Diferència entre les revisions de "Massamagrell"
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ramaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca. | + | L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ramaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
== Festes locals == | == Festes locals == | ||
| − | *'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la Moma i les virtuts, etc. | + | *'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc. |
| − | *'''Festes a [[San Francisco d'Asís]]'''. Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, després d'acabar les Festes Patronals. | + | *'''Festes a [[San Francisco d'Asís]]'''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], després d'acabar les Festes Patronals. |
| − | *'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]]. | + | *'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]]. |
| − | *'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer. | + | *'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer. |
== Personages rellevants == | == Personages rellevants == | ||
| − | * [[Luis Amigó Ferrer]] (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de | + | * [[Luis Amigó Ferrer]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]),religiós de [[capuchins|la Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp. |
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | * [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat. | ||
| − | * [[Juan Bautista Celda Visitación]] (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum. | + | * [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 15:58 28 abr 2010
Massamagrell (en castellà Masamagrell) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Horta Nort.
Geografia
Situat en la part septentrional de l'Horta de Valéncia. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al holocé. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de marjal.
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-21 per a enllaçar en la CV-300.
També es pot accedir a través de la llínea 3 de Metro Valéncia.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de Massamagrell llimita en les localitats següents: Massalfassar, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol i Valéncia, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Fon una alqueria àrap que, després de la conquiste, fon concedida pel rei Jaume I a Sancha Pérez d'Aguilar en 1238, pero després se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.
En 1271 es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la Orde de Calatrava. En 1392, el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys després, en 1426, també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El marqués de Dosaigües fon el seu últim senyor territorial.
Tenia 105 cases (500 habitants) en 1646, quasi mig sigle després que els moriscs foren expulsats. En 1794, contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en 1897, la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de 1900 tirava la sifra de 2613 habitants.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José María Izquierdo Sorus | PCE |
| 1983 - 1987 | José Maria Izquierdo Sorus | PCE |
| 1987 - 1991 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Campos Oltra | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | J.M. Trujillo - Dominique François | EU - PPCV |
| 1999 - 2003 | E. Boria - M. Gude - M. Bailach | PSPV-PSOE - IEM - PPCV |
| 2003 - 2007 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
| 2007 - 2011 | Miguel Bailach Llarc | PPCV |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 12.274 | 12.260 | 12.505 | 12.283 | 12.499 | 12.766 | 13.221 | 13.826 | 14.002 | 14.568 |
Economia
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'agricultura com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La ramaderia conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.
Monuments
- Església Parroquial. Està dedicada a Sant Joan apòstol. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
Festes locals
- Festes Majors. Tradicionalment el dumenge últim de setembre se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el dilluns següent se celebra la festivitat en honor a la Mare de Deu del Rosario, patrona de la localitat, cridat tradicionalment el dia dels chics. El dimarts es venera a la Immaculada Concepció, conegut com el dia de les chiques. El dimecres se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a Sant Joan Evangeliste, patró de Massamagrell, se li reserva el dijous. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la Eucaristia en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, Josué, Noé, els barons justs del Apocalipsis, el ball de la Moma i les virtuts, etc.
- Festes a San Francisco d'Asís. Se celebren el cap de semana més pròxim al 4 d'octubre, després d'acabar les Festes Patronals.
- Mare de Deu d'agost. Se celebren el 15 d'agost, en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de alfàbega.
- Festes de la Raval. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, 24 de juny, i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa misa en el carrer i bous al carrer.
Personages rellevants
- Luis Amigó Ferrer (Massamagrell 17 octubre 1854 - Sogorp 1934),religiós de la Orde dels Capuchins, fundador de les Germanes Terciàries Capuchines i dels Germans Terciaris Capuchins, posteriorment bisbe de Solsona i de Sogorp.
- Carmen Pichastor Ferrer, seglar apòstol de la caritat.
- Juan Bautista Celda Visitación (1926-2000), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.
Enllaços externs
| Municipis de l'Horta Nort | |
|---|---|
| Albalat dels Sorells • Alboraya • Albuixech • Alfara del Patriarca • Almàssera • Bonrepòs i Mirambell • Burjassot • Emperador • Foyos • Godella • Massalfassar • Massamagrell • Meliana • Moncada • Museros • Paterna • La Pobla de Farnals • Puçol • El Puig • Rafelbunyol • Rocafort • Tavernes Blanques • Vinalesa | |