Diferència entre les revisions de "Verderol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''verderol''' (De vert), en castellà ''verderón'' o també ''verderol'', és un pardal de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''…»)
 
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''verderol''' (De vert), en castellà ''verderón'' o també ''verderol'', és un [[pardal]] de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del [[teuladí]].
+
[[File:Carduelis chloris 3 (Marek Szczepanek).jpg|thumb|250px|Verderol mascle]]
  
Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.
+
[[File:Carduelis chloris 1 (Marek Szczepanek).jpg|thumb|250px|Verderol femella]]
 +
 
 +
El '''verderol''' (de vert), en [[castellà]] ''verderón'' o també ''verderol'', és un [[pardal]] de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del [[teuladí]].
 +
 
 +
Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert [[Groc|groguenc]], en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons [[marró]] castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.
  
 
== Subespècies ==
 
== Subespècies ==
  
''Chloris Chloris'' (forma nominal) es troba per tota [[Europa]] de nort a sur. Ha segut introduït en [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]].
+
''Chloris Chloris'' (forma nominal) es troba per tota [[Europa]] de [[nort]] a [[sur]]. Ha segut introduït en [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]].
  
 
Existixen tres subespècies catalogades:
 
Existixen tres subespècies catalogades:
Llínea 15: Llínea 19:
 
== Cant ==
 
== Cant ==
  
El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chuiit de to més elevat que els [[Pinsà|pinsans]]​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.
+
El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chiulit de to més elevat que els [[Pinsà|pinsans]]​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.
  
 
== Alimentació ==
 
== Alimentació ==
  
El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En [[autumne]] visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.
+
El seu [[bec]] curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de [[cereals]], preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les [[Formiga|formigues]] i [[escarabat|escarabats]]. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En [[autumne]] visita les [[Vinya|vinyes]] i frutals per a menjar fruta madura.
  
Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.
+
Soporta be els rigors de l'[[hivern]] i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de [[neu]] és espessa.
  
 
== Atres denominacions ==
 
== Atres denominacions ==
Llínea 27: Llínea 31:
 
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un [[molusc]]:
 
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un [[molusc]]:
  
* Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.  
+
* Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [http://www.ibercajalav.net/img/430_Carduelis_chloris.pdf Atlas de Identificación de las Aves de Aragón]
 +
* BirdLife International (2014). «Chloris chloris». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2015.2 (en [[anglés]]). ISSN 2307-8235
 +
* [http://www.enciclopediadelasaves.es/originales/datasheetsolo.asp?IdFicha=533 «La enciclopedia de las aves de Seo/BirdLife»]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Decimoquinta parte: Orden Passeriformes, Familias Ploceidae a Parulidae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358]
 +
* [https://www.worldbirdnames.org/bow/finches/ Gill, Frank; Donsker, David (eds.). «Finches, euphonias». World Bird List - Versión 9.1 (en inglés). International Ornithologists' Union]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Chloris chloris}}
 +
{{Wikispecies|Chloris chloris}}
  
 
{{DGLV|Verderol}}  
 
{{DGLV|Verderol}}  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Chloris_chloris Verderol en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Chloris_chloris Verderol en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Biologia]]
 +
[[Categoria:Animals]]
 +
[[Categoria:Vertebrats]]
 +
[[Categoria:Aus]]
 +
[[Categoria:Aus d'Europa]]
 +
[[Categoria:Aus de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 16:01 27 maig 2025

Verderol mascle
Verderol femella

El verderol (de vert), en castellà verderón o també verderol, és un pardal de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie Chloris Chloris; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del teuladí.

Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.

Subespècies[editar | editar còdic]

Chloris Chloris (forma nominal) es troba per tota Europa de nort a sur. Ha segut introduït en Argentina, Uruguay, Nova Zelanda i Austràlia.

Existixen tres subespècies catalogades:

Cant[editar | editar còdic]

El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chiulit de to més elevat que els pinsans​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.

Alimentació[editar | editar còdic]

El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En autumne visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.

Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.

Atres denominacions[editar | editar còdic]

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un molusc:

  • Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons