Diferència entre les revisions de "Principat d'Andorra"
| Llínea 418: | Llínea 418: | ||
[[Categoria:Andorra]] | [[Categoria:Andorra]] | ||
[[Categoria:Microestats]] | [[Categoria:Microestats]] | ||
| − | |||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||
Revisió de 15:36 28 jul 2014
| Principat d'Andorra
Principat d'Andorra | ||||
| ||||
| Capital: | Andorra la vella | |||
| Ciutat més poblada: | Andorra la Vella | |||
| Forma de Govern: | Principat Parlamentari | |||
| President: | Albert Pintat Santolària | |||
| Llengües: | català (oficial), castellà, francés, portugués | |||
| Ubicació: | 42°30′ N 1°31′ E | |||
| Altitut: | ||||
| Superfície: | 468 km2 | |||
| Població: | 83.137 hab | |||
| Densitat: | 179,2 hab/km2 | |||
| Gentilici: | Andorrà/ana | |||
| Moneda: | Euro | |||
| Prefix Telefònic: | {{{Prefix Telefònic}}} | |||
| Us Horari: | CET (UTC+1) | |||
| Domini de Internet: | .ad | |||
| Membre de: | ONU, OSCE, CIN, OEI, COE. | |||
El Principat d'Andorra (en català Principat d'Andorra) és un país mediterràneu del sur d'Europa en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en Espanya, llimitant en les comarques catalanes de Cerdenya, Alt Urgell i Pallars Sobirà, i pel nort en França, llimitant en el departament d'Ariège. La seua capital és Andorra la Vella.
Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el català.
Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la II Guerra Mundial a través del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.
No te forces armades pròpies i la seua defensa és responsabilitat d'Espanya i França. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any 1982, se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
Etimologia
L'orige del mot andorrà és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.
- Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la Península Ibèrica, els valls dels Pirineus estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
- Una atra teoria sugerix que deriva del terme navarrés andurrial, que vol dir "terra coberta d'arbusts".
- Per un atre costat, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia nomenat la regió en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.
Simbologia
Escut
L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).
- Quartell superior esquerra:Mitra i bàcul dorat sobre camp de gules.
- Quartell inferior esquerra: Quatre barres deguls del Regne d'Aragó sobre camp d'or.
- Quartell superior dret: Tres barres de gules del Comtat de Foix sobre camp d'or.
- Quartell inferior dret: Vaques del Vescomtat de Bearn.
Senyera
La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en 1866 i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de Moldàvia, Chad i Rumania.
Himne
La lletra de l'himne, titulat "El Gran Carlemany", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la música fon composta per Enric Marfany Bons. L'himne s'adoptà oficialment en 1914 i s'interpretà per primera volta el 8 de setembre de 1921.
Història
Prehistòria
Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el 5 de juny de 2001 se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.
Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
Imperi Romà
La primera referància escrita sobre els andosins se troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Aníbal pels Pirineus.
Edat Mija
En l'Edat Mija els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubelles, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte. El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en 1278 se firmà el primer "Pareatge", el qual fixà els llímits del poder de cada senyor, representà la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en 1288. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
En 1610, el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (en l'actualitat el President de la República Francesa).
Nova Reforma
En la societat andorrana anterior al sigle XVII soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).
En l'any 1866 s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedre una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:
- Dret de vot per a tots els caps de família.
- Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duració dels càrrecs per quatre anys.
- Renovació dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
- Llimitació del número de Consellers de Comú en cada parròquia.
- Creació del càrrec de Comissionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a l'administració i els contes públics.
Sigle XX
Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independència fins l'actualitat (excepte un periodo d'annexió directa a França per Napoleó entre 1812 i 1814). L'únic periodo històric en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutadà rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolletí oficial i varis decrets, ademés de declarar-li la guerra al Copríncip episcopal, l'Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el 8 de juliol França comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guàrdies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus << súbdits i partidaris >> no feren res per impediro-ho. Veguent-li marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a Barcelona i possàt a disposició del juge Bellón.
El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el 9 d'octubre de 1933, un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Copríncips. Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En 1936, en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins 1940, any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en 1955, degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Copríncip episcopal també envià un destacament de guàrdies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins 1945.
La Guerra Civil Espanyola i la conseguent victorià del bant franquiste, ademés de l'estallit de la II Guerra Mundial i l'invasió de França per part dels alemans de Hitler, deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la I Guerra Mundial, Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en 1939 pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del Tractat de Versalles, mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
El 14 de giner de 1982 entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el 14 de març de 1993, quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
Govern i Política
Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el 14 de març de 1993. La comandància de l'Estat recau en la figura del copríncip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del copríncip francés, el President de la Republicà Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat són Nicolas Sarkozy, president de la Republica Francesa, representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicília, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.
El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademés de tindre un corp diplomàtic en països del exterior.
Poder eixecutiu
L'organ eixecutiu actualment està compost pel Cap de Govern, triàt pel Consell General, i onze ministres.
Poder llegislatiu
El Consell General es l'òrgan llegislatiu i se tracta d'un parlament unicameral de representació mixta i paritaria de la població nacional i de les set parròquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament és la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al 2010 s'inaugure una nova sèu.
Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del 24 d'abril de 2005 són:
- Partit Liberal, en 14 escanys.
- Partit Socialdemòcrata, en 11 escanys.
- Centre Demòcrata Andorrà, en coalició en el Partit Siglo XXI, en 2 escanys.
- Renovació Democràtica, en 1 escany.
- El partit de Los Verdes de Andorra, va rebre soles el 3,5% dels vots, pel que no li ha segut asignàt cap escany.
Poder judicial
El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instància, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instància, sobre els delictes majors i, en apelació, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justícia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justícia com òrgan de representació, govern i administració del poder judicial i que vela per l'independència i bon funcionament de la justícia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que és el encarregat d'interpretar la Constitució Andorrana, aixina com triar sobre l'adequació de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
Administració publica
Els comuns son òrgans de representació i administració civil de les parròquies, equivalents als ajuntaments.
Organisació Territorial
Parròquies
Andorra es dividix territorialment en set parròquies, primer i únic nivell polític-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivisions territorials: les parròquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parròquia de Canillo en veïnats. Les parròquies prenen el nom de la seua capital.
Les parròquies tenen una funció civil i, al mateix temps, eclesiàstica. Com jurisdicció civil, estan gobernades per els comuns, òrgans de representació i administració de les parròquies. Són corporacions publiques en personalitat jurídica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un cònsul major, un cònsul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
L'orde protocolari es:
- Canillo. Parròquia més extesa del país.
- Encamp. Parròquia en el cor del país.
- Ordino. Parròquia més al nort del país.
- La Massana.
- Andorra la Vella. Parròquia més poblà, de la qual la seua ciutat principal és la capital del país.
- Sant Julià de Lòria. Parròquia més al sur del país (frontera espanyola, A.C.A).
- Escaldes-Engordany. Parròquia més recent (formà en 1978).
Geografia
La superfície d'Andorra, enclobà en la Peninsula Iberica, és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels Pirineus, enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'aigua que s'unixen per a formar els diferents rius principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.
Clima
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientació. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec.
La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de neu.
Relleu
Este chicotet país es caracterisa pels seus caps de materials paleozoics, que s'eleven per damunt dels 2.600 m i culminen a 2.942 m prop del Pla de l'Estany en la frontera hispà-francesa. L'activitat humana es centra en el vall transversal nordest-suroest, que a partir del Port d'Envalira (2.407 m) descen fins els 840 m, quan el riu Valira entra en Espanya.
Vegetació
Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; fins els 1.200 m, carrasques i roures, fins els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i fins els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps per els prats alpins.
Hidrografia
Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part més oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdós rius i formar el riu principal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cúbics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
Andorra te més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, del qual la seua superfície és la més extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectàrees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters en 7 hectàrees i els tres llacs de Tristaina.
Economia
El turisme proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.
El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La producció agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse tabac en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.
Andorra no és un membre de ple dret en la Unió Europea, pero goja d'una relació especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agrícoles.
Els gravamens estan dividits en:
- Dret aduaner:
- Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agrícoles importats.
- Drets d'importació. Aplicàt sobre els productes industrials importats.
- Dret fiscal nacional:
- Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.
- Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financiers.
- Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i profesionals (ISI).
- Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).
- Impost sobre les activitats comercials (IAC).
- Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliàries.
- Tasa en raó del servici de fe publica notarial.
- Canons:
- Sobre el consum d'electricitat i telefon.
- Tasa sobre la tinença de vehículs.
- Tasa de l'Oficina de Marques.
- Tases judicials
- Tasa sobre el joc del bingo.
- Tases i tributs comunals:
- Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
- Impost sobre la propietat inmobiliària edificà.
- Impost de resistència (foc i lloc).
Mercàt Laboral
Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perguent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
Moneda
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del 1 de giner de 2002 s'utilisa el euro com moneda de facte.
Anterorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franco francés. Excepcionalment s'ha emitit una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres menuts estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En octubre de 2004, les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues pròpies monedes.
Demografia
Població
La població estimada d'Andorra en 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, és dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, última data de la que se te informació, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, solament el 53,1% havien naixcut en Andorra. El número total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els últims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la població total. En l'actualitat, ya són majoria relativa. Per el contrari, el número absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el número de 1998, pero el seu percentage en respecte de la població total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituïxen la primera minoria del país.
En quant a les parròquies, la més poblada es Andorra la Vella,en una població estimada de 24.574 habitants en 2007. La parròquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La població de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parròquia més poblada del país. Canillo és la parròquia de més ràpit creiximent demogràfic.
La tasa de creiximent andorrana és més alta que les tases de la majoria dels estats europeus, en 2008 s'estimava en el 1,9% anual. Esta tasa de creiximent demogràfic és deguda a una tasa de natalitat estimada en 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una tasa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altisima tasa neta de migració de 14 migrants per cada 1000 habitants. La tasa de creiximent anual havia aplegàt a un màxim històric de 7,7% anual en 2003, seguida del 6,3% en 2004. L'esperança de vida dels andorrans és la segona més alta del mon, estimada en 82,7 anys (80,4 per als hòmens i 85,1 per a les dones). La tasa de fertilitat és de 1,32 fills per dona. En quant a la piràmide d'edats, el 15,5% dels andorrans en 2008 tenien menys de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o més anys. La mija d'edat dels residents andorrans és de 38,9 anys.
Degut a una política voluntària de caràcter restrictiu per ad adquirir la nacionalitat, la població de nacionalitat andorrana constituïx una minoria, sent soles el 36,6% del total. El grup més gran d'estrangers és el dels espanyols (33,0%), i en portuguesos (16,3%) i francesos (6,3%) com els atres grups principals. El restant 7,8% pertany a atres nacionalitats. Els ciutadans que no disponen de la nacionalitat andorrana són majoritaris pero no tenen dret a vot, i tampoc poden ser presidents ni poseir més del 33% del capital social d'una empresa privada.
Llengües
La llengua pròpia, nacional i oficial d'Andorra és el català. La realitat llingüistica d'Andorra és el resultat de la gran transformació demogràfica que ha vivit el país des de la segona mitat del sigle XX: en 1940 les persones estrangeres residents en el país representaven a soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -màxim històric- i en 2007 són alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el català és la llengua oficial, l'espanyol i el francés són llengües d'us significativament.
Segon l'estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el catala és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana, pero a soles el 29,9% de la població total. Per el contrari, el espanyol és la llengua materna més extesa entre la població del Principat. A pesar del creiximent de la població de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que l'espanyol és la seua llengua materna. El estudi mostra en els últims anys se ha produit un deterioro de la posició de la llengua catalana cap al rest de les llengües que se parlen, la qual ha anat a favor de l'espanyol.
En quant a la alfabetisació, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El castellà és la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporció de la població que va dependre a llegir i escriure, seguida del francés, i en tercer lloc el català.
Segon el "Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans" (Observatori del Centre de Busqueda Sociologica de l'Institut d'Estudis Andorrans), els usos llingüístics en Andorra són els següents:
| Llengua materna | Llengua habitual | |
|---|---|---|
| Català | 38,8% | 58,3% |
| Espanyol | 35,4% | 37,3% |
| Portugués | 15% | 3,5% |
| Francés | 5,4% | 2,2% |
| Atres | 8,7% | 6,0% |
| Fuente: Enquesta d'usos llingüístics en Andorra - 2004 | ||
L'oficialitat del català en un estat independent li permet una certa presència en l'àmbit internacional. El ingrés d'Andorra en la ONU, el 28 de juliol de 1993, va permetre per primera vegada en l'història l'us del català en una assamblea d'esta organisació. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Festival de la Cançó d'Eurovisió en 2004 con Marta Roure i la cançó <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
Educació
Sistemes educatius
En Andorra conviuen tres sistemes educatius en centres d'educació primària, secundaria i Formació Profesional:
- Andorrà. Depenent del Ministeri d'Educació, Formació Profesional, Joventut i Deports d'Andorra.
- Espanyol. Depenent del Ministeri d'Educació, Política Social i Deport d'Espanya.
- Francés. Depenent del Ministeri de Educació Nacional de França.
Ademés de l'oferta publica, n'hi ha que afegir l'existència de 2 centres congregacionals que es rigen pel sistema espanyol encara que majoritariament impartixen les classes en català. Per al curs escolar 2005-06, en el sistema francés estaven inscrits 3.636 alumnes, en l'andorrà 3.612, i en l'espanyol 3.541.
Estúdios superiors
En 1997 se fundà l'Universitat d'Andorra, de caràcter public i que te firmats convenys de colaboració en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de tres centres:
- Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.
- Escola d'Informàtica i gestió. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos d'actualisació.
- La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius Nacionals d'Andorra foren creats en 1974 i 1975 respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi ha, ademés, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interés local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciència i tecnologia en Encamp i u històric en Andorra la Vella.
Cultura
Arquitectura
Andorra és el país del mon en el major numero de monuments romànics per metro quadràt. L'iglésia de Santa Coloma, construida entre els sigles IX i X d.C és l'única del mon en campanari circular, datat en el sigle XII.
Lliteratura
La lliteratura andorrana te els seus origens en el sigle XVIII. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en 1748. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en 1763, el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en 1886.
Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any 2007 de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.
Música
L'event més important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el més de juliol, a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. En la capital, durant les nits dels dijous d'estiu, se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.
L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada en 1992 per el violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per Montserrat Caballé, ademés d'haber oferit concerts en Espanya, França i Bèlgica i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.
En l'any 2004, Andorra participà en el Festival de la Cançó en Eurovisió per primera volta representada per Marta Roure. Este fet va atraure l'atenció dels mijos de comunicació de Catalunya, ya que fon la primera cançó entonada en català. La cançó fon eliminada en la semifinal, aixina com les composicions del 2005 (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), 2007 (interpretà per Anonymous) i 2008 (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.
Festes oficials
| Data | Nom en valencià | Nom local | Notes |
|---|---|---|---|
| 14 de març | Dia de la Constitució | Dia de la Constitució | Aprobació de la Constitució andorrana en 1993 |
| 8 de setembre | Nostra Senyora de Meritxell | Mare de Déu de Meritxell | Dia Nacional |
Deports
Jocs dels Chicotets Estats d'Europa
Andorra fon sèu, en 1991 i 2005, dels Jocs dels Chicotets Estats d'Europa, competició que a l'ampar del COI se organisa per països europeus en menys de 1 milló de habitants.
Deports d'Hivern
El deport nacional és l'esquí. Andorra te dos dominis esquiables formats per l'unió de varies estacions d'esquí, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esquí de fondo.
- Grandvalira. Sorgida de la fusió de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter
- Vallnord. Sorgida de la alliança entre les estacions d'esqui de Pal, Arinsal i Oridno-Arcalis.
- Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota màxima de 2160 msnm i una cota mínima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcades, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.
La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del 2010, pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en Saragossa per als jocs del 2018.
Futbol i Futbol Sala
La Federació Andorrana de Futbol organisa la lliga de futbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda prèvia de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.
En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeó actual es FC Madriu, juant esta temporà la prèvia de la UEFA Futsal Cup.
El Futbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol al estar inscrit en la Real Federació Espanyola de Futbol
La Selecció de futbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i única victòria oficial fon contra Macedònia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.
Religió
La constitució d'Andorra establix la llibertat religiosa. A pesar de que no n'hi ha cap religió oficial, la constitució fa una menció explícita de la Iglésia Catòlica Romana a la qual garantix "l'eixèrcit lliure i public de les seues activitats i el manteniment de les relacions de colaboració especial en el Estat, d'acort en la tradició andorrana". Note's també que u dels coprincips del Principat és un bisbe catòlic, de la Seo d'Urgel, i que la celebració religiosa del 8 de setembre, de la Verge de Meritxell és festa nacional. S'estima que el 90% de la població andorrana profesa el catolicisme. Atres religions que se practiquen són el islam- per els 2.000 inmigrants nort-africans que s'han establit-, el hinduisme, el protestantisme, el mormisme i atres.
Transports
Andorra es comunica en l'exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria Barcelona-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-l'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura de l'aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.
Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.
També és possible accedir al Principat en les llinies regulars d'autobús, que conecten Andorra en pràcticament qualsevol putn d'Europa o a través dels heliports que hi ha en Andorra la Vella i en La Massana. Obviament no disposen d'accesos per mar, ni tampoc cap riu navegable.
Telecomunicacions
Ràdio i Televisió
La primera emisora de radio comercial en emetre's des de Andorra fon Ràdio Andorra que estagué en actiu des de 1939 hasta 1981. El 12 d'octubre de 1989, el Consell General va establir la ràdio i televisió com servicis públics esencials al crear la entitat gestora ORTA convertint-se. el 13 d'abril de 2000, en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A.
En 1990 es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En 1998, operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en 1997 era de 16.000
Com canal de televisió autócton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en 1995, encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el 25 de setembre de 2007, la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.
Telefonia e Internet
El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a Espanya i França per a les comunicacions internacionals.