Diferència entre les revisions de "Dia de Tots Sants"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Es rendix cult als morts i en eixos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres. | Es rendix cult als morts i en eixos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres. | ||
| − | ==La festivitat de Tots Sants en terres valencianes== | + | == La festivitat de Tots Sants en terres valencianes == |
| − | En diferents cultures a lo llarc dels temps | + | En diferents cultures a lo llarc dels temps s'han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una série de tradicions i ritos alusius. |
La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades. | La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades. | ||
| − | + | L'iglésia primitiva començà a dedicar un dia especial a commemorar als màrtirs quan el seu número fon tan gran que no se podia assignar un dia a cada u. Fon el [[Papa]] [[Bonifaci IV]] qui institui, en l'any [[609]] o [[610]], la celebració en honor a Tots els Sants, coneguts i desconeguts, i fon [[Gregori III]] ([[731]]-[[741]]) qui fixà l’aniversari per al 1 de novembre. | |
El dia de Difunts o dia de les Ànimes, com a pràctica religiosa te orige en el [[sigle X]] -el [[2 de novembre]] de [[980]] o en l’any [[998]], segons l’autor quan en el sur de [[França]] el monge benedictí Sant Odilo (el quint Abat de Cluny) instaurà l'oració “Commemoració dels Fidels Difunts” per a pregar per les ànimes dels fidels difunts en els monasteris de la seua congregació. Esta celebració fon adoptada per [[Iglésia Catòlica Romana|Roma]] en el [[sigle XIV]], dedicant-la a recordar i honrar a tots els parents fallits. | El dia de Difunts o dia de les Ànimes, com a pràctica religiosa te orige en el [[sigle X]] -el [[2 de novembre]] de [[980]] o en l’any [[998]], segons l’autor quan en el sur de [[França]] el monge benedictí Sant Odilo (el quint Abat de Cluny) instaurà l'oració “Commemoració dels Fidels Difunts” per a pregar per les ànimes dels fidels difunts en els monasteris de la seua congregació. Esta celebració fon adoptada per [[Iglésia Catòlica Romana|Roma]] en el [[sigle XIV]], dedicant-la a recordar i honrar a tots els parents fallits. | ||
| − | Les dos | + | Les dos s'han unit en l’imaginari colectiu conformant l'actual festivitat de Tots Sants. |
| − | La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera | + | La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la [[Prehistòria]] ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d'hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals. |
| − | Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de | + | Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les [[Mineta|minetes]], una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'[[oli]] posat en un got (part d'[[aigua]] i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons. |
| − | El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet | + | El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l'obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant. |
El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori. | El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori. | ||
| − | La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a | + | La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten [[bledes]], [[remolacha]], [[carabassa]]... En les pasticeries, el [[massapà]], la [[carabassa]], el [[moniato]], la [[castanya]] són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els [[Ossos de Tots Sants|ossets de sant]], [[Mocadorada|frutetes com les de Sant Donís]], [[Coca Cristina|coques cristines]], rosquilles d’ou, [[Llesques en ou|llesques en ou]], [[bunyols]] de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics. |
| − | En | + | En l'actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de [[EE.UU.]] Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies. |
[[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]] | [[File:Fira Concetaina.jpg|thumb|Fira de Cocentaina]] | ||
| − | “En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi | + | “En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d'estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d'abric pròpies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l'orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició. |
És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]]. | És famosa la Fira de Tots Sants de [[Cocentaina]], capital de la comarca de [[El Comtat]]. Creada per privilegi real en l'any [[1346]], fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any [[2012]]. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
* [https://hortainformacio.com/2016/10/31/la-tradicio-valenciana-de-les-animetes/ La tradició valenciana de les animetes - Horta informació] | * [https://hortainformacio.com/2016/10/31/la-tradicio-valenciana-de-les-animetes/ La tradició valenciana de les animetes - Horta informació] | ||
* [https://observatoridelallenguavalenciana.org/recomanacio/alternatives-a-halloween/ Alternatives a Halloween - L'Observatori de la llengua valenciana] | * [https://observatoridelallenguavalenciana.org/recomanacio/alternatives-a-halloween/ Alternatives a Halloween - L'Observatori de la llengua valenciana] | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Festivitats]] | [[Categoria:Festivitats]] | ||
[[Categoria:Festes]] | [[Categoria:Festes]] | ||
Última revisió del 12:48 27 oct 2024
El Dia de Tots els Sants o Dia de Tots Sants, és una tradició catòlica instituïda en honor a tots els sants, coneguts i desconeguts del món modern. En Valéncia i en molts atres llocs del món se celebra la tradició d'honrar i portar a la nostra memòria a les persones que han mort, portant flors a les seues tombes.
En molts països l'hivern està associat a l'estació més lúgubre i freda. La "mort" de la Naturalea (abans del sobre calfament del planeta), s'iniciava quaranta dies despuix de l'equinoci d'autumne o primavera d'hivern (22 de setembre), precisament en el Dia de Tots Sants, l'1 de novembre.
Es rendix cult als morts i en eixos dies (el dia 2 és el dia de les ànimes, dia dels morts) es vinculen en el regrés de les seues ànimes durant estos dies i a diverses manifestacions de la seua presència entre nosatres.
La festivitat de Tots Sants en terres valencianes[editar | editar còdic]
En diferents cultures a lo llarc dels temps s'han anat generant creències entorn de la mort que han motivat tota una série de tradicions i ritos alusius.
La festivitat de Tots Sants actual sintetisa dos tradicions diferents, encara que relacionades.
L'iglésia primitiva començà a dedicar un dia especial a commemorar als màrtirs quan el seu número fon tan gran que no se podia assignar un dia a cada u. Fon el Papa Bonifaci IV qui institui, en l'any 609 o 610, la celebració en honor a Tots els Sants, coneguts i desconeguts, i fon Gregori III (731-741) qui fixà l’aniversari per al 1 de novembre.
El dia de Difunts o dia de les Ànimes, com a pràctica religiosa te orige en el sigle X -el 2 de novembre de 980 o en l’any 998, segons l’autor quan en el sur de França el monge benedictí Sant Odilo (el quint Abat de Cluny) instaurà l'oració “Commemoració dels Fidels Difunts” per a pregar per les ànimes dels fidels difunts en els monasteris de la seua congregació. Esta celebració fon adoptada per Roma en el sigle XIV, dedicant-la a recordar i honrar a tots els parents fallits.
Les dos s'han unit en l’imaginari colectiu conformant l'actual festivitat de Tots Sants.
La creència en la que se basa esta festivitat pot tindre un orige pagà i d’antiguetat immemorial (les tribus celtes i uns atres pobles de la Prehistòria ya compartien una celebració en característiques paregudes). Estes festes se celebraven en primavera d'hivern pel simbolisme que implica la “mort de la naturalea” que es produïx durant esta estació. La força d’esta tradició fon la que determinà que les festivitats cristianes acabaren traslladant-se a les dates actuals.
Diu la tradició cristiana que la nit anterior al dia de les Ànimes les ànimes del Purgatori tornaven a les cases que havien habitat, per al sendemà tornarse’n al Cel. En les nostres terres, en casa, de chicotets, les nostres yayes o mares, en Tots Sants, encenien les minetes, una per cada familiar perdut. Eren unes meches que suraven per damunt de l'oli posat en un got (part d'aigua i part d’oli) i que havien d’estar enceses dotze hores fins al migdia del 2 de novembre, quan les animetes arrepenedides pujaven de nou al Cel i s’havia d’allumenar el camí per a que no se pergueren. Ara, en els temps actuals, les minetes s'han canviat pels velons.
El dia de Tots Sants era una jornada d’estar en casa vora la llar, despuix d’haver fet l'obligatoria visita als cementeris a posar flors a les tombes dels familiars, costums totes estes que, en diferents peculiaritats, se celebraven arreu del món cristià i que en algunes variacions se continuen realisant.
El dia de Difunts era preceptiu escoltar una missa per a pregar per les ànimes, especialment per aquelles que estàn en el Purgatori.
La gastronomia de Tots Sants, procedent d’antigues ofrenes, és rica i variada i es basa en productes de la temporada. Aixina, els menjars típics d’esta época porten bledes, remolacha, carabassa... En les pasticeries, el massapà, la carabassa, el moniato, la castanya són alguns dels ingredients dels dolços característics que s’elaboren per a l'ocasiò, i podem trobar-nos en els ossets de sant, frutetes com les de Sant Donís, coques cristines, rosquilles d’ou, llesques en ou, bunyols de vent, entre uns atres. En estos dies les pasticeries adornen artísticament els seus aparadors en estos dolços típics.
En l'actualitat és innegable la popularitat que te internacionalment la celebració de Halloween procedent de EE.UU. Festa ludic-festiva en la que predominen els disfrassos per a fer por, aparicions de bruixots, carabasses buides en llums, etc..., costums foranees que se superponen, quan no substituïxen, a les tradicions d'estos dies. És de llamentar que des de les mateixes escoles s’anime a celebrar esta tradició anglosaxona en detriment de les costums pròpies.
“En Tots Sants amaga el palmito i trau els guants” resava una dita popular valenciana en la que se volia simbolisar el canvi d'estació, i per tant d’indumentària. Se trauen les peces d'abric pròpies de l’hivern i pels carrers se començava a escoltar la cançoneta “Castanyes calentetes i bones, moniato torrat” que anunciava l’aparició de les primeres castanyeres. Actualment l'orage de la primavera d’hivern en terres valencianes, en temperatures pràcticament d’estiu, no convida a complir en esta tradició.
És famosa la Fira de Tots Sants de Cocentaina, capital de la comarca de El Comtat. Creada per privilegi real en l'any 1346, fon declarada Festa d'Interés Turístic Nacional en l'any 2012.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dia de Tots Sants.- La tradició valenciana de les animetes - Horta informació
- Alternatives a Halloween - L'Observatori de la llengua valenciana