Diferència entre les revisions de "Francesc Tàrrega"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Francisco_Tarrega.jpg|thumb|Francesc Tàrrega en 1900]]
+
{{Biografia|
'''Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea''' ([[Vilarreal]], 21 de novembre de [[1852]]-Barcelona, 15 de decembre de [[1909]]) va ser un compositor i guitarriste [[Comunitat Valenciana|valenciá]].
+
| nom = Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea
 +
| image = [[Image:Francisco_Tarrega.jpg|250px|Francesc Tàrrega en l'any [[1900]]]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Compositor i guitarriste
 +
| data_naix = [[21 de novembre]] de [[1852]]
 +
| lloc_naix = [[Vilarreal]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[15 de decembre]] de [[1909]]
 +
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea''', conegut popularment com '''Francesc Tàrrega''', ([[Vilarreal]], [[21 de novembre]] de [[1852]] - † [[Barcelona]], [[15 de decembre]] de [[1909]]), fon un compositor i guitarriste [[Comunitat Valenciana|valencià]].
 +
 
 +
==Biografia==
  
 
Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a [[Castelló]] per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
 
Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a [[Castelló]] per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
  
Va entrar en el Conservatori de Madrit en 1874, on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va donar recitals en París i Londres.
+
Va entrar en el Conservatori de [[Madrit]] en l'any [[1874]], a on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de l'any [[1870]] ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En [[1880]] va donar recitals en [[París]] i [[Londres]].
 +
 
 +
Durant l'[[hivern]] de l'any 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en [[Novelda]] (Alacant), ciutat a on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
 +
 
 +
==Gires, concerts i obres==
 +
 
 +
En l'any [[1881]], despuix d'un concert en [[Lió]], va aplegar a [[París]], a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina [[Isabel II]] d'[[Espanya]]. Despuix de tocar en [[Londres]], va tornar a [[Novelda]] per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo.
 +
 
 +
Va realisar freqüents gires: [[Perpiñán]] (França), [[Cadis]] (Espanya), [[Niça]] (França), [[Mallorca]] (Espanya), París, [[Valéncia]], i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en [[Barcelona]]. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres.
 +
 
 +
De regrés d'un viage a [[Granada]] va escriure l'obra ''Recorts de l'Alhambra'', i en [[Algèria]] li va aplegar l'inspiració per a compondre ''Dansa mora''. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en [[Sevilla]], va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor [[Tomás Bretón]] li va dedicar el famós ''Caprig àrap''.
 +
 
 +
Es va instalar en l'any [[1885]] en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [https://dbe.rah.es/biografias/8521/francisco-tarrega-eixea «Francisco Tárrega Eixea | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es.]
 +
* [https://www.digitalguitararchive.com/wp-content/uploads/2020/04/01-01-La-Guitarra.pdf La guitarra a través de los tiempos - Reseña Histórica de Ernesto de La Guardia]
 +
* [https://partitura-verlag.com/de/shop-de/product/viola-virtuosa/category_pathway-12 «Viola Virtuosa Albéniz, Tárrega, Sor Vier Solo Transkriptionen aus Spanien |». partitura-verlag.com] 
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Andia, Rafael: Francisco Tárrega, Collected guitar works, Reprints of early editions. Chanterelle 1001 y 1002. ISBN 3-89044-125-4
 +
* Vallès, Edmon. La cultura contemporància a Catalunya (1888-1931). Catalunya ; Illes Balears: la Caixa de Catalunya i Balears, 1977
 +
 
 +
==Enllaços externs==
 +
{{Commonscat|Francisco Tárrega}}
  
Durant l'hivern de 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en [[Novelda]] (Alacant), ciutat on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
+
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_T%C3%A1rrega Francesc Tàrrega en Wikipedia]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Músics]]
 
[[Categoria:Músics valencians]]
 
[[Categoria:Músics valencians]]
 +
[[Categoria:Compositors]]
 +
[[Categoria:Compositors valencians]]
 +
[[Categoria:Guitarristes]]

Última revisió del 12:51 27 oct 2024

Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega en l'any 1900
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Compositor i guitarriste
Naiximent: 21 de novembre de 1852
Lloc de naiximent: Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 15 de decembre de 1909
Lloc de defunció: Barcelona, Espanya

Francesc d'Asís Tàrrega i Eixea, conegut popularment com Francesc Tàrrega, (Vilarreal, 21 de novembre de 1852 - † Barcelona, 15 de decembre de 1909), fon un compositor i guitarriste valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Un accident va marcar la seua infància quan, segons pareix, va caure a una séquia en un descuit de la chicona que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, en el temor de que quedara cego, es va traslladar a Castelló per a que assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.

Va entrar en el Conservatori de Madrit en l'any 1874, a on va estudiar composició en Emilio Arrieta. A finals de l'any 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet varen ser alumnes seus) i donava concerts en regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va donar recitals en París i Londres.

Durant l'hivern de l'any 1880, va substituir al seu amic i guitarriste Luis de Soria en un concert en Novelda (Alacant), ciutat a on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.

Gires, concerts i obres[editar | editar còdic]

En l'any 1881, despuix d'un concert en Lió, va aplegar a París, a on va conéixer als personages més importants de l'época. Va actuar en varis teatres, i va ser invitat a tocar per a la reina Isabel II d'Espanya. Despuix de tocar en Londres, va tornar a Novelda per a contraure matrimoni en la seua novia María Rizo.

Va realisar freqüents gires: Perpiñán (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, Valéncia, i més. En Valéncia va conéixer a Concha Martínez, rica viuda que ho va prendre baix la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa en Barcelona. Allí és a on va compondre la major part de les seues més famoses obres.

De regrés d'un viage a Granada va escriure l'obra Recorts de l'Alhambra, i en Algèria li va aplegar l'inspiració per a compondre Dansa mora. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns i més tart, en Sevilla, va escriure la major part dels seus estudis. Al seu volgut amic i compositor Tomás Bretón li va dedicar el famós Caprig àrap.

Es va instalar en l'any 1885 en Barcelona, i allí va morir el 15 de decembre de 1909.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Andia, Rafael: Francisco Tárrega, Collected guitar works, Reprints of early editions. Chanterelle 1001 y 1002. ISBN 3-89044-125-4
  • Vallès, Edmon. La cultura contemporància a Catalunya (1888-1931). Catalunya ; Illes Balears: la Caixa de Catalunya i Balears, 1977

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons