Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

Situat a 42 m de altitut i ab 3,9 km² de extensió, se localisa en l' Horta de Valéncia, a 7 km al oest de la capital provincial i pertanyent a la comarca de l' Horta Oest. Llimita al nort i a l' oest ab el municipi d' Aldaya, i al Sur ab el de Torrent i el de Picanya, i finalment al Est ab el de Chirivella.

Historia

Antiga alqueria musulmana, la seua titularitat va ser otorgada per Jaume I d' Aragó a Bernardo Castelló en el any 1238, el qual la canvià per atres possessions a Ponce Soler. Posteriorment, se li va confiscar i passa a mans de la Corona. En 1319 Joan Escrivà comprà el senyoriu i després l' adquirí la família Vilaragut, els quals el veneneren en el segle XV als Aguilar. Després passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. U dels membres de esta família, Luis Pardo, obtingué el títul de comte de Alaquàs el any 1577. Més tart, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait. Hui se conserva el palaau-castell alçat baix el patrimoni de Luis Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic general per l' Ajuntament d' Alaquàs; se tracta de una construcció de planta quadrangular, ab quatre torres de 25 m. de altura, de les quals només se conservaven tres. En una recent restauració s' ha reconstruït la quarta torre.

Etimologia

El nom d' Alaquàs es de orige àrap, ya que prove de al-quas, es dir, "els arcs" o "les arcades", i fa referència a una localitat situada al voltant de vint quilómetros del Barranc de Torrent. Com una sequia procedent de Manises esta construïda ab moltes arcades, o degut a la possible existència de unes arcades de algun pont moro ya desaparegut, els àraps el nomenaren de esta forma. Ya durant la conquista cristiana, després de sitiar la localitat, J donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta en el document de concessió.

Demografia

En els anys 60 se produí una gran aplegada de immigrants de Andalusia i Castella lo que feu aumentar la població considerablement fins a alcançar uns 24.000 habitants en 1986 i aplegant als 30.177 en el any 2007.

Evolución demográfica de Alacuás^[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
Población	1.846	2.062	2.370	2.672	2.765	3.276	3.753	4.332	8.116	19.639	23.550	24.107	26.939	30.104	30.177

Estructura socioeconómica

Les aigües del Barranc del Cavalls creuen el seu territori, on se cultivaven productes hortofrutícoles, com creïlles, lleguminoses, cereals, frutes i hortalices. En la actualitat la agricultura es un sector residual. La seua potencia industrial tradicionalment estrebava en les fàbriques de joguets, mobles, plàstics, estores, fusta tallada, gelats, suro, confeccions i palmitos, així com la fabricació de productes de cantereria. Hui en dia la producció industrial es principalment la del sector del moble, encara que el creiximent de la zona industrial ha permés la instalació de empreses de alimentació i de productes metàlics. La majoria de les empreses son de chicotet tamany ab menys de 10 treballadors concentrant-se en els dos principals polígons industrials de la població; El Bovalar i Els Mollons.

El sector servicis es el segon en importància en la economia local en el qual treballa més de un 40% de la població.

La llínea del tren de alta velocitat (AVE) passarà per el seu terme municipal.

EL ministeri de foment comunicà al alcalde la seua decisió de dotar al poble ab una estació de Rodalies de la llínea C-3 de Rodalies Valéncia, la construcció de la estació inclourà 140 places de aparcaments i una passarela.

Monuments i llocs de interés

Entre els seus atractius turístics destaca el Palau - Castell d' Alaquàs; edifici datat en 1582, declarat Monument Nacional en 1918, i que en el any 2003 passa a mans municipals desenrollant-se allí diverses activitats culturals (exposicions, concerts...). Atres llocs de interés de la localitat son la Iglésia de la Assunció (adjacent al Palau - Castell), la casa dels infants de Alòs (del S.XIX) i la Iglésia de la Mare de Deu del Olivar.

Festes

Les seues festes majors se celebren a principis de setembre i entre els actes destaquen els Correfocs, els Moros i Cristians, La Festa del Aigua, en la qual els veïns ixen al carrer i se banyen uns a atres ab aigua depositada en depòsits en el carrer, el Cant de la Carchofa i el Festival de Rock d' Alaquàs, més conegut com FRA (http://www.festifra.net). En la localitat també se celebren les Falles en el mes de març, contant ab 12 comissiones falleres i premis propis. Des de fa alguns anys, la Festa del Aigua s' ha suspés.

En primavera en honor a Sant Francisco de Paula se celebra la Festa del Porrat; Festa recuperada recentment en la qual se cuinen calderetes que son repartides entre els veïns. També se organisa una fira gastronòmica.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Albert Taberner	PCE
1983 - 1987	Francisco Tàrrega	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisco Tàrrega	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Adrià Hernandez	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Adrià Hernandez	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Ciutats Agermanades

Cremona (Lombardía, Itàlia)

Lanjarón (Província de Granada)

Jerez de los Caballeros (Província de Badajoz)

Enllaços externs

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alacuás de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

↑ Fuente: Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.

[1] Fuente: Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.

[1]

Diferència entre les revisions de "Alaquàs"

Revisió de 23:47 10 dec 2008

Contingut

Geografia