Diferència entre les revisions de "Països Baixos"
m (Text reemplaça - 'sud' a 'sur') |
m |
||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per davall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]] ''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]] '', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]]. | Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per davall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]] ''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]] '', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]]. | ||
| − | Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del món i és un dels estats més desenrollats: | + | Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del [[Terra|món]] i és un dels estats més desenrollats: En [[2008]] estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el [[Índex de Desenroll Humà]] publicat per [[nacions Unides]].<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDR_20072008_SP_Indictables.Pdf Índex de Desenroll Humà], Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009</ref> |
| − | + | A sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]] ''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política. | |
== Història == | == Història == | ||
{{AP|Història dels Països Baixos}} | {{AP|Història dels Països Baixos}} | ||
[[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]] | [[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]] | ||
| − | + | Baix [[Carles V del Sacre Imperi Romano-Germànic|Carles V]], [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic|emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic]], i rei dels [[Imperi espanyol|regnes hispànics]], la regió formava part de les [[Dèsset Províncies]] dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], i algunes parts de [[França]] i [[Alemanya]]. La [[guerra dels huitanta anys]] entre les províncies i [[Espanya]] començà en l'any [[1568]]. En [[1579]], la part nort de les dèsset províncies formà la [[Unió d'Utrecht]], un tractat a on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. En [[1581]] les províncies del nort adoptaren l'[[Acta d'Abjuració]], la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment [[Felip II de Castella|Felip II]]. La guerra continuà fins a [[1648]], quan el rei [[Felip IV de Castella]] reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la [[Pau de Münster]]. Parts de les províncies del sur se convertixquen ''de facto'' colònies de la nova república. | |
=== Províncies Unides 1581-1795 === | === Províncies Unides 1581-1795 === | ||
{{AP|Províncies Unides}} | {{AP|Províncies Unides}} | ||
| − | Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] | + | Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en [[La Haya]] i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]]. |
| − | El país se convertix un dels majors poders marítims i econòmics del segle XVII. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments | + | El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[segle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[segle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref> |
| − | Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet | + | Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref> |
| − | La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les | + | La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes). |
== Institucions i Organismes == | == Institucions i Organismes == | ||
| Llínea 101: | Llínea 101: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | + | En l'any [[2007]], els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de 30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]]. | |
| − | El govern | + | El govern fomentà l'emigració després de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants. |
La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref> | La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie van d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref> | ||
Revisió de 18:18 29 dec 2013
| Nederland | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Països Baixos (en neerlandés: Nederland) és un país europeu que forma part del Regne dels Països Baixos (Koninkrijk Der Nederlanden), que es compon d'aquells, de les Antilles Neerlandeses i d'Aruba. És membre de l'Unió Europea (UE).
Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al nivell del mar o per davall d'este.[1] Sovint, este país és conegut, metonímicament, pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, Holanda , situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com holandés , encara que el seu nom oficial és neerlandés.
Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de Europa i llimiten al nort i oest en el mar del Nort, al sur en Bèlgica i a l'est en Alemanya. El país constituïx una de les zones més densament poblades del món i és un dels estats més desenrollats: En 2008 estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el Índex de Desenroll Humà publicat per nacions Unides.[2]
A sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com Benelux: Bèlgica o België (Bèlgica ), Nederland (Països Baixos) i Luxemburc (Luxemburc); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política.
Història
- Artícul principal → Història dels Països Baixos.
Baix Carles V, emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic, i rei dels regnes hispànics, la regió formava part de les Dèsset Províncies dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de Bèlgica, Luxemburc, i algunes parts de França i Alemanya. La guerra dels huitanta anys entre les províncies i Espanya començà en l'any 1568. En 1579, la part nort de les dèsset províncies formà la Unió d'Utrecht, un tractat a on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. En 1581 les províncies del nort adoptaren l'Acta d'Abjuració, la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment Felip II. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei Felip IV de Castella reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la Pau de Münster. Parts de les províncies del sur se convertixquen de facto colònies de la nova república.
Províncies Unides 1581-1795
- Artícul principal → Províncies Unides.
Des de la seua independència de Felip II en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una confederació de les províncies d'Holanda, Zelanda, Groningen, Frísia, Utrecht, Overijssel i Gelderland. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en La Haya i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de Drenthe també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades Terres de la Generalitat (Generaliteitslanden en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els Països Baixos espanyols.
El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del segle XVII. Durant la també nomenada Edat d'Or Holandesa (Gouden Eeuw) s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat Imperi neerlandés). S'establiren assentaments en Amèrica del Nort començant per la fundació de Nova Amsterdam, en l'actual Manhattan, en 1614. En Suràfrica es creà l'assentament de la Colònia del Cap en 1652. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.[3]
Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país capitalista del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera bossa a temps complet en Àmsterdam. La inventiva dels comerciants portà als primers segurs i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada Tulipamania dels anys 1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial Isaac le Maire, qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per baix del preu de mercat..[4]
La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'Anglaterra i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els Staatsgezinden (Republicans) i els Prinsgezinden (Realistes o Orangistes).
Institucions i Organismes
El país és seu de la Cort Internacional de Justícia. Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de l'Unió Europea, Europol.
Organisació polític-administrativa
Els Països Baixos estan formats per dotze províncies:
- Groninga (Groningen) - Groninga (Groningen)
- Frísia (Friesland) - Leeuwarden
- Drente (Drenthe) - Assen
- Overijssel - Zwolle
- Güeldres (Gelderland) - Arnhem
- Utrecht - Utrecht
- Flevolanda (Flevoland) - Lelystad
- Holanda Septentrional (Noord-Holland) - Haarlem
- Holanda Meridional (Zuid-Holland) - L'Haja (Donen Haag)
- Zelanda (Zeeland) - Midelburgo (Middelburg)
- Brabant Septentrional (Noord-Brabant) - Bolduque (s-Hertogenbosch)
- Limburgo (Limburg) - Mastrique (Maastricht)
Demografia
En l'any 2007, els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un PIB de 30.174 EUR per capita. L'idioma oficial és el neerlandés. La esperança de vida és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels francs, frisons i saxons.
El govern fomentà l'emigració després de la Segona Guerra Mundial ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones van abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les Índies Neerlandeses, Turquia, Surinam, les Antilles Neerlandeses i El Marroc, ha superat el número d'emigrants.
La composició ètnica actual és la següent:[5]
- 80,9% neerlandesos
- 2,4% indonesis
- 2,4% alemans
- 2,2% turcos
- 2,0% surinameses
- 1,9% marroquins
- 0,8% antillans i arubans
- 6,0% atres
Vore també
- Cronologia de l'Unió Europea
- Tractat d'Àmsterdam
- Referèndum sobre la Constitució Europea en els Països Baixos
- Operació Market Garden
Referències
- ↑ . Europa.eu. Consultat el 01/07/2008.
- ↑ Índex de Desenroll Humà, Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009
- ↑ La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el segle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52
- ↑ "Japan Goes Dutch", London Review of Books (2001-04-01). 3-7.
- ↑ Demografie van d'allochtonen in Nederland (en neerlandés).
Enllaços externs
- Informació general del país en el lloc del Ministeri neerlandés d'Assunts Exteriors
- Casa Real Neerlandesa
- Oficina de Turisme i Congressos
- Ràdio Nederland, l'emissora internacional dels Països Baixos
- Holandalatina.Com, web sobre Holanda en castellà
- Notícies d'Holanda, Notícies dels Països Baixos en espanyol
- Sababa.nl, portal sobre Els Països Baixos
| Portal UE | Unió Europea (UE) | 
|
|---|---|---|
|
Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre | ||
| Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia | ||
|
Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort | ||
|
Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia | ||