Diferència entre les revisions de "Burjassot"
m (Texto reemplaza - 'es un' a 'és un') |
m (Text reemplaça - 'hasda' a 'fins a') |
||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Esta alqueria estaria fortificada com denota lo significat del seu nom provinent del dat que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. Es per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre. | Esta alqueria estaria fortificada com denota lo significat del seu nom provinent del dat que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. Es per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre. | ||
| − | En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en lo Llibre del Repartiment en lo qual es pot llegir que després de la conquesta de la ciutat de Valéncia per part de [[Jaume I]] d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en [[1237]] seguint sent revocada esta donació apenés un any més tart per a passar a mans de l'Abad del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En [[1258]] tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué | + | En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en lo Llibre del Repartiment en lo qual es pot llegir que després de la conquesta de la ciutat de Valéncia per part de [[Jaume I]] d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en [[1237]] seguint sent revocada esta donació apenés un any més tart per a passar a mans de l'Abad del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En [[1258]] tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué fins a 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En [[1389]] don adquirida pel jurista Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En [[1425]] fon adquirida per la almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans fins a [[1568]]. |
En esta época es produí un dels episodis més importants de la historia de Burjassot al ser mort el [[19 de maig]] de [[1522]] el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta. | En esta época es produí un dels episodis més importants de la historia de Burjassot al ser mort el [[19 de maig]] de [[1522]] el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta. | ||
| − | En [[1600]] fon adquirit per [[Sant Joan de Ribera]], per aquell entonces bisbe de Valéncia. Després de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà | + | En [[1600]] fon adquirit per [[Sant Joan de Ribera]], per aquell entonces bisbe de Valéncia. Després de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà fins a l'abolició dels senyorius. |
En [[1823]] el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluis. En [[1837]] durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presos numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells. | En [[1823]] el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluis. En [[1837]] durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presos numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells. | ||
Revisió de 14:26 11 jun 2013
Burjassot (en castellà Burjasot) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la zona oest de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort. Conta en 37.756 habitants (INE 2006).
Geografia
Burjassot es troba situada al nortoest de la ciutat de Valéncia, dins de la seua àrea metropolitana. La superfície del terme és quasi plana. No obstant, en la zona occidental del municipi hi ha unes chicotetes llomes que conseguixen una altura màxima de xixanta metros que servixen de llímit a l'Horta de Valéncia. Com tota la comarca, posseïx un clima mediterràneu.
Es pot accedir a esta localitat a través de les llínees 1 i 4 de MetroValencia.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Burjassot llimita en les localitats de Godella, Paterna i Valéncia totes elles de la província de Valéncia.
Accessos
Per la seua rodalia a la capital s'ha convertit en un important nuc de comunicacions per a la comarca, seguint travessant el seu terme per la llínia 1 de Metro Valéncia i la llínia T4 de Metro Valéncia, aixina com llínies d'autobusos de la EMT i del Consorci Municipal de Transports(CMT). Per carretera es possible aplegar per la CV-35 (pista d'Ademús / Av. Corts Valencianes) i per la avinguda de Burjassot de la capital valenciana.
Historia
L'orige de la localitat es troba en una alqueria musulmana. Esta alqueria estaria fortificada com denota lo significat del seu nom provinent del dat que confirma l'orige del seu nom de l'àrap burg torre i sot bosc. Es per allò que en l'escut actual de la localitat apareix una torre i un arbre.
En canvi la primera menció existent sobre la localitat apareix en lo Llibre del Repartiment en lo qual es pot llegir que després de la conquesta de la ciutat de Valéncia per part de Jaume I d'Aragó fon donada a Garcia Pérez Figuerola en 1237 seguint sent revocada esta donació apenés un any més tart per a passar a mans de l'Abad del Monasteri de Santa Maria de Ripoll. En 1258 tornà de nou a mans del seu primer propietari i més tart a la Corona, que la mantingué fins a 1360 quan fon donada a Sancho Tena. En 1389 don adquirida pel jurista Micer Doménech Mascó qui transformà el castell en un palau residencial. En 1425 fon adquirida per la almoina del bisbat de Valéncia que la mantingué en les seues mans fins a 1568.
En esta época es produí un dels episodis més importants de la historia de Burjassot al ser mort el 19 de maig de 1522 el misteriós líder de les Germanies conegut com “l'Encobert” que es refugià en Burjassot en acabant de fracassar la seua revolta.
En 1600 fon adquirit per Sant Joan de Ribera, per aquell entonces bisbe de Valéncia. Després de la seua mort cedí la localitat del Corpus Christi que ell mateix fundà, al qual pertocà fins a l'abolició dels senyorius.
En 1823 el general Sempere establí una junta per a dirigir les operacions militars durant l'invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluis. En 1837 durant la primera guerra carlista s'efectuà una escaramussa coneguda com Acció del Pla del Pou en la que feren presos numerosos soldats lliberats sent fusilats 37 d'ells.
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |