Diferència entre les revisions de "La Pobla de Vallbona"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:La Pobla de Vallbona. Esgléssia de la Trinitat 1.jpg|miniaturadeimagen|Iglésia de la Santíssima Trinitat i Sant Josep]]
 
[[Archiu:La Pobla de Vallbona. Esgléssia de la Trinitat 1.jpg|miniaturadeimagen|Iglésia de la Santíssima Trinitat i Sant Josep]]
−
'''La Pobla de Vallbona''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]],  [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[El Camp de Túria]] a 22'6 [[Quilómetro|km]] de [[Valéncia]].
+
'''La Pobla de Vallbona''' (en [[castellà]] ''Puebla de Vallbona''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]],  [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] del [[El Camp de Túria]] a 22'6 [[Quilómetro|km]] de [[Valéncia]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 7: Llínea 7:
 
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la [[CV-35]]. També es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
 
S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la [[CV-35]]. També es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].
  
−
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
+
=== Barris i pedanies ===
−
 
 
 
En el terme municipal de la Pobla de Vallbona es troben també els següents núcleus de població:
 
En el terme municipal de la Pobla de Vallbona es troben també els següents núcleus de població:
 
* '''Barri Sant Josep'''
 
* '''Barri Sant Josep'''
Llínea 18: Llínea 17:
  
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
=== Localitats llimítrofs ===
−
[[Llíria]], [[Benissanó]], [[Olocau]], [[Serra]], [[Bétera]],[[El Pou de Benissanó]],[[Ragoma]],[[Sant Antoni de Benaixeve]], [[L'Eliana]],[[La Casa Blanca]] [[Riba-roja del Túria]],[[El Cerrao]], i [[Benaguasil]], totes elles en la [[província de Valéncia]].
+
[[Llíria]], [[Benissanó]], [[Olocau]], [[Serra]], [[Bétera]], [[El Pou de Benissanó]], [[Ragoma]], [[Sant Antoni de Benaixeve]], [[L'Eliana]], [[La Casa Blanca]], [[Ribarroja del Túria]], [[El Cerrao]], i [[Benaguasil]], totes elles en la [[província de Valéncia]].
  
−
== Escut Heràldic ==
+
== Escut heràldic ==
−
'''La Pobla de Vallbona''' va ser sempre lloc de senyoriu i durant este periodo fins a l'abolició de tots els senyorius de [[Espanya]] en [[1811]], l'escut de Pobla va haver de ser el de les distintes cases senyorials que varen detindre la seua jurisdicció.
+
'''La Pobla de Vallbona''' va ser sempre lloc de senyoriu i durant este periodo fins a l'abolició de tots els senyorius de [[Espanya]] en l'any [[1811]], l'escut de Pobla va haver de ser el de les distintes cases senyorials que varen detindre la seua jurisdicció.
−
A fi d'evitar els fraus i erros a qué es donava lloc en documents o autorisacions de revistes militars davant dels alcaldes dels distints pobles d'Espanya, en [[1848]] el Ministeri de la Governació va ordenar "el us de Segell pels ajuntaments".
+
A fi d'evitar els fraus i erros a qué es donava lloc en documents o autorisacions de revistes militars davant dels alcaldes dels distints pobles d'Espanya, en l'any [[1848]] el Ministeri de la Governació va ordenar "el us de Segell pels ajuntaments".
−
Va ser llavors quan la Vila va determinar adoptar el que fins a [[1975]] havia usat com propi, sent el comú, en chicotetes variants, de tots els pobles i llocs que d'ell carixen.
+
Va ser llavors quan la Vila va determinar adoptar el que fins a l'any [[1975]] havia usat com propi, sent el comú, en chicotetes variants, de tots els pobles i llocs que d'ell carixen.
  
 
Antigament, l'escut tenia forma de lira musical rodejada d'una branca de llorer i una orla en la llegenda "Municipalitat de La Pobla de Vallbona". El seu interior estava dividit en quatre parts, figurant en elles 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la Corona Real oberta, pròpia dels Reis de la [[Casa d'Aragó]].
 
Antigament, l'escut tenia forma de lira musical rodejada d'una branca de llorer i una orla en la llegenda "Municipalitat de La Pobla de Vallbona". El seu interior estava dividit en quatre parts, figurant en elles 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la Corona Real oberta, pròpia dels Reis de la [[Casa d'Aragó]].
  
−
En [[1975]] l'[[Ajuntament]] va decidir adoptar un escut municipal propi en característiques pròpies de la Vila.
+
En l'any [[1975]] l'[[Ajuntament]] va decidir adoptar un escut municipal propi en característiques pròpies de la Vila.
  
 
L'escut es troba dividit en tres parts: en el superior sobre fondo dorat (per pertànyer a l'emblema del Rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó"). Estes demostren que Pobla en el seu orige i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums de [[Aragó]].
 
L'escut es troba dividit en tres parts: en el superior sobre fondo dorat (per pertànyer a l'emblema del Rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó"). Estes demostren que Pobla en el seu orige i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums de [[Aragó]].
Llínea 45: Llínea 44:
 
La dominació musulmana, primer en el califat, o despuix, des de la [[taifa de Valéncia]], va propiciar el desenroll de l'alqueria de [[Benaguasil]] com una unitat de poblament important, dotada de mesquita, torre, cisterna i un sistema defensiu amurallat dotat de torres capaces d'albergar en el moment de la conquista més de dos mil cinccentes ànimes. De l'época taifa, són els traçats de les séquies de l'Alguasil, l'Acampes, de Dalt i de Baix, totes elles lligades a la introducció de nous modos de producció agrícola en la introducció de cultius com l'arròs en les terres inundables o la canya de sucre i els fruters d'irrigació.
 
La dominació musulmana, primer en el califat, o despuix, des de la [[taifa de Valéncia]], va propiciar el desenroll de l'alqueria de [[Benaguasil]] com una unitat de poblament important, dotada de mesquita, torre, cisterna i un sistema defensiu amurallat dotat de torres capaces d'albergar en el moment de la conquista més de dos mil cinccentes ànimes. De l'época taifa, són els traçats de les séquies de l'Alguasil, l'Acampes, de Dalt i de Baix, totes elles lligades a la introducció de nous modos de producció agrícola en la introducció de cultius com l'arròs en les terres inundables o la canya de sucre i els fruters d'irrigació.
  
−
A partir de la [[Reconquista|Conquista cristiana]], una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del [[Infant Martín]] en [[1380]], entre l'alcait de [[Benaguasil]] i l'Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a l'Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en [[Benaguasil]], sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]].  
+
A partir de la [[Reconquista|Conquista cristiana]], una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del [[Infant Martín]] en l'any [[1380]], entre l'alcait de [[Benaguasil]] i l'Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a l'Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en [[Benaguasil]], sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el [[Tribunal de les Aigües de Valéncia]].  
  
 
La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la [[Carta de poblament]] de l'any [[1382]] otorgada a Fur d'[[Aragó]] pel [[Duc de Sogorp]] a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, [[Furs d'Aragó]] en les terres senyorials i [[Furs de Valéncia]] en les de reialenc, varen estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que varen acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any [[1401]], el Papa [[Benet XIII]] cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la [[cartoixa de Porta-Celi]] i en l'any [[1403]] un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de [[Valéncia]], fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fòrmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de [[Benaguasil]].
 
La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la [[Carta de poblament]] de l'any [[1382]] otorgada a Fur d'[[Aragó]] pel [[Duc de Sogorp]] a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, [[Furs d'Aragó]] en les terres senyorials i [[Furs de Valéncia]] en les de reialenc, varen estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que varen acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any [[1401]], el Papa [[Benet XIII]] cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la [[cartoixa de Porta-Celi]] i en l'any [[1403]] un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de [[Valéncia]], fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fòrmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de [[Benaguasil]].
Llínea 51: Llínea 50:
 
Trenta anys despuix tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.
 
Trenta anys despuix tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.
  
−
El model de repoblació desenrollat a lo llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) varen vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, a lo llarc del [[sigle XVI]] se va anar generant l'idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la [[Monarquia Hispànica]] abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. L'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per [[Felip III d'Espanya|Felip III]], va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de [[1606]] i [[1647]]. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el [[sigle XVIII]].
+
El model de repoblació desenrollat a lo llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) varen vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, a lo llarc del [[sigle XVI]] se va anar generant l'idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la [[Monarquia Hispànica]] abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. En l'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per [[Felip III d'Espanya|Felip III]], va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de [[1606]] i [[1647]]. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el [[sigle XVIII]].
  
 
Durant el [[sigle XVIII]], en el marc de la recuperació econòmica del camp valencià, s'observa un espenta de les noves transformacions agrícoles que es mos manifesta en la construcció de les Masies. Algunes d'elles ya existien com a explotacions agrícoles integrades i disperses, pero és ara quan adquirixen una fisonomia que les definix com a tals, apareixent lligades a la penetració del capital rendiste de la ciutat en el camp animat per les bones expectatives comercials del vi i els productes agrícoles per a l'exportació, en una tendència que la vorem prolongar-se fins ben entrat el [[sigle XIX]]. El Corral Roig de [[L'Eliana]] es transforma en la possessió carmelita de [[L'Eliana]], possessió que serà capaç d'abastir posant en explotació noves terres, les necessitats alimentàries del Carmelo de Valéncia. Al mateix temps, Porta-Celi inicia una extensió dels cultius de la vinya en les seues terres de la Casa Blanca en propòsits comercials. També, és ara quan vorem com el "Mes Nou" o la Masia de Tous amplien les extensions de regadiu en les seues terra en la construcció d'importants obres hidràuliques.
 
Durant el [[sigle XVIII]], en el marc de la recuperació econòmica del camp valencià, s'observa un espenta de les noves transformacions agrícoles que es mos manifesta en la construcció de les Masies. Algunes d'elles ya existien com a explotacions agrícoles integrades i disperses, pero és ara quan adquirixen una fisonomia que les definix com a tals, apareixent lligades a la penetració del capital rendiste de la ciutat en el camp animat per les bones expectatives comercials del vi i els productes agrícoles per a l'exportació, en una tendència que la vorem prolongar-se fins ben entrat el [[sigle XIX]]. El Corral Roig de [[L'Eliana]] es transforma en la possessió carmelita de [[L'Eliana]], possessió que serà capaç d'abastir posant en explotació noves terres, les necessitats alimentàries del Carmelo de Valéncia. Al mateix temps, Porta-Celi inicia una extensió dels cultius de la vinya en les seues terres de la Casa Blanca en propòsits comercials. També, és ara quan vorem com el "Mes Nou" o la Masia de Tous amplien les extensions de regadiu en les seues terra en la construcció d'importants obres hidràuliques.
  
−
Esta expansió agrícola que es prolonga fins al [[sigle XIX]], lligada a les bones expectatives exportadores per als productes agrícoles, se saldarà en un important aument de la superfície cultivada que doblega la cantitat de les terres explotades de secà i d'hortes irrigades, és un aument que en molts casos necessita fortes inversions en maquinària per a elevar les aigües del Túria, aixina veíem com el [[1845]] la fosa de Bofill i Companyia de [[Valéncia]] produïx un enginy d'elevació en motor i sénia per a la '''La Pobla de Vallbona'''.
+
Esta expansió agrícola que es prolonga fins al [[sigle XIX]], lligada a les bones expectatives exportadores per als productes agrícoles, se saldarà en un important aument de la superfície cultivada que doblega la cantitat de les terres explotades de secà i d'hortes irrigades, és un aument que en molts casos necessita fortes inversions en maquinària per a elevar les aigües del Túria, aixina veíem com el [[1845]] la fosa de Bofill i Companyia de [[Valéncia]] produïx un ingeni d'elevació en motor i sénia per a la '''La Pobla de Vallbona'''.
  
 
A lo llarc del [[sigle XIX]], en el procés de desamortisació, s'inicia el procés de transferència de la propietat de la terra cap als explotadors més o menys directes, en un procés llarc i que no estarà exent de dificultats jurídiques.
 
A lo llarc del [[sigle XIX]], en el procés de desamortisació, s'inicia el procés de transferència de la propietat de la terra cap als explotadors més o menys directes, en un procés llarc i que no estarà exent de dificultats jurídiques.
Llínea 73: Llínea 72:
 
   | Partit_4 = [[PPCV]]
 
   | Partit_4 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_5 = Vicente Alba Puertes
 
   | Alcalde_5 = Vicente Alba Puertes
−
   | Partit_5 = PPCV
+
   | Partit_5 = [[PPCV]]
 
   | Alcalde_6 = Vicente Alba Puertes
 
   | Alcalde_6 = Vicente Alba Puertes
−
   | Partit_6 = PPCV
+
   | Partit_6 = [[PPCV]]
−
   | Alcalde_7 = Vicente Alba Puertes (fins a decembre de 2005) / Guillermo García Báguena (des de decembre de 2005)
+
   | Alcalde_7 = Vicente Alba Puertes (2003-2004) Moció de Censura
−
   | Partit_7 = PPCV / [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
Guillermo García Báguena (2004-2007)
 +
   | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
[[PSPV]]
 
   | Alcalde_8 = Mari Carmen Contelles Llopis
 
   | Alcalde_8 = Mari Carmen Contelles Llopis
−
   | Partit_8 = PPCV
+
   | Partit_8 = [[PPCV]]
−
 
+
  | Alcalde_9 = Mari Carmen Contelles Llopis
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Josep Vicent García Tamarit
 +
  | Partit_10 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_11 = Josep Vicent García Tamarit
 +
  | Partit_11 = [[Compromís]]
 +
  | Alcalde_12 = Abel Martí Cervera
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 25.625 habitants.
 +
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2018]] !! [[2022]]
  
 
|-
 
|-
−
| align=center| 7.947 || align=center| 8.122 || align=center| 8.614 || align=center| 9.871 || align=center| 10.563 || align=center| 11.757 || align=center| 13.068 || align=center| 15.160|| align=center| 17.114
+
| align=center| 7.947 || align=center| 8.122 || align=center| 8.614 || align=center| 9.871 || align=center| 10.563 || align=center| 11.757 || align=center| 13.068 || align=center| 15.160|| align=center| 17.114|| align=center| 19.387 || align=center| 18.790 || align=center| 19.540 || align=center| 20.431 || align=center| 24.068 || align=center| 25.625
 
|}
 
|}
−
 
+
</center>
−
{| align="center" {{tablabonita}}
 
−
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|
 
−
|-
 
−
 
 
−
![[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2018]]
 
−
 
 
−
|-
 
−
| align=center| 19.387 || align=center| 18.790 || align=center| 19.540 || align=center| 20.431 || align=center| 24.068
 
−
|}
 
−
 
 
  
 
En quant a les pedanies i núcleus de població:
 
En quant a les pedanies i núcleus de població:
−
 
  
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
Llínea 136: Llínea 136:
 
* '''La Casa Gran''' és un edifici propietat de l'[[Ajuntament]] que va ser rehabilitat a través de distintes subvencions i proyectes formatius com “Escoles Taller” i “Tallers d'ocupació”, en l'objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local.
 
* '''La Casa Gran''' és un edifici propietat de l'[[Ajuntament]] que va ser rehabilitat a través de distintes subvencions i proyectes formatius com “Escoles Taller” i “Tallers d'ocupació”, en l'objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local.
  
−
== Patrimoni Rural ==
+
== Patrimoni rural ==
 
* '''Colecció Objectes Etnològics'''. El Museu Etnològic "La Casa Gran" posseïx una colecció d'objectes de caràcter etnogràfic compost per múltiples i variades peces que varen formar part de la societat de la Pobla de Vallbona en époques passades. La major part d'estos materials han convixcut en la població insular fins a la mitat del sigle passat.   
 
* '''Colecció Objectes Etnològics'''. El Museu Etnològic "La Casa Gran" posseïx una colecció d'objectes de caràcter etnogràfic compost per múltiples i variades peces que varen formar part de la societat de la Pobla de Vallbona en époques passades. La major part d'estos materials han convixcut en la població insular fins a la mitat del sigle passat.   
 
* '''Gerres'''. La localitat també es pot destacar l'existència de “Gerres”. Va ser darrere de la conquista cristiana quan la ganaderia va començar a produir un impacte paisagístic en determinades comarques, semblant en intensitat al produït per l'agricultura. D'ací que per a resguardar-se de les inclemències del temps, els pastors construïen refugis o “gerres”. El seu orige data aproximadament del sigle XVI.
 
* '''Gerres'''. La localitat també es pot destacar l'existència de “Gerres”. Va ser darrere de la conquista cristiana quan la ganaderia va començar a produir un impacte paisagístic en determinades comarques, semblant en intensitat al produït per l'agricultura. D'ací que per a resguardar-se de les inclemències del temps, els pastors construïen refugis o “gerres”. El seu orige data aproximadament del sigle XVI.
−
* '''Masies'''. Atres construccions característiques que podem trobar en '''La Pobla de Vallbona''' són les Masies i les més recordades pels ciutadans són: el “Mes Nou” o “Més de la Trinitat” i el “Mes de Tous” o “Vila Flora”. En direcció a [[L'Eliana]], es troba el “Més de la Lloca” o “Més del Bovo”, junt en la depuradora. Prop trobem la crida “Torre del Virrei”. La “senyoreta” que vivia en la dita torre era neboda del [[Poeta Querol]], segons les fonts i segons pareix, les seues possessions varen ser requisades. El fet que la vies del tren passen per esta zona es deu a facilitar el transport de les mercaderies cap a Valéncia per petició dels senyors feudals de la “Torre del Virrei” i del “Més de la Loca”.
+
* '''Masies'''. Atres construccions característiques que podem trobar en '''La Pobla de Vallbona''' són les Masies i les més recordades pels ciutadans són: el “Mes Nou” o “Més de la Trinitat” i el “Mes de Tous” o “Vila Flora”. En direcció a [[L'Eliana]], es troba el “Més de la Lloca” o “Més del Bovo”, junt en la depuradora. Prop trobem la crida “Torre del Virrei”. La “senyoreta” que vivia en la dita torre era neboda del [[Poeta Querol]], segons les fonts i segons pareix, les seues possessions varen ser requisades. El fet que la vies del tren passen per esta zona es deu a facilitar el transport de les mercaderies cap a Valéncia per petició dels senyors feudals de la “Torre del Virrei” i del “Més de la Loca”.
  
−
== Patrimoni Arqueològic ==
+
== Patrimoni arqueològic ==
−
En el terme de '''La Pobla de Vallbona''' s'han trobat vestigis fins a época romana, com són algunes monedes i, junt en la carretera de [[Valéncia]], en el quilómetro 21, en uns camps de la partida de la Rascanya, on es troben ceràmiques abundants. Es varen iniciar unes obres de prospecció on un senyor, nomenat Montanyana, va arreplegar sigilata hispànica, abundants fragments d'atuents, un pondus i un rajola romboidal. Les tasques realisades de rompuda de terres parar la transformació de secà en regadiu destruïren les fonamentacions d'antigues construccions. Provablement es tractara d'alguna vila romana. Un dels descobriments més importants en [[1965]] va ser realisat per Enric Pla, que va realisar una atra visita, trobant una espècie de pila de pedra. Existix també vestigis d'un llarc aqüeducte que, procedent de [[Benaguasil]], tendix, despuix de travessar el terme de la Pobla, cap a [[Paterna]] segons alguns autors, i segons atres cap a [[Bétera]].
+
En el terme de '''La Pobla de Vallbona''' s'han trobat vestigis fins a época romana, com són algunes monedes i, junt en la carretera de [[Valéncia]], en el quilómetro 21, en uns camps de la partida de la Rascanya, on es troben ceràmiques abundants. Es varen iniciar unes obres de prospecció a on un senyor, nomenat Montanyana, va arreplegar sigilata hispànica, abundants fragments d'atuents, un pondus i un rajola romboidal. Les tasques realisades de rompuda de terres parar la transformació de secà en regadiu destruïren les fonamentacions d'antigues construccions. Provablement es tractara d'alguna vila romana. Un dels descobriments més importants en [[1965]] va ser realisat per Enric Pla, que va realisar una atra visita, trobant una espècie de pila de pedra. Existix també vestigis d'un llarc aqüeducte que, procedent de [[Benaguasil]], tendix, despuix de travessar el terme de la Pobla, cap a [[Paterna]] segons alguns autors, i segons atres cap a [[Bétera]].
  
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
−
* '''[[Antoni Abad|San Antoni Abad]] '''. Se celebra el 17 de giner en la tradicional benedicció dels animals. Es passeja carrer de Sant Antoni (patró del poble) als animals i se'ls porta als peus del sant, on un capellà els beneïx. D'esta manera, el sant els concedix bona salut i els ompli de benediccions. Celebració de la festa en "despertà", passacarrer, missa, [[traca|traques]], [[paella|paelles]], cucanyes, processó i castell de [[fòcs artificials]].
+
* '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Se celebra el 17 de giner en la tradicional benedicció dels animals. Es passeja carrer de Sant Antoni (patró del poble) als animals i se'ls porta als peus del sant, on un capellà els beneïx. D'esta manera, el sant els concedix bona salut i els ompli de benediccions. Celebració de la festa en "despertà", passacarrer, missa, [[traca|traques]], [[paella|paelles]], cucanyes, processó i castell de [[fòcs artificials]].
−
* '''[[Sebastià (soldat màrtir)|San Sebastià]] '''. Durant els dia 20 i 21 de giner se celebren les Festes Patronals en el seu honor. El primer dia de les festes, es realisa el trasllat del sant a l'ermita per mijà d'una romeria precedida d'un carruage ple de "murta", seguit per la banda de cornetes i tambors que encapçala a la comitiva i a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Una vegada en l'ermita, se celebra una missa solemne i quan finalisa, es trasllada de nou el sant a la seua parròquia, acompanyat de chicotetes [[mascletada|mascletades]]. A poqueta nit es realisa, durant els dos dies, una processó pels carrers de la població i al finalisar té lloc el castell de [[fòcs artificials]].
+
* '''[[Sebastià (soldat màrtir)|Sant Sebastià]] '''. Durant els dia 20 i 21 de giner se celebren les Festes Patronals en el seu honor. El primer dia de les festes, es realisa el trasllat del sant a l'ermita per mijà d'una romeria precedida d'un carruage ple de "murta", seguit per la banda de cornetes i tambors que encapçala a la comitiva i a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Una vegada en l'ermita, se celebra una missa solemne i quan finalisa, es trasllada de nou el sant a la seua parròquia, acompanyat de chicotetes [[mascletada|mascletades]]. A poqueta nit es realisa, durant els dos dies, una processó pels carrers de la població i al finalisar té lloc el castell de [[fòcs artificials]].
 
* '''[[Falles]] '''. Se celebren del 12 al 19 de març. Celebració de les [[falles]]. Les sis [[comissió fallera|comissions falleres]] del poble alcen els seus [[monument faller|monuments fallers]] en els carrers del municipi fins al dia de Sant Josep que són past de les flames. Sant Josep: Culminació de les [[falles]] en la [[cremà]].
 
* '''[[Falles]] '''. Se celebren del 12 al 19 de març. Celebració de les [[falles]]. Les sis [[comissió fallera|comissions falleres]] del poble alcen els seus [[monument faller|monuments fallers]] en els carrers del municipi fins al dia de Sant Josep que són past de les flames. Sant Josep: Culminació de les [[falles]] en la [[cremà]].
 
* '''[[Mare de Deu del Rosari]] '''. Se celebra els dies 6 i 7 d'octubre. Festes de la Mare de Deu del Rosari. Les festes comencen en el trasllat tradicional de la verge des de l'ermita de la Mare de Deu de l'Abundància fins a la parròquia de la Santíssima Trinitat la nit anterior a la festivitat. Durant els dos dies festius, tenen lloc passacarrers i processons a qué assistixen les reines de les festes i les talls d'honor acompanyades de la Mare de Deu del Rosario i de la Santíssima Trinitat.
 
* '''[[Mare de Deu del Rosari]] '''. Se celebra els dies 6 i 7 d'octubre. Festes de la Mare de Deu del Rosari. Les festes comencen en el trasllat tradicional de la verge des de l'ermita de la Mare de Deu de l'Abundància fins a la parròquia de la Santíssima Trinitat la nit anterior a la festivitat. Durant els dos dies festius, tenen lloc passacarrers i processons a qué assistixen les reines de les festes i les talls d'honor acompanyades de la Mare de Deu del Rosario i de la Santíssima Trinitat.
 
* '''[[Mare de Déu del Pilar]] '''. Se celebra el 12 d'octubre.
 
* '''[[Mare de Déu del Pilar]] '''. Se celebra el 12 d'octubre.
 
* '''[[Sant Josep Obrer]] '''. Se celebra el dia 1 de maig en en el Barri Sant Josep.
 
* '''[[Sant Josep Obrer]] '''. Se celebra el dia 1 de maig en en el Barri Sant Josep.
−
* '''Semana Cultural'''. Se celebren de l'1 al 15 d'agost. On s'organisen activitats de caràcter cultural, exposicions de caràcter divers, teatre, mercats migevals, tallers, cursos, conferències, etc.
+
* '''Semana Cultural'''. Se celebren de l'1 al 15 d'agost. A on s'organisen activitats de caràcter cultural, exposicions de caràcter divers, teatre, mercats migevals, tallers, cursos, conferències, etc.
 
* '''9 d'octubre'''. [[Dia de la Comunitat Valenciana]]. Dia del poble valencià.
 
* '''9 d'octubre'''. [[Dia de la Comunitat Valenciana]]. Dia del poble valencià.
  
Llínea 158: Llínea 158:
 
* '''[[Bàsquet]] '''. El Club de Bàsquet la Pobla conta en una escola totalment fundada des de fa pocs anys. Ha sabut realisar ascensos importants per a convertir-se en un club reconegut.  
 
* '''[[Bàsquet]] '''. El Club de Bàsquet la Pobla conta en una escola totalment fundada des de fa pocs anys. Ha sabut realisar ascensos importants per a convertir-se en un club reconegut.  
 
* '''[[Trinquet]] '''. Pobla conta en numerosos jugadors de Trinquet i els més famosos són Hèctor Coll Sebastià (Colau) i Pasqual Balaguer Castillo (Pasqual II). Contalla també en un trinquet totalment remodelat. I durant l'any es juguen partides d'equips dels casals fallers.
 
* '''[[Trinquet]] '''. Pobla conta en numerosos jugadors de Trinquet i els més famosos són Hèctor Coll Sebastià (Colau) i Pasqual Balaguer Castillo (Pasqual II). Contalla també en un trinquet totalment remodelat. I durant l'any es juguen partides d'equips dels casals fallers.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 +
* [https://www.lapobladevallbona.es Ajuntament de La Pobla de Vallbona]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vallbona INE. Població de La Pobla de Vallbona]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.lapobladevallbona.es Web de l'Ajuntament]
+
{{commonscat|La Pobla de Vallbona}}
  
−
==Referències==
 
−
{{Traduït de|es|Puebla_de_Vallbona}}
 
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
 
{{Municipis del Camp de Túria}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 11:07 5 oct 2024

Iglésia de la Santíssima Trinitat i Sant Josep

La Pobla de Vallbona (en castellà Puebla de Vallbona), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del El Camp de Túria a 22'6 km de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

La superfície del terme municipal té la forma del mateix d'un rombe irregular i és regat pel riu Túria per mijà de les séquias de l'Agucil, Acampes, Primera, Major i la Noeva, en els rolls del Chinet i Gallipont. La població s'ubica al sur del terme, principalment sobre terrenys plans. El punt geodèsic més alt és la montanya Tos Pelat en 225 m. sobre el nivell del mar.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de la CV-35. També es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

En el terme municipal de la Pobla de Vallbona es troben també els següents núcleus de població:

  • Barri Sant Josep
  • Casablanca
  • Gallipont
  • La Conarda
  • Pla dels Aljubs
  • Rascanya

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Llíria, Benissanó, Olocau, Serra, Bétera, El Pou de Benissanó, Ragoma, Sant Antoni de Benaixeve, L'Eliana, La Casa Blanca, Ribarroja del Túria, El Cerrao, i Benaguasil, totes elles en la província de Valéncia.

Escut heràldic[editar | editar còdic]

La Pobla de Vallbona va ser sempre lloc de senyoriu i durant este periodo fins a l'abolició de tots els senyorius de Espanya en l'any 1811, l'escut de Pobla va haver de ser el de les distintes cases senyorials que varen detindre la seua jurisdicció. A fi d'evitar els fraus i erros a qué es donava lloc en documents o autorisacions de revistes militars davant dels alcaldes dels distints pobles d'Espanya, en l'any 1848 el Ministeri de la Governació va ordenar "el us de Segell pels ajuntaments". Va ser llavors quan la Vila va determinar adoptar el que fins a l'any 1975 havia usat com propi, sent el comú, en chicotetes variants, de tots els pobles i llocs que d'ell carixen.

Antigament, l'escut tenia forma de lira musical rodejada d'una branca de llorer i una orla en la llegenda "Municipalitat de La Pobla de Vallbona". El seu interior estava dividit en quatre parts, figurant en elles 2 lleons rampants i 2 castells alternativament. Estava coronat per la Corona Real oberta, pròpia dels Reis de la Casa d'Aragó.

En l'any 1975 l'Ajuntament va decidir adoptar un escut municipal propi en característiques pròpies de la Vila.

L'escut es troba dividit en tres parts: en el superior sobre fondo dorat (per pertànyer a l'emblema del Rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó"). Estes demostren que Pobla en el seu orige i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums de Aragó.

A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fondo d'argent, veem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per vert). El triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de Pobla obedix a la profusió d'este arbrage en el terme de la Vila. En 1791 el botànic Cavanilles en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia" va consignar el següent: "Hi ha porcions considerables cultivades, especialment en les proximitats de La Pobla, la qual a una certa distància s'oferix com un bosc de moreres". Un atre autor assegura que la seua plantació era tan tupida que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de Pobla.

En la segona part, sobre fondo dorat, veem un caçaria d'argent. El color blau en Heràldica ve a indicar llealtat; per això el caçaria que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels vallbonenses: la fidelitat. Finalment com a única rematada, La Corona Real tancada.

Topònim[editar | editar còdic]

Els orígens de La Pobla de Vallbona s'han presentat un tant incerts, pero és evident que Pobla deriva de "poblar" i equival a assentament de persones, població o lloc. Quant a Vallbona, és una paraula composta de dos diccions del valencià: vall i bassa, en significat de vall bo o fructífer, i que té relació en la frondositat del parage.

D'atra banda, hi ha una tradició o llegenda entre els poblans i poblanes, pero sense fonament històric, que assegura que quan el Rei Jaume I va passar per estos entorns i va exclamar: «Vall bona per a un poblament», o també es diu que va exclamar: «Quina vall més bona».

Història[editar | editar còdic]

La dominació musulmana, primer en el califat, o despuix, des de la taifa de Valéncia, va propiciar el desenroll de l'alqueria de Benaguasil com una unitat de poblament important, dotada de mesquita, torre, cisterna i un sistema defensiu amurallat dotat de torres capaces d'albergar en el moment de la conquista més de dos mil cinccentes ànimes. De l'época taifa, són els traçats de les séquies de l'Alguasil, l'Acampes, de Dalt i de Baix, totes elles lligades a la introducció de nous modos de producció agrícola en la introducció de cultius com l'arròs en les terres inundables o la canya de sucre i els fruters d'irrigació.

A partir de la Conquista cristiana, una nova organisació social s'impon sobre les bases del dret i l'escritura registral s'impon com la forma més eficaç d'afirmar la propietat. Els registres de propietat, els pleits i les séries fiscals, seran cada vegada més numerosos i deixaran constància de les condicions i formes de la repoblació inicial per un reduït número de cristians en mig d'una comunitat musulmana fortament arrelada i cohesionada, que no deixarà de produir conflictes, entre atres motius pels usos de l'aigua en els interessos per l'explotació de la terra, uns usos i costums que començaran a respondre a diferents patrons culturals: els islàmics, en hortes d'arròs i hortalices; i els cristians, en blats i vinyes. D'esta conflictivitat, mos queda un primer registre d'un pleit dirimit per Jordi Joan, procurador del Infant Martín en l'any 1380, entre l'alcait de Benaguasil i l'Universitat de Pobla pels drets de reg que es derivaven de la séquia compartida de l'Alguasil. En este mateix document se li otorgava a l'Universitat de Pobla la capacitat de regular el reg en el seu terme i establir síndics i alguasils que es cuiden del sistema de recs. Esta conflictivitat per l'aigua permanandrà en el temps, no sols en Benaguasil, sino que també la trobarem emmaixquerada en la conflictivitat que mantenen els pobles-castell en el Tribunal de les Aigües de Valéncia.

La primera notícia documental que tenim de la Pobla de Benaguasil com a entitat jurídica pròpia és la Carta de poblament de l'any 1382 otorgada a Fur d'Aragó pel Duc de Sogorp a una chicoteta comunitat de cristians que s'havia establit de forma ya definitiva separada del vell núcleu de Benaguasil, com a única forma de superar els problemes de convivència. La dualitat de poblament, moriscs, i cristians, com també la dualitat jurídica inicial, Furs d'Aragó en les terres senyorials i Furs de Valéncia en les de reialenc, varen estar en l'orige dels conflictes pels interessos econòmics entre les dos comunitats. Conflictes que varen acabar resolent-se en la separació física de les dos comunitats en núcleus de població diferents. D'esta manera, en l'any 1401, el Papa Benet XIII cedix les rendes de la parròquia de Pobla a la cartoixa de Porta-Celi i en l'any 1403 un decret episcopal d'Hug Lupià-Bagés, bisbe de Valéncia, fixa la residència del Rector parroquial en Pobla com a fòrmula per a superar la contínua conflictivitat que es dòna entre cristians i musulmans en la vila de Benaguasil.

Trenta anys despuix tornaran a trobar-se signes de conflictivitat per colisió dels interessos del desenroll econòmic, ara la fricció es manifesta en els monges de Porta-Celi pels drets de pasts en el la devesa que el monasteri té en la Casa Blanca.

El model de repoblació desenrollat a lo llarc del país, un model de superposició de poblacions cristianes i musulmanes en un mateix territori, no va estar mai exent de produir una àmplia conflictivitat social. Una conflictivitat que acaba en crisis general en les revoltes dels agermanats. Els agermanats (menestrals i ciutadans) varen vore en els moriscs com a aliats dels senyors en la defensa dels seus interessos feudals enfront dels cada vegada més forta interessos ciutadans. D'atra banda, a lo llarc del sigle XVI se va anar generant l'idea de l'homogeneïtat social i territorial com a base ideològica de l'Estat modern. Quan en el canvi de sigle la Monarquia Hispànica abandone els seus interessos europeus i se centre en els problemes interns, la primera cosa que abordarà és l'homogeneïtat social i en això recorrerà a aumentar la pressió sobre els moriscs. En l'any 1609 tindrà uns efectes negatius de llarga duració sobre la població de Pobla. L'expulsió dels moriscs, decidida per Felip III, va supondre una pèrdua d'uns 300 veïns, el 48% de la seua població total, segons es desprén de les séries fiscals de 1606 i 1647. Una pèrdua de població que no es recuperarà fins ben entrat el sigle XVIII.

Durant el sigle XVIII, en el marc de la recuperació econòmica del camp valencià, s'observa un espenta de les noves transformacions agrícoles que es mos manifesta en la construcció de les Masies. Algunes d'elles ya existien com a explotacions agrícoles integrades i disperses, pero és ara quan adquirixen una fisonomia que les definix com a tals, apareixent lligades a la penetració del capital rendiste de la ciutat en el camp animat per les bones expectatives comercials del vi i els productes agrícoles per a l'exportació, en una tendència que la vorem prolongar-se fins ben entrat el sigle XIX. El Corral Roig de L'Eliana es transforma en la possessió carmelita de L'Eliana, possessió que serà capaç d'abastir posant en explotació noves terres, les necessitats alimentàries del Carmelo de Valéncia. Al mateix temps, Porta-Celi inicia una extensió dels cultius de la vinya en les seues terres de la Casa Blanca en propòsits comercials. També, és ara quan vorem com el "Mes Nou" o la Masia de Tous amplien les extensions de regadiu en les seues terra en la construcció d'importants obres hidràuliques.

Esta expansió agrícola que es prolonga fins al sigle XIX, lligada a les bones expectatives exportadores per als productes agrícoles, se saldarà en un important aument de la superfície cultivada que doblega la cantitat de les terres explotades de secà i d'hortes irrigades, és un aument que en molts casos necessita fortes inversions en maquinària per a elevar les aigües del Túria, aixina veíem com el 1845 la fosa de Bofill i Companyia de Valéncia produïx un ingeni d'elevació en motor i sénia per a la La Pobla de Vallbona.

A lo llarc del sigle XIX, en el procés de desamortisació, s'inicia el procés de transferència de la propietat de la terra cap als explotadors més o menys directes, en un procés llarc i que no estarà exent de dificultats jurídiques. La masia Casa Blanca va ser primer adquirida, per Vicente Torner, possiblement l'últim arrendatari dels monges cartoixans, pero la vendrà posteriorment a Rafael Bertán de Lis. La fallida econòmica d'este junt en el seu germà Manuel, propiciarà l'embargament de l'Estat per 140.704 escuts, un rescat que mai es va fer efectiu i la propietat va quedar en mans de l'Estat fins que en l'any 1948 va ser reparcelada per l'ICO i donada en propietat als nous colons. La mateixa sort va tindre la possessió carmelita de L'Eliana que va passar també per diverses mans, primer per les dels seus últims arrendataris, despuix de la fallida fins a arribar a les mans del marqués de Casa Ramos, per a disgregar-se finalment entre els seus parcers a lo llarc del sigle XX. Es completa d'esta manera la transferència de la terra de les mans mortes i els vínculs senyorials cap als parcers en un procés de més de cent anys i no exent d'operacions d'especulació fiscal i econòmica.

El desenroll dels mijos de comunicació durant el sigle XX, i en concret, la penetració del camió com a element bàsic per a la distribució de mercaderies, farà bascular l'eix de la distribució de la ceba des de Benaguasil, on es concentra per la seua localisació en la ret ferroviària, a La Pobla de Vallbona, millor orientada esta, en les vies de comunicació per carretera i en una posició central en la comarca de Camp de Túria sobre l'eix Valéncia-Llíria. Els anys xixanta i setanta són l'época dorada per a la comercialisació de la ceba des de La Pobla de Vallbona, en una forta expansió dels almagasens de transformació agrícola que se situaran en la base de l'acumulació de capitals per al posterior desenroll industrial. L'atre pilar sobre el qual se sustenta el desenroll econòmic de Pobla ho constituïx l'ubicació en una part dels terrenys de la Masia de Tous de la Factoria d'IBM Espanya en els anys setanta, que servirà d'argentforma de reclam per a la primera onada migratòria de tècnics industrials vinculats a la producció de noves tecnologies.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Benjamin March Civera UCD
1983 - 1987 Vicente Alba Puertes OIV
1987 - 1991 Vicente Alba Puertes AP
1991 - 1995 Vicente Alba Puertes PPCV
1995 - 1999 Vicente Alba Puertes PPCV
1999 - 2003 Vicente Alba Puertes PPCV
2003 - 2007 Vicente Alba Puertes (2003-2004) Moció de Censura

Guillermo García Báguena (2004-2007)

PPCV

PSPV

2007 - 2011 Mari Carmen Contelles Llopis PPCV
2011 - 2015 Mari Carmen Contelles Llopis PPCV
2015 - 2019 Josep Vicent García Tamarit Compromís
2019 - 2023 Josep Vicent García Tamarit Compromís
2023 Abel Martí Cervera PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 25.625 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2018 2022
7.947 8.122 8.614 9.871 10.563 11.757 13.068 15.160 17.114 19.387 18.790 19.540 20.431 24.068 25.625

En quant a les pedanies i núcleus de població:

Evolució demogràfica per núcleus (Font INE)
Núcleu 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2010
CASC URBÀ 8280 8411 8667 8996 9207 9808 10016 10312 10709 11195
CASABLANCA 324 347 377 418 460 576 617 550 578 657
CONARDA (LA) 929 1130 1375 1774 2083 2623 3045 3459 3680 4403
GALLIPONT 960 981 1045 1204 1316 1571 1659 1622 1654 1731
PLA DELS ALJUBS 228 276 313 375 422 522 603 699 754 824
RASCANYA 1036 1156 1291 1566 1672 2014 2132 2148 2165 2301

Economia[editar | editar còdic]

En l'actualitat presenta activitat agrària i industrial si be el sector servicis s'està desenrollant a causa de l'afluència de població que ho tria com a zona residencial.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Ermita de Sant Sebastià . L'actual ermita de Sant Sebastià es troba situada junt en el Calvari de La Pobla de Vallbona i presidix una espècie de plaça en una font la qual ostenta la figura del Sant Màrtir en el centre.
  • Ermita Mes de Tous . Dedicada al Sagrat Cor de Jesús. És de planta rectangular i pis de taulells. Sòcol de taulellets, volta de canó, i una parella d'esveltes columnetes exentes, en capitells corintis i dorats sosté l'entaulament i, sobre ell, l'arc faixó en l'intradós decorat. La frontera és de maçoneria en juntes en les pedres ben retallades.
  • Iglésia Santiago Apòstol . Dedicada a l'apòstol Santiago. Edifici d'estil gótic que té diverses époques: sigle XV i sigle XVII. Està decorada en pintures al fresc i al Retaule (Retaule de les ànimes i el de Santiago). Més alvançat el temps s'incorporaren elements d'estil neoclassicocorinti.
  • Iglésia de la Santíssima Tinidad i Sant Josep . Inaugurada el 24 de març de 1957 davant dels ulls del seu promotor el senyor Joaquín Barberá Barberá. Esta obra va ser promoguda pel capellà i construïda pels obrers de "Les Vendes".
  • La Casa Bernal. Històric edifici, que és el resultat de distintes reformes d'adaptació, sent en orige una vila romana, despuix una alqueria àrap, una masia cristiana, una casa senyorial i, finalment, un casota. La primera informació relativa a una possible construcció en el dit lloc pareix remontar-se a l'época romana, a causa del fet que per este punt passava el camí original des d'Edeta a Cabrassia i Dénia.
  • La Casa Gran és un edifici propietat de l'Ajuntament que va ser rehabilitat a través de distintes subvencions i proyectes formatius com “Escoles Taller” i “Tallers d'ocupació”, en l'objectiu de construir un Museu Etnogràfic Local.

Patrimoni rural[editar | editar còdic]

  • Colecció Objectes Etnològics. El Museu Etnològic "La Casa Gran" posseïx una colecció d'objectes de caràcter etnogràfic compost per múltiples i variades peces que varen formar part de la societat de la Pobla de Vallbona en époques passades. La major part d'estos materials han convixcut en la població insular fins a la mitat del sigle passat.
  • Gerres. La localitat també es pot destacar l'existència de “Gerres”. Va ser darrere de la conquista cristiana quan la ganaderia va començar a produir un impacte paisagístic en determinades comarques, semblant en intensitat al produït per l'agricultura. D'ací que per a resguardar-se de les inclemències del temps, els pastors construïen refugis o “gerres”. El seu orige data aproximadament del sigle XVI.
  • Masies. Atres construccions característiques que podem trobar en La Pobla de Vallbona són les Masies i les més recordades pels ciutadans són: el “Mes Nou” o “Més de la Trinitat” i el “Mes de Tous” o “Vila Flora”. En direcció a L'Eliana, es troba el “Més de la Lloca” o “Més del Bovo”, junt en la depuradora. Prop trobem la crida “Torre del Virrei”. La “senyoreta” que vivia en la dita torre era neboda del Poeta Querol, segons les fonts i segons pareix, les seues possessions varen ser requisades. El fet que la vies del tren passen per esta zona es deu a facilitar el transport de les mercaderies cap a Valéncia per petició dels senyors feudals de la “Torre del Virrei” i del “Més de la Loca”.

Patrimoni arqueològic[editar | editar còdic]

En el terme de La Pobla de Vallbona s'han trobat vestigis fins a época romana, com són algunes monedes i, junt en la carretera de Valéncia, en el quilómetro 21, en uns camps de la partida de la Rascanya, on es troben ceràmiques abundants. Es varen iniciar unes obres de prospecció a on un senyor, nomenat Montanyana, va arreplegar sigilata hispànica, abundants fragments d'atuents, un pondus i un rajola romboidal. Les tasques realisades de rompuda de terres parar la transformació de secà en regadiu destruïren les fonamentacions d'antigues construccions. Provablement es tractara d'alguna vila romana. Un dels descobriments més importants en 1965 va ser realisat per Enric Pla, que va realisar una atra visita, trobant una espècie de pila de pedra. Existix també vestigis d'un llarc aqüeducte que, procedent de Benaguasil, tendix, despuix de travessar el terme de la Pobla, cap a Paterna segons alguns autors, i segons atres cap a Bétera.

Festes locals[editar | editar còdic]

  • Sant Antoni Abat . Se celebra el 17 de giner en la tradicional benedicció dels animals. Es passeja carrer de Sant Antoni (patró del poble) als animals i se'ls porta als peus del sant, on un capellà els beneïx. D'esta manera, el sant els concedix bona salut i els ompli de benediccions. Celebració de la festa en "despertà", passacarrer, missa, traques, paelles, cucanyes, processó i castell de fòcs artificials.
  • Sant Sebastià . Durant els dia 20 i 21 de giner se celebren les Festes Patronals en el seu honor. El primer dia de les festes, es realisa el trasllat del sant a l'ermita per mijà d'una romeria precedida d'un carruage ple de "murta", seguit per la banda de cornetes i tambors que encapçala a la comitiva i a les autoritats civils, militars i eclesiàstiques. Una vegada en l'ermita, se celebra una missa solemne i quan finalisa, es trasllada de nou el sant a la seua parròquia, acompanyat de chicotetes mascletades. A poqueta nit es realisa, durant els dos dies, una processó pels carrers de la població i al finalisar té lloc el castell de fòcs artificials.
  • Falles . Se celebren del 12 al 19 de març. Celebració de les falles. Les sis comissions falleres del poble alcen els seus monuments fallers en els carrers del municipi fins al dia de Sant Josep que són past de les flames. Sant Josep: Culminació de les falles en la cremà.
  • Mare de Deu del Rosari . Se celebra els dies 6 i 7 d'octubre. Festes de la Mare de Deu del Rosari. Les festes comencen en el trasllat tradicional de la verge des de l'ermita de la Mare de Deu de l'Abundància fins a la parròquia de la Santíssima Trinitat la nit anterior a la festivitat. Durant els dos dies festius, tenen lloc passacarrers i processons a qué assistixen les reines de les festes i les talls d'honor acompanyades de la Mare de Deu del Rosario i de la Santíssima Trinitat.
  • Mare de Déu del Pilar . Se celebra el 12 d'octubre.
  • Sant Josep Obrer . Se celebra el dia 1 de maig en en el Barri Sant Josep.
  • Semana Cultural. Se celebren de l'1 al 15 d'agost. A on s'organisen activitats de caràcter cultural, exposicions de caràcter divers, teatre, mercats migevals, tallers, cursos, conferències, etc.
  • 9 d'octubre. Dia de la Comunitat Valenciana. Dia del poble valencià.

Deports[editar | editar còdic]

  • Fútbol . La Pobla de Vallbona conta en un club en mig sigle de vida, l'Atlètic Vallbonense. Este club és molt reconegut per tota la comarca ya que té diversos equips en les categories inferiors que han conseguit moltes lligues. Sens dubte el primer equip del Vallbonense ha patit un canvi espectacular ascendint a poc a poc de categories menors fins a estancar-se inclús en primera regional. Cal remarcar que el Drec. Vallbonense, que estava en preferent, el dia 23 de juny de 2002 el primer equip va jugar el partit més important de l'història del club, disputant un partit de promoció, (ya que havia quedat entre els tres primers la temporada 2001-2002) contra el Dénia. Vallbonense va perdre i el Dénia (que ara està en 2B) va poder estar en tercera divisió la temporada següent.
  • Bàsquet . El Club de Bàsquet la Pobla conta en una escola totalment fundada des de fa pocs anys. Ha sabut realisar ascensos importants per a convertir-se en un club reconegut.
  • Trinquet . Pobla conta en numerosos jugadors de Trinquet i els més famosos són Hèctor Coll Sebastià (Colau) i Pasqual Balaguer Castillo (Pasqual II). Contalla també en un trinquet totalment remodelat. I durant l'any es juguen partides d'equips dels casals fallers.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Camp de Túria
Benaguasil  •  Benissanó  •  Bétera  •  Casinos  •  L'Eliana  •  Gàtova  •  Llíria  •  Loriguilla  •  Marines  •  Nàquera  •  Olocau  •  La Pobla de Vallbona  •  Ribarroja del Túria  •  Sant Antoni de Benaixeve  •  Serra  •  Vilamarchant
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=La_Pobla_de_Vallbona&oldid=356195»