia • Suïssa • Ucrània

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membres: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Croàcia \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \|Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburc \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Romania \| Suècia \| República Checa \| Chipre
Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Herzegovina \| Kosovo \| Montnegre \| Sèrbia

@@ Llínea 43: / Llínea 43: @@
 | moneda = [[Euro]] (<code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
 | gentilici = eslové, -na
-| horari = [[CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1)
+| horari = [[CET]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+1)
-| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
+| horari_estiu = [[CEST]] ([[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2)
 | cctld = .si
 | còdic_telefònic = 386
@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 | matrícula_avió=
 }}
-La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] al oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i al est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.
+La '''República d'Eslovènia''' és un país d'[[Europa]] Central i des de l'any [[2004]] un estat membre de l'[[Unió Europea]]. Llimita en [[Itàlia]] a l'oest, en el [[mar Adriàtic]] al sur-oest, en [[Croàcia]] al sur i a l'est, en [[Hongria]] al nort-est i en [[Àustria]] al nort.
 Té una població de 2.009.000 habitants. Prop de 400.000 eslovens viuen fora del país, principalment en [[Itàlia]], [[Àustria]] i [[Estats Units]].
-L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] al independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que la opongué al eixèrcit de l'antiga federació.
+L'actual '''Eslovènia''' se formà el [[25 de juny]] de [[1991]] a l'independisar-se de [[Yugoslàvia]], despuix d'un conflicte armat relativament curt denominat Guerra dels deu dies que l'opongué a l'eixèrcit de l'antiga federació.
 == Historia ==
@@ Llínea 67: / Llínea 67: @@
 En temps antics el territori actual d'Eslovènia va ser comprés per la [[cultura dels camps d'urnes]], posteriorment, en l'edat de ferro es va desenrollar en la regió la [[cultura de Hallstatt]].
-En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, a els qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens de el “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en
+En el segon sigle abans de Crist les fonts històriques registren l'existència del Regne de Noricum en els Alps Orientals. Este Regne mantenia relacions amistoses en els romans, als qui els venien ferro. Este ferro era, de fet, la clau dels romans per a produir armes eficaces, necessàries en les seues guerres contra els celtes. En l'any 16 abans de Crist [[Noricum]] s'associa al [[Imperi romà]] a on va preservar la seua autonomia en els térmens del “ius gentium”. Esta llei li va permetre a Noricum conservar la seua pròpia organisació social fins a la caiguda de l'Imperi romà. No obstant la cultura romana i la Romanisació es va difondre en
 Noricum.
 Les ciutats més importants de l'época romana en la zona eren Celeia (actualment [[Celje]]), Emona ([[Ljubljana]]), Nauportus (Vrhnika) i Poetovio ([[Ptuj]]). El territori eslové es trobava dividit entre les províncies romanes de Dalmatia, Itàlia, Noricum i Pannonia.
-En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també cridada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.
+En el [[sigle IV]], Noricum va ser dividida en dos províncies romanes, Noricum Ripense i Noricum Mediterraneum, esta última també nomenada Interriore Noricum. Mentres que la primera d'estes províncies va ser invadida per tribus germàniques a la Caiguda de l'Imperi romà, la segona va poder mantindre la seua estructura social i, despuix de l'ocupació dels [[ostrogots]], va declarar la pròpia independència.
 Alguns creuen que els ancestres eslaus dels actuals eslovens es varen establir en esta àrea al voltant del [[sigle VI]]. No obstant, hi ha uns atres que sostenen que descendixen dels pobles autòctons dels Alps Orientals.
@@ Llínea 79: / Llínea 79: @@
 {{AP|Política d'Eslovènia}}
 [[Archiu:Presidential Palace. Ljubljana.jpg|thumb|Palau governamental i presidencial, [[Ljubljana]].]]
-Eslovènia és una república parlamentària segons la seua [[Constitució d'Eslovènia|Constitució]]. El [[president d'Eslovènia]] és, des de 2012, [[Borut Pahor]]. El president és el [[cap d'estat]] i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El [[cap de govern]] és el [[Primer Ministre d'Eslovènia|Primer Ministre]], que és elegit pel [[Parlament d'Eslovènia|Parlamente]]. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova [[Primera Ministra]] d'Eslovènia és [[Alenka Bratusek]].
+Eslovènia és una república parlamentària segons la seua [[Constitució d'Eslovènia|Constitució]]. El [[president d'Eslovènia]] és, des de [[2012]], [[Borut Pahor]]. El president és el [[cap d'estat]] i és elegit cada cinc anys pel vot popular. El [[cap de govern]] és el [[Primer Ministre d'Eslovènia|Primer Ministre]], que és elegit pel [[Parlament d'Eslovènia|Parlamente]]. Per la moció de censura aprovada pel parlament, la nova [[Primera Ministra]] d'Eslovènia és [[Alenka Bratusek]].
 El Parlament és [[bicameralisme|bicameral]], format per la [[Assamblea Nacional d'Eslovènia|Assamblea Nacional]] i el [[Consell Nacional d'Eslovènia|Consell Nacional]]. En l'actualitat ningú té la majoria parlamentària. Els principals partits són el [[Partit Democràtic Eslové]] i [[Democràcia Lliberal d'Eslovènia]].
@@ Llínea 88: / Llínea 88: @@
 == Economia ==
 [[Archiu:Ljubljana farmers market type thing (9167571868).jpg|thumb|Negocis del mercat central de Ljubljana.]]
-{{AP|Economia d'Eslovènia}}
-Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.
+Eslovènia és un [[país desenrollat]], en un [[PIB per càpita]] de 23.335 dólars. Encara que en l'any [[2006]] la relativament alta [[inflació]] va baixar al 2,3 % (abans de l'adopció del [[euro]]), en [[2007]] va presentar una variació interanual de 5.1 %. En els últims anys l'economia eslovena ha incrementat el ritme de creiximent que ha mantingut des de la seua independència, registrant el 4,3 % en [[2004]] i [[2005]], el 5,9 % en [[2006]] i el 6,8 % en l'any [[2007]]. En els primers tres trimestres del [[2008]], l'economia es va expandir a un ritme anual del 5%.
+Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els països més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|Slovenia}}
-Des del [[1 de giner]] de [[2007]], Eslovènia pertany a la [[zona euro]], abandonant el [[Tólar eslové|tólar]] per la moneda comuna de la [[Unió Europea]], l'euro. Eslovènia junt en [[Croàcia]] varen ser els paisos més desenrollats de l'extinta [[Yugoslàvia]].
 {{Països Europa}}