126 439
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 35:
Llínea 35: − +
→El sigle XX: La segona revolució de la física
En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.
En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] l'any [[1932]].
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]].
En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck|Planck]], [[Albert Einstein|Einstein]], [[Niels Bohr|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger|Schrödinger]] i [[Paul Dirac|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.
En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck|Planck]], [[Albert Einstein|Einstein]], [[Niels Bohr|Bohr]] i atres van desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger|Schrödinger]] i [[Paul Dirac|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.