Diferència entre les revisions de "Gavarda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 22 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Gavarda. Plaça de l'Església.jpg|thumb|270 px|Gavarda. Plaça de l'Iglésia]]
+
[[File:Gavarda. Plaça de l'Església.jpg|thumb|300px|Plaça de l'Iglésia de Gavarda]]
 
+
'''Gavarda''' (en [[castellà]] ''Gabarda''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]], en la [[província de Valéncia]].
'''Gavarda''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Alberich]], [[Alcàntera de Xúquer]], [[Antella]], [[Beneixida]], [[Càrcer]] i [[Vilanova de Castelló]].
 
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
 
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del [[Xúquer]], en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la [[Sequia Real del Xúquer]] rodegen el poble.
 
La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del [[Xúquer]], en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la [[Sequia Real del Xúquer]] rodegen el poble.
 +
 +
==== Localitats fitants ====
 +
Llimita en [[Alberich]], [[Alcàntera]], [[Antella]], [[Beneixida]], [[Càrcer]] i [[Vilanova de Castelló]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 10: Llínea 12:
  
 
En l'any [[1612]], despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[sigle XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
 
En l'any [[1612]], despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà [[carta pobla]] a 30 cristians vells; a principis del [[sigle XIX]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[blat]], [[oli]], [[vi]], [[meló|melons]] i atres [[fruita|fruites]] i [[hortaliça|hortalices]], ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "[[pantanà]]" del [[1982]] el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Vicente Benacloche Guillem
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Vicente Benacloche Guillem
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Vicente Benacloche Guillem
 +
  | Partit_3 = Independent
 +
  | Alcalde_4 = Vicente Benacloche Guillem
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Vicente Benacloche Guillem
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Pere Lluís Núñez Dom./Pere Ll. Muñoz F.
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]/[[BNV]]
 +
  | Alcalde_7 = Pere Lluís Muñoz Femenía
 +
  | Partit_7 = [[BNV]] - [[EV]]
 +
  | Alcalde_8 = Adela Martínez Corbí
 +
  | Partit_8 = Independent
 +
  | Alcalde_9 = Vicente Mompó Aledo
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Vicente Mompó Aledo
 +
  | Partit_10 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_11 = Vicente Mompó Aledo
 +
  | Partit_11 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_12 = Vicente Mompó Aledo
 +
  | Partit_12 = [[PP]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 1.053 habitants.
 +
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 
|-
 
|-
| align=center| 1.270 || align=center| 1.276 || align=center| 1.304 || align=center| 1.268 || align=center| 1.244 || align=center| 1.237 || align=center| 1.196 || align=center| 1.178 || align=center| 1.174 || align=center| 1.171 || align=center| 1.058
+
| align=center| 1.270 || align=center| 1.276 || align=center| 1.304 || align=center| 1.268 || align=center| 1.244 || align=center| 1.237 || align=center| 1.196 || align=center| 1.178 || align=center| 1.174 || align=center| 1.171 || align=center| 1.058 || align=center| 1.053
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[Mandarina|mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i [[Garrofera|garroferes]]. A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació. Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i [[hortalices]] i taronges i també existix indústria textil.
+
L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la [[Mandarina|mandarina]] i la [[taronja]] i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i [[Garrofera|garroferes]].
 +
 
 +
A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació.
 +
 
 +
Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i [[hortalices]] i taronges i també existix indústria textil.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
   
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.gavarda.es/ Ajuntament de Gavarda]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Gavarda INE. Població de Gavarda]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 17:38 10 set 2024

Plaça de l'Iglésia de Gavarda

Gavarda (en castellà Gabarda), és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

La superfície del terme és plana, excepte la part nort i nort-est que és una chicoteta zona montanyosa, a on es troba el municipi nou de Gavarda, en altures màximes de 150 m, en les denominacions de Lloma Teixonera, Lloma Plana i Bateria. El terme municipal està situat a la vora del Xúquer, en la zona sur-oest de la comarca. El riu juntament en la Sequia Real del Xúquer rodegen el poble.

Localitats fitants[editar | editar còdic]

Llimita en Alberich, Alcàntera, Antella, Beneixida, Càrcer i Vilanova de Castelló.

Història[editar | editar còdic]

Alqueria musulmana que durant l'ocupació cristiana va vore com Jaume I, repartia les terres a cada u de sis dels seus lloctinents i la donà a poblar a catorze cristians. En l'any 1364, Olfo de Pròxida va adquirir-la i en l'any 1432, Alfons V va donar la jurisdicció civil i criminal als successors d'aquell.

En l'any 1612, despuix de l'expulsió morisca, el duc de l'Infantat, donà carta pobla a 30 cristians vells; a principis del sigle XIX produïa arròs, seda, blat, oli, vi, melons i atres fruites i hortalices, ademés contava en dos pedreres; com a conseqüència de la "pantanà" del 1982 el poble fon construït de nou en cotes propenques més elevades; si be encara queden un bon número d'habitants en l'antiga Gavarda.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE
1983 - 1987 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Benacloche Guillem Independent
1991 - 1995 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicente Benacloche Guillem PSPV-PSOE
1999 - 2003 Pere Lluís Núñez Dom./Pere Ll. Muñoz F. PPCV/BNV
2003 - 2007 Pere Lluís Muñoz Femenía BNV - EV
2007 - 2011 Adela Martínez Corbí Independent
2011 - 2015 Vicente Mompó Aledo PP
2015 - 2019 Vicente Mompó Aledo PP
2019 - 2023 Vicente Mompó Aledo PP
2023 Vicente Mompó Aledo PP

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 1.053 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2018 2022
1.270 1.276 1.304 1.268 1.244 1.237 1.196 1.178 1.174 1.171 1.058 1.053

Economia[editar | editar còdic]

L'agricultura és l'activitat més important. Està basada en el cultiu de la mandarina i la taronja i en el comerç d'abdós. També n'hi ha cultius d'horta tradicional i encara en queden algunes oliveres i garroferes.

A partir dels anys 60 del passat sigle escomença una important crisis, i l'agricultura entra en un periodo de recessió. Ara es troba en una fase de transformació.

Per lo que es referix a l'indústria, es reduïx a l'envasat i la comercialisació de les fruites i hortalices i taronges i també existix indústria textil.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló