Diferència entre les revisions de "Llengua regional"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
==Català, llengua regional== | ==Català, llengua regional== | ||
| − | El [[català]] és un cas especial dins de les llengües regionals de | + | El [[català]] és un cas especial dins de les llengües regionals de l'[[Unió Europea]]. Per una banda, té algunes de les característiques de [[llengua minoritària]]: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la catalana. Per atra banda, el català és llengua oficial d'un estat sobirà, [[Andorra]], i de dos [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] espanyoles, al costat del [[castellà]]. Ademés, té un gran número de parlants. <ref>[http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/carta/docs/cartaeur.pdf Presentació] de la Carta Europea per part de la Generalitat de Catalunya.</ref> |
==Llengua valenciana, una llengua segada== | ==Llengua valenciana, una llengua segada== | ||
| − | El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. | + | El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>. |
| − | El [[valencià]] és un cas especial dins de les llengües regionals de | + | El [[valencià]] és un cas especial dins de les llengües regionals de l'[[Unió Europea]]. Per una banda, té algunes de les característiques de [[llengua minoritària]]: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la valenciana,lo mateix que succeïx en el català. Per atra banda té un gran número de parlants, vora 2.500.000 parlants. Pero el permanent sege que patix per part dels veïns catalans i les polítiques meninfots dels diligents valencians i estatals,fa de la llengua valenciana una llengua en perill d'extinció. |
{{AP|Conflicte llingüístic valencià}} | {{AP|Conflicte llingüístic valencià}} | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]]. | A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en l'[[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]]. | ||
| − | |||
| − | |||
==Llengües oficials i al mateix regionals== | ==Llengües oficials i al mateix regionals== | ||
Última revisió del 19:58 15 abr 2022
Una llengua regional és una llengua parlada tradicionalment en una regió i que no és la llengua majoritària de l'estat.
Aixina moltes llengües romàniques estarien integrant este conjunt:
| Llengües romàniques |
|---|
| Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés · |
| Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià |
La definició de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries diu:[1]
- Per l'expressió llengües regionals o minoritàries, s'entén les llengües:
- Usades tradicionalment en un territori d'un estat per naturals d'este estat que constituïxen un grup numèricament inferior al restant de la població de l'estat;
- Diferents de la llengua o de les llengües oficials d'este estat.
Per tant, no s'inclouen ni els dialectes de les llengües oficials ni les llengües dels immigrants.
Català, llengua regional[editar | editar còdic]
El català és un cas especial dins de les llengües regionals de l'Unió Europea. Per una banda, té algunes de les característiques de llengua minoritària: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la catalana. Per atra banda, el català és llengua oficial d'un estat sobirà, Andorra, i de dos comunitats autònomes espanyoles, al costat del castellà. Ademés, té un gran número de parlants. [2]
Llengua valenciana, una llengua segada[editar | editar còdic]
El Valencià és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la Comunitat Valenciana. És oficial segons l'artícul 7.1 de l'Estatut d’Autonomia Valencià, junt al castellà i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana[3].
El valencià és un cas especial dins de les llengües regionals de l'Unió Europea. Per una banda, té algunes de les característiques de llengua minoritària: dins del domini llingüístic pràcticament tots coneixen la llengua oficial de l'estat i, en canvi, una part de la població no coneix la valenciana,lo mateix que succeïx en el català. Per atra banda té un gran número de parlants, vora 2.500.000 parlants. Pero el permanent sege que patix per part dels veïns catalans i les polítiques meninfots dels diligents valencians i estatals,fa de la llengua valenciana una llengua en perill d'extinció.
- Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.
Des de la transició democràtica espanyola, l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).
A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el català ho afirma l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, no obstant això, hi ha atres entitats com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana fundada en 1915, integrada en l'Institut d'Espanya, Lo Rat Penat, centenària associació cultural, Cardona Vives, entre atres, discrepen en l'us d'atres normes ortogràfiques consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme valencià o llengua valenciana en els territoris de l'antic Regne de Valéncia és tradicional des del sigle XIV.
Llengües oficials i al mateix regionals[editar | editar còdic]
Una llengua oficial en un estat pot ser que siga al mateix temps una llengua regional en un atre estat. Per eixemple:
- Català, oficial en Andorra i regional en Espanya, França i Itàlia.
- Alemà, oficial en Alemanya, Àustria, Bèlgica, Liechtenstein, Luxemburc i Suïssa; i regional en Dinamarca i Itàlia.
- Danés, oficial en Dinamarca, i regional en Alemanya.
- Hongarés, oficial en Hongria, i regional en Romania.
- Italià, oficial en Itàlia, i regional en Croàcia, Eslovènia i Suïssa.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Artícul 1 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
- ↑ Presentació de la Carta Europea per part de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_regional de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.