Diferència entre les revisions de "President"
m |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
(No es mostren 15 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:195 - Buenos Aires - Casa Rosada - Janvier 2010.jpg|300px|thumb|La [[Casa Rosada]], sèu presidencial | + | [[Archiu:195 - Buenos Aires - Casa Rosada - Janvier 2010.jpg|300px|thumb|La [[Casa Rosada]], sèu presidencial d'[[Argentina]].]] |
[[Archiu:La Moneda vista desde Plaza de la Constitución.jpg|300px|thumb|El [[Palau de La Moneda]], sèu presidencial de [[Chile]].]] | [[Archiu:La Moneda vista desde Plaza de la Constitución.jpg|300px|thumb|El [[Palau de La Moneda]], sèu presidencial de [[Chile]].]] | ||
[[Archiu:Palacio do Planalto.jpeg|thumb|300px|[[Palau do Planalto]], sèu presidencial del [[Brasil]].]] | [[Archiu:Palacio do Planalto.jpeg|thumb|300px|[[Palau do Planalto]], sèu presidencial del [[Brasil]].]] | ||
− | [[Archiu:Torre_Ejecutiva_Montevideo.jpg|300px|thumb|La [[Torre Ejecutiva]] es una de les quatre sèus presidencials de l'[[ | + | [[Archiu:Torre_Ejecutiva_Montevideo.jpg|300px|thumb|La [[Torre Ejecutiva]] es una de les quatre sèus presidencials de l'[[Uruguai]].]] |
− | [[Archiu:Entrada Miraflores.JPG|thumb|300px|[[Palacio de Miraflores]], sèu presidencial de [[ | + | [[Archiu:Entrada Miraflores.JPG|thumb|300px|[[Palacio de Miraflores]], sèu presidencial de [[Veneçuela]].]] |
[[Archiu:Casa presidencial de Bogotá.jpg|thumb|300px|La [[Casa de Nariño]], residencia presidencial de [[Colòmbia]].]] | [[Archiu:Casa presidencial de Bogotá.jpg|thumb|300px|La [[Casa de Nariño]], residencia presidencial de [[Colòmbia]].]] | ||
− | [[Archiu:Palacio Quemado (Palacio de Gobierno) y Catedral Metropolitana de La Paz, Bolivia.jpg|300px|thumb|[[Palau Quemado]], sèu presidencial del Govern de [[ | + | [[Archiu:Palacio Quemado (Palacio de Gobierno) y Catedral Metropolitana de La Paz, Bolivia.jpg|300px|thumb|[[Palau Quemado]], sèu presidencial del Govern de [[Bolívia]].]] |
− | [[Archiu:Carondelet - Quito.JPG|thumb|300px|[[Palacio de Carondelet]], sèu presidencial | + | [[Archiu:Carondelet - Quito.JPG|thumb|300px|[[Palacio de Carondelet]], sèu presidencial d'[[Equador]].]] |
− | [[Archiu:MexCity-palacio.jpg|thumb|300px|[[Palacio Nacional ( | + | [[Archiu:MexCity-palacio.jpg|thumb|300px|[[Palacio Nacional (Mèxic)|Palacio Nacional]], sèu presidencial de [[Mèxic]].]] |
− | [[Archiu:Palais de l'Elysée Entrée.JPG|300px|thumb|[[ | + | [[Archiu:Palais de l'Elysée Entrée.JPG|300px|thumb|[[Palau de l'Elíseu]], sèu presidencial de [[França]].]] |
− | [[Archiu:The_White_House_in_Washington,_DC.jpg|thumb|300px|La [[Casa Blanca]], residencia presidencial | + | [[Archiu:The_White_House_in_Washington,_DC.jpg|thumb|300px|La [[Casa Blanca]], residencia presidencial d'[[Estats Units]].]] |
− | '''[[President]]''' (del [[llatí]] ''praesĭdere'', «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una [[assamblea]]. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el [[poder eixecutiu]] d'un [[Estat]] o d'una [[regió]]. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la [[Constitució d'els Estats Units]] i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina '''''presidenta''''', | + | '''[[President]]''' (del [[llatí]] ''praesĭdere'', «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una [[assamblea]]. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el [[poder eixecutiu]] d'un [[Estat]] o d'una [[regió]]. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la [[Constitució d'els Estats Units]] i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina '''''presidenta''''', arreplegada pel [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].<ref>{{DGLV|Presidenta}}</ref> Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del [[Congrés]], [[Senat]], [[Cambra baixa|Cambra]], [[Cort Suprema]], [[Tribunal Constitucional]] i uns atres. També existix la paraula [[Vicepresident]], que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional. |
− | De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns | + | De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns països, al màxim directiu de [[empresa|emprese]]s privades, [[universitat]]és, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades. |
== President de la República == | == President de la República == | ||
− | En els | + | En els països en règim de govern [[república|republicà]], el [[cap d'Estat]] o [[cap de govern|govern]] rep el títul de ''president''. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el [[congrés]] o [[parlament]] per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país). |
Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma: | Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma: | ||
− | * Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les [[parlamentarisme|repúbliques parlamentàries]]. En dites formes de govern el president designa al [[primer ministre]] d'acort al respal del [[parlament]] i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel [[consell de ministres]] i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar | + | * Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les [[parlamentarisme|repúbliques parlamentàries]]. En dites formes de govern el president designa al [[primer ministre]] d'acort al respal del [[parlament]] i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel [[consell de ministres]] i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar a l'[[Estat]] i les funcions protocolaries associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, a on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per [[sufragi directe]] o de forma [[sufragi indirecte|indirecta]] pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els països que han passat d'una [[monarquia]] a una [[república]]. |
* Quan ademés de les '''funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre''': esta correspon a formes de govern [[República semipresidencialista|semipresidencials]] o semiparlamentaries, com en [[França]]. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les [[relacions exteriors]] i la [[defensa nacional]], la facultat de convocar a [[plebiscit]]s i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per [[sufragi universal]]. | * Quan ademés de les '''funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre''': esta correspon a formes de govern [[República semipresidencialista|semipresidencials]] o semiparlamentaries, com en [[França]]. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les [[relacions exteriors]] i la [[defensa nacional]], la facultat de convocar a [[plebiscit]]s i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per [[sufragi universal]]. | ||
− | * Quan és al mateix temps '''cap d'Estat i cap de Govern''': en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen [[presidencialisme|presidencialistes]], en ells sol existir una clara [[separació de poders|divisió de poders]], i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el [[Congrés]], encara que solen ser també [[llegislador|coegisladors]]. Sorgix en els [[Estats Units]] ([[1787]]) i és la forma de govern dels Estats del continent [[Amèrica|americà]], llevat en [[Canadà]] i gran part del [[Antillas| | + | * Quan és al mateix temps '''cap d'Estat i cap de Govern''': en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen [[presidencialisme|presidencialistes]], en ells sol existir una clara [[separació de poders|divisió de poders]], i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el [[Congrés]], encara que solen ser també [[llegislador|coegisladors]]. Sorgix en els [[Estats Units]] ([[1787]]) i és la forma de govern dels Estats del continent [[Amèrica|americà]], llevat en [[Canadà]] i gran part del [[Antillas|Carip]] que tenen un règim parlamentari. Són electes per [[sufragi directe]] en la majoria dels països, com [[Argentina]], [[Brasil]], [[Chile]], [[Colòmbia]], [[Equador]], [[Mèxic]], [[Uruguai]] i [[Veneçuela]], o indirectament com en Estats Units, per mig d'un [[colege electoral]]. |
== President del Govern == | == President del Govern == | ||
Llínea 29: | Llínea 29: | ||
[[Archiu:Palacio de la Moncloa.jpg|300px|thumb|right|[[Palau de la Moncloa]], sèu oficial del president del Govern de [[Espanya]].]] | [[Archiu:Palacio de la Moncloa.jpg|300px|thumb|right|[[Palau de la Moncloa]], sèu oficial del president del Govern de [[Espanya]].]] | ||
− | En alguns | + | En alguns països en [[monarquia parlamentària]], el [[primer ministre]] rep el títul de [[president del Govern]]. Eixe és el cas d'[[Espanya]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 44: | Llínea 44: | ||
<references /> | <references /> | ||
+ | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Ciència política]] | [[Categoria:Ciència política]] | ||
[[Categoria:Dret constitucional]] | [[Categoria:Dret constitucional]] |
Última revisió del 00:11 27 ago 2023
President (del llatí praesĭdere, «assentar-se al front»), en general, és la designació utilisada per a identificar a la persona que dirigix una reunió, una sessió de treball o una assamblea. Actualment, el terme aïllat es referix al funcionari públic, electe per a un periodo determinat, que ostenta el poder eixecutiu d'un Estat o d'una regió. Esta fòrmula va ser incorporada per primera volta en la Constitució d'els Estats Units i actualment s'utilisa de manera generalisada. De la mateixa manera que atres sustantius com a vident, pacient, etc, la seua forma femenina pot determinar-se anteponent-li l'artícul femení corresponent (la vident, la pacient, la president), o be, utilisant directament la forma femenina presidenta, arreplegada pel Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.[1] Ademés, servix per a identificar a qui presidix determinat orgue públic colegiat, com els sò en via d'eixemple, els presidents respectius del Congrés, Senat, Cambra, Cort Suprema, Tribunal Constitucional i uns atres. També existix la paraula Vicepresident, que és un funcionari (de carrera o de facto) de govern, o un home o dòna de negocis, en un ranc inferior al del president en la jerarquia organisacional.
De la mateixa manera i per extensió es denomina també, en alguns països, al màxim directiu de empreses privades, universitatés, cambres empresarials, associacions i institucions de diversa índole, públiques o privades.
President de la República[editar | editar còdic]
En els països en règim de govern republicà, el cap d'Estat o govern rep el títul de president. Normalment, els Caps d'Estat són elegits pel poble, el congrés o parlament per un periodo inferior a una década (4 a 8 anys, segons el país).
Els presidents es poden distinguir segons les seues funcions i poders de la següent forma:
- Quan complixen únicament funcions de cap d'Estat: esta és la forma com funcionen les repúbliques parlamentàries. En dites formes de govern el president designa al primer ministre d'acort al respal del parlament i carix de funcions eixecutives. Només firma les lleis i decrets aprovats pel consell de ministres i té la capacitat de dissoldre el parlament, previ acort en el primer ministre. El president complix la funció de representar a l'Estat i les funcions protocolaries associades. Té exactament el mateix paper que un rei d'una monarquia constitucional o parlamentària, a on lo únic que canvia bàsicament és el nom. Són electes per sufragi directe o de forma indirecta pel parlament o una assamblea electoral formada per a dit propòsit. Existixen habitualment en els països que han passat d'una monarquia a una república.
- Quan ademés de les funcions de cap d'Estat, té algunes del poder eixecutiu que són del seu exclusiu camp d'acció o les compartix en el primer ministre: esta correspon a formes de govern semipresidencials o semiparlamentaries, com en França. En estos sistemes, el president té un important rol en la direcció de les relacions exteriors i la defensa nacional, la facultat de convocar a plebiscits i dissoldre el parlament per la seua iniciativa, i també és el garant de l'orde constitucional. En general són electes per sufragi universal.
- Quan és al mateix temps cap d'Estat i cap de Govern: en este cas el president nomena o designa a tots els integrants del govern en forma exclusiva. Estos règims polítics es denominen presidencialistes, en ells sol existir una clara divisió de poders, i els presidents no tenen la capacitat de dissoldre el Congrés, encara que solen ser també coegisladors. Sorgix en els Estats Units (1787) i és la forma de govern dels Estats del continent americà, llevat en Canadà i gran part del Carip que tenen un règim parlamentari. Són electes per sufragi directe en la majoria dels països, com Argentina, Brasil, Chile, Colòmbia, Equador, Mèxic, Uruguai i Veneçuela, o indirectament com en Estats Units, per mig d'un colege electoral.
President del Govern[editar | editar còdic]
En alguns països en monarquia parlamentària, el primer ministre rep el títul de president del Govern. Eixe és el cas d'Espanya.
Vore també[editar | editar còdic]
- Canceller
- Primer ministre
- Cap de Govern
- Premier
- President del Govern
- Lendakari
- Presidents indígenes
- Cap d'Estat
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Presidente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.